Cercar Cerca avançada

13. La tx i la ig

Intermedi 3

Les grafies tx i ig representen el mateix so []: maig, despatxar. Per què, doncs, les escrivim d'una manera diferent? Fixem-nos en les normes següents:

  • Escrivim tx:
    • A principi de mot:
         txetxè, txa-txa-txa
    • Enmig de paraula:
         butxaca, totxo
    • A final de paraula, quan hi ha tx en els derivats:
         cartutxera < cartutx 
         empatxar < empatx
         esquitxar < esquitx

      Com podeu comprovar, en tots els derivats aquest so és sord, és a dir, les cordes vocals no vibren.
  • Escrivim ig:
    • Només a final de mot, quan hi ha les grafies g/j, tg/tj en els derivats. Podem dir, per tant, que escrivim -ig quan les paraules derivades tenen un so sonor.
         fageda < faig
         assajar < assaig
         desitjar < desig
         lletgesa < lleig
    • Darrere de les vocals a, e, o, u, el so de què parlem es representa amb -ig: maig, lleig, goig, enuigEn canvi, després de i aquest so queda representat únicament per la g: mig, desig

Etiquetes: ig, tx

Filtres

Nivell