9. La h
Intermedi 3
La hac muda
En català, la h és generalment muda i es conserva en mots provinents del llatí, del grec i d’altres llengües.
Sovint, quan una paraula s’escriu amb h coincideix amb les d’altres llengües romàniques, però no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s’escriu amb h i quan no.
Per tant:
- Convé recordar que s’escriuen amb h totes les formes del verb haver.
- Cal fixar-se bé en les paraules següents:
| Paraules que és important distingir | Exemples |
|---|---|
| ha: verb haver (formes compostes: haver + participi) a: preposició, nom de la lletra a ah: interjecció |
Ha arribat l’avió. Vaig a casa. Ah, vols dir això? |
| he: verb haver (formes compostes: haver + participi) eh: interjecció |
Ja he acabat. Eh, Josep, com va? |
| hem: verb haver (formes compostes: haver + participi) em: pronom feble |
Avui hem sortit molt aviat. Demà em llevaré a les vuit. |
| hi: pronom feble i: conjunció, nom de la lletra i |
Hi aniré demà, a Vic. Treballa nit i dia. |
| ho: pronom feble o: conjunció, nom de la lletra o oh: interjecció |
No m’ho crec. O blanc o negre. Oh, que bé! Oh, i tant! |
- És convenient consultar aquestes llistes:
| Amb h inicial | Amb h intercalada | Sense h |
|---|---|---|
| hàbil ham harmonia haver hecatombe hectolitre hectòmetre hegemonia hel·lènic -a hemicicle hemisferi hendecasíl·lab -a heptàgon heràldic -a herba hereu -va hèrnia heterodox -a hexàgon hissar hivern hospital hoste hòstia hulla humil |
adherir ahir aleshores alhora anhel anihilar aprehensió cohesió cohibir conhort desinhibir déu-n’hi-do exhalar exhaurir exhortar filharmònic -a inherent inhibició maharajà menhir mihrab ohm tothom tothora sahrauí suahili subhasta subtrahend vehicle |
Lèxic comú avuibenaurat cacauet coet exuberant malaurat orfe orxata os ostatge ou truà |
|
Topònims i noms de persona BoíElisabet Ester Judit Maó Montblanc Taüll Vic Montjuïc |
||
|
Expressions i exclamacions apa!oi? ui! |
La hac aspirada
La h o hac sol ser muda en català, tot i que de vegades es pronuncia en forma aspirada i és una consonant:
• En el verb halar, que vol dir ‘menjar’.
• En algunes interjeccions: ahà!, ehem!, ha!, hum!…
• En l’onomatopeia de riure: he, he, he!; ha, ha, ha!; hi, hi, hi!…; o bé he! he! he!, ha! ha! ha!, hi! hi! hi!…
• En estrangerismes que no s’han adaptat al català: halal, hall, hippy, hobby…
• En noms propis no adaptats (i els seus derivats) en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d’origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume…; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià…
• En topònims i altres noms propis estrangers: Hawaii, Hollywood, Houston; Hannah, Harry, Helen, Henry, Hillary…
És important remarcar que, davant dels manlleus que comencen amb hac aspirada, l’article definit i la preposició de no s’apostrofen.
el hip-hop, el hippy, el hobby, el Halley, la high-life, la hawaiana, la Hillary…
de Hellen, de Hollywood, de Harlem, de hard rock…
En canvi, davant dels manlleus adaptats al català que duen hac muda i no aspirada, sí que apostrofem.
l’haixix, l’harakiri, l’harem…
d’hoquei, d’handbol…