Cercar Cerca avançada

8. Els possessius

Bàsic 1

Els possessius indiquen propietat o pertinença respecte de qui parla o intervé:

Si jo parlo amb tu, parlaré del meu llibre i del teu llibre.
Si jo parlo amb vosaltres, parlaré del meu llibre i del vostre llibre.

  Masculí
singular
Femení
singular*
Masculí
plural
Femení
plural*
Un posseïdor el meu
el teu
el seu
la meva
la teva
la seva
els meus
els teus
els seus
les meves
les teves
les seves
Més d’un posseïdor el nostre
el vostre
el seu
la nostra
la vostra
la seva
els nostres  
els vostres
els seus
les nostres  
les vostres
les seves

* En alguns dialectes les formes del possessiu femení són meua - meues, teua - teues, seua - seues.

Exemples:

El meu número de telèfon és el 972 353 532. Quin és el teu número de telèfon?
El nostre pis és força gran. Com és el seu pis?
Aquesta noia és la meva germana i es diu Elna. Com es diu la teva germana?

Bàsic 2

Casa meva

L’expressió casa meva es fa servir sense article i amb el possessiu al darrere de casa, i fa referència a la casa on visc.

Les formes can, cal, ca la i ca l’ estan formades per la contracció ca, reducció de casa, i l’article corresponent.

casa + possessiu ca + article personal + nom
 Casa meva és molt a prop.
 Casa teva és molt lluny.
 En Joan t’ha convidat a casa seva.  
 Casa nostra és molt gran.
 Dinarem a casa vostra.
 Anirem amb els avis a casa seva.
 Ens trobarem a cal metge. 
 Ca la Maria és molt a prop.
 Vaig a ca l’Albert.
 Can Manel és el nom d’un restaurant.

Intermedi 1

Els possessius són mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessió o pertinença.

Un sol posseïdor Més d’un posseïdor
 1a persona
   tònics: meu, meva (o meua), meus, meves (o meues)
   àtons: mon, ma, mos, mes
 nostre, nostra, nostres   
 2a persona
    tònics: teu, teva (o teua), teus, teves (o teues)
    àtons: ton, ta, tos, tes
 vostre, vostra, vostres
 3a persona
    tònics: seu, seva (o seua), seus, seves (o seues)
    àtons: son, sa, sos, ses

 seu, seva (o seua)
 seus, seves (o seues)
 llur, llurs

  • Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article.

Des de fa un any el meu germà viu a la Vall d’Aran.

  • Els possessius àtons van sempre davant del nom, sense article. Els possessius àtons tenen un ús restringit i es refereixen sobretot a relacions de parentiu, amb la paraula casa i en l’expressió temporal negativa amb la paraula vida.

Hi vaig anar amb mon germà.
Mos pares viatgen molt.
A ma casa ens agrada menjar bé.
És un gandul: no ha treballat en sa vida!

El possessiu posposat sense article

  • Quan el possessiu no porta determinant o quantificador es posposa darrere del nom.

Vine aquí, vida meva.
Això no és feina meva, és cosa vostra.
El dinar va a
càrrec meu.
No t’enfadis, no és culpa teva.
Ahir vam anar a sopar a casa seva.

  • Els possessius poden acompanyar expressions de lloc. Si aquestes expressions porten article definit, el possessiu pot anar abans o després:

Seu aquí, davant meu. > Seu aquí, al meu davant.
Sempre camina darrere seu. > Sempre camina al seu darrere.

Si l’expressió de lloc no porta article definit, el possessiu sempre va després.

Tens alguna farmàcia a prop teu?
A sota nostre hi viu un jugador de bàsquet molt famós.

Suficiència 2

Els possessius llur i llurs

Les formes llur i llurs són pròpies de la llengua escrita i del registre formal. Equivalen a el seu, la seva (o la seua), els seus i les seves (o les seues), però només es poden fer servir quan el posseïdor és plural, és a dir, hi ha més d’un posseïdor, i fem referència a alguna cosa d’ells o d’elles. És important recordar que és incorrecte fer servir llur i llurs si el posseïdor és singular.

Les bessones van amb llur mare. → Fa referència a la mare d’elles.
Els meus cosins i llurs amics assistiran a la trobada. → Fa referència als amics d’ells.
Els pares i llurs fills van assistir a l’acte. → Posseïdor plural: pares (equivalent a Els pares i els seus fills van assistir a l’acte).
* L’alumne practica amb llurs companys. → Frase incorrecta. En aquest cas l’ús de llurs és inadequat perquè hi ha un sol posseïdor. Caldria dir, doncs, L’alumne practica amb els seus companys.

Filtres

Nivell