Cercar Cerca avançada

9. La h

Intermedi 3

La hac muda

En català, la h és generalment muda i es conserva en mots provinents del llatí, del grec i d’altres llengües.

Sovint, quan una paraula s’escriu amb h coincideix amb les d’altres llengües romàniques, però no hi ha normes que ens indiquin quan un mot s’escriu amb h i quan no.

Per tant:

  • Convé recordar que s’escriuen amb h totes les formes del verb haver.
  • Cal fixar-se bé en les paraules següents:
Paraules que és important distingir Exemples
ha: verb haver (formes compostes: haver + participi)
a: preposició, nom de la lletra a
ah: interjecció
Ha arribat l’avió.
Vaig a casa.
Ah, vols dir això?
he: verb haver (formes compostes: haver + participi)
eh: interjecció
Ja he acabat.
Eh, Josep, com va?
hem: verb haver (formes compostes: haver + participi)
em: pronom feble
Avui hem sortit molt aviat.
Demà em llevaré a les vuit.
hi: pronom feble
i: conjunció, nom de la lletra i
Hi aniré demà, a Vic.
Treballa nit i dia.
ho: pronom feble
o: conjunció, nom de la lletra o
oh: interjecció
No m’ho crec.
O blanc o negre.
Oh, que bé! Oh, i tant!
  • És convenient consultar aquestes llistes:
Amb h inicial Amb h intercalada Sense h
hàbil
ham
harmonia
haver
hecatombe
hectolitre
hectòmetre
hegemonia
hel·lènic -a
hemicicle
hemisferi
hendecasíl·lab -a
heptàgon
heràldic -a
herba
hereu -va

hèrnia
heterodox -a
hexàgon
hissar
hivern
hospital
hoste
hòstia
hulla
humil
adherir
ahir
aleshores
alhora
anhel
anihilar
aprehensió
cohesió
cohibir
conhort
desinhibir
déu-n’hi-do
exhalar
exhaurir

exhortar
filharmònic -a
inherent
inhibició
maharajà
menhir
mihrab
ohm
tothom
tothora
sahrauí
suahili
subhasta
subtrahend
vehicle

Lèxic comú

avui
benaurat
cacauet
coet
exuberant
malaurat
orfe
orxata
os
ostatge
ou
truà

Topònims i noms de persona

Boí
Elisabet

Ester
Judit
Maó
Montblanc
Taüll
Vic
Montjuïc

Expressions i exclamacions

apa!
oi?
ui!

La hac aspirada

La h o hac sol ser muda en català, tot i que de vegades es pronuncia en forma aspirada i és una consonant:

• En el verb halar, que vol dir ‘menjar’.

• En algunes interjeccions: ahà!, ehem!, ha!, hum!

• En l’onomatopeia de riure: he, he, he!; ha, ha, ha!; hi, hi, hi!…; o bé he! he! he!, ha! ha! ha!, hi! hi! hi!…

• En estrangerismes que no s’han adaptat al català: halal, hall, hippy, hobby

• En noms propis no adaptats (i els seus derivats) en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d’origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume…; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià

• En topònims i altres noms propis estrangers: Hawaii, Hollywood, Houston; Hannah, Harry, Helen, Henry, Hillary…

És important remarcar que, davant dels manlleus que comencen amb hac aspirada, l’article definit i la preposició de no s’apostrofen.

   el hip-hop, el hippy, el hobby, el Halley, la high-life, la hawaiana, la Hillary…
   de Hellen, de Hollywood, de Harlem, de hard rock…

En canvi, davant dels manlleus adaptats al català que duen hac muda i no aspirada, sí que apostrofem.

   l’haixix, l’harakiri, l’harem…
   d’hoquei, d’handbol…

Filtres

Nivell