Cercar Cerca avançada
Tornar

37. Els pronoms febles

Bàsic 1

Els pronoms reflexius

  • Alguns verbs van acompanyats de pronoms que fan referència a la pròpia persona.
       Em pentino davant el mirall cada matí.
       Es maquilla abans de sortir de casa.
       S’asseu a la cadira i s’aixeca ràpidament.
       Cada dia ens llevem més tard.
LLEVAR-SE AIXECAR-SE VESTIR-SE ADORMIR-SE
 em llevo     
 et lleves
 es lleva
 ens llevem
 us lleveu
 es lleven		  m’aixeco
 t’aixeques
 s’aixeca
 ens aixequem     
 us aixequeu
 s'aixequen		  em vesteixo
 et vesteixes
 es vesteix
 ens vestim
 us vestiu
 es vesteixen       		  m’adormo
 t’adorms
 s’adorm
 ens adormim    
 us adormiu
 s’adormen

Els verbs dormir, pujar, callar, caure i marxar no són verbs reflexius, i, per tant, no duen mai pronom.


En aquesta animació s’explica què vol dir que un verb tingui pronoms reflexius.


El pronom ho

  • Quan ens referim a un atribut de la persona, amb els verbs ser, estar i semblar.
       La teva cosina és morena? Sí que ho és.
       Encara està malalta? No, ja no ho està.
       Aquestes sabates semblen còmodes. Sí que ho semblen.
     
  • Quan responem la pregunta què? al verb, que és un complement directe, i fa referència a un concepte neutre. És a dir, quan fa referència a això, allò o una frase sencera, utilitzem el pronom ho.
       Portes tot el que necessitem? Sí, ho porto.
       Saben quan arriba el tren de Reus? No, no ho saben.
       Tens el que et vaig demanar? Sí que ho tinc.
     
  • Fem servir el pronom ho en algunes expressions:
       Ho sento!
       Ja ho tinc!
       No ho entenc!

El pronom hi

  • Fa referència a un lloc, una ubicació o una localització.
       Encara estudies a l'institut? Sí, encara hi estudio. 
       Encara treballes a l’oficina de la Marta? No, ja no hi treballo.     
       Per què no anem un dia al cinema? Hi podem anar aquest vespre?
       Vaig cap a casa. Hi vaig a peu.
       Ves al mercat a comprar. Ves-hi abans no tanquin.

El pronom en

  • Pot fer referència a un complement directe indefinit. És a dir, responem la pregunta què? al verb sense indicar una quantitat i sense referir-nos a una cosa concreta.
       Mires sèries a la nit? No, no en miro.
       Menges verdura? Sí, en menjo cada dia.
       Tens germans? No, no en tinc.
       Tens gana? Sí que en tinc!
       Parles català? En parlo una mica.
     
  • Fixeu-vos en la diferència entre aquestes frases. Només les que fan referència a una cosa indefinida duen el pronom en.
       Teniu cervesa? Sí, en tenim.
       Vols la meva cervesa? No la vull, gràcies.

       Tens fred? No, no en tinc.
       Tens el llibre de català? No, no el tinc aquí.

       Compreu roba? No en comprem.
       Teniu la roba a l’armari? No, la tenim als calaixos.
     
  • Quan indiquem una quantitat, utilitzem el pronom en.
       Quants anys tens? En tinc 25.
       Quantes germanes tens? En tinc dues.
       Quants diners tens? No en tinc gaires.

Els pronoms el, la, els, les

  • Els pronoms determinats fan referència a coses o persones concretes, i coincideixen amb l'article si és masculí o femení, o si és singular o plural.
       Tens el llibre de català? No, no el tinc.
       Coneixes la Maria? Sí, sí que la conec.
       Coneixes els companys de classe? Sí, sí que els conec.
       Fas els exercicis de gimnàstica? Sí que els faig.
       Coneixes les germanes d’en Martí? No, no les conec.

Bàsic 2

Pronoms determinats, indeterminats i neutres

  • Quan ens referim al complement directe, que respon la pregunta què? al verb (la cosa que compro, que dic, que preparo...), cal distingir si ens referim a una cosa concreta i determinada, a una cosa indeterminada o a una cosa indefinida o neutra.
     
    • És determinat si es refereix a una cosa concreta i única:
         Llegeixo el llibre.
         Miro aquella casa.
         Veig aquest arbre.
       
    • És indeterminat si és una cosa concreta però no única.
         Llegeixo llibres.
         Miro cases.
         Veig arbres.
       
    • És neutre si no és una cosa concreta ni única.
         Llegeixo el que em ve de gust.
         Miro tot el que m’indiques.  
         Veig perfectament allò que m’assenyales.
       
Determinat Indeterminat Neutre
el, la, l’, els, les en ho
Compro el bombó. El compro.
Compro aquesta capsa. La compro.
Agafo la capsa. L’agafo.
Compro els llibres. Els compro.
Compro aquelles maletes. Les compro.		 Compro bombons. En compro.
Compro uns bombons. En compro uns.
Compro quatre bombons. En compro quatre.
Compro molts bombons. En compro molts.
No compro cap bombó. No en compro cap.		 Compro això. Ho compro.
Compro allò. Ho compro.
Compro el que em vas dir. Ho compro.
Saben quan arriba el tren? No, no ho saben.
  • Fixeu-vos com la diferència entre les frases següents la marca la presència o absència del determinant el, que defineix la naturalesa del CD (determinat en la primera, indeterminat en la segona) i el pronom necessari en cada cas:
       Saps on tens el cafè? No, no sé on el tinc.
       Teniu cafè? No, no en tenim.

Pronoms davant i darrere del verb

Davant de verb Darrere de verb
 acabat en consonant (o u)		 Darrere de verb 
acabat en vocal (excepte u)
   em, et, es,
   ens, us, es		    -me, -te, -se,
   -nos, -vos, -se		    ’m, ’t, ’s,
   ’ns, -us, ’s
  • Davant del verb.
       Em dic Clara.
       Ens mirem al mirall cada matí.
       Us distraieu amb facilitat.
     
  • Els pronoms en imperatiu sempre van darrere del verb i corresponen a ordres directes.
       Segueix-me fins que arribem a casa.
       Feu-nos un favor, si us plau!
       Porteu-vos bé encara que no us vigilin gaire.
     
  • Els pronoms que van darrere del verb s’apostrofen si el verb acaba en una sola vocal. Si acaba en dues vocals, no s’apostrofa.
       Gira’t i el veuràs.
       Tombeu-vos per veure millor la pissarra.
       Parleu-nos del vostre país.
       Explica’m el que més t’agrada.

Els pronoms hi i ho

  • El pronom hi indica lloc, ubicació, localització…
       El cafè és a taula? Sí que hi és.
       L’alumna és a l’aula? No, no hi és.
       Vas al gimnàs, avui? No, avui no hi vaig.

(Tingues en compte que si el CC de lloc indica origen o procedència (va introduït per la preposició de), el substituïm pel pronom en. En canvi, si indica situació o direcció (no va introduït per la preposició de), se substitueix pel pronom hi.)

           Treballes a Suècia? Sí, hi treballo.
           Vius en un poble petit? No hi visc.
           Tornes del dentista? Sí, en torno.
           Vens de casa del Joan? No en vinc.

  • El pronom ho indica atributs, qualitats, característiques, propietats…
       El cafè és calent? Sí que ho és.
       Estàs cansat? Sí que ho estic.
       Sembla content, oi? Sí que ho sembla, sí…

El pronom en amb el verb haver-hi: hi ha o n’hi ha

Pronoms febles de complement indirecte

  • El complement indirecte és un complement del verb que es pot substituir pels pronoms em, et, es, li, ens, us, els.
     
  • És aquella part de la frase que indica a qui o per a qui es fa una acció.
       Escric un missatge a en Joan.
       Explico l’exercici als alumnes.
       Porto fruita a les companyes.
      
  • Els pronoms que indiquen el complement indirecte són:
Singular Plural
em Em presentaràs el teu amic? (a mi) ens Ens presentaràs la Maria? (a nosaltres)
et Et presento un amic. (a tu) us Us presento la Maria. (a vosaltres)
es Es compra roba. (a ell o a ella mateixa) es Es preparen un cafè. (a elles o ells mateixos)
li Li faig un cafè? (jo a ell o ella o a vostè) els Els presento el Joan. (a vostès)
Els presentaré el Joan. (a ells o elles)
  • Si ens fixem en el pronom de la tercera persona, veurem que té una forma per al singular i una altra per al plural.
       Compra els bombons a la Maria. Li compra els bombons.
       Porta els informes a les coordinadores. Els porta els informes.
       Explica un conte al teu fill. Explica-li un conte.
       Renta la roba als nois. Els renta la roba.
     
  • El pronom li no canvia de forma depenent de la posició del pronom, però el pronom els sí que canvia depenent de la posició que té respecte del verb.
       Prepara un sopa a l’avi. Li prepara una sopa.
       Prepareu una sopa a l’avi. Prepareu-li una sopa.

       Fa el sopar a les germanes. Els fa el sopar.
       Fes el sopar a les noies. Fes-los el sopar.
       Prepara el sopar per a les nenes. Prepara’ls el sopar.
     
  • Tant li com els tenen la mateixa forma tant si fan referència al masculí com al femení.
       Li ha comprat una samarreta. (a ell o a ella)
       Els ha fet una foto. (a ells o a elles)
     

Podeu consultar les combinacions de pronoms febles per ampliar la informació sobre aquest tema.

Bàsic 3

Podeu consultar l’animació següent per saber quins són els pronoms de complement directe i complement indirecte.

image

1. Pronoms de complement directe (CD)

  • em, et, el, la, ens, us, els, les
Singular Plural
  em  
  et
  el
  la		  Em veu cada dia. (a mi)
 Et veu per la finestra. (a tu)
 El veu massa prim. (a ell)
 La veu massa prima. (a ella)      		   ens  
  us
  els
  les		  Ens veu sovint. (a nosaltres) 
 Us veu, el nen? (a vosaltres)      
 Els veu contents. (a ells)
 Les veu contentes. (a elles)

2. Pronoms febles davant del verb:

  • el, la, els, les, en, ho, hi, li
Davant de verb començat per consonant Davant de verb començat per vocal (o h + vocal)
el, la, els, les,
en, ho, hi, li		 l’, els, les,
n’, ho, hi, li


3. Pronoms febles darrere del verb

  • em, et, es, ens, us, es
Davant de verb
començat per consonant		 Darrere de verb
acabat en consonant (o u)		 Darrere de verb
acabat en vocal (excepte u)
em, et, es,
ens, us, es		 -me, -te, -se,
-nos, -vos, -se		 ’m, ’t, ’s,
’ns, -us, ’s

Els pronoms sempre van darrere del verb en imperatiu:
          segueix-me, seguiu-nos, seguiu-vos
          gira’t, giri’s, gireu-vos

  • el, la, els, les, en, ho, li, hi
  Darrere de verb
acabat en consonant (o u)		 Darrere de verb
acabat en vocal (excepte u)
-lo
-la
-los
-les
-ne
-ho
-li
-hi

Porteu el disc. Porteu-lo. El cafè, fes-lo amb la cafetera nova.
Aquella cafetera, porteu-la. La sopa, fes-la tu.
Vaig trobar-los a la plaça. Porteu-los a la plaça.
Les begudes, van portar-les ells. Les begudes, porteu-les vosaltres.
De peres, van comprar-ne moltes. De pa, compreu-ne.
On poso això? Pots posar-ho al calaix. Poseu-ho al calaix, això.
Envieu-li el paquet de seguida.
M’agradaria anar-hi però no puc.

 ’l
-la
’ls
-les   
’n
-ho
-li
-hi		 Porta el disc. Porta’l.
Vols veure-la, la cafetera?
Els coberts, posa’ls al calaix.
Vols veure-les, les safates?
De tomàquets, compra’n tres.    
On poso això? Posa-ho allà.
Envia-li el paquet de seguida.
Ves-hi tu, jo ara no puc.

Les receptes de cuina per practicar els pronoms

Amb les receptes de cuina (i altres textos en què donem instruccions) podem practicar els pronoms.

Per exemple, fixeu-vos en aquesta recepta de samfaina, un plat típic català en què es couen, bàsicament, pebrot vermell, albergínia, carabassó, ceba i tomàquet.

Talleu la ceba a daus i poseu-la a coure en una cassola amb oli. Mentrestant, prepareu la resta d’hortalisses i talleu-les també a daus. Quan la ceba estigui feta i comenci a ser transparent, afegiu-hi el pebrot, l’albergínia i el carabassó. Deixeu-ho coure una bona estona a foc lent. Després, afegiu-hi el tomàquet ratllat i l’all tallat a trossets petits i deixeu-ho coure tot plegat. Hi podem afegir un raig de vi negre.
La samfaina pot acompanyar la carn i el peix, el bacallà amb samfaina és un plat ben conegut. També en podem posar a la coca i fer una coca de recapte.

Elemental 1

Pronoms febles reflexius davant del verb

jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès		 em dutxo
et dutxes
es dutxa
ens dutxem
us dutxeu
es dutxen		 m’arreglo
t’arregles
s’arregla
ens arreglem
us arregleu
s’arreglen
  • Els verbs dormir, pujar, callar, caure i marxar no són verbs reflexius, no duen pronom:
       Ara marxa, si li vols dir adeu.
       Mira per on camines, que encara cauràs.
       No callen mai, parlen tot el dia!

Pronoms de complement directe determinat

  • Quan diem que és determinat fem referència a alguna cosa concreta, que és aquella i no pas una altra.
     
  • Els pronoms el (l'), la (l'), els, les es refereixen a una persona o una cosa concreta i que coneixem.
       On tens el cafè amb llet? El tinc a sobre de la taula.
       On vas comprar aquesta arracada? La vaig comprar a la fira de Nadal.
       On tens els llibres de cuina? Els tinc al safareig.
       Compro aquelles maletes? No les compris, que són massa cares.

Pronoms de complement directe indeterminat

  • Diem que és indeterminat quan fa referència a alguna cosa que no és concreta.
     
  • El pronom en es refereix a una persona o una cosa que no coneixem o de la qual no hem parlat abans.
       Compro bombons. En compro sempre el diumenge.
       Compro uns bombons? En compro uns amb licor o sense?
       Compro quatre bombons? O en compro vuit?
       Compro molts bombons? O en compro només uns quants?
       No compro cap bombó. No en compro cap perquè engreixen. 
       Teniu cafè? No, no en tenim.

Pronoms de complement directe neutre

  • Fem servir el pronom ho.
     
  • El pronom ho es pot referir a un fet o una acció expressats amb una frase.
       Compro el que em vas dir. > Ho compro.
     
  • Els pronoms això o allò.
       Dic això. > Ho dic.
       Dibuixo allò. > Ho dibuixo.

 Pots consultar les fitxes del complement directe i del complement indirecte.

Elemental 2

Els pronoms ho i lo

  • El complement directe es pot substituir pel pronom ho quan és neutre o indefinit. En aquest cas fa referència a això o allò o a una subordinada.
       Tot el que explica la tutora els alumnes ho entenen a la perfecció.
       Els heu recordat que portin l’autorització o no els ho heu recordat? 
     
  • És important no confondre’l amb el pronom lo, que és la forma del pronom determinat el quan va darrere del verb.
       M’he oblidat el carregador del mòbil al cotxe. Quan vinguis, recorda’t de portar-lo. (i no portar-ho)
       Feu-lo tots junts, aquest projecte. (i no feu-ho)
     
  • Així, podem comparar a què pot fer referència cadascun dels pronoms amb alguns exemples.
       Va dir-ho en veu alta perquè el sentís tothom.
              (indefinit: va dir allò, va dir que calia arribar puntual…)

       Va dir-lo en veu alta perquè el sentís tothom.
              (determinat: va dir el seu nom, va dir el resultat de l’exercici…)

       Va fer-ho per iniciativa pròpia.
              (indefinit: va fer això, va fer allò que havia promès, va fer el que li havíem demanat…)

       Va fer-lo per iniciativa pròpia.
              (determinat: va fer el sopar, va fer aquell exercici, va fer l’informe…)

Elemental 3

Verbs amb preposició i pronoms hi i en

  • El pronom hi es fa servir per a complements que comencen per les preposicions amb, en, a, per.
     
  • En canvi, fem servir el pronom en si el complement comença per la preposició de.
Preposició de
► pronom en		 Preposició a, amb, per, en
► pronom hi
 adonar-se de
 assabentar-se de
 desdir-se de
 estar satisfet de
 formar part de
 parlar de
 penedir-se de
 queixar-se de
 recordar-se de
 refiar-se de
 tractar de 
 treure profit de		  acostar-se a 
 adaptar-se a
 afanyar-se a
 cenyir-se a
 esforçar-se a 
 referir-se a
 renunciar a
 tenir dret a
 		  col·laborar amb 
 parlar amb
 		  basar-se en
 confiar en
 consistir en
 creure en
 mantenir-se en
 participar en
 pensar en
 tenir interès en 
 		  demanar per
 interessar-se per 
 
  • Exemples amb en:
       No et refiïs de les seves paraules. No te’n refiïs.
       Ja em penedeixo de no haver-hi anat. Ja me’n penedeixo.
       T’has adonat del que has fet? Te n’has adonat?  
       En Joan s’encarregarà de la música. En Joan se n’encarregarà.
       Ja tenim ganes d’arribar a casa. Ja en tenim ganes.
     
  • Exemples amb hi:
       Parla amb ell. Parla-hi.
       Ja participo en les activitats. Ja hi participo.
       Em vaig adaptant al nou ritme. M’hi vaig adaptant.
       No penso mai en els problemes que té. No hi penso mai.
       Tinc dret a un advocat! Hi tinc dret!
       Confia en ella. Confia-hi.
       No renunciarem a la llibertat. No hi renunciarem.
       Vaig decidir-me a cantar. Vaig decidir-m’hi.
       No pots negar-te a acompanyar-la. No t’hi pots negar.
       Estic d’acord amb tu. Hi estic d’acord.
       Pensa en això que t’he dit. Pensa-hi.
       S’interessa per la societat. S’hi interessa.

Per ampliar aquesta informació podeu consultar la fitxa sobre els verbs preposicionals.

Pronoms febles. Darrere del verb

 Darrere de consonant (i u)
-me
-te

-nos
-vos
-se		 Fes-me un favor.
Fes-te un cafè.

Serviu-nos el berenar, si us plau
Serviu-vos vosaltres mateixos.
Serveixin-se vostès mateixos.
 Darrere de vocal (excepte u)
’m
’t
’s
’ns
-us		 Agafa’m fort!
Agafa’t fort!
Vostè, agafi’s a la barana.
Avisa’ns quan arribis.
M’agradaria veure-us aquesta tarda.

Complement directe davant i darrere del verb

em veu
et veu
el veu
la veu
ens veu
us veu
els veu
les veu
en veu
ho veu
es veu		 m’ha vist
t’ha vist
l’ha vist
l’ha vist
ens ha vist
us ha vist
els ha vist
les ha vist
n’ha vist
ho ha vist
s’ha vist		 va veure’m
va veure’t
va veure’l
va veure-la
va veure’ns
va veure-us
va veure’ls
va veure-les            
va veure’n
va veure-ho
va veure’s		 va trobar-me
va trobar-te
va trobar-lo
va trobar-la
va trobar-nos             
va trobar-vos
va trobar-los
va trobar-les
va trobar-ne
va trobar-ho
va trobar-se

Intermedi 1

Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l’oració. Segons si van davant o darrere del verb, presenten grafies diferents. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada.

Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:

Davant de verb començat per…           Darrere de verb acabat per…
Consonant Vocal Vocal Consonant
em diu
et parla
es vesteix
ens canta
us renya
es dutxen		 m’afaito
t’aixeques
s’enganya
ens amaguem    
us alceu
s’abracen		 canta’m
banya’t
llevi’s
rega’ns
veure-us
van asseure’s 		vau obligar-me
vaig telefonar-te           
va adormir-se
deixeu-nos
preneu-vos
van examinar-se

Fixeu-vos que a la taula anterior, es considera consonant la u que forma un diftong: deixeu, preneu. Si us cal, consulteu la fitxa dels diftongs, que veureu en nivells d’aprenentatge superiors.

Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, però l’imperatiu, el gerundi i l’infinitiu sempre els duen al darrere: canta-la, cantant-la, cantar-la.

En les formes perifràstiques el pronom tant pot anar al davant (la va recollir) com al darrere (va recollir-la).

L’apostrofació i el guionet

  • Els pronoms apareixen sempre al costat del verb, just al davant o just al darrere. Generalment, els pronoms van al davant del verb. Els col·loquem darrere quan el verb és una forma no personal o un imperatiu. En les perífrasis verbals poden anar, indistintament, davant o darrere.
       En compren cada dia, de pa.
       És una rostisseria que fa menjar per emportar-se.
       Si aneu al parc amb el gos, porteu-lo lligat.
       Ha d’anar-hi avui al metge. Hi ha d’anar avui sens falta.
  • Els pronoms han d’aparèixer sempre junts. Quan n’hi ha més d’un, han d’anar tots al davant o tots al darrere del verb.
       Feu-me-la a mi, la proposta. Me la va donar a mi, la instrucció.
  • Quan els pronoms van davant del verb, es deixa un espai entre cada pronom i entre el pronom i el verb. Quan hi ha una elisió d’una vocal, s’indica amb l’apòstrof.
       Te la vas emportar ahir al vespre. Te l’emportaràs també demà, oi?
  • Quan els pronoms van darrere del verb apareixen units amb guionets entre pronoms i entre el verb i els pronoms. Quan hi ha una elisió, s’apostrofen.
       Ensenya-me-la, la dedicatòria del llibre.
       Ensenya-me’l, el projecte.
       Ensenya-m’ho, tot això que dius que has fet.
       Podeu servir-vos-el, el sopar.
  • Els pronoms em, et i es quan van davant d’un altre pronom, davant del verb, canvien a les formes me, te i se.
       Em va agafar el llapis de memòria. Me’l va agafar sense permís.
       Et feia portar els paquets. Te’ls feia portar a tu personalment.
       Es toca l’orella quan està nerviós. Se la toca sense adonar-se’n.
  • Els pronoms us, ens, el, els i en apareixen amb aquestes formes (o bé ’ns ’l, ’ls, ’n) quan són el segon pronom de darrere d’un verb. En canvi, quan són el primer pronom adopten les formes -vos, -nos, -lo, -los i -ne.
       Porteu-ne tres. Oblideu-vos-en.
       Feu-vos el dinar quan arribeu. Vigileu, acaba d’escapar-se-us el gos.
       Van concedir-lo ahir. Van concedir-vos-el.
  • Quan s’elideix la vocal d’un pronom cal indicar-ho amb l’apòstrof. Sempre hem d’apostrofar tan a la dreta com sigui possible sense modificar la forma dels pronoms. En cada combinació de dos pronoms només hi pot haver una sola elisió.
       Me’l portaran aquest vespre, el ram que vaig encarregar.
       Me n’adono de seguida, de la bondat de la gent.
       Se’ls van endur ahir a les tres de la tarda.
       Se l’omple ell tot sol, el got.
       Agafa-me’l un moment, l’informe mentre consulto el correu.
  • La combinació de pronoms se us no s’apostrofa.
       Se’t veu feliç últimament.
       Se us veu feliços últimament.

Intermedi 2

Els pronoms febles i els complements

Els pronoms que substitueixen els complements directe o indirecte són els següents:

Davant de verb començat per…            Darrere de verb acabat per…
Consonant               Vocal Vocal Consonant
el veig
els faig
la tinc
les deso
ho porto
li telefono
els renyo
en vull		 l’escolto
els agafo
l’obro
les aviso
ho aixeco       
li ordeno
els aviso
n’alço		 mira’l
llegeixi’ls
aguanta-la
porta-les
deixa-ho
telefona-li
telefona’ls
canta’n		 escolteu-lo
cremeu-los       
regaleu-la
vaig portar-les
vaig fer-ho 
digues-li
vaig telefonar-los       
pren-ne

El complement directe

  • El complement directe (CD) es pot substituir per diversos pronoms:
       el, la, els, les (i variants), ho i en (i variant).
     
  • Si el CD és determinat, és a dir, va introduït per un article determinat (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aquesta…) o un possessiu (el meu, el teu…), el pronom que el substituirà serà el, la, els, les (i variants):
       La nena menja la poma. → La nena la menja.
       La nena menja el pernil. → La nena el menja.
       Menja la poma. → Menja-la.
       Menja el pernil. → Menja’l.
       Mengeu el pernil. → Mengeu-lo.
       Mengeu la poma. → Mengeu-la.
  • Cal recordar que l’apostrofació dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogràfica que l’article:
       L’estudio (en referència a la lliçó)
       La invento (en referència a aquesta història)
  • Si el CD té com a nucli un substantiu indeterminat (és a dir, sense article determinat) o introduït per un quantitatiu (molt, molta, poc, poca…) o un numeral (un, dos…), el pronom que el substituirà serà en.
       Tinc llibres. → En tinc.
       Tinc dos fills. → En tinc dos.
       Tinc molta gana. → En tinc molta.
       La nena menja pomes. → La nena en menja.
       La nena agafa pomes. → La nena n’agafa.
       Menja pomes. → Menja’n.
       Mengeu pomes. → Mengeu-ne.
  • Quan el CD és tota una oració o està representat pels mots això o allò, el podem substituir pel pronom ho.
       Creia que tothom era bo. → Ho creia.
       Vull això que portes tu. → Ho vull.
       Ella menja allò. → Ho menja.
       Menja’t això. → Menja-t’ho.
       Menja el que vulguis. → Menja-ho.

El complement indirecte

  • En la substitució del complement indirecte (CI), introduït per la preposició a, els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substitució del CD: em, et, ens, us.
       Em rento. → Em rento les dents.
       Us veig. → Us veig la cara.
  • Pel que fa a la 3a persona, tenim només dos pronoms per substituir el CI, li (que no s’apostrofa mai) i els, que varien pel que fa al nombre però que són invariables pel que fa al gènere:
       Telefona a la Maria. → Li telefona.
       Telefona a en Joan. → Li telefona.
       Ha explicat la lliçó a les alumnes. → Els ha explicat la lliçó.
       Ha explicat la lliçó als alumnes. → Els ha explicat la lliçó.
  • Cal anar amb compte a l’hora de substituir el CI, ja que de vegades fem servir les formes incorrectes *lis o *les en lloc de les adequades els, -los o ’ls, segons que el trobem davant o darrere del verb:
La Rosa compra el diari al pare cada dia. (present d'indicatiu)
Si surts, compra el diari a la mare. (imperatiu)		 Li compra el diari.
Compra-li el diari.
Escriuen una carta als nens.
Escriuen una carta a les nenes.
Escriu una carta a les nenes.
Escriu una carta als nens.		 Els escriuen una carta.
Els escriuen una carta.
Escriu-los una carta.
Escriu-los una carta.
Canta una cançó a les nenes. (present d'indicatiu)
Canta una cançó als nens. (imperatiu)		 Els canta una cançó.
Canta’ls una cançó.

L’atribut

  • Si l’atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella…), els pronoms que el substitueixen són el, la, els, les (i variants). D'acord amb la gramàtica normativa actual, també és correcte l'ús del pronom ho.
       L’Antoni és el millor cap. → L’Antoni l’és. / L'Antoni ho és.
  • Quan l’atribut no du cap element que el determini (ni article determinat ni demostratiu), el substituïm per ho.
       És un bon noi. → Ho és.
       És metge. → Ho és.

El complement del nom

  • El complement del nom se substitueix per en.
       Saps l’origen d’això? → En saps l’origen?

Intermedi 3

Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració.

L'atribut

  • Si l'atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), els pronoms que el substitueixen són el, la, els, les (i variants). D'acord amb la gramàtica normativa actual, també és correcte l'ús del pronom ho.
       L'Antoni és el millor cap. → L'Antoni l'és. / L'Antoni ho és.
     
  • Quan l'atribut no du cap element que el determini (ni article determinat ni demostratiu), el substituïm per ho.
       És un bon noi. → Ho és.
       És metge. → Ho és.

El complement del nom

  • El complement del nom se substitueix per en.
       Saps l'origen d'això? → En saps l'origen?

Altres complements i els pronoms hi i en

  • Els complements circumstancials, els preposicionals i els predicatius se substitueixen per hi o per en, segons la preposició que els introdueixi: si la preposició és de, el pronom serà en; si la preposició és qualsevol altra, aleshores hem de substituir el complement pel pronom hi.
    • Circumstancials:
         Van a Alacant. → Hi van.
         Venen d'Eivissa. → En venen.
         Amagueu la maleta sota el llit. → Amagueu-hi la maleta.
    • Preposicionals:
         Pensa en les solucions del problema. → Hi pensa.
         Es va descuidar de fer-ho. → Se'n va descuidar.
    • Predicatius:
         Corren esverades. → Hi corren.
         També es diu Joan. → També se'n diu.
  • Quan el complement circumstancial és de manera, el pronom que el substitueix és hi, independentment de la preposició que hi hagi.
       Camina de pressa. → Hi camina.
     
  • Els verbs predicatius com trobar-se, presentar-se, tornar-se, etc., substitueixen el complement pel pronom hi.
       En Joan s'ha tornat molt brut. En Joan s'hi ha tornat.
     
  • El complement predicatiu de fer-se, dir-se, elegir i nomenar, però, se substitueix per en.
       T'has fet mal? → Te n'has fet?

Consulteu la fitxa de l’atribut i el predicatiu per ampliar aquesta informació.

Etiquetes: apòstrof, apostrofació, guionet, pronoms, pronoms febles

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell