35. Els pronoms personals forts
Bàsic 1
Els pronoms personals forts. Formes de tractament de vostè i de tu
|
Tractament formal |
On viuen (vostès)? La seva adreça? Quin telèfon té (vostè)? Perdoni, qui és vostè? |
|
Tractament informal |
I tu, qui ets? I la teva adreça? Quin telèfon tens (tu)? On viviu? |
Intermedi 1
Els pronoms personals forts són:
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| 1a persona | jo, mi | nosaltres |
| 2a persona | tu | vosaltres, vós |
| 3a persona | ell, ella, vostè | ells, elles, vostès |
| Reflexiu |
si |
si |
Les formes mi i si sempre van precedides de les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense i envers.
Els pronoms personals forts substitueixen noms de persona, duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Es refereixen fonamentalment a les tres persones del discurs:
— qui parla: jo, nosaltres
— qui escolta: tu, vosaltres
— ni qui parla ni qui escolta: ell, ella, ells, elles
A part d’aquestes formes, tenim els pronoms vostè, vostès i la forma vós:
- La forma vostè, vostès es refereix a persones que escolten, però utilitzant el verb en 3a persona:
Vostès mengin i callin.
Triï vostè mateix.
- El pronom vós també es refereix a una persona que escolta, però utilitzant el verb en 2a persona del plural:
Senyor Andreu, vós compreu el diari cada dia?
- També tenim el pronom reflexiu si (ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles mateixes), que va precedit de preposició i, sovint, reforçat amb el mot mateix:
La noblesa i els pagesos lluitaven entre si.
Pensa per si mateix.
La Maria està fora de si.
- La forma mi s’usa en lloc de jo darrere de les preposicions a, amb, en, per, contra, entre, sense i envers:
Vols sortir amb mi aquesta nit?
Qüestions a tenir en compte:
- A l’hora d’escriure una carta cal tenir en compte el grau de formalitat que té i decidir quina forma de tractament fem servir:
— De tu, si amb el destinatari hi ha intimitat, franquesa, familiaritat. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 2a persona del singular.
— De vostè, quan hi ha una relació de respecte, fredor i distància. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 3a persona.
— De vós, quan hi ha una relació de respecte però cordial i amistosa. Tota la carta s’ha d’escriure posant els verbs, els pronoms febles i els possessius en 2a persona del plural. Aquest tractament és el que es recomana en el llenguatge administratiu, oficial i comercial, perquè estalvia problemes d’ambigüitat, evita les dobles formes i contribueix a un ús no sexista de la llengua.
- De vegades utilitzem la forma del possessiu, en comptes del pronom personal fort, darrere d’algunes preposicions:
Col·loca’t davant meu. (i no: Col·loca’t davant mi.)
- El pronom personal fort nosaltres es pot fer servir com a plural de modèstia (o d’autor):
Creiem que aquesta època… (en lloc de: Crec que aquesta època…)