Cercar Cerca avançada

25. Les perífrasis verbals

Bàsic 3

Les perífrasis verbals són el conjunt d’un verb conjugat i un verb en forma verbal impersonal, que pot tenir una partícula d’enllaç al mig. Aquest conjunt té un significat propi diferent del significat de cadascuna de les parts que el componen.

Les perífrasis poden indicar possibilitat, probabilitat, obligació, imminència, etc.
   No puc venir, aquest vespre estic ocupat.
   He de fer una prova per obtenir el certificat.
   Nosaltres marxem, ja deu ser tard.
   Acaba d’arribar la Joana d’un viatge a Grècia.
   Deixa de fer el ruc i para atenció.
   Avui, malauradament, torna a ploure.
   Per dormir bé cal deixar de mirar tant el mòbil.

 

Perífrasis de probabilitat
 deure + infinitiu per expressar la probabilitat
  • Com que és una forma impersonal, es fa servir la 3a persona, en singular o en plural.
       Deu venir sol, ell, perquè no ens ha avisat que vingui acompanyat.
       Deuen ser els alumnes, que fan soroll. Avui han acabat els exàmens.
       Devia arribar tard, ahir al vespre, perquè avui està molt cansat.

       No sé quina hora és, però deu ser la una; no deuen ser les dues perquè encara no ha arribat ningú.
       Els nens no hi són, encara. Deuen ser al parc.
Perífrasis d’obligació
 haver de + infinitiu per expressar obligació
  • Les perífrasis d’obligació amb haver poden tenir una forma impersonal. El verb haver sempre es fa servir en 3a persona..
       S'ha d'arribar puntual.
       S'ha de ser bona personal.
       S'havia de fer l'exercici.
       L'any vinent s'haurà de pagar una quota

     
  • Poden fer referència a una persona verbal. En aquest cas el verb haver es conjuga:
       Per a totes les emergències, has de trucar al 112.
       Avui he de comprar un regal d’aniversari.
       Els alumnes havien de fer un resum del tema.
       Haureu de comprar menjar per deu dies.
       Pel teu bé hauries de fer més cas del que et diuen.
 caldre + infinitiu
  • És una forma impersonal que es pot fer servir en diversos temps verbals però en 3a persona del singular.
       Cal tenir paciència.
       Caldrà pensar una possible solució.
       Caldria saber si vindran o no.
 caldre que + subjuntiu
  • He de fer servir la forma verbal de subjuntiu conjugada.
       Cal que arribi puntual a classe.
       Cal que parlis en veu baixa per no distrure els companys.
       Cal que compreu el dinar.
       Cal que esmorzin bé.

Si et cal consultar les formes de subjuntiu, consulta la fitxa corresponent.

Elemental 2

Perífrasi de probabilitat

  • Per expressar probabilitat, fem servir el verb deure amb un infinitiu. Fixeu-vos en els exemples següents, conjugats en les diverses persones gramaticals:
       Dec ser la persona més puntual de la colla, sempre arribo abans que la resta.
       No m’imaginao com et deus trobar, després de tot el que has passat…
       Qui deu ser aquell que ens mira tan fixament?
       Devem fer tartd, mira quina hora és!
       Després d’aquesta excursió que heu fet deveu tenir gana.
       No sé on són, però deuen ser al jardí.
      
  • També es fa servir la forma amb l’imperfet per expressar la probabilitat en passat.
       Devia dormir, quan vas arribar; no et vaig pas sentir.
       Quan eres petit devies ser un trapella.
       En aquell país hi devia fer fred, veien com van d'abrigats a les fotos.
       El cap de setmana passat devíem arribar vora al migdia.
       Pel que m’heu explicat devíeu ser una bona colla!
       Devien fer patxoca, vestits per al casament!

  

  • La construcció deure + infinitiu ens indica probabilitat, com mostren els exemples:
       Deu fer tard, en Joan; mira com corre!
       Ja deveu tenir gana, que és tard.
       Deuen ser quarts de quatre, oi?

     
  • La probabilitat també es pot expressar amb fórmules que fan servir l’indicatiu i fórmules que fan servir el subjuntiu.
 
Probabilitat amb indicatiu Probabilitat amb subjuntiu

Potser…
   Potser els lladres van sentir el soroll.
   Potser es tracta d’un incident sense importància.

Segurament...
   Segurament vindré al despatx aquesta tarda.
   No m’ho ha confirmat, però segurament vindrà.
  

És probable que…
   És probable que el cridin a declarar.

És possible que…
   És possible que encara no hagi arribat.

Pot ser que…
   Pot ser que es tracti d’un incident sense importància.

 
  • La construcció del verb deure + infinitiu expressa una hipòtesi, mentre que deure + infinitiu perfet expressa una hipòtesi de la causa.
Infinitiu Infinitiu perfet
 hipòtesi  hipòtesi de la causa

No sé pas què fa al mercat a aquestes hores. Deu comprar alguna cosa per sopar.

Darrerament fa mala cara. Deu dormir poc aquests dies.

Deu ser mestre. Es nota que té traça explicant coses a les criatures.

Deu haver anat a comprar. Hi deu haver anat aquest matí, perquè hi ha la nevera plena.

Avui fa mala cara. Deu haver dormit poc aquesta nit.

Deu haver estat mestre. Ara que és gran i està jubilat, es nota que té traça explicant coses a les ciratures.


 

Intermedi 1

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs: un d’auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d’infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.
   Hauria d'acceptar la feina.

En aquest cas, hauria és l’auxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i l’infinitiu acceptar és el verb principal, que hi aporta el significat.

Les perífrasis d'obligació

  • Si es vol indicar qui té l'obligació o la necessitat, podem fer servir haver de + infinitiu en qualsevol temps verbal.
       Has de dormir més.
     
  • Si no es vol indicar qui té la necessitat o l'obligació, podem fer servir s'ha de + infinitiu en qualsevol temps verbal.
       Per ser un bon cambrer s'ha de ser ràpid.
     
  • A més de l'estructura haver de + infinitiu, també podem fer servir caldre + infinitiu i caldre + que + verb conjugat.
       Has de dormir més.
       Caldria fer cursos més intensius.
       Cal que dormis més hores al dia.
     
  • És incorrecte l'ús de *tenir que + infinitiu, *deure de + infinitiu, *haver-hi que + infinitiu i *ser precís que + verb conjugat.

Les perífrasis de probabilitat

  • Per expressar una idea de probabilitat podem fer servir deure + infinitiu, que equival a un verb acompanyat d'un adverbi com ara probablement, segurament o potser.
       Probablement té 40 anys. Segurament té 40 anys. Potser té 40 anys. Deu tenir 40 anys.
     
  • Per expressar la probabilitat en present fem servir deure + infinitiu en present.
       Deu ser bona persona.
     
  • Per expressar la probabilitat en passat fem servir deure + infinitiu en passat, mai en condicional.
       Devien tenir gana. (i no *Deurien tenir gana.)
     
  • Per expressar la probabilitat en futur hem de fer servir el verb en futur i un adverbi.
       Probablement no vindran.
     
  • Cal evitar l'ús del futur i el condicional i de la paraula igual per expressar la probabilitat.

Les perífrasis d'imminència

  • Per expressar la imminència d'un fet en passat podem fer servir anar a + infinitiu.
       Just en el moment en què t'anava a trucar va sonar el telèfon.
     
  • Per expressar la imminència d'un fet en present podem fer servir estar a punt de + infinitiu.
       El tren està a punt d'arribar a l'estació.

Intermedi 2

Remarques sobre les perífrasis

A continuació hi ha una graella que recull totes les formes que podem fer servir en les perífrasis d’obligació, de probabilitat i d’imminència i les formes que hem d’evitar:

Perífrasis Exemples
 d’obligació
    haver de + infinitiu
    caldre + infinitiu
    caldre que + verb conjugat
    *tenir que + infinitiu
    *haver-hi que + infinitiu
    *ser precís que + verb conjugat 
 
 Haurem d'afanyar-nos si no volem fer tard. 

 Cal donar les instruccions correctament.
 Caldria que arribessis d'hora.
 *Tens que fer els deures cada dia. Has de fer deures cada dia.
 *Hi ha que fer moltes coses. S’han de fer moltes coses.
 *És precís que facis els deures. Cal que facis els deures.
 de probabilitat
    deure + infinitiu
    *verb en futur
    *verb en condicional
    *igual
 
 Deu ser en Martí.

 *No tinc rellotge, seran les deu. No tinc rellotge, deuen ser les deu. 
 *Va trucar perquè voldria alguna cosa. Va trucar perquè devia voler alguna cosa. 
 *Igual no vinc perquè tinc feina. Potser no vinc perquè tinc feina.
 d'imminència
    anar a + infinitiu (passat)
    estar a punt de + infinitiu (present) 
 
 T'ho anava a dir però em van interrompre.

 Estic a punt d'enllestir la feina.

Filtres

Nivell