Cercar Cerca avançada

19. La dièresi

Intermedi 2

La dièresi és un signe gràfic que es fa servir per indicar que:

  • Cal pronunciar la u dels grups gue, gui, que i qui, ja que si no hi ha dièresi no es pronuncia (guerra, quilòmetre):
       eloent, estió, seent, aies, linista
     
  • Cal pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan. En aquest cas, per tant, formen un hiat, i posem la dièresi a la vocal feble, i o u:
       raïm, veïna, roïns, llaüt, peüc, diürn

Ara bé, si la paraula ha de dur accent segons les normes d’accentuació, sempre l’accentuarem i no hi posarem dièresi. Per tant, escriurem amb accent Lluís, país, suís, però escriurem amb dièresi Lluïsa, països i suïssos.

Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats. Així, per exemple, la paraula rei fa diftong, però no en fa la paraula veí, ja que pronunciem les dues vocals en síl·labes diferents. D'acord amb el que acabaem de dir, doncs, no faran diftong els derivats d’aquesta paraula, i per tant, tindrem veïns, veïnat, veïnatge, amb dièresi perquè d’acord amb les normes d'accentuació no s’han d'accentuar.

Cal anar amb compte de fer servir els signes adequats en cada cas: accent si es pot d’acord amb les normes d'accentuació i dièresi si no es pot posar accent, segons la posició i la terminació de la paraula, seguint les normes d’accentuació.

Podeu consultar la fitxa sobre l’accentuació i sobre els diftongs i hiats per ampliar aquesta informació.

Intermedi 3

La dièresi apareix també en tot un seguit de formes verbals:

  • En l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la tercera conjugació acabats en vocal + ir (seduir, beneir, trair, reduir, etc.), llevat de la primera i la segona persona del plural, que duen accent:
traduïa
traduïes
traduïa
traduíem
traduíeu
traduïen
maleïa
maleïes
maleïa
maleíem
maleíeu
maleïen
païa
païes
païa
paíem
paíeu
païen
reduïa
reduïes
reduïa
reduíem
reduíeu
reduïen
  • Fixeu-vos que la primera i la segona persona del plural duen accent, d’acord amb les normes d’accentuació. La terminació vocal + u forma diftong i no acaba en una vocal, sinó en una semivocal, que a la pràctica és com si acabés en consonant.
     
  • Així mateix, sempre que dues vocals no formin diftong i no les puguem accentuar, hi posarem dièresi:
    — prodt, sedt (participi)
    — redm, redu (present d’indicatiu, present de subjuntiu, imperatiu)
    agrres, agrren (passat simple d’indicatiu)
    — constrssis, constrssin (imperfet de subjuntiu)
  • En el present de subjuntiu dels verbs de la primera conjugació acabats en vocal + ar (canviar, situar, suar, menysprear, lloar, etc.), llevat de la primera i la segona persona del plural, que estan en contacte amb una e tònica:
continuï
continuïs
continuï
continuem
continueu
continuïn
esquiï
esquiïs
esquiï
esquiem
esquieu
esquiïn
creï
creïs
creï
creem
creeu
creïn
suï
suïs
suï
suem
sueu
suïn

Casos en què no posem dièresi

  • En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir:
       agrair, agraint, agrairà, agrairia
       conduir, conduint, conduirem, conduiries
       seduir, seduint, seduirem, seduiries
       produir, produint, produirà, produiria

     
  • En els sufixos -isme i -ista:
       arcaisme, egoisme, altruista, europeista…

Suficiència 1

Alguns derivats de cultismes van amb dièresi, encara que no en porti la paraula de la qual provenen.

Formen diftong i no duen dièresi No formen diftong i duen dièresi
fluid, fluida
arcaic
europeu
heroi
fluïdesa, fluïdificar
arcaïtzant
europeïtzar
heroïna, heroïcitat
  • Recordeu que els sufixos -itat i -itzar (i derivats), si s’adjunten a un adjectiu acabat amb vocal, el derivat que en resulta sempre porta dièresi:
       continuïtat, espontaneïtat, heterogeneïtat, europeïtzar, homogeneïtzar, arcaïtzar…
     
  • A més, porten dièresi paraules com suïcidi (i suïcida, suïcidar-se) i diürètic (i diüresi), per raons etimològiques.

Casos en què no posem dièresi

Cal tenir en en compte que no escrivim dièresi en els casos següents:

  • En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats amb vocal + ir:
       agrair, agraint, agrairà, agrairia
       conduir, conduint, conduirem, conduiries


    Tanmateix, cal tenir en compte que no apliquem l’estalvi de la dièresi en els substantius derivats d’aquests verbs, i per tant en duran paraules com ara traïció, traïdor, agraïment, etc.
     
  • En els sufixos -isme, -ista:
       egoisme, arcaisme, europeista, continuista
       (proïsme i lluïsme duen dièresi perquè -isme, en aquests casos, no és un sufix)
     
  • En les terminacions llatines -us, -um:
       harmònium, mèdium, Pius
     
  • Després dels prefixos anti-, intra-, co-, re-, contra-, pre-, auto- o entre formants d’un compost:
       antiimperialista, intrauterí, coincidència, reunificació, contraindicació, preinscripció, autoinducció…;
       gastrointestinal, tallaungles…

     

Filtres

Nivell