Cercar Cerca avançada

16. El subjuntiu

Bàsic 3

El subjuntiu inclou els temps verbals que expressen dubte, possibilitat o desig.
   No crec que vingui.
   Pot ser que ho faci ella mateixa.
   Vull que siguis feliç.

 

Usos del subjuntiu

  • Utilitzem el present de subjuntiu en frases que tenen dos verbs i el verb principal és en present d'indicatiu.
     
    • Per valorar o dubtar.
                M'agrada que arribis puntual. (No declarem: fem una valoració).
                Dubto que arribis puntual. (No declarem: expressem un dubte).
       
    • Per expressar influència (ordres, consells, desitjos i preferències).
                Vull que arribis puntual. (ordre)
                T'aconsello que arribis puntual. (consell)
                Espero que arribis puntual. (desig)
                M'estimo més que arribis puntual. (preferència)
       
    • Per expressar obligació o necessitat (perífrasi d’obligació).
                Cal que arribis puntual.
       
  • Utilitzem el present de subjuntiu com a verb principal per expressar ordres negatives. Cal tenir en compte que les ordres positives s’expressen amb l’imperatiu.         
              Pere, no arribis tard! (l’ordre positiva, amb imperatiu, és: Pere, arriba puntual!)
              No seguis al banc, que l’acaben de pintar!
              Si us plau, no diguis res, necessito silenci!
  • El fem servir per a frases amb construccions com cal que..., és necessari que..., vull que…
              Cal que perdis la por de parlar en públic.
              És necessari que plogui per evitar la sequera dels boscos.
              Vull que vingueu tots a sopar a casa aquest cap de setmana!

     
  • La presència de la conjunció que ens pot orientar per saber que hi cal un verb en mode subjuntiu.
              Em demana que corri més.
              Vol que li faci la feina.

Les formes regulars del subjuntiu

  • Models de verbs regulars:
PARLAR CÓRRER PERDRE  CONVÈNCER DORMIR LLEGIR
 parli
 parlis
 parli
 parlem  
 parleu
 parlin
 corri
 corris
 corri
 correm      
 correu
 corrin
 perdi
 perdis
 perdi
 perdem       
 perdeu
 perdin
 convenci
 convencis
 convenci
 convencem
 convenceu
 convencin
 dormi
 dormis
 dormi
 dormim       
 dormiu
 dormin
 llegeixi
 llegeixis
 llegeixi
 llegim
 llegiu
 llegeixin  
  • Alguns exemples:
       És necessari que repartim el correu.
       Vull que us hi divertiu molt.
       Que arribin a l'hora que vulguin!
     

Les formes irregulars del subjuntiu

  • Alguns verbs irregulars en subjuntiu:
CABER SABER ANAR FER ESTAR SER
 càpiga
 càpigues
 càpiga
 capiguem  
 capigueu
 càpiguen
 sàpiga
 sàpigues
 sàpiga
 sapiguem  
 sapigueu
 sàpiguen  
 vagi
 vagis
 vagi
 anem   
 aneu
 vagin  
 faci
 facis
 faci
 fem
 feu
 facin   
 estigui
 estiguis
 estigui
 estiguem
 estigueu
 estiguin
 sigui
 siguis
 sigui
 siguem
 sigueu
 siguin
PODER VOLER VEURE VIURE HAVER CAURE
 pugui
 puguis
 pugui
 puguem
 pugueu
 puguin
 vulgui
 vulguis
 vulgui
 vulguem  
 vulgueu
 vulguin
 vegi
 vegis
 vegi
 vegem  
 vegeu
 vegin
 visqui
 visquis
 visqui
 visquem  
 visqueu
 visquin
 hagi
 hagis
 hagi
 hàgim
 hàgiu
 hagin
 caigui
 caiguis
 caigui
 caiguem
 caigueu
 caiguin
  • Si us hi fixeu, les formes irregulars que acabem de veure són de la 2a conjugació, i apareixen amb una -g-, que de vegades és -c- o -q-. Aquestes consonants ja apareixen al present d'indicatiu, com podeu veure, per exemple, al verb poder: jo puc > puguis, puguis...
     
  • Segueixen aquest mateix model els verbs següents, en què cal mirar si hi ha -c a al present d’indicatiu (1a persona, jo). Si hi ha -c, farem totes les persones del present de subjuntiu amb -gu-.
   Present d'indicatiu Present de subjuntiu
dur
dir
conèixer
tenir
riure
entendre  
resoldre
aprendre
moure
duc
dic
conec
tinc
ric
entenc
resolc
aprenc
moc
 dugui, duguis, dugui, dugueu, duguem, duguin
 digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin
 conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin
 tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin
 rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin
 entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin
 resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin
 aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin
 mogui, moguis, mogui, moguem, mogueu, moguin

Pots consultar la fitxa de les perífrasis verbals amb subjuntiu per expressar l'obligació.

Elemental 1

Utilitzem el mode verbal subjuntiu per expressar dubte, possibilitat o desig. Amb subjuntiu, doncs, no expressem accions reals, sinó possibles o subjectives.

   Vull que plogui.
   Em demana que arribi puntual.
   Voldria que tinguessis més paciència.

Present de subjuntiu

  • Fem servir el present de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d'un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències. Fixa't que duen la conjunció que:

    M'agrada que toquis tants instruments. (m'agrada = faig una valoració)
    No crec que sàpiga tocar l'acordió. (no crec = expresso un dubte)
    Prefereixo que compris les entrades demà. (prefereixo = expresso una preferència)

  • Formes regulars: totes les conjugacions
PARLAR CONVÈNCER PERDRE DORMIR LLEGIR
 parli
 parlis
 parli
 parlem  
 parleu
 parlin
 convenci
 convencis
 convenci
 convencem  
 convenceu
 convencin
 perdi
 perdis
 perdi
 perdem  
 perdeu
 perdin
 dorm
 dormis
 dormi
 dormim  
 dormiu
 dormin
 llegeixi
 llegeixis  
 llegeixi
 llegim
 llegiu
 llegeixin
  • Formes irregulars (verbs amb -gu-): hi ha verbs que afegeixen -gu- a totes les persones gramaticals.
 Quan…
 Que
 És necessari que…      
 És possible que
 Vull que
 Cal que…
 jo escrigui la carta.
 tu escriguis als avis.
 ell escrigui la sol·licitud avui mateix.
 nosaltres escriguem amb lletra clara.
 vosaltres escrigueu sense faltes ortogràfiques.
 elles escriguin més a mà i menys a l’ordinador.
  • Per saber si un verb afegeix -gu- en el present de subjuntiu cal mirar si la primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu acaba en -c. És a dir, si la primera persona del present d’indicatiu duu -c, el present de subjuntiu durà -gu- a totes les persones.
Infinitiu     Present indicatiu Present
subjuntiu
 dur
 dir
 conèixer
 tenir
 riure
 escriure
 entendre  
 resoldre
 duc
 dic
 conec
 tinc
 ric
 escric
 entenc
 resolc
 dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin
 digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin
 conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin
 tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin
 rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin
 entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin
 resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin
 aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin   

Perfet de subjuntiu

  • És la forma composta amb el verb haver com a auxiliar en present.
       Quan hagi tornat, ja et trucaré.
       Vol que hagis gaudit la visita.
       No cal que hàgim demanat permís per començar.

     
  • El verb prinicipal de la frase està en present d'indicatiu.
       Pot ser que t'hagis despistat?
       Cal que hagis preparat la presentació avui mateix.
       És probable que hagi demanat ajuda.

     
  • Es forma amb el present subjuntiu del verb haver i un participi.
HAVER Exemples amb perfet de subjuntiu
 hagi
 hagis
 hagi
 hàgim
 hàgiu
 hagin
 No és possible que m'hagi equivocat, me n'hauria adonat.
 Quan hi hagis anat a sopar un parell de cops, ja et semblarà normal, aquell restaurant. 
 És probable que ho hagi fet ell mateix.
 -Hem fet mal fet? -No crec pas que hàgim fet mal fet.
 De debò? Dubto que hàgiu fet els deures.
 És impossible que hi hagin entrat sense forçar la porta.

Imperfet de subjuntiu

  • Fem servir l'imperfet de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d'un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències i l'usem en passat o en condicional.
       Va voler que féssim el viatge de nuvis tant sí com no.
       No esperava que servíssiu millor els clients.
       No m'estranyaria que fos el seu germà.

    També fem servir l'imperfet de subjuntiu seguit d'expressions que indiquen desitjos que pensem que és difícil que passin o per fer suggeriments:
       Tan de bo em toqués la loteria! (no tinc gaire clar que em toqui la loteria)
       I si anéssim més de pressa? (suggereixo que és millor anar més de pressa)

    A més a més, utilitzem l'imperfet de subjuntiu per a les condicions que ens semblen poc probables que puguin passar.
       No estaríem tan cansats si dormíssim més hores. (= no tinc clar si algun dia dormirem més hores)
       Si fos tu, jo parlaria amb elles per resoldre-ho.
       Si tinguéssim prou diners, faríem obres a casa.
       Si estigués malalt, no vindria a treballar.

  • Formes regulars de l’imperfet de subjuntiu:
PARLAR CONVÈNCER PERDRE DORMIR LLEGIR
 parlés
 parlessis
 parlés
 parléssim  
 parléssiu
 parlessin
 convencés
 convencessis
 convencés
 convencéssim 
 convencéssiu
 convencessin
 perdés
 perdessis
 perdés
 perdéssim  
 perdéssiu
 perdessin
 dormís
 dormissis
 dormís
 dormíssim  
 dormíssiu
 dormissin
 llegís
 llegissis  
 llegís
 llegíssim
 llegíssiu
 llegissin
  • Formes amb canvis ortogràfics:
JUGAR COMENÇAR TRENCAR MENJAR JUTJAR
 jugués
 juguessis
 jugués
 juguéssim  
 juguéssiu
 juguessin
 comencés
 comencessis
 comencés
 comencéssim  
 comencéssiu
 comencessin
 trenqués
 trenquessis
 trenqués
 trenquéssim  
 trenquéssiu
 trenquessin
 mengés
 mengessis
 mengés
 mengéssim  
 mengéssiu
 mengessin
 jutgés
 jutgessis
 jutgés
 jutgéssim  
 jutgéssiu
 jutgessin
  • Formes irregulars:
Infinitiu Present indicatiu Imperfet
subjuntiu
 dur
 dir
 conèixer
 tenir
 riure
 entendre 
 resoldre
 aprendre
 duc
 dic
 conec
 tinc
 ric
 entenc
 resolc
 aprenc
 dugués, duguessis, dugués, duguéssim, duguéssiu, duguessin 
 digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin
 conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin 
 tingués, tinguessis, tingués, tinguéssim, tinguéssiu, tinguessin
 rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin
 entengués, entenguessis, entengués, entenguéssim, entenguéssiu, entenguessin 
 resolgués, resolguessis, resolgués, resolguéssim, resolguéssiu, resolguessin
 aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin

Hi ha verbs que també formen l'imperfet de subjuntiu amb -gu- però no tenen -c en la primera persona del singular del present d'indicatiu:

Infinitiu Present indicatiu Imperfet
subjuntiu
 correr
 voler
 haver
 corro
 vull
 he / haig
 corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
 volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, volguessin
 hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin
  • Formes irregulars no formades a partir de l'indicatiu present:
  Infinitiu   Present indicatiu Imperfet
subjuntiu
 ser
 veure
 fer
 viure
 soc
 veig 
 faig
 visc
 fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin
 ves, veiessis, ves, vessim, vessiu, veiessin
 fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin
 visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessin

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

  • És la forma composta amb el verb haver com a auxiliar en imperfet.
       Et vaig dir que et trucaria quan hagués arribat.
       Voldira que haguessis tingut prou temps per visitar la família.
       No calia que haguessis demanat permís per començar.
     
  • El verb prinicipal de la frase està en imperfet o condicional.
       Podria ser que t'haguessis despistat?
       Calia que haguesis preparat millor la presentació.
       Era probable que hagués plogut molt, perquè tot estava xop.
     
  • Es forma amb l’imperfet de subjuntiu del verb haver i un participi.
HAVER Exemples amb plusquamperfet de subjuntiu
 hagués
 haguessis
 hagués
 haguéssim
 haguéssiu
 haguessin
 Seria possible que m'hagués equivocat?
 Si hi haguessis anat a sopar un parell de cops, et semblaria normal, aquell restaurant. 
 Era probable que ho hagués fet ella mateixa.
 -Vam fer mal fet? -No crec pas que haguéssiu fet mal fet.
 Vaig dubtar que haguéssiu resolt tots els exercicis.
 Era impossible que no s'hi haguessin fixat en tots aquells canvis.

Elemental 2

Formes regulars del present de subjuntiu

  • Verbs regulars model de les tres conjugacions.
PARLAR PERDRE DORMIR SERVIR
 parli
 parlis
 
parli
 parlem 
 
parleu
 
parlin
 perdi
 
perdis
 
perdi
 
perdem
 
perdeu
 
perdin
 dormi
 
dormis
 
dormi
 
dormim 
 
dormiu
 
dormin
 serveixi
 
serveixis
 
serveixi
 
servim
 
serviu
 
serveixin 


Formes irregulars del present de subjuntiu

  • Els verbs que fan el present d'indicatiu amb -c a la 1a persona, afegeixen -gu- al subjuntiu a totes les persones. La majoria d'aquests verbs són de la segona conjugació (-er, -re), i es consideren verbs irregulars tot i que segueixen un mateix model.
Infinitiu Present d’indicatiu Present de subjuntiu
estar
aprendre
seure
beure
moure
caure
estic
aprenc

sec
bec
moc
caic
estigui, estiguis, estigui, estiguem, estigueu, estiguin
aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin
segui, seguis, segui, seguem, segueu, seguin
begui, beguis,begui, beguem, begueu, beguin
mogui, moguis, mogui, moguem, mogueu, moguin
caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin   
 
  • Seguint aquest mateix model, podem trobar exemples com els següents:
    És recomanable que duguis la jaqueta quan surtis de casa.
    No et dic que no puguis, et dic que no ho has intentat!
    Malgrat que em diguis que vindràs, no les tinc totes.
    Sembla que no la coneguis, sempre arriba la darrera.
    Encara que tinguis por, tenir
    Es preferible que no rigueu durant l’espectacle.
    Si us plau, no escriguis el formulari amb llapis, fes servir el bolígraf!
    Pot ser que no entenguis tot el que passa al món.
    És important que resolgueu les tasques sense corrector automàtic.

     
  • Alguns verbs irregulars en present de subjuntiu
VEURE SER FER PODER VOLER
vegi
vegis
vegi 
vegem
vegeu
vegin
sigui
siguis
sigui
siguem
sigueu
siguin
faci
facis
faci
fem
feu
facin
pugui
puguis
pugui
puguem
pugueu
puguin
vulgui
vulguis
vulgui
vulguem
vulgueu
vulguin

     

Elemental 3

El subjuntiu per expressar ordres negatives

  • Utilitzem la forma de subjuntiu per donar ordres negatives.
       Seu a la cadira, dona, no seguis a terra.
       Digues el que vulguis, però no diguis coses ofensives!

Correspondència de temps verbals

  • Usem el present i el perfet de subjuntiu si el verb principal és en present d’indicatiu o perfet d’indicatiu.
       Vull que em truquis cada dia.
       M’ha demanat que li truqui cada dia.
       M’agrada que m’hagis trucat cada dia.

       No crec que vulgui venir amb nosltres.
       M’ha demanat que faci bona cara.
       Em sembla molt bé que hagi vingut amb la colla.

     
  • Usem l’imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu si el verb principal és en un temps passat o en condicional.
       Em va demanar que vingués.
       Em demanava una vegada i una altra que fes la feina tota sola.
       Em va agrair que hagués fet la feina tota sola.
       Voldria que vinguessis a veure’m més sovint.
       M’agradaria que fossis feliç.

     

Podeu ampliar aquesta informació amb la fitxa de l’ús dels temps verbals.

Intermedi 1

Canvis ortogràfics en present de subjuntiu

  • Els verbs que tenen una vocal davant de la terminació verbal, presenten dièresi al subjuntiu (-uar, -iar, -uir...):
 continuar
 canviar
 conduir
 lluir
continuï, continuïs, continuï, continuem, continueu, continuïn
canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn
condueixi, condueixis, condueixi, conduïm, conduïu, condueixin 
lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn

Els verbs ‘poder’ i ‘voler’

  • Aquests dos verbs s’escriuen amb u en present de subjuntiu i amb o en imperfet de subjuntiu
PODER   VOLER  
pugui
puguis
pugui
puguem
pugueu
puguin
pogués
poguéssis
pogués
poguéssim
poguéssiu
poguessin
vulgui
vulguis
vulgui
vulgueu
vulgueu
vulguin
volgués
volguessis
volgués
volguéssim
volguéssiu
volguessin

Verbs amb alternança de ‘o’ i ‘u’

  • Els verbs següents s’escriuen amb u a les síl·labes tòniques i amb o a les àtones. Per tant, s’escriuen totes les persones amb u, excepte la primera i la segona del plural, que es fan amb o.
COSIR TOSSIR SORTIR COLLIR
cusi
cusis
cusi
cosim
cosiu
cusin
cosís
cosissis
cosís
cosíssim
cosíssiu
cosíssin
tussi
tussis
tussi
tossim
tossiu
tussin
tossís
tossissis
tossís
tossíssim
tossíssiu
tossissin
surti
surtis
surti
sortim
sortiu
surtin
sortís
sortissis
sortís
sortíssim
sortíssiu
sortisin
culli
cullis
culli
collim
colliu
cullin
collís
collissis
collís
collíssim
collíssiu
collisin

Correspondència de temps verbals

  • Fem servir el plusquamperfet de subjuntiu en construccions condicionals com les següents:
       Si no hagués fet tanta feina física quan eres jove, tindria més bona salut acutalment.
       Si hagués preparat l’entrevista de feina, no m’haurien sorprès les preguntes que m’han fet.

Podeu ampliar aquesta informació amb la fitxa de l'ús dels temps verbals.

Etiquetes: subjuntiu

Filtres

Nivell