Cercar Cerca avançada

15. Les síl·labes

Intermedi 1

Una síl·laba és cadascuna de les emissions de veu amb què podem pronunciar una paraula. Totes les paraules poden dividir-se en síl·labes, excepte les monosíl·labes. Perquè hi hagi una síl·laba, com a mínim hi ha d’haver una vocal.

     encendre > en - cen - dre, tres síl·labes

Segons el nombre de síl·labes, les paraules són:

  • monosíl·labes: tenen una sola síl·laba (llet, pal)
  • polisíl·labes: tenen més d’una síl·laba (a/gru/pa/ment, a/ten/ci/ó)

A l’hora de separar les paraules per síl·labes, cal tenir en compte els dígrafs, que són un grup de dues lletres que representen un sol so. Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no. Hem de saber quins dígrafs se separen, per exemple, per poder partir bé les paraules a final de línia.

  Dígrafs que se separen   Dígrafs que no se separen
rr
tj
ss
tg
sc
tx
ix
l·l
sor/ra
plat/ja
car/ros/sa
met/ge
a/do/les/cent
cot/xe
rei/xa
til/la
gu
qu
ll
ny
se/guir
pa/quet
ba/llar
ca/nya
  • Els dígrafs -sc, -tx i -ix no se separen quan són a final de paraula, ja que, com hem dit, una síl·laba ha de tenir almenys una vocal.
        re/fresc (però re/fres/ca)
        des/patx (però des/pat/xos)
        feix (però fei/xos)
  • Les lletres compostes o repetides se separen en dues síl·labes; excepte la doble ela, que és un dígraf perquè representa un sol so.
        com/mo/ci/o/nat, en/nu/e/gar, ar/ros/se/gar, ad/dic/tiu... (però ce/lla)
  • Cal evitar deixar una lletra sola al principi o al final d’una ratlla.
         *a-/ventura, *famíli-/a (però l’a-/ventura, famili-/ar)
     

Síl·laba tònica i síl·labes àtones

  • Les paraules estan formades per una síl·laba tònica i una o diverses síl·labes àtones. La síl·laba tònica és la que rep el cop fort de veu i la que, si cal, s’accentua.

    Per exemple, a la paraula en/cen/dre, -cen- és la síl·laba tònica i les restants, en- i -dre, són les àtones.
     
  • Els adverbis acabats en -ment i les paraules compostes tenen dues síl·labes tòniques: pidament, parabrisa.
     
  • Pel que fa als mots monosil·làbics, n’hi ha de tònics (la majoria) i d’àtons, cosa que cal tenir en compte per a la pronunciació (→ neutralització). Els mots àtons són:
    • Els articles el, la, els, les, en, na, un, uns.
    • Els possessius mon, ton, son; ma, ta, sa; mos, tos, sos; mes, tes, ses.
    • Els pronoms febles em, ens, et, us, el, la, els, les, lo, los, li, es, ho, en, hi.
    • La partícula que (pronom relatiu o conjunció).
    • Les preposicions a, de, per (i les seves contraccions amb els articles definits el i els), en, amb.

Podeu consultar la fitxa sobre les normes d’accentuació.

Els mots compostos

  • Cal respectar els prefixos en mots derivats quan separem per síl·labes.
       des/en/vo/lu/par
       en/or/gu/llir
       in/e/fi/ci/ent
       trans/at/làn/tic
       nos/al/tres
       vos/al/tres
       tot/hom

     
  • També s’han de separar bé els components que formen part de les paraules compostes.
       mal/de/cap
       mal/a/vin/gut
       cel/o/bert
       ben/es/tar

Podeu consultar la fitxa sobre la composició per ampliar la informació sobre les paraules compostes.

Filtres

Nivell