9. Les majúscules i les minúscules
Suficiència 3
Fem servir la majúscula com a caràcter distintiu d’una paraula o d'un grup de paraules, i per això s’han de fer servir només quan és estrictament necessari i no abusar-ne. Les majúscules poden destacar una paraula per la posició que té en el text d’acord amb les normes de puntuació i poden indicar que es tracta d’un nom propi o pas d’un nom comú.
Escrivim amb majúscula inicial els noms propis amb minúscula els noms que tenen un valor genèric. És important remarcar que les majúscules s’accentuen d’acord amb les normes d’accentuació.
Sovint l'ús de les majúscules és fruit del costum i la convenció d'institucions, tal com es mostra al quadre següent:
Escrivim amb majúscules |
Escrivim amb minúscules |
---|---|
Noms propis i pseudònims |
Càrrecs i professions |
Formes protocol·làries |
Tractaments generals |
Formes de tractament abreujades |
|
Formes de tractament no catalanes |
|
Noms propis de llocs concrets |
Noms comuns de lloc i articles |
Article en noms de lloc no catalans |
Article en noms de lloc dels Països Catalans |
Noms propis d'organitzacions, empreses i entitats |
Designacions genèriques |
Noms d'unitats administratives |
Denominacions genèriques |
Substantius de les entitats juridicopúbliques i religioses |
Denominacions en sentit genèric o plural aglutinador |
Dates cèlebres, celebracions |
Períodes de temps |
Congressos, simposis i jornades |
Cursos i seminaris |
Noms de textos jurídics |
Referències a la legislació |
* Quan les designacions dels càrrecs van introduïdes per les formes protocol·làries de tractament, aquestes designacions dels càrrecs s’escriuen amb majúscula.
Exemple: Molt Honorable Senyor President de la Generalitat