Cercar Cerca avançada

36. Els pronoms febles

Bàsic 1

Els pronoms reflexius

Alguns verbs van acompanyats de pronoms que fan referència a la pròpia persona.
   Em pentino.
   Es maquilla.
   S'afaita.

llevar-se aixecar-se vestir-se
em llevo     
et lleves
es lleva
ens llevem
us lleveu
es lleven
m’aixeco
t’aixeques
s’aixeca
ens aixequem     
us aixequeu
s'aixequen
em vesteixo
et vesteixes
es vesteix
ens vestim
us vestiu
es vesteixen       

Els verbs dormir, pujar, callar, caure i marxar no són verbs reflexius, i, per tant, no duen mai pronom.


En aquesta animació s’explica què vol dir que un verb tingui pronoms reflexius.


El pronom ho

  • Quan ens referim a un atribut de la persona, amb els verbs ser, estar i semblar.
       La teva cosina és morena? Si que ho és.
       Encara està malalta? No, ja no ho està.
       Aquestes sabates semblen còmodes. Sí que ho semblen.
     
  • Quan responem la pregunta què? al verb, que és un complement directe, i fa referència a un concepte neutre. És a dir, quan fa referència a això, allò o una frase sencera, utilitzem el pronom ho.
       Portes tot el que necessitem? Sí, ho porto.
       Saben quan arriba el tren de Reus? No, no ho saben.
       Tens el que et vaig demanar? Sí que ho tinc.
     
  • Fem servir el pronom ho en algunes expressions:
       Ho sento!
       Ja ho tinc!
       No ho entenc!

El pronom hi

  • Fa referència a un lloc, una ubicació o una localització.
       Encara estudies a l'institut? Sí, encara hi estudio. 
       Encara treballes a l’oficina de la Marta? No, ja no hi treballo.
     
       Per què no anem un dia al cinema? Hi podem anar aquest vespre?
       Vaig cap a casa. Hi vaig a peu.
       Ves al mercat a comprar. Ves-hi abans no tanquin.

El pronom en

  • Pot fer referència a un complement directe indefinit. És a dir, responem la pregunta què? al verb sense indicar una quantitat i sense referir-nos a una cosa concreta.
       Mires sèries a la nit? No, no en miro.
       Menges verdura? Sí, en menjo cada dia.
       Tens germans? No, no en tinc.
       Tens gana? Sí que en tinc!
       Parles català? En parlo una mica.

     
  • Fixeu-vos en la diferència entre aquestes frases. Només les que fan referència a una cosa indefinida duen el pronom en.
       Teniu cervesa? Sí, en tenim.
       Vols la meva cervesa? No la vull, gràcies.

       Tens fred? No, no en tinc.
       Tens el llibre que et vaig deixar? No, no el tinc aquí.

       Compreu roba? No en comprem.
       Teniu la roba a l’armari? No, la tenim als calaixos.

     
  • Quan indiquem una quantitat, utilitzem el pronom en.
       Quants anys tens? En tinc 25.
       Quantes germanes tens? En tinc dues.
       Quants diners tens? No en tinc gaires.

     

Els pronoms el, la, els, les

  • Els pronoms determinats fan referència a coses o persones concretes, i coincideixen amb l'article si és masculí o femení, o si és singular o plural.
       Tens el llibre de català? No, no el tinc.
       Coneixes la Maria? Sí, sí que la conec.
       Coneixes els companys de classe? Sí, sí que els conec.
       Fas els exercicis de gimnàstica? Sí que els faig.
       Coneixes les germanes d’en Martí? No, no les conec.

Bàsic 2

Els pronoms hi i ho

  • El pronom hi indica lloc, ubicació, localització…
       El cafè és a taula? Sí que hi és.
       L’alumna és a l’aula? No, no hi és.
       Vas al gimnàs, avui? No, avui no hi vaig.

     
  • El pronom ho indicat atributs, qualitats, característiques, propietats…
       El cafè és calent? Sí que ho és.
       Estàs cansat? Sí que ho estic.
       Sembla content, oi? Sí que ho sembla, sí…

Pronoms determinats, indeterminats i neutres

  • Quan ens referim al complement directe, que respon la pregunta què? al verb, cal distingir si ens referim a una cosa concreta i determinada, a una cosa indeterminada o a una cosa indefinida o neutra.
Determinat Indeterminat Neutre

 el, la, l’, els, les

 en  ho
Compro el bombó. El compro.
Compro aquesta capsa. La compro.
Agafo la capsa. L'agafo.
Compro els llibres. Els compro.
Compro aquelles maletes. Les compro.
Compro bombons. En compro.
Compro uns bombons. En compro uns.
Compro quatre bombons. En compro quatre.
Compro molts bombons. En compro molts.
No compro cap bombó. No en compro cap.
Compro això. Ho compro.
Compro allò. Ho compro.

Compro el que em vas dir. Ho compro.
Saben quan arriba el tren? No, no ho saben.

Observació: Fixem-nos com la diferència entre les frases següents la marca la presència o absència del determinant el, que defineix la naturalesa del CD (determinat en la primera, indeterminat en la segona) i el pronom necessari en cada cas:

> Saps on tens el cafè? No, no sé on el tinc.
> Teniu cafè? No, no en tenim.

El pronom en amb el verb haver-hi: hi ha o n’hi ha

Pronoms davant i darrere del verb

Davant de verb Darrere de verb
 acabat en consonant (o u)
Darrere de verb 
acabat en vocal (excepte u)
em, et, es,
  ens, us, es
-me, -te, -se,
-nos, -vos, -se
’m, ’t, ’s,
’ns, -us, ’s

Els pronoms sempre van darrere del verb en imperatiu:
    segueix-me, seguiu-nos, seguiu-vos
    gira’t, giri’s, gireu-vos

Pronoms febles de complement indirecte (3a persona: li, els)

Singular Plural
em Em presentaràs el teu amic? (a mi) ens Ens presentaràs la Maria? (a nosaltres)
et Et presento un amic. (a tu) us Us presento la Maria. (a vosaltres)
li Li faig un cafè? (jo a ell o ella o a vostè) els Els presento el Joan. (a vostès)
Els presentaré el Joan. (a ells o elles)

Singular (li): Compra els bombons a la Maria.
        Li compra els bombons.
        Compra-li els bombons.
        Compreu-li els bombons.

Plural (els, ’ls): Compra els bombons als nens [o] a les nenes.
        Els compra els bombons.
        Compra’ls els bombons.
        Compreu-los-els.

Pronoms Combinació Exemples
em
et
es
ens 
us
els
 + ho  m’ho
t’ho
s’ho
ens ho 
us ho
els ho
Ja m'ho deies tu!
Ja t'ho he donat quan ens hem vist.  
Ell no s'ho creu, això.
No ens ho podíem imaginar!
Us ho vaig dir!
No poden dir que no els ho vam advertir.

Bàsic 3

Pots consultar l’animació següent per saber quins són els pronoms de complement directe i complement indirecte.

image

1. Pronoms de complement directe (CD)

  • em, et, el, la, ens, us, els, les
Singular Plural
  em  
  et
  el
  la
 Em veu cada dia. (a mi)
 Et veu per la finestra. (a tu)
 El veu massa prim. (a ell)
 La veu massa prima. (a ella)      
  ens  
  us
  els
  les
 Ens veu sovint. (a nosaltres) 
 Us veu, el nen? (a vosaltres)      
 Els veu contents. (a ells)
 Les veu contentes. (a elles)

2. Pronoms febles davant del verb:

  • el, la, els, les, en, ho, hi, li
Davant de verb començat per consonant Davant de verb començat per vocal (o h + vocal)
el, la, els, les,
en, ho, hi, li
l’, els, les,
n’, ho, hi, li


3. Pronoms febles darrere del verb

  • em, et, es, ens, us, es
Davant de verb
començat per consonant
Darrere de verb
acabat en consonant (o u)
Darrere de verb
acabat en vocal (excepte u)
em, et, es,
ens, us, es
-me, -te, -se,
-nos, -vos, -se
’m, ’t, ’s,
’ns, -us, ’s

Els pronoms sempre van darrere del verb en imperatiu:
          segueix-me, seguiu-nos, seguiu-vos
          gira't, giri's, gireu-vos

  • el, la, els, les, en, ho, li, hi
  Darrere de verb
acabat en consonant (o u)
Darrer de verb
acabat en vocal (excepte u)
-lo
-la
-los
-les
-ne
-ho
-li
-hi

Porteu el disc. Porteu-lo. El cafè, fes-lo amb la cafetera nova.
Aquella cafetera, porteu-la. La sopa, fes-la tu.
Vaig trobar-los a la plaça. Porteu-los a la plaça.
Les begudes, van portar-les ells. Les begudes, porteu-les vosaltres.
De peres, van comprar-ne moltes. De pa, compreu-ne.
On poso això? Pots posar-ho al calaix. Poseu-ho al calaix, això.
Envieu-li el paquet de seguida.
M'agradaria anar-hi però no puc.

’l
-la
’ls
-les   
’n
-ho
-li
-hi
Porta el disc. Porta'l.
Vols veure-la, la cafetera?
Els coberts, posa'ls al calaix.
Vols veure-les, les safates?
De tomàquets, compra'n tres.    
On poso això? Posa-ho allà.
Envia-li el paquet de seguida.
Ves-hi tu, jo ara no puc.

4. Pronoms febles de complement indirecte (CI): em, et, li, ens, us, els

Singular Plural
 em 
 et
 li
 Em presentaràs el teu amic? (a mi)
 Et presento un amic. (a tu)
 Li faig un cafè. (a ell o ella / a vostè)
ens 
us
els
Ens presentaràs la Maria? (a nosaltres) 
Us presento la Maria. (a vosaltres)
Els presento el Joan. (a ells o elles / a vostès)

Compra els bombons a la Maria.
        Li compra els bombons.
        Compra-li els bombons.
        Compreu-li els bombons.

Compra els bombons als nens / a les nenes.
        Els compra els bombons
        Compra’ls els bombons.
        Compreu-los els.

5. Pronoms febles. Combinacions: em, et, es + el, la, els, les, en, ho

me’l
me l’
me la
me’ls
me les
me’n
me n’
Me’l pots donar? (el llibre)
Ja me l’agafo. (el llibre)
Me la pots regalar? (la fotografia)
Me’ls faràs prims, els talls?
Me les poses ben madures? (les pomes) 
Me’n dones un, d'enciam?
Me n’emporto dos, de plàtans?
te’l
te l’
te la
te’ls
te les
te’n
te n’
Te’l dono ara mateix. (el llibre)
Te l’agafes tu mateix? (el llibre)
Te la puc regalar, si vols. (la fotografia) 
Te’ls trio ben madurs. (els plàtans)
Te les agafes tu mateix? (les pomes)
Agafa-te’n un, d’enciam.
Te n’agafo un, d’enciam?
se’l / se l’
se la / se l’
se’ls
se les

Se’l mira i se l’estudia, el text.
Se la mira i se l’estudia, la redacció.
Se’ls mira i se'ls estudia, els textos.
Se les mira i se les estudia, les redaccions.

6. Pronoms febles. Combinacions amb hi (locatiu)

 em
 et
 es
 ens   
 us
 es
  + hi m’hi
t’hi
s’hi
ens hi   
us hi
s’hi
M'hi estaré tot el dia, al despatx.
Quants dies t'hi quedaràs, a l'hotel?
Com s'hi pot arribar, a l'estació?
Ens hi podreu dur, a l'estació?
No us hi presenteu gaire tard, a la trobada.
No sé si s'hi quedaran, a la reunió.

7. Pronom ho

 La teva cosina és morena?
 Encara està malalta?
 Aquestes sabates semblen còmodes.  
 Sí que ho és.
 No, ja no ho està. 
 Sí que ho són. / Sí, ho semblen.                                                                        
  • Combinacions amb ho (complement directe)
em
et
es
ens  
us
 + ho   m’ho
 t’ho
 s’ho
 ens ho  
 us ho
 Ja m’ho deies tu!
 Ja t’ho he donat quan ens hem vist.   
 Ell no s’ho creu, això.
 No ens ho donareu?
 Us ho vaig dir!

8. Pronoms personals forts. Formes de tractament: vostè/tu

  • Tractament informal: tractament de tu, vosaltres
       tu, qui ets?
       I la teva adreça?
       Quin telèfon tens (tu)?
       On viviu?
     
  • Tractament formal: tractament de vostè, vostès
       On viuen (vostès)?
       La seva adreça?
       Quin telèfon té (vostè)?    
       Perdoni, qui és vostè?

Elemental 1

Pronoms febles reflexius davant del verb

jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
em dutxo
et dutxes
es dutxa
ens dutxem
us dutxeu
es dutxen
m'arreglo
t'arregles
s'arregla
ens arreglem
us arregleu
s'arreglen
  • Els verbs dormir, pujar, callar, caure i marxar no són verbs reflexius, no duen pronom:
       Ara marxa, si li vols dir adeu.
       Mira per on camines, que encara cauràs.
       No callen mai, parlen tot el dia!

Pronoms de complement directe determinat

  • Quan diem que és determinat fem referència a alguna cosa concreta, que és aquella i no pas una altra.
     
  • Els pronoms el (l'), la (l'), els, les es refereixen a una persona o una cosa concreta i que coneixem.
       On tens el cafè amb llet? El tinc a sobre de la taula.
       On vas comprar aquesta arracada? La vaig comprar a la fira de Nadal.
       On tens els llibres de cuina? Els tinc al safareig.
       Compro aquelles maletes? No les compris, que són massa cares.

Pronoms de complement directe indeterminat

  • Diem que és indeterminat quan fa referència a alguna cosa que no és concreta.
     
  • El pronom en es refereix a una persona o una cosa que no coneixem o de la qual no hem parlat abans.
       Compro bombons. En compro sempre el diumenge.
       Compro uns bombons? En compro uns amb licor o sense?
       Compro quatre bombons? O en compro vuit?
       Compro molts bombons? O en compro només uns quants?
       No compro cap bombó. No en compro cap perquè engreixen. 
       Teniu cafè? No, no en tenim.

Pronoms de complement directe neutre

  • Fem servir el pronom ho.
     
  • El pronom ho es pot referir a un fet o una acció expressats amb una frase.
       Compro el que em vas dir. > Ho compro.
     
  • Els pronoms això o allò.
       Dic això. > Ho dic.
       Dibuixo allò. > Ho dibuixo.

 Pots consultar les fitxes del complement directe i del complement indirecte.

Elemental 2

1. Pronoms febles: em, et, es + el, la, els, les

En les combinacions de CI + CD, fem servir les formes plenes dels pronoms de CI: me, te, se. I pel que fa als pronoms singulars de CD, fem servir la forma elidida (apostrofada), en els dos gèneres, davant de verb començat per vocal: l’.

me’l / me l’
me la / me l’
me’ls
me les
Me'l miro, el text. / Me l’estudio, el text.
Me la miro, la redacció. / Me l'estudio, la redacció.
Me'ls miro i me'ls estudio, els textos.
Me les miro i me les estudio, les redaccions
te’l / te l’
te la / te l’   
te’ls
te les
Te'l mires, el text. / Te l'estudies, el text.
Te la mires, la redacció. / Te l'estudies, la redacció.
Te’ls mires i te'ls estudies, els textos.
Te les mires i te les estudies, les redaccions.
se’l / se l'
se la / se l'
se’ls
se les
Se'l mira, el text. / Se l'estudia, el text.
Se la mira, la redacció. / Se l'estudia, la redacció.
Se'ls mira i se'ls estudia, els textos.
Se les mira i se les estudia, les redaccions.

2. Pronoms febles. Combinacions davant i darrere del verb
Pronom reflexiu + complement directe determinat

em + el me'l trec me l'he tret vaig treure-me’l
em + la me la trec me l'he tret vaig treure-me-la
em + els me'ls trec me'ls he tret vaig treure-me’ls
em + les   me les trec  me les he tret vaig treure-me-les  
et + el te'l treus te l'has tret vas treure-te’l
et + la te la treus te l'has tret vas treure-te-la
et + els te'ls treus te'ls has tret vas treure-te’ls
et + les te les treus    te les has tret vas treure-te-les
es + el se'l treu se l'ha tret va treure-se’l
es + la se la treu se l'ha tret va treure-se-la
es + els se'ls treu se'ls ha tret va treure-se’ls
es + les se les treu se les ha tret va treure-se-les

3. Pronoms febles. Combinacions davant i darrere del verb
Complement indirecte + complement directe indeterminat i neutre

Singular
em + en  me’n regala me n’ha regalat va regalar-me’n regala-me’n
em + ho m’ho recomana   m’ho ha recomanat   va recomanar-m’ho   recomana-m’ho
et + en te’n dona te n’ha donat va donar-te’n dona-te’n
et + ho t’ho cuina t’ho ha cuinat va cuinar-t’ho cuina-t’ho
li + en li’n regala li n’ha regalat va regalar-li’n regala-li’n
li + ho li ho suggereix li ho ha suggerit va suggerir-li-ho suggereixi-li-ho
es + en se’n pinta se n’ha pintat va pintar-se’n pinti-se’n
es + ho s’ho imagina s’ho ha imaginat va imaginar-s’ho imagini-s’ho

T'ho recomano. Ves-hi.
A tu no puc recomanar-t'ho. No fa per tu.
A vostè, li aconsello que hi vagi: li ho aconsello.
A ell, li ho vaig recomanar.

Plural
ens + en ens en regala ens n'ha regalat va regalar-nos-en regala'ns-en
ens + ho ens ho recomana ens ho ha recomanat va recomanar-nos-ho recomana'ns-ho
us + en us en regala us n'ha regalat va regalar-vos-en regaleu-vos-en
us + ho us ho recomana us ho ha recomanat vaig recomanar-vos-ho recomaneu-vos-ho
els + en els en regalo els n'ha regalat vaig regalar-los-en regala'ls-en
els + ho els ho recomano els ho ha recomanat vaig recomanar-los-ho recomana'ls-ho
es + en se'n regalen se n'han regalat van regalar-se'n
es + ho s'ho diuen s'ho han dit van dir-s'ho

S'ho diuen els uns als altres.
A vostès els agradarà. Els ho recomano.
Els en regalo dues, d'entrades gratuïtes, a vostès.

Elemental 3

Verbs amb preposició i pronoms ‘hi’ i ‘en’

  • El pronom hi es fa servir per complements que comencen per les preposicions: amb, en, a, per
     
  • En canvi, fem servir el pronom en si el complement comença per la preposició de.
preposició de 
pronom en
preposició a, amb, per, en
pronom hi
 adonar-se de
 assabentar-se de
 desdir-se de
 estar satisfet de
 formar part de
 parlar de
 penedir-se de
 queixar-se de
 recordar-se de
 refiar-se de
 tractar de 
 treure profit de
 acostar-se a 
 adaptar-se a
 afanyar-se a
 cenyir-se a
 esforçar-se a 
 referir-se a
 renunciar a
 tenir dret a




 
 col·laborar amb 
 parlar amb










 
 basar-se en
 confiar en
 consistir en
 creure en
 mantenir-se en
 participar en
 pensar en
 tenir interès en 




 
 demanar per
 interessar-se per 










 
  • Exemples amb en:

    No te'n refiïs.
    Ja me'n penedeixo.
    Te n'has adonat?
     
  • Exemples amb hi:

    Parla-hi.
    Jo ja hi participo.
    M'hi vaig adaptant.
    No hi penso mai.
    Hi tinc dret!
    Confia-hi.
    No hi renunciarem.

    Vaig decidir-me a cantar. Vaig decidir-m'hi.

    En Joan s'encarregarà de la música. En Joan se n'encarregarà.
    Ja tenim ganes d'arribar a casa. Ja en tenim ganes.
    No pots negar-te a acompanyar-la. No t'hi pots negar.
    Estic d'acord amb tu. Hi estic d'acord.
    Pensa en això que t'he dit. Pensa-hi.
    S'interessa per la societat. S'hi interessa.

Per ampliar aquesta informació podeu consultar la fitxa sobre els verbs preposicionals.

Pronoms febles. Darrere del verb

 Darrere de consonant (i u)
-me
-te

-nos
-vos
-se
Fes-me un favor.
Fes-te un cafè.

Serviu-nos el berenar, si us plau
Serviu-vos vosaltres mateixos.
Serveixin-se vostès mateixos.
 Darrere de vocal (excepte u)
’m
’t
’s
’ns
-us
Agafa'm fort!
Agafa't fort!
Vostè, agafi’s a la barana.
Avisa'ns quan arribis.
M'agradaria veure-us aquesta tarda.

Combinacions de pronoms febles

Complement indirecte de 3a persona del singular + complement directe determinat

li + el
li + la
li + els
li + les
l’hi
-l’hi
la hi
-la-hi
els hi
’ls-hi
-los-hi
les hi
-les-hi
 - Pots portar el regal a en Joan? O ja l'hi has portat? 
 - Sí, ja l'hi portaré.

 - Pots portar-l'hi tu?
 - Porta-l'hi tu.
 
 - Per què no dones la carpeta a la Maria?
 - Per què no la hi dones?
 - La hi he donada aquest matí.
 - Vaig donar-la-hi ahir.
 - Dona-la-hi tu.

 - Pots portar els regals a en Joan?
 - Sí, ja els hi portaré.
 - Aquest matí els hi he portat tots.
 - Porta'ls-hi tu.
 - Pots portar-los-hi tu?

 - Per què no regales les joguines al teu cosí?
 - Ja les hi regalaré.
 - Ja les hi he regalat.
 - Podries regalar-les-hi.
 - Regala-les-hi.
 !  Col·loquial: 
 La carta a la Maria? Ja l'hi he enviat fa temps. Envia-l'hi tu la teva.  

Complement indirecte de 3a persona del plural + complement directe determinat

 els + el
 els + la
 els + els
 els + les
els el 
els l'
-los-el
’ls-el
els la
els l’
’ls-la
-los-la
els els
-los-els
’ls-els
els les
’ls-les
-los-les
-Pots portar el regal als teus cosins
-Els el pots portar tu?
-Ja els l'he portat.
-Pots portar-los-el tu?
-Porta'ls-el tu.
 
-Per què no dones la carpeta a aquelles noies
-Els la dones o no?
-Els l'he donada aquest matí.
-Dona'ls-la tu.
-Vaig donar-los-la ahir.

-Pots portar els regals als teus cosins?
-Els els pots portar tu?
-Ja els els he portat.
-Pots portar-los-els tu?
-Porta'ls-els tu.

-Perquè no dones les carpetes a aquelles noies?     
-Els les dones o no?
-Els les he donades aquest matí.
-Dona'ls-les tu.
-Vaig donar-los-les ahir.

Complement directe davant i darrere del verb

em veu
et veu
el veu
la veu
ens veu
us veu
els veu
les veu
en veu
ho veu
es veu
m’ha vist
t’ha vist
l’ha vist
l’ha vist
ens ha vist
us ha vist
els ha vist
les ha vist
n’ha vist
ho ha vist
s’ha vist
va veure’m
va veure’t
va veure’l
va veure-la
va veure’ns
va veure-us
va veure’ls
va veure-les            
va veure’n
va veure-ho
va veure’s
va trobar-me
va trobar-te
va trobar-lo
va trobar-la
va trobar-nos             
va trobar-vos
va trobar-los
va trobar-les
va trobar-ne
va trobar-ho
va trobar-se

Intermedi 1

Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració. Segons si van davant o darrere del verb, presenten grafies diferents. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada.

Els pronoms febles corresponents als pronoms personals forts són els següents:

Davant de verb començat per…           Darrere de verb acabat per…  
Consonant Vocal Vocal Consonant
em diu
et parla
es vesteix
ens canta
us renya
es dutxen
m'afaito
t'aixeques
s'enganya
ens amaguem    
us alceu
s'abracen
canta'm
banya't
llevi's
rega'ns
veure-us
van asseure's
vau obligar-me
vaig telefonar-te           
va adormir-se
deixeu-nos
preneu-vos
van examinar-se

Fixeu-vos que a la taula anterior, es considera consonant la u que forma un diftong: deixeu, preneu. Si us cal, consulteu la fitxa dels diftongs, que veureu en nivells d’aprenentatge superiors.

Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, però l'imperatiu, el gerundi i l'infinitiu sempre els duen al darrere: canta-la, cantant-la, cantar-la.

En les formes perifràstiques el pronom tant pot anar al davant (la va recollir) com al darrere (va recollir-la).

L’apostrofació i el guionet

  • Els pronoms apareixen sempre al costat del verb, just al davant o just al darrere. Generalment els pronoms van al davant del verb. Els col·loquem darrere quan el verb és una forma no personal o un imperatiu. En les perífrasis verbals poden anar, indistintament, davant o darrere.
       En compren cada dia, de pa.
       És una rostisseria que fa menjar per emportar-se.
       Si aneu al parc parc amb el gos, porteu-lo lligat.
       Ha d'anar-hi avui al metge. Hi ha d'anar avui sens falta.
  • Els pronoms han d'aparèixer sempre junts. Quan n'hi ha més d'un han d'anar tots al davant o tots al darrere del verb.
       Feu-me-la a mi, la proposta. Me la va donar a mi, la instrucció.
  • Quan els pronoms van davant del verb, es deixa un espai entre cada pronom i entre el pronom i el verb. Quan hi ha una elisió d'una vocal, s'indica amb l'apòstrof.
       Te la vas emportar ahir al vespre. Te l'emportaràs també demà, oi?
  • Quan els pronoms van darrere del verb apareixen units amb guionets entre pronoms i entre el verb i els pronoms. Quan hi ha una elisió, s'apostrofen.
       Ensenya-me-la, la dedicatòria del llibre.
       Ensenya-me'l, el projecte.
       Ensenya-m'ho, tot això que dius que has fet.
       Podeu servir-vos-el, el sopar.
  • Els pronoms em, et i es quan van davant d'un altre pronom, davant del verb, canvien a les formes me, te i se.
       Em va agafar el llapis de memòria. Me'l va agafar sense permís.
       Et feia portar els paquets. Te'ls feia portar a tu personalment.
       Es toca l'orella quan està nerviós. Se la toca sense adonar-se'n.
  • Els pronoms us, ens, el, els i en apareixen amb aquestes formes (us, ens, el, els, en o bé: 'ns 'l, 'ls, 'n) quan són el segon pronom de darrere d'un verb. En canvi quan són el primer pronom adopten les formes -vos, -nos, -lo, -los, -ne.
       Porteu-ne tres. Oblideu-vos-en.
       Feu-vos el dinar quan arribeu. Vigileu, acaba d'escapar-se-us el gos.
       Van concedir-lo ahir. Van concedir-vos-el.
  • Quan s'elideix la vocal d'un pronom cal indicar-ho amb l'apòstrof. Sempre hem d'apostrofar tan a la dreta com sigui possible sense modificar la forma dels pronoms. En cada combinació de dos pronoms només hi pot haver una sola elisió.
       Me'l portaran aquest vespre, el ram que vaig encarregar.
       Me n'adono de seguida, de la bondat de la gent.
       Se'ls van endur ahir a les tres de la tarda.
       Se l'omple ell tot sol, el got.
       Agafa-me'l un moment, l'informe mentre consulto el correu.
  • La combinació de pronoms se us no s'apostrofa.
       Se't veu feliç últimament.
       Se us veu feliços últimament.

Intermedi 2

Els pronoms febles i els complements

Els pronoms que substitueixen els complements directe o indirecte són els següents:

Davant de verb començat per…            Darrere de verb acabat per…  
Consonant               Vocal Vocal Consonant
el veig
els faig
la tinc
les deso
ho porto
li telefono
els renyo
en vull
l’escolto
els agafo
l’obro
les aviso
ho aixeco       
li ordeno
els aviso
n’alço
mira’l
llegeixi’ls
aguanta-la
porta-les
deixa-ho
telefona-li
telefona’ls
canta’n
escolteu-lo
cremeu-los       
regaleu-la
vaig portar-les
vaig fer-ho 
digues-li
vaig telefonar-los       
pren-ne

El complement directe

  • El complement directe (CD) es pot substituir per diversos pronoms:
       el, la, els, les (i variants), ho i en (i variant).
     
  • Si el CD és determinat, és a dir, va introduït per un article determinat (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aquesta) o un possessiu (el meu, el teu), el pronom que el substituirà serà el, la, els, les (i variants):
       La nena menja la poma. → La nena la menja.
       La nena menja el pernil. → La nena el menja.
       Menja la poma. → Menja-la.
       Menja el pernil. → Menja’l.
       Mengeu el pernil. → Mengeu-lo.
       Mengeu la poma. → Mengeu-la.
  • Cal recordar que l’apostrofació dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogràfica que l’article:
       L’estudio (en referència a la lliçó)
       La invento (en referència a aquesta història)
  • Si el CDcom a nucli un substantiu indeterminat (és a dir, sense article determinat) o introduït per un quantitatiu (molt, molta, poc, poca) o un numeral (un, dos), el pronom que el substituirà serà en.
       Tinc llibres. → En tinc.
       Tinc dos fills. → En tinc dos.
       Tinc molta gana. → En tinc molta.
       La nena menja pomes. → La nena en menja.
       La nena agafa pomes. → La nena n’agafa.
       Menja pomes. → Menja’n.
       Mengeu pomes. → Mengeu-ne.
  • Quan el CD és tota una oració o està representat pels mots això o allò, el podem substituir pel pronom ho.
       Creia que tothom era bo. → Ho creia.
       Vull això. → Ho vull.
       Ella menja allò. → Ho menja.
       Menja això. → Menja-ho.
       Menja el que vulguis. → Menja-ho.

El complement indirecte

  • En la substitució del complement indirecte (CI), introduït per la preposició a, els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substitució del CD: em, et, ens, us.
       Em rento.Em rento les dents.
       Us veig.Us veig la cara.
  • Pel que fa a la 3a persona, tenim només dos pronoms per substituir el CI, li (que no s’apostrofa mai) i els, que varien pel que fa al nombre però que són invariables pel que fa al gènere:
       Telefona a la Maria. → Li telefona.
       Telefona a en Joan. → Li telefona.
       Ha explicat la lliçó a les alumnes. → Els ha explicat la lliçó.
       Ha explicat la lliçó als alumnes. → Els ha explicat la lliçó.
  • Cal anar amb compte a l’hora de substituir el CI, ja que de vegades fem servir les formes incorrectes *lis o *les en lloc de les adequades els, -los o ls, segons que el trobem davant o darrere del verb:
La Rosa compra el diari al pare cada dia. (present d'indicatiu)
Si surts, compra el diari a la mare. (imperatiu)
Li compra el diari.
Compra-li el diari.
Escriuen una carta als nens.
Escriuen una carta a les nenes.
Escriu una carta a les nenes.
Escriu una carta als nens.
Els escriuen una carta.
Els escriuen una carta.
Escriu-los una carta.
Escriu-los una carta.
Canta una cançó a les nenes. (present d'indicatiu)
Canta una cançó als nens. (imperatiu)
Els canta una cançó.
Canta’ls una cançó.

L’atribut

  • Si l’atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella), els pronoms que el substitueixen són el, la, els, les (i variants). D'acord amb la gramàtica normativa actual, també és correcte l'ús del pronom ho.
       L’Antoni és el millor cap. → L’Antoni l’és. / L'Antoni ho és.
  • Quan l’atribut no du cap element que el determini (ni article determinat ni demostratiu), el substituïm per ho.
       És un bon noi. → Ho és.
       És metge. → Ho és.

El complement del nom

  • El complement del nom se substitueix per en.
       Saps l’origen d’això? → En saps l’origen?

Intermedi 3

Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l'oració.

L'atribut

  • Si l'atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), els pronoms que el substitueixen són el, la, els, les (i variants). D'acord amb la gramàtica normativa actual, també és correcte l'ús del pronom ho.
       L'Antoni és el millor cap. → L'Antoni l'és. / L'Antoni ho és.
     
  • Quan l'atribut no du cap element que el determini (ni article determinat ni demostratiu), el substituïm per ho.
       És un bon noi. → Ho és.
       És metge. → Ho és.

El complement del nom

  • El complement del nom se substitueix per en.
       Saps l'origen d'això? → En saps l'origen?

Altres complements i els pronoms ‘hi’ i ‘en’

  • Els complements circumstancials, els preposicionals i els predicatius se substitueixen per hi o per en, segons la preposició que els introdueixi: si la preposició és de, el pronom serà en; si la preposició és qualsevol altra, aleshores hem de substituir el complement pel pronom hi:
    • Circumstancials:
         Van a Alacant. → Hi van.
         Venen d'Eivissa. → En venen.
         Amagueu la maleta sota el llit. → Amagueu-hi la maleta.
    • Preposicionals:
         Pensa en les solucions del problema. → Hi pensa.
         Es va descuidar de fer-ho. → Se'n va descuidar.
    • Predicatius:
         Corren esverades. → Hi corren.
         També es diu Joan. → També se'n diu.
  • Quan el complement circumstancial és de manera, el pronom que el substitueix és hi, independement de la preposició que hi hagi:
       Camina de pressa. → Hi camina.
     
  • Els verbs predicatius com trobar-se, presentar-se, tornar-se, etc., substitueixen el complement pel pronom hi:
       En Joan s'ha tornat molt brut. En Joan s'hi ha tornat.
     
  • El complement predicatiu de fer-se, dir-se, elegir i nomenar, però, se substitueix per en:
       T'has fet mal? → Te n'has fet?

Consulteu la fitxa de l’atribut i el predicatiu per ampliar aquesta informació.

Filtres

Nivell