Cercar Cerca avançada

6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g

Intermedi 1

Les consonants oclusives representen sons en què hi ha una interrupció total del pas de l’aire en algun moment.

Hi ha les oclusives sonores (b, d i g), en què les cordes vocals vibren, i les oclusives sordes (p, t i c), en què les cordes vocals no vibren.

Fixa’t que al so sonor b li correspon el so sord p, que al so sonor d li correspon el so sord t, i que al so sonor g li correspon el so sord c.

b, p: base, pot, cabdal, tub, cap
d, t: dau, tou, administrar, mot
g, c: gol, calç, augmentar, càstig, puc

Intermedi 2

Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a començament de paraula o a principi de síl·laba. La distinció entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g és clara, ja que la pronúncia ens ho indica:

   pes/bes, trama/drama, cas/gas;
   empènyer/embenar, entaular-se/endinsar-se, acoblar/agrupar

A final de síl·laba i també de paraula les consonants sonores b, d i g i les sordes p, t i c sonen igual. Així:

• la p de cap sona igual que la b de tub; la p de captar sona igual que la b de dissabte
• la t de set sona igual que la d de fred; la t de setze sona igual que la d de cambod
• la c de roc sona igual que la g de mag; la c de cnica sona igual que la g de digna

Per saber si hem d’escriure p/t/c o b/d/g hem de tenir en compte les normes següents:

  • Després de vocal o diftong tònics, escrivim p/t/c a final de síl·laba, tot i que tenim b/d/g als derivats:

rep, sap, llop però rebre, saber, lloba
salut, buit, menut
però saludable, buidor, menudesa
amic, plec, abric
però amiga, plegar, abrigar

  • Alguns noms que acaben en b, d o g després de vocal tònica o diftong tònic, bàsicament cultismes i estrangerismes, que es consideren excepcions del que hem dit en el punt anterior:
    • b: adob, club, tub, Carib, Jacob, cub…
    • d: fred, fluid, sud…
    • g: mag, zig-zag; estrateg, buldog, demagog, pedagog; Hug...
  • Després de consonant o de vocal àtona, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats:
p / t / c b / d / g
esquerp, esquerpa
camp, camperol
corb, corba
balb, balba
sort, sortejar
esvelt, esvelta
profund, profunditat
sord, sorda
clàssic, clàssica
banc, banca
fang, fangueig
càstig, castigar
  • Hi ha casos, però, en què després de vocal àtona escrivim -c tot i que el derivat s'escrigui amb -g:
       ànec > aneguet, càrrec > carregar, espàrrec > esparreguera,
       fàstic > fastigós, mànec > manegar, préssec > presseguer…

Casos que convé recordar

  • Els gerundis s’escriuen sempre amb -nt final (fent, ballant, sortint), encara que la t sigui muda.
  • La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acaba amb p/t/c, tot i que trobem b/d/g en altres persones i temps:

sap (però saber, sabia, sab…)
pot (però poder, podeu, pod…)
tinc (però tingués, tingut…)

  • De vegades, en posició final, i en contacte amb determinades consonants, algunes d’aquestes lletres s’emmudeixen:

— la t després de n i l: sant, innocent, molt, malalt
— la p i la b després de m: camp, temps, tomb, amb
— la d després de n: profund, rotund, vagabund

  • L’adjectiu gran s’escriu sense d final, malgrat que els derivats en duguin: grandesa, engrandir
  • S’escriuen sense t final paraules com col·legi, api, premi, geni
  • La paraula codi es pronuncia i s’escriu sense c/g final.
  • Les paraules derivades amb els sufixos -itud i -etud s’escriuen sempre amb d final: actitud, quietud
     

Així mateix, és útil recordar l’ortografia de les paraules següents:

p t c b d g
apte
baptisme
capçal
escriptor
pneumàtic
pneumònia
opció
captar
òptim
hipnosi
optar
adoptar
ametlla
atleta
atzar
corretja
atzavara
espatlla
ratlla
cotna
potser
guitza
salut
paret
accent
accelerat
acceptar
accepc
conjectura
facsímil
objecte
sacsejar
sac
csia
estómac
batec
abdomen
absolut
cabdal
corba
dissabte
dubte
nebulós
obsolet
obtenir
sobtar
absent
obscur
actitud
addició
addicció
admetre
adscripció
advocat
babord
examinand
fred
sandvitx
gratitud
solitud
augmentar
cognom
digne
impugnar
magma
maragda
regnar
sagnar
suggestió
suggeriment
esòfag
mag

Suficiència 3

Cal recordar les excepcions següents:

  • S’escriuen amb b: Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob
  • S’escriuen amb d: fred, sud, David, fluid
  • S’escriuen amb g: tuàreg, mag, estrateg, Hug, i els mots acabats amb els sufixos -leg i -gog: biòleg, anàleg, pedagog, demagog

A més, convé recordar que els mots ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, pessic, préssec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, aràbic i fàstic s’escriuen amb c encara que en els seus derivats hi aparegui la g: aneguet, descarregar, esparreguera, presseguer, pessigar

Recordeu que no són comprovables per derivació els mots següents:

sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, míting, púding…

Etiquetes: oclusives

Filtres

Nivell