1. L'article
Bàsic 1
L’article definit
- Utilitzem l’article definit davant dels noms comuns per referir-nos a coses concretes.
| Article definit singular | Article definit plural | |
|---|---|---|
| Masculí | el, l’ | els |
| Femení | la, l’ | les |
el nen, l’home; els nens, els homes
la casa, l’olla; les cases, les olles
- L’article la no s’apostrofa davant paraules femenines que comencen en i, u, hi, hu àtones ni davant del nom de les lletres, i algun altre cas.
la història, la universitat
la ema, la ela
Tenim una reunió a la una.
L’article indefinit
- L’article indefinit acompanya noms comuns que encara no coneixem i que es presenten per primera vegada en el discurs.
| Article indefinit singular | Article indefinit plural | |
|---|---|---|
| Masculí | un | uns |
| Femení | una | unes |
un nen, una plaça, uns telèfons, unes dones
L’article personal
Posem l’article personal davant dels noms de persona, i hem de tenir en compte, per tant, si els noms són masculins o femenins. Si el nom de persona comença per vocal, cal apostrofar (’) l’article.
| Article personal | |
|---|---|
| en, n’ | nom de noi: en Pere, n’Isidor |
| na, n’ | nom de noia: na Maria, n'Aina |
En Lluís viu a Girona.
N’Aina és molt divertida.
Davant dels noms de persona també fem servir l’article definit (el, la), que s’apostrofa davant de vocal:
El Lluís estudia català
L’Albert parla àrab.
La Montserrat treballa a l’escola.
L’Anna és molt divertida.
Els noms de noia que comencen per i o u àtona (sense accent) mantenen l’article la, sense apostrofar:
La Isabel i la Iolanda juguen a futbol cada dissabte.
L’Íngrid viu amb unes amigues als afores del poble.
Les contraccions
Quan coincideix una preposició amb un article formen una agrupació, que en diem contracció.
Diem vaig a casa, però vaig al mercat, en què al = a (preposició) + el (article definit masculí). En aquest cas, al és una contracció. I passa el mateix amb l'article plural: a + els = als. Cal tenir en compte que, quan hem d’apostrofar l’article singular masculí, no fem contracció.
| + | la | el, els | l’ |
|---|---|---|---|
| a | a la Vaig a la plaça. |
al, als Visc al carrer del Pi. Visc als Pallaresos |
a l’ Vius a l’avinguda. |
| de | de la Vinc de la plaça. |
del, dels Vinc del parc. Vinc dels Omells de na Gaia. |
de l’ Vinc de l'avinguda. |
| per | per la Passejo per la plaça. |
pel, pels Passo pel parc. Passo pels carrers buits. |
per l’ Passejo per l’avinguda. |
| ca | ca la Ara viuen a ca la Marta. |
cal, cals Ara viuen a cal Joan. Ara viuen a cals Pinyol. |
ca l’ Ara viuen a ca l'Andreu? |
Intermedi 1
L’article és un element gramatical que informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. L’article també dona valor substantiu a expressions o paraules que no són pròpiament un substantiu.
Les formes de l’article són:
| Article definit | Article indefinit | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí singular |
Masculí plural |
Femení singular |
Femení plural |
Masculí singular |
Masculí plural |
Femení singular |
Femení plural |
| el, l’ | els | la, l’ | les | un | uns | una | unes |
L’ús de l’article davant dels noms propis de persona i la forma emprada depenen del parlar i del context d’ús.
- En la major part dels parlars de Catalunya s’usa l’article definit davant dels noms propis femenins (la, l’); amb els masculins començats per vocal es fa servir l’article definit (l’), i amb els començats per consonant són possibles tant l’article personal (en) com el definit (el).
- Article definit: He parlat amb la Joana, l’Antònia, l’Ignasi, la Costa i l’Aguiló.
- Article personal: Hem visitat en Tomeu i en Cruells.
- En els parlars baleàrics s’empra l’article personal (en, na, n’) en tots els casos.
He parlat amb na Joana, n’Antònia, n’Ignasi, na Costa i n’Aguiló.
Hem visitat en Tomeu i en Cruells.
- En els parlars valencians, en parlars de la Franja i en tortosí, no se sol fer servir l’article amb els noms de persona.
He parlat amb Joana, Antònia, Ignasi, Costa i Aguiló.
Hem visitat Tomeu i Cruells.
- En usos formals prescindim de l’article davant dels noms de persona.
La conferència que pronunciarà Joan Majó és molt interessant.
La directora de la pel·lícula és Rosa Vergés.
- En les enumeracions es pot repetir l’article de cada element o bé estalviar-se aquesta repetició.
A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes.
A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.
Però es considera imprescindible repetir l’article quan els elements de l’enumeració tenen gèneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d’identificar cada element.
A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa.
- Cal tenir en compte que una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons el gènere.
el clau / la clau, el canal / la canal, el fi / la fi, el llum / la llum, el son / la son…
Suficiència 1
Remarques sobre l'article
Cal tenir en compte l’ús de l’article en les estructures següents:
- Pel que fa als dies de la setmana, no duen article quan fan referència a un dia concret, inclòs entre els set dies anteriors o posteriors al dia en què es parla:
La reunió es farà dijous. (dit, per exemple, el dilluns anterior)
Han de dur article si se’n parla en general o es refereixen a un dia que queda més enllà d’un marge de set dies abans o després del dia en què es parla:
El dissabte és part del cap de setmana. (= tots els dissabtes)
El(s) divendres vaig al gimnàs. (= cada divendres)
La reunió serà el dijous 27 de març. (dit, per exemple, el dia 8 de març)
- Hi ha molts topònims que per tradició duen article. L’article dels topònims s’escriu en minúscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d’un text, les regles convencionals de la contracció quan entra en contacte amb les preposicions a, per o de. Aquesta norma s’aplica als topònims catalans o que es catalanitzen per tradició, però no l’aplicarem si el topònim manté la forma en una altra llengua.
Estiueja a l’Hospitalet de l’Infant.
Se’n va anar de viatge per l’Argentina.
La Juana és del Perú.
però
En Pedro és originari d’El Salvador.
Aquest estiu anirem a Los Angeles.
- Les comarques sempre s’escriuen amb article, excepte la comarca d'Osona.
Aquest cap de setmana visitarem la Cerdanya.
Per Nadal viatjarem al Rosselló.
En Joan és dels Ports, però viu a l'Alt Urgell.
- Sempre posarem l’article quan el topònim dugui un complement:
la Catalunya del Nord, els Països Catalans, la Unió Europea, els Estats Units, la República Txeca,
el País de Gal·les, el País Basc, la República Centreafricana, la Confederació Helvètica…
- Tot seguit hi ha uns quants exemples de topònims que porten article:
| el Montmell el Tibet el Port de la Selva el Pertús el Prat de Llobregat les Borges del Camp el Vendrell les Oluges els Omells de na Gaia ses Salines el Berguedà es Mercadal el Masnou els Banys d’Arles |
l’Hospitalet l’Armentera l’Alguer l’Aldea l’Aranyó l’Espunyola l’Arboç s’Alqueria l’Estany l’Estartit s’Arenal les Planes les Avellanes l’Illa |
l’Argentina la Xina l’Escala l’Ampolla el Priorat la Molina la Seu d’Urgell la Garrotxa la Vilella Alta sa Pobla els Garidells els Masos l’Havana el Perelló |
- El català no té un article neutre, equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que expressen el mateix sense haver de recórrer a l’article en algunes locucions calcades del castellà.
| Frases no catalanes amb lo | Equivalència en català |
|---|---|
| *a lo millor | potser, segons com, si molt convé |
| *de lo contrari | si no, altrament |
| *en lo referent a | quant a, pel que fa a |
| *de lo lindo | d’allò més bé, molt bé |
| *lo bo del cas | el que té de bo el cas, el més bo del cas |
| *dona lo mateix | tant és, tant me fa, tant se val |
| *a lo loco | a la babalà, de qualsevol manera |
| *lo abans possible | com més aviat millor, tan aviat com puguis |
| *lo que són les coses | ves per on |
| *per lo menys | almenys, si més no, ben bé |
| *per lo vist | pel que es veu, pel que sembla |
| *per lo qual | per la qual cosa, i per això |
| *lo que faltava | el que faltava, només faltava això |
Cal no confondre amb el lo neutre del castellà l’article masculí lo, los (lo pare, los pares), usat en la parla espontània nord-occidental, en els parlars del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes.