Cercar Cerca avançada

3. El gènere de noms i adjectius

Bàsic 1

Fem servir els noms (també anomenats substantius) per designar persones, animals, coses, elements i idees. I els adjectius indiquen algunes qualitats dels noms.

Tant els noms com els adjectius s’adapten al gènere (masculí o femení) i al nombre (singular o plural).

  masculí / femení
+ -a verd / verda
fosc / fosca
+ -na rodó / rodona
Canvi per a    nostre / nostra
Canvis de consonant groc / groga
nebot / neboda
blau / blava
lleig / lletja
boig / boja
tranquil / tranquil·la  
Formes diferents oncle / tia
Invariables marró
amable
elegant
violeta

Bàsic 2

El gènere és arbitrari: que una paraula que designa coses i idees abstractes sigui masculina o femenina no s’explica per cap motiu aparent.

Per això, un mateix concepte pot tenir diferent gènere depenent de la llengua en què s’expressi.

Casos especials del gènere: diferències entre llengües

Català Occità Francès Italià Castellà Portuguès
el peu
el nas
els espinacs
les postres
el color
el núvol
la dent
el raïm
el front
la sabata
la sal
la llet
la sang
la llimona
la xocolata
lo pè
lo nas
los espinarcs
lo dessèrt
la color
lo nívol
la dent
lo rasim
lo front
la sabata
la sal
lo lach
lo sang
lo limon
lo chocolat
le pied
le nez
les épinards
le dessert
la couleur
le nuage
la dent
le raisin
le front
le soulier
le sel
le lait
le sang
le citron
le chocolat
il piede
il naso
gli spinaci
il dessert
il colore
la nube
il dente
l'uva
la fronte
la scarpa
il sale
il latte
il sangue
il limone
il cioccolato
el pie
la nariz
las espinacas
el postre
el color
la nube
el diente
la uva
la frente
el zapato
la sal
la leche
la sangre
el limón
el chocolate
o pé
o nariz
os espinafres
os postres
a cor
a nuvem
o dente
a uva
a fronte
o sapato
o sal
o leite
o sangue
o limão
o chocolate

En aquesta animació pots aprofundir en el contingut del gènere dels noms.

Intermedi 1

El nom (o substantiu) és un mot variable (en gènere i nombre) que designa persones, animals, coses i idees (concretes o abstractes).

Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.

Són noms masculins:

els afores
un anell
un avantatge    
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dubte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
un full (de paper)    
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un orde (religiós)   
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits
un titella
un bacteri

Són noms femenins:

una amargor      
una arma
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una anàlisi
una àgape
una àncora
la marató
una fulla
(d’un arbre)
una aroma
la cercavila
la dent
la nespra
les postres
la síncope
la síndrome           
la sida
la calor
una allau
la resta

L’adjectiu és una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions (verd, verda) i d’una sola terminació (amable). Aquests últims són invariables pel que fa al gènere, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Formació del femení en els substantius

Terminacions Exemples Observacions
Masculí + -a net > neta
forner > fornera
Canvis ortogràfics:
gos > gossa
hereu > hereva...
Masculí -e, -o, -u
Àtones femení -a
mestre > mestra
monjo > monja
europeu > europea
 
Masculí + -na, -ina, -essa  
 
rei > reina
Àngel > Angelina
metge > metgessa
Canvis ortogràfics:  
veí > veïna...
Masculí -or, -òleg
Femení -riu, -òloga
actor > actriu
filòleg > filòloga
 
Arrel diferent home > dona
cavall > euga
 
Distinció de gènere afegint mascle o femella rossinyol mascle > rossinyol femella    
Femení + -ot = masculí bruixa > bruixot  

Formació del femení en els adjectius

En els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius. Cal tenir present, però, que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Terminacions Singular masc. i fem. Plural masc. i fem. Observacions
-ble amable
feble
possible
amables
febles
possibles
 
-al, -el, -il normal
fidel
difícil
normals
fidels
difícils
anòmal > anòmala
paral·lel > paral·lela
tranquil > tranquil·la
nul > nul·la
-ar, -or escolar
superior
escolars
superiors
avar > avara
rar > rara
incolor > incolora
-ant, -ent elegant
obedient
elegants
obedients
sant > santa
atent > atenta
content > contenta
lent > lenta
-a agrícola
persa
agrícoles
perses
 
-e alegre
jove
alegres
joves
negre > negra
apte > apta
agre > agra
culte > culta

Intermedi 3

El gènere és totalment arbitrari quan un substantiu designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen tots dos gèneres, el femení dels noms i dels adjectius es forma de diverses maneres:

1. Generalment, afegint una -a al masculí:

Noms Adjectius

nen > nena
noi > noia
gat > gata

bonic > bonica
prim > prima
net > neta

Fem atenció als canvis ortogràfics que pot produir la formació del femení afegint una -a al masculí:

gos > gossa enemic > enemig
Marcel > Marcel·la llop > lloba
serf > serva nebot > neboda


2. Els substantius i els adjectius que acaben en -e o -o àtona canvien aquesta vocal per -a. I alguns acabats en -eu canvien la u per a.

Substantius Adjectius
alumne > alumna
monjo > monja
Andreu > Andrea
ample > ampla
fondo > fonda
ateu > atea


3. Afegint al masculí d’alguns substantius les terminacions -na, -ina, -essa, amb canvis ortogràfics quan cal:

cosí > cosina
gall > gallina
abat > abadessa

4. Alguns substantius tenen unes terminacions pròpies per al femení. Certs masculins acabats en -or fan el femení en -riu, i els acabats en -òleg fan el femení en -òloga:

emperador > emperadriu
sociòleg > sociòloga

5. Hi ha substantius que tenen formes diferents per al masculí i per al femení:

amo > mestressa
marit > muller
ase > somera
gall dindi > polla díndia
marrà > ovella
cavall > euga

6. Hi ha substantius invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Són els acabats en -aire, -cida, -ista:

el cantaire / la cantaire
un homicida / una homicida
el trompetista / la trompetista

Hi ha substantius d’una sola terminació que provenen, moltes vegades, d'adjectius:

persa, jove, salvatge, àrab, màrtir…

7. Hi ha noms d’animals que també són invariables. Si volem distingir el sexe de l'animal, cal afegir-hi els mots mascle o femella:

la cadernera mascle > la cadernera femella

8. Hi ha alguns substantius masculins que es formen a partir del femení, amb la terminació -ot:

merla > merlot
bruixa > bruixot

9. Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.

Terminació Singular masculí i femení   Plural masculí   Plural femení  
-aç capaç capaços capaces
-iç feliç feliços felices
-oç veloç veloços veloces


10. Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:

el mar / la mar
un art / una art
el vessant / la vessant

11. Hi ha substantius que tenen un significat diferent segons el gènere:

Masculí Femení
 el canal
 un editorial   
 el fi
 el llum
 un ordre
 el planeta
 el son
 el terra
 el clau
 el còlera
 el pols
 el pudor
 el vall
 via d’aigua
 article periodístic
 objectiu, finalitat
 aparell
 contrari de desordre   
 astre
 dormida
 sòl, paviment
 de clavar
 epidèmia
 batec
 modèstia
 excavació
 la canal
 una editorial   
 la fi
 la llum
 una ordre
 la planeta
 la son
 la terra
 la clau
 la còlera
 la pols
 la pudor
 la vall
 conducte, canonada
 empresa
 acabament
 claror, corrent elèctric
 manament
 destí
 ganes de dormir
 material; planeta (Terra)  
 d'obrir portes
 ràbia
 partícules
 mala olor
 entre muntanyes

Suficiència 1

Altres casos

  • Els noms abstractes acabats en -or poden tenir gènere masculí (amor, clamor, sabor…) o femení (amargor, calor, resplendor…).
  • Fixem-nos en com fan la forma femenina els adjectius següents:
Masculí Femení     
 oblic
 innocu
 antic
 centrífug
 ambigu
 obliqua
 innòcua
 antiga
 centrífuga
 ambigua

Filtres

Nivell