Cercar Cerca avançada

4. Expressivitat del lèxic

Intermedi 1

Les locucions i les frases fetes són expressions estereotipades que no admeten gaire variació i que tenen un significat que no correspon al significat recte dels seus components.
 

Locucions

  • Les locucions són expressions arrelades al lèxic amb un sentit propi i unitari. Les locucions no tenen verb i tenen un significat de conjunt que no es correspon al significat de les paraules per separat.
     
  • Algunes locucions típiques en català:
    de valent
    de retruc
    de bell nou
    per barba

    pel cap baix
    amb la cua entre les cames
    a la quinta forca
    clar i català
    de fit a fit

Frases fetes

Les frases fetes són fruit de la saviesa popular, i reflecteixen el caràcter, els costums i la història d'un poble. Sovint fan referència a realitats que amb el pas del temps han anat perdent vigència i, així, és fàcil veure-hi moltes referències a la vida de pagès, al paper que tradicionalment es donava a cada membre de la família, etc.

A la frase Aquell xicot ha perdut el cap per la Carme, evidentment no volem dir que ha perdut la part superior del cos, sinó que està enamorat, que es comporta de manera estranya per l'enamorament: fem servir el sentit figurat.

  • Alguns exemples de frases fetes relacionades amb els aliments:
    perdre el cap
    remenar les cireres
    partir peres
    ser al rovell de l’ou
    pesar figues
    ser un somniatruites

     
  • Frases fetes relacionades amb parts del cos:
    fer el cor fort
    tenir-hi la mà trencada
    fer els ulls clucs
    córrer cames ajudeu-me
    treure el fetge per la boca

Intermedi 3

Les frases fetes són molt sovint intraduïbles, perquè juguen amb el doble sentit i amb la ironia

Frase feta Significat
Acabar la corda Callar; perdre la paciència.
Aixafar la guitarra Estroncar els plans d’algú.
Aixecar la camisa Enganyar.
Altra feina hi ha Desentendre’s del que no interessa.
Amb tots els ets i uts Amb detall.
Anar a la deriva No tenir futur; anar desorientat o desorientada.
Anar a pams Explicar d’una manera ordenada i clara, pas a pas.
Anar amb compte Fixar-se; parar atenció.
Anar amb mitges tintes Ser ambigu o ambigua.
Anar de bòlit Tenir més feina de la que es pot fer.
Anar lluny d’osques Anar equivocat i equivocada.
Anar peix No ser entès o entesa en una matèria.
Anar-se’n a can Pistraus Perdre’s.
Ara hi corro Me’n desentenc.
Arribar i moldre Aconseguir amb rapidesa una fita.
Arronsar les espatlles Desentendre’s; mostrar desconeixement.
Baixar de l'hort No estar al cas d’alguna cosa.
Beure’s l’enteniment Tenir poc seny.
Buidar el pap Retreure o dir el que es té ganes de dir.
Cantar victòria Celebrar el triomf, sovint abans d’hora.
Cremar-se les celles Posar-hi tot l’esforç.
Deixar garratibat o garratibada Sorprendre.
Deixar amb un pam de nas Riure’s de les expectatives d’algú.
Demà m’afaitaràs No m’ho crec.
Donar gat per llebre Enganyar.
En un tres i no res Molt de pressa.
Ensenyar les dents Amenaçar.
Estar a la lluna Estar distret o distreta.
Estar a la que salta Ser susceptible; estar nerviós o nerviosa.
Estar més content que unes pasqües Mostrar alegria i satisfacció.
Estar tocat del bolet No tenir gaire seny.
Estirar les orelles Renyar.
Fer beure a galet Enganyar.
Fer com si res Dissimular.
Fer el sord o la sorda Fer veure que no s’escolta alguna cosa que no interessa.
Fer festa (o festa grossa) Mostrar alegria i satisfacció.
Fer l’orni Desentendre’s.
Fer l’ull viu Intentar ser més llest o llesta que els altres.
Fer un bunyol Equivocar-se; fer una cosa poc polida.
Fer un cop de cap Decidir-se; arriscar-se.
Fer un pa com unes hòsties Esguerrar un negoci; fer un disbarat.
Fer un salt el cor Rebre una sorpresa.
Fer un ull de vellut Apallissar.
Fer una cara nova Apallissar.
Fer una planxa Equivocar-se.
Fer uns ulls com unes taronges Mostrar-se sorprès o sorpresa.
Fer-se’n creus Sorprendre’s; no entendre el que passa.
Ficar-hi el nas Tafanejar.
Ficar-se de peus a la galleda Dir o fer una cosa inconvenient.
Ficar-se algú a la butxaca Convèncer, guanyar-se algú.
Jugar una mala partida Enganyar, obrar amb deslleialtat.
Llançar les campanes al vol Celebrar abans d’hora.
Mamar-se el dit No adonar-se del que passa.
Mossegar-se la llengua No dir el que es té ganes de dir.
Nedar entre dues aigües Ser hipòcrita; no comprometre’s.
No estar per brocs (o per orgues) Estar de mal humor; no voler complicacions o embolics en un afer.
No piular No parlar gens ni mica.
No saber ni la a Ser ignorant.
No ser ni carn ni peix Mostrar ambigüitat o indefinició.
No ser-hi tot (o tota) Ser una mica boig o boja.
No tenir dos dits de front Obrar de manera poc assenyada.
No tenir sang a les venes No indignar-se per res; mancar d’energia.
No tocar pilota No encertar-ne ni una.
No veure-hi més enllà del nas Ser excessivament ingenu o ingènua; no ser perspicaç.
Ofegar-se en un got d’aigua Neguitejar-se per dificultats aparents; descoratjar-se fàcilment.
Passar-la magra Passar misèria; viure amb privacions.
Pensar amb els peus Prendre una resolució equivocada.
Perdre bous i esquelles Quedar-se sense res; perdre-ho tot.
Perdre el cap No saber algú el que es fa; perdre el domini de si mateix.
Perdre el fil Distreure’s; no seguir l’ordre d’un discurs.
Perdre el nord Desorientar-se; perdre l’orientació.
Perdre el senderi (o el seny) Torbar-se mentalment; enfollir.
Perdre l’oremus Perdre el control d’un mateix; oblidar-se d’allò que calia fer o dir.
Peti qui peti Fer alguna cosa malgrat les conseqüències.
Picar ferro fred Esforçar-se inútilment; parlar o obrar sense resultat.
Posar els punts sobre les is Deixar les coses clares.
Posar fil a l’agulla Anar per feina; iniciar una actuació, un treball.
Posar-hi el coll Posar-hi tot l’esforç.
Posar-se les mans al cap Sorprendre’s; desesperar-se.
Prendre el pèl a algú Enganyar algú.
Prometre la lluna en un cove Prometre alguna cosa impossible d’aconseguir.
Pujar la mosca al nas Perdre la paciència; irritar-se.
Rentar-se’n les mans Desentendre’s d’un assumpte.
Sentir ploure Fer-se el despistat o la despistada; desentendre’s.
Sentir-se al setè cel Sentir-se molt a gust.
Ser curt (o curta) de gambals No tenir gaire seny.
Ser més trempat (o trempada) que un gínjol Ser molt eixerit o eixerida.
Ser de cotó fluix Ser molt feble o sensible.
Ser de la pell de Satanàs (o del dimoni, o de Judes) Ser malvat o malvada; o molt entremaliat o entremaliada (els infants).
Ser del que no hi ha Ser insòlit o extraordinari.
Ser predicador (o predicadora) en el desert Parlar sense que ningú en faci cas.
Ser tot orelles Escoltar amb molta atenció.
Ser un (o una) baliga-balaga No tenir formalitat en res.
Ser un (o una) cap de carabassa Ser ignorant.
Ser un tros de pa Tenir molta bondat.
Ser un zero a l’esquerra No comptar per a res; ser ignorant en algun tema.
Ser una ànima de càntir Tenir poc enteniment; ser pusil·lànime.
Ser o tenir llengua d’escurçó Tenir propensió a malparlar amb traïdoria.
Tenir el cap ple de pardals Actuar amb poca maduresa; tenir idees poc consistents.
Tenir estómac Ser capaç de tot; suportar bé les coses més desagradables.
Tenir la mà foradada Malbaratar els diners.
Tenir mala peça al teler Tenir un problema de difícil solució; trobar-se en una situació difícil.
Tenir un cervell de pardal Tenir poc enteniment.
Tenir-hi la mà trencada Saber fer una cosa amb molta traça; ser hàbil.
Tirar la pedra i amagar la mà Causar un dany i amagar-ho.
Tocar de peus a terra Veure la realitat de les coses.
Treure els drapets al sol Criticar; descobrir els defectes o les malifetes d’algú.
Treure’n el suc Aprofitar-se de l’experiència; treure guany d’alguna cosa.
Trobar-se com el peix a l’aigua Estar a gust.
Venir (o baixar) d’Arbeca No estar al corrent del que passa; ignorar alguna notícia sabuda per tothom.
Voler tocar el cel amb la mà Voler fer una cosa impossible.

Si en voleu consultar i conèixer més, podeu visitar aquest web.

Suficiència 1

Els refranys són frases que tenen un origen antic i que es diuen sempre de la mateixa manera, sense variacions. Fan referència a temes del dia a dia, com el temps, la feina, la salut, el comportament humà…, i sempre contenen un missatge o una lliçó.

Fan servir recursos com la rima, fet que en facilita la memorització, i sovint se serveixen de metàfores, que tenen un sentit figurat. Com que els refranys provenen de la tradició oral, reflecteixen la manera de fer i de ser dels pobles en una època antiga, tot i que han arribat als nostres dies perquè encara avui tenen validesa.

Tot seguit hi ha alguns exemples de refranys usuals classificats per temes:

Sobre la meteorologia Quan plou, plou per a tothom.
Qui sembra vents, recull tempestats.
Sempre plou sobre mullat.
A l'abril, aigües mil.
Al maig, cada dia un raig.
Al mal temps, bona cara.
Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes.
Cel rogent, pluja o vent.
Sobre els oficis i les tasques A cada bugada es perd un llençol.
A cal ferrer, ganivet de fusta.
Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen!
Bon vent i barca nova!
Qui matina fa farina.
Sobre la fauna i la flora Com més alt, més animal.
Brams d'ase no arriben al cel.
Corbs amb corbs no s'arrenquen els ulls.
Morta la cuca, mort el verí.
No es pot matar tot el que és gras.
No tot són flors i violes.
Sobre el menjar i el beure Sense trencar ous, no es fan truites.
A qui no vol caldo, dues tasses.
On en mengen dos, en mengen tres.
Qui menja sopes, se les pensa totes.
Qui no té un all, té una ceba.
Sobre el lleure Com més serem, més riurem.
Músic pagat no fa bon so.
Qui canta els seus mals espanta.
Som al ball i hem de ballar.

Si en voleu conèixer més, podeu visitar aquest web.

Les figures retòriques

Les paraules tenen un significat recte o literal i poden tenir també un sentit figurat o simbòlic.

Si diem que algú ha perdut els papers, i segons el context, ho podem interpretar en qualsevol dels dos sentits.

Per tant, parlem de sentit literal per referir-nos al sentit propi i exacte que té una paraula o una expressió, que és el que trobem al diccionari, i parlem de sentit figurat quan el significat que li donem és un sentit nou diferent del sentit propi, amb el qual té alguna mena de relació de semblança.

La comparació i la metàfora

Sovint quan parlem fem servir recursos expressius que estableixen una relació de significat entre elements per semblança o diferència, i es poden plantejar en forma de comparació o metàfora.

Parlem de comparació quan expressem les característiques d’alguna cosa o d’algú mitjançant les característiques d’una altra cosa.

   És fort com un roure.
   Es mou com una gasela.

   És més curt que una cua de conill.
   Parlar amb ell és com parlar amb una paret.

La metàfora relaciona dos conceptes per semblança, encara que aquesta relació no sigui literal.

   La pel·lícula és més llarga que un dia sense pa.
   S'ha comprat una casa que li ha costat un ronyó.
   Quan va sentir aquell comentari impertinent, el va travessar amb la mirada.
   Des que va deixar la feina, li plouen les ofertes.
   A la feina tothom parla dels cabells de la Raquel, que són rius de plata.

És interessant fer servir comparacions i metàfores per enriquir els textos, però tingues en compte que el grau de formalitat d’un text pot limitar l’ús que en pots fer. Si vols conèixer exemples de frases amb sentit figurat, pots consultar el recull de locucions i frases fetes.

Filtres

Nivell