2. Processos de formació lèxica
Elemental 1
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’una arrel a la qual s’afegeixen afixos o terminacions per obtenir paraules noves amb significats nous:
mar: marina, mariner, maresme, marítim, maror, mareig…
hivern: hivernacle, hivernal, hivernada…
En aquest cas, mar i hivern són arrels, i són noms amb un significat ple. Però hi ha altres casos:
dorm-: dormir, dormilega, endormiscar-se, adormir-se, dormitori…
En aquest darrer cas, l’arrel coincideix amb la tercera persona verbal del present del verb dormir.
Terminacions per a la derivació
- Noms derivats de verbs i d’altres noms
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -all | mirar → mirall ventar → ventall raspar → raspall |
| -dor | abocar → abocador rebre → rebedor recollir → recollidor |
| -dora | aspirar → aspiradora calcular → calculadora rentar → rentadora |
| -ista | flauta → flautista guió → guionista recepció → recepcionista |
- Noms derivats de verbs ⇒ acció i efecte d’un verb
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -ció | congelar → congelació indicar → indicació pronunciar → pronunciació publicar → publicació |
| -sió | adherir → adhesió decidir → decisió expulsar → expulsió tensar → tensió |
- Noms derivats d’adjectius ⇒ noms abstractes
| Terminacions | Derivats |
|---|---|
| -esa | savi → saviesa calb → calbesa honrat → honradesa ferm → fermesa àcid → acidesa tímid → timidesa |
Intermedi 2
A part de la incorporació de formes lingüístiques d’altres llengües, cada llengua té uns recursos propis que permeten ampliar-ne el cabal lèxic.
- La derivació consisteix en la formació de mots nous a partir d'un radical o d'un mot afegint-hi sufixos o prefixos.
noi > noiet
groc > grogor
cansar > cansament
illa > illenc
- L’habilitació consisteix en l'adquisició d'una nova categoria gramatical.
rosa (nom) > rosa (adjectiu)
dinar (verb) > dinar (nom)
mirador (adjectiu) > mirador (nom)
La derivació
El procés de derivació més habitual és l’adjunció d’un sufix a un radical o a un mot de la llengua.
- Hi ha determinats sufixos que tenen una càrrega semàntica, és a dir, que incorporen un significat concret a la forma que acompanyen.
- Així, hi ha sufixos que indiquen una idea de petitesa (diminutius), com -et o -ó (cotxet, carreró);
- Hi ha sufixos que indiquen una idea de grandària (augmentatius), com ara -às o -ot (xicotàs, vestidot);
- També hi ha sufixos que indiquen l’establiment on es fa una activitat, com -eria (fusteria, sabateria), etc.
- Aquesta incorporació de significat ens permet crear paraules noves i que la resta dels parlants interpretin ràpidament a què ens referim. Si algú s'inventés la forma disccompacteria, podríem deduir que parla d’un lloc on venen discos compactes.
A continuació hi ha una llista amb els sufixos més freqüents, que permeten formar noms, adjectius i verbs.
| Derivats... | Noms | |
|---|---|---|
| de substantius | -et, -eta: noiet, noieta -ol, -ola: fillol, fillola -ó, -ona: carreró, pepona -er, -era: caixer, caixera |
-atge: fullatge -eria: cerveseria -isme: negacionisme -ada: gentada |
| d’adjectius | -or: grogor -ia: alegria |
-itud: exactitud -tat, -dat: crueltat, bondat |
| de verbs | -ció: aprovació -ment: cansament |
-dor, -dora: mocador, rentadora -alla: troballa |
| Derivats... | Adjectius | |
|---|---|---|
| de substantius | -er, -era: brasiler, brasilera -í, -ina: alacantí, alacantina -à, -ana: ciutadà, ciutadana |
-ut, -uda: grenyut, grenyuda -enc, -enca: illenc, illenca -ès, -esa: japonès, japonesa |
| d’adjectius | -ós, -osa: grogós, grogosa -ot, -ota: lletjot, lletjota |
-et, -eta: nuet, nueta -íssim, -íssima: negríssim, negríssima |
| de verbs | -ós, -osa: abundós, abundosa -tori, -tòria: giratori, giratòria |
-dor, -dora: menjador, menjadora -ble: amable |
| Derivats… | Verbs | |
|---|---|---|
| de substantius | -ar, -ir: arrelar, adolorir -ificar: exemplificar |
-ejar: senyorejar -itzar: martiritzar |
| d’adjectius | -ar, -ir: indignar, emblanquir -ificar: fortificar |
-itzar: modernitzar -ejar: netejar |
- També és freqüent l’adjunció de prefixos, com ara pre- (preescolar, preromàntic), vice- (viceministra, vicerector), plus- (plusvàlua, plusmarca), sots- (sotspresident, sotsintendent), etc.
- Com en el cas dels sufixos, els prefixos incorporen un valor semàntic: el prefix in- expressa negació (inatacable, innegable), el prefix des- denota la idea contrària (desafectat, desabrigat), ex- indica que algú era i ja no és tal cosa (exalcalde, expresidenta), etc.
- Les paraules amb prefix no porten mai guionet, excepte els substantius i els adjectius que es formen amb el prefix no-: la no-violència, les persones no-catalanoparlants.
L’habilitació
Pel que fa a l’habilitació, consisteix a donar a un mot determinat una categoria gramatical diferent de la que tenia, sense afegir-li cap sufix o prefix.
- Un exemple d’aquest procés és el verb esmorzar, a partir del qual formem el substantiu. Passa el mateix amb la resta d’àpats: dinar, berenar, sopar…
Quin esmorzar tan abundant!
Avui per sopar menjarem peix. - Un altre exemple és el nom d’alguns colors: rosa, taronja, carabassa…, que són noms que poden funcionar com a adjectius.
M’he comprat una camisa rosa.
El cotxe carabassa està mal aparcat. - També els gentilicis respresenten un canvi entre nom i adjectiu, que es correspon a l’habilitació.
L’alumna gal·lesa del curs parla rus. - Un tipus de formació força recent és el de les paraules creades a partir d’una forma abreujada:
- així, de la forma RADAR, corresponent a radio detecting and ranging, s’ha passat a la paraula radar;
- de les sigles SIDA, corresponents a síndrome d'immunodeficiència adquirida, obtenim la paraula sida;
- altres mots que s’han format d’una manera semblant són làser, mòdem, covid, etc.
Intermedi 3
La composició
- Un altre procés comú de què disposa el català per formar paraules és la composició, que consisteix a formar mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots.
fil + ferro → filferro
catalano + argentí → catalanoargentí
cara + girat → caragirat
- La majoria de les paraules compostes s’escriuen com un sol mot, sense guionet.
compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecoromà, politicosocial, etc.
- En alguns casos, però, posem un guionet.
Per als usos del guionet, consulteu la fitxa corresponent.