Cercar Cerca avançada

3. L'apostrofació i les contraccions

Bàsic 2

Les preposicions són paraules invariables que relacionen parts de la frase. Depenent del verb i de què vulguem dir, fem servir una preposició o una altra:

Vaig a casa.
Vinc de casa.
Camino per casa.

Quan una preposició està en contacte amb un article definit, en alguns casos forma una sola paraula. En aquest cas s’ha produït una contracció.

Corro pel parc.
Vinc del parc.

Al quadre següent hi ha les combinacions d’articles definits amb preposicions en què hi ha les contraccions i les apostrofacions corresponents:

+ el la l’
a Visc al carrer del Pi.
Entro al carrer del Pi.
   (= Entro a dins del carrer del Pi.)
Vaig a la plaça.
Entro a la plaça.
   (= Entro a dins de la plaça.)
Vius a l’avinguda?
Entro a l’avinguda.
   (= Entro a dins de l’avinguda.)
de Vinc del parc.
Torno del parc.
Surto del parc.
Vinc de la plaça.
Torno de la plaça.
Surto de la plaça.
Vinc de l’avinguda.
Torno de l’avinguda.
Surto de l’avinguda.
per Passejo pel parc.
Camino pel parc.
Entro pel portal.
   (= Entro a través del portal.)
Passejo per la plaça.
Camino per la plaça.
Entro per la porta.
   (= Entro a través de la porta.)
Passejo per l’avinguda.
Camino per l’avinguda.
Entro per l’avinguda.
   (= Entro a través de l’avinguda.)

ca

Vaig a cal Martí.
   (= Vaig a casa del Martí.)

Vaig a can Martí.
   (= Vaig a casa d'en Martí.)
Vaig a ca la Maria.
   (= Vaig a casa de la Maria.)
Vaig a ca l’Arnau.
   (= Vaig a casa de l'Arnau.)


També hi ha contraccions amb articles definits en plural:

+ els les
a als
   Jugueu als parcs.
a les
   Van a les places.
de dels
   Venen dels parcs.
de les
   Venen de les places.
per pels
   Caminen pels parcs.
per les
   Passen per les places.
ca cals
   Van a cals avis.
   (Van a casa dels avis.)
ca les
   Són a ca les tietes.
   (Són a casa de les tietes.)

Intermedi 1

L’apostrofació

Per indicar l’elisió de la a o la e àtones en contacte amb una altra vocal, usem el signe de l’apòstrof (’). Apostrofem només els articles, els pronoms febles i la preposició de (davant d’una paraula que comenci amb vocal o h).

Observacions

  • L’article definit masculí el s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’avi, l’home, l’estudiant
  • L’article definit femení la s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o h: l’eina, l’àvia, l’hora

    Però no s’apostrofa quan les paraules comencen per i o u àtones, amb h al davant o sense: la infermera, la universitat, la història, la humanitat, la intempèrie, la humitat…

    Així, escriurem l’Imma, perquè comença per una i tònica, però la Immaculada, en què la i inicial és àtona. I apostrofarem l’article a l’Ignasi, perquè és un nom masculí, però escriurem la Ignàsia, sense apostrofar, perquè és un nom femení començat per i àtona.
     
  • La preposició de s’apostrofa sempre quan va davant d’una paraula començada per vocal o h: d’hora, d’avui, d’història
     
  • Els articles personals en/el i na/la s’apostrofen davant dels noms començats per vocal o h: n’Esteve, l’Òscar, n’Anna, l’Alba...

    Però no s’apostrofen quan acompanyen noms femenins que comencen per i/hi o u/hu àtones: na Isabel, la Irene, la Hipòlita
  • Els pronoms s’apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al darrere del verb, l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta de la combinació com sigui possible: me’n vaig, te l’han duta, dona-me’ls
Categoria gramatical Forma apostrofada Exemples
Article definit masculí el l’ l’arbre, l’hivern, l’Oriol…
Article definit femení la l’* l’ombra, l’Anna, l’habitació…
(però: la unió, la història…)
Preposició de d’ sopa d’all, planta d’hivern…
Pronoms febles: em, et, es, el, la, en, ens, els m’ / ’m
t’ / ’t
s’ / ’s
l’ / ’l
n’ / ’n
’ns
’ls
m’agrada / porta’m…
t’obliga / dutxa’t
s’estimen / veure’s…
l’animo / anima’l…
n’agafo / menja’n…
veure’ns…
explica’ls…

* L’article femení no s’apostrofa davant de i o u àtones.

Recorda

És important recordar que no apostrofem:

  • Davant de i/hi o u/hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
            la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat
     
  • Davant de les paraules següents:
            la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
     
  • Davant del nom de les lletres:
            la o, la efa

Les contraccions

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (= casa de) amb els articles el, en i els tenen lloc les contraccions següents:

Contraccions Davant de consonant Davant de vocal o h muda
a + el = al
a + els = als
He anat al banc.
Tinc picor als ulls.
Explica-ho a l’amic.
de + el = del
de + els = dels
Vinc del despatx.
Cauen les fulles dels arbres.
Conec els gustos de l’home.
per + el = pel
per + els = pels
Passeja pel carrer.
Caminava pels camps.
Camina per l’avinguda.
ca + el = cal
ca + els = cals
ca + en = can
Vaig a cal metge.
Aniré a cals avis.
Han urbanitzat can Rull.
Vinc de ca l’adroguer.

A ca n’Enric s’hi menja bé.

Fixeu-vos-hi! D’acord amb els exemples del quadre, davant d’una paraula que comenci amb vocal o amb h, l’article i la preposició no es contrauen sinó que s’apostrofen, i per tant la contracció no es fa.

Suficiència 1

Casos especials de l’apostrofació i les contraccions

  • Apostrofem davant de signes o mots que es pronuncien amb una vocal inicial:
            l’1, l’11a fila, l’Stephan, d’1.000.000
  • Com ja hem vist en cursos anteriors, no apostrofem davant de i/hi o u/hu consonàntiques, que formen part de diftongs:
            la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt, el hiat
  • No apostrofem davant de les paraules següents:
            la host, la ira, la Haia, la una de la matinada… (però l’una i l’altra)
  • No apostrofem davant del nom de les lletres:
            la o, la efa, de essa…  
  • El pronom feble li, l’adverbi no i la partícula que no s’apostrofen mai:
            li agrada, no escopiu, que entri…
  • S’han de fer les contraccions amb el segon element de les preposicions compostes:
            cap a + el(s): Vaig cap al despatx. / Vaig cap als Pallaresos.
            des de + el(s): Des del matí que no parla. / No s’ha vist res semblant des dels anys setanta.
            fins a + el(s): Anirem fins al Vendrell. / Anirem fins als estables.
            per a + el(s): És una carta per al director. / És un avís per als professors.

Filtres

Nivell