Cercar Cerca avançada

2. Processos de formació lèxica

Elemental 1

La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’una arrel a la qual s’afegeixen sufixos o terminacions per obtenir paraules noves amb significats nous:
   mar: marí, marina, mariner, maresme, marítim, maror, mareig…
   hivern: hivernacle, hivernal, hivernada…

En aquest cas, mar i hivern són arrels, i són noms amb un significat ple. Però hi ha altres casos:
   dorm-: dormir, dormilega, endormiscar-se, adormir-se, dormitori…

En aquest darrer cas, l’arrel coincideix amb la tercera persona verbal del present del verb dormir.

Sufixos per a la derivació

Fem servir sufixos per:

  • expressar conjunts i quantitats: -ada, -at, -menta: ventada, aiguat, xerramenta...
  • establir mides diverses: -et, -eta com a diminutius; -às, -assa com a augmentatius: personeta, cotxàs…
  • definir dimensions: -ària, -ada: amplària, llargada…
  • anomenar arbres fruiters: -er, -era: taronger, esparreguera, tomaquera…

També podem fer servir sufixos augmentatius per expressar valoracions positives o valoracions negatives:

  • expressem admiració o fem valoracions positives: -arro, -arra; -às, -assa
    tema > temarro, veu > veuarra;
    peu > peuàs, partit > partidàs, festa > festassa, casa > casassa

     
  • expressem menyspreu o valoracions negatives: -ot, -ota
    vestit > vestidot, gos > gossot
    cadira > cadirota, veu > veuota, paraula > paraulota

Terminacions per a la derivació

  • Noms derivats d’altres noms
Terminacions       Derivats
-ista flauta    flautista
guió 
  guionista
recepció 
  recepcionista
dent → dentista
-ta gimnàs → gimnasta
astronau → astronauta
  • Noms cultes derivats d’altres noms
Terminacions       Ell és... Ella és... Es dedica a...
-leg, -loga psiquiatre
químic
informàtic
biòleg
antropòleg
filòleg
psiquiatra
química
informàtica
biòloga
antropòloga
filòloga
la psiquiatria
la química
la informàtica
la biologia
l'antropologia
la filologia
-ista dentista
oculista
dentista
oculista
l’odontologia
l’oftalmolofia
altres... advocat
etnògraf
advocada, advocadessa
etnògrafa
advocacia
etnografia
  • Noms derivats de verbs
Terminacions       Derivats
-all mirar  →  mirall
ventar 
→  ventall
raspar
  →  raspall
-dor abocar  →  abocador
rebre  →  rebedor
recollir  →  recollidor
-dora aspirar  →  aspiradora
calcular  →  calculadora
rentar  →  rentadora
  • Noms derivats de verbs per expressar l’acció i l’efecte d’un verb
Terminacions Derivats
-ció               congelar  → congelació
indicar
  → indicació
pronunciar
  → pronunciació
publicar
  → publicació
-sió adherir  → adhesió
decidir  → decisió
expulsar  → expulsió
tensar
  → tensió
  • Noms derivats d’adjectius, equivalents a noms abstractes
Terminacions Derivats
-esa savi  → saviesa
calb
  → calbesa
honrat
  → honradesa
ferm
  → fermesa
àcid
  → acidesa
tímid
  → timidesa
  • Verbs derivats de noms
Terminacions Derivats
-ejar feina → feinejar
-itzar teoria → teoritzar
-ificar escena → escenificar
  • Verbs derivats d’adjectius
Terminacions Derivats
-itzar impermeable impermeabilitzar
independent
independitzar
àgil
agilitzar
agut → aguditzar
mimètic
mimetitzar
privat
privatitzar
-ificar simplesimplificar
tècnic
tecnificar
unit
unificar
  • Verbs derivats de verbs, amb un valor intensiu
Terminacions Derivats

-ejar

dormir dormisquejar
cantar
cantussejar
ploure
plovisquejar
-assar allargar allargassar

Els superlatius

  • Les terminacions dels adjectius -íssim i -íssima indiquen un grau alt d’intensitat.
       Aquest pis és petitíssim.
       És una persona intel·ligentíssima.
       Té un fill altíssim.
       Van preparar una activitats divertidíssimes.

     
  • En alguns casos es produeixen canvis ortogràfics respecte de l’adjectiu i, fins i tot, canvis en la forma de la paraula.
       Avui el cel és blavíssim. (blau)
       Això que dius és gravíssim (greu)
       El teu amic és pesadíssim. (pesat)
       El paper de la paret s’ha de canviar, està groguíssim. (groc)
       Tenen un jardí grandíssim. (gran)
     
  • Hi ha alguns superlatius irregulars.
       Va trobar una solució òptima al problema. (molt bona)
       Viu en un país paupèrrim. (molt pobre)
       Hi ha una diferència mínima entre les dues propostes. (molt petita)
       Els beneficis d’aquesta temporada han estat ínfims. (molt baixos)
       És un escriptor pèssim, però no ho vol reconèixer. (molt dolent)
     
  • Els adjectius bo i dolent formen els superlatius el millor i el pitjor respectivament. Aquests adjectius tenen forma femenina, bona i dolenta, i formen els superlatius la millor i la pitjor respectivament.
       Aquesta pintora és la millor artista que hi ha a la galeria d’art.
       Li has donat el pitjor consell que he sentit mai.

     

Podeu repassar la fitxa sobre l’ús de bé, bo, dolent i malament per ampliar aquesta informació.

Intermedi 2

A part de la incorporació de formes lingüístiques d’altres llengües, cada llengua té uns recursos propis que permeten ampliar-ne el cabal lèxic.

  • La derivació consisteix en la formació de mots nous a partir d'un radical o d'un mot afegint-hi sufixos o prefixos.
    noi > noiet
    groc > grogor
    cansar > cansament
    illa > illenc

     
  • L’habilitació consisteix en l'adquisició d'una nova categoria gramatical.
    rosa (nom) > rosa (adjectiu)
    dinar (verb) > dinar (nom)
    mirador (adjectiu) > mirador (nom)

La derivació

El procés de derivació més habitual és l’adjunció d’un sufix a un radical o a un mot de la llengua.

  • Hi ha determinats sufixos que tenen una càrrega semàntica, és a dir, que incorporen un significat concret a la forma que acompanyen.
    • Així, hi ha sufixos que indiquen una idea de petitesa (diminutius), com -et o (cotxet, carreró);
    • Hi ha sufixos que indiquen una idea de grandària (augmentatius), com ara -às o -ot (xicotàs, vestidot);
    • També hi ha sufixos que indiquen l’establiment on es fa una activitat, com -eria (fusteria, sabateria), etc.
  • Aquesta incorporació de significat ens permet crear paraules noves i que la resta dels parlants interpretin ràpidament a què ens referim. Si algú s'inventés la forma disccompacteria, podríem deduir que parla d’un lloc on venen discos compactes.

A continuació hi ha una llista amb els sufixos més freqüents, que permeten formar noms, adjectius i verbs.

Derivats... Noms  
de substantius        -et, -eta: noiet, noieta
-ol, -ola: fillol, fillola
, -ona: carreró, pepona
-er, -era: caixer, caixera
-atge: fullatge
-eria: cerveseria
-isme: negacionisme
-ada: gentada
d’adjectius -or: grogor
-ia: alegria
-itud: exactitud
-tat, -dat: crueltat, bondat
de verbs -ció: aprovació
-ment: cansament
-dor, -dora: mocador, rentadora
-alla: troballa
Derivats... Adjectius  
de substantius                  -er, -era: brasiler, brasilera
-í, -ina: alacantí, alacantina
-à, -ana: ciutadà, ciutadana
-ut, -uda: grenyut, grenyuda
-enc, -enca: illenc, illenca
-ès, -esa: japonès, japonesa
d’adjectius -ós, -osa: grogós, grogosa
-ot, -ota: lletjot, lletjota
-et, -eta: nuet, nueta
-íssim, -íssima: negríssim, negríssima
de verbs -ós, -osa: abundós, abundosa
-tori, -tòria: giratori, giratòria
-dor, -dora: menjador, menjadora
-ble: amable
Derivats… Verbs  
de substantius -ar, -ir: arrelar, adolorir
-ificar: exemplificar
-ejar: senyorejar
-itzar: martiritzar
d’adjectius -ar, -ir: indignar, emblanquir
-ificar: fortificar
-itzar: modernitzar
-ejar: netejar
  • També és freqüent l’adjunció de prefixos, com ara pre- (preescolar, preromàntic), vice- (viceministra, vicerector), plus- (plusvàlua, plusmarca), sots- (sotspresident, sotsintendent), etc.
  • Com en el cas dels sufixos, els prefixos incorporen un valor semàntic: el prefix in- expressa negació (inatacable, innegable), el prefix des- denota la idea contrària (desafectat, desabrigat), ex- indica que algú era i ja no és tal cosa (exalcalde, expresidenta), etc.
  • Les paraules amb prefix no porten mai guionet, excepte els substantius i els adjectius que es formen amb el prefix no-: la no-violència, les persones no-catalanoparlants.

L’habilitació

Pel que fa a l’habilitació, consisteix a donar a un mot determinat una categoria gramatical diferent de la que tenia, sense afegir-li cap sufix o prefix.

  • Un exemple d’aquest procés és el verb esmorzar, a partir del qual formem el substantiu. Passa el mateix amb la resta d’àpats: dinar, berenar, sopar
       Quin esmorzar tan abundant!
       Avui per sopar menjarem peix
    .
  • Un altre exemple és el nom d’alguns colors: rosa, taronja, carabassa…, que són noms que poden funcionar com a adjectius.
       M’he comprat una camisa rosa.
       El cotxe carabassa està mal aparcat.
  • També els gentilicis respresenten un canvi entre nom i adjectiu, que es correspon a l’habilitació.
       L’alumna gal·lesa del curs parla rus.
  • Un tipus de formació força recent és el de les paraules creades a partir d’una forma abreujada:
    • així, de la forma RADAR, corresponent a radio detecting and ranging, s’ha passat a la paraula radar;
    • de les sigles SIDA, corresponents a síndrome d'immunodeficiència adquirida, obtenim la paraula sida;
    • altres mots que s’han format d’una manera semblant són làser, mòdem, covid, etc.

Intermedi 3

La composició

  • Un altre procés comú de què disposa el català per formar paraules és la composició, que consisteix a formar mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots.
       fil + ferro → filferro
       catalano + argentí → catalanoargentí
       cara + girat → caragirat
     
  • La majoria de les paraules compostes s’escriuen com un sol mot, sense guionet.
       compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecoromà, politicosocial, etc.
     
  • En alguns casos, però, posem un guionet.

Per als usos del guionet, consulteu la fitxa corresponent.

Filtres

Nivell