Cercar Cerca avançada

17. L’accentuació gràfica

Intermedi 1

En els mots polisíl·labs, la síl·laba tònica és aquella en què recau la força de veu. Segons la posició de la síl·laba tònica, la paraula pot ser aguda, plana o esdrúixola.

Tipus de paraula Descripció Exemples
Aguda El cop de veu és a l’última síl·laba. sec/ci/ó
can/tar
Plana El cop de veu és a la penúltima síl·laba. te//fon
ca/sa
Esdrúixola El cop de veu és a l’antepenúltima síl·laba. /qui/na
ci/èn/ci/a

Accentuem les paraules seguint aquestes regles:

Les paraules... S’accentuen Exemples
agudes quan acaben en:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us
-en, -in
o/ca/si/ó, ca/, pin/gü/í, car/, caut/
es/càs, ca/fès, pas/tís, boi/rós, bar/nús
sor/prèn, Du/blín
planes quan no acaben en:
-a, -e, -i, -o, -u
-as, -es, -is, -os, -us
-en, -in
/lid
/blic
o//gens
(però o/ri/gen)
an/drò/gins (però an/dro/gin)
esdrúixoles sempre /ne/ga
in/còg/ni/ta
à/re/a
an/drò/gi/na

Com ja deveu haver observat, en català hi ha dues menes d’accent: el greu o obert (`), que correspon a la vocal oberta, i l’agut o tancat (´), que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o. Recordeu que les paraules només poden dur un accent, el qual indica quina és la vocal de la síl·laba tònica.

Vocals obertes Vocals tancades
à, è, ò é, í, ó, ú

L’accentuació de la e

  • En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en mots plans i esdrúixols, la e és oberta i, per tant, porta accent obert:
       cafè, cinquè, anglès, conèixer, èxit, perquè, paciència…
  • Però porta accent tancat en els casos següents:
    • Paraules agudes amb accent tancat
      • Els substantius abecé, clixé, consomé, jaqué, peroné, puré, quinqué, ximpanzé…
      • Els compostos de (gairebé, malbé, també), de (conté, sosté) i de ve (convé, prové).
      • La 1a persona del singular del futur simple: cantaré, temeré, dormiré…
      • La 3a persona del singular del passat simple dels verbs de la 2a conjugació: perdé, segué, digué…
      • Els adverbis després i només.
      • Els noms i els adjectius que fan el plural en -essos: accés, congrés, exprés... (tret de xerès, interès, espès).
      • La 1a i la 3a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu (1a i 2a conjugació): digués, cantés…
      • La 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats amb -tendre (entén, estén, pretén…).
         
    • Paraules planes i esdrúixoles amb accent tancat
      • Els infinitius témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser…
      • Les formes érem, éreu, fóssim i fóssiu del verb ser.
      • Les terminacions verbals férem, féreu, diguérem, diguéreu, cantéssim, cantéssiu, parléssim, parléssiu…
      • Els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec

L’accentuació de la o

  • En la majoria de mots aguts la o és tancada i, per tant, du accent tancat:
       cançó, carbó, nació, perillós…
     
  • Però duen accent obert:
    • Els mots això, allò, però, (de) debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs…
    • Els participis passats dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs…
       
  • En la majoria dels mots plans i esdrúixols la o és oberta i, per tant, porta accent obert:
       pròxim, glòria, història, òpera…
     
  • Però duen accent tancat:
    • Els substantius estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora…
    • L’infinitiu córrer i els seus compostos (incórrer, recórrer…).
    • Les formes fórem, fóreu, fóssim i fóssiu del verb ser.

Cal tenir en compte que…

  • Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d’accentuació ho exigeixin.
        És un país de l’Àfrica.
     
  • Els adverbis acabats en -ment conserven l’accentuació del mot amb què s’han format. Aquests adverbis es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu d’on provenen.
        ràpid > ràpida + -ment > ràpidament
        fàcil > fàcil + -ment > fàcilment
       
    tranquil > tranquil·la + -ment > tranquil·lament
     
  • Les paraules que acaben en diftong (vocal + i, u) tenen una semivocal al final (i, u), i per tant no acaben en vocal.
        refeu > re/feu: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
        gripau > gri/pau: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
        renoi > re/noi: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.
        caganiu > ca/ga/niu: aguda, acabada en semivocal, no s’accentua.

        parlàveu > par//veu: plana, acabada en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
        rèieu > /ieu: plana, acabada en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.
        portéssiu > por/tés/siu: plana, acaba en semivocal, s’accentua perquè no acaba en vocal.

Podeu ampliar la informació sobre l’accentuació amb la fitxa dels accents diacrítics. I també consultar aquesta fitxa sobre la separació de síl·labes, diftongs i hiats i aquesta altra sobre la dièresi.

Suficiència 1

Remarques sobre l’accentuació gràfica

  • Els mots aguts acabats amb una vocal que pertany a un diftong decreixent (o a un triftong) no s’accentuen: enrenou, espai, adeqüeu… Per tant, els mots plans que acaben en diftong (o triftong) sí que s’accentuen: marxàveu, sèieu
  • Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl·laba tònica en una síl·laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d’accentuació.
    • Són mots aguts:
      alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, oboè, oceà, timpà, tiquet, policrom, poliglot, radar, viking, xassís, zenit…
       
    • Són mots plans:
      pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, atmosfera, policíac, rèptil, torticoli, medul·la, termòstat, tèxtil, amoníac, omòplat, leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon…
       
    • Són mots esdrúixols:
      aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, èczema, Himàlaia, olimpíada, pneumònia…
       
  • Hi ha topònims del món amb una pronúncia pròpia en català. Per exemple:
    • Topònims aguts que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o esdrúixols:
      Amsterdam, Munic, Zuric, el Tibet, Biarritz, Everest, els Carpats
       
    • Topònims plans que de vegades es pronuncien, erròniament, aguts:
      Àneu, Kíev, Marràqueix, Honolulu
       
    • També és pla el topònim Ucraïna, amb la vocal tònica a la i tal com marca la dièresi, que se sol pronunciar erròniament *Ucrània.
       
    • Topònims esdrúixols que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o aguts:
      Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Míkonos, el Sàhara, Úmbria, Kàtmandu
       
  • Cal esmentar també que hi ha noms propis aguts que de vegades es pronuncien erròniament com a plans:
       Albert, Raimon, Robert, Artur, Bernat...

Filtres

Nivell