Cercar Cerca avançada

16. L’ús dels temps verbals

Elemental 1

CORRESPONDÈNCIA DE TEMPS VERBALS

  • Fer suposicions
 Suposo que…
 M’imagino que…
…ho arreglaran.
…ho han arreglat.      
…ho van arreglar.
 Vaig suposar que…
 M’imaginava que…
…ho arreglarien.
 Dubto que…
 No m’imagino pas que…
 No crec pas que…
…ho arreglin.
 Dubtava que…
 No m’imaginava pas que…
 No creia pas…
…ho arreglessin.

També podem fer suposicions amb el verb deure. Podeu consultar més informació a la fitxa de les perífrasis verbals.

  • Temporals: l’endemà que, abans que, després que, perquè

L’endemà que ens coneguéssim, ens vam prometre.
Va voler tenir una criatura abans que ens caséssim.
Va voler convidar-me a sopar poc després que ens coneguéssim.
Em va convèncer perquè visquéssim junts.

  • Temporals: quan en textos narratius

Quan es va fer de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
(→ Després d’una acció es produeix la següent. Són dues accions acabades.)

Quan es feia de nit, llegia un poema amb la llum d’una espelma.
(→ Totes dues accions es produeixen simultàniament en el passat.)

Quan es feia de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
(→ Mentre la primera acció encara no ha acabat, es produeix la segona. La segona s’acaba mentre la primera encara dura.)

Elemental 2

Les interrogatives indirectes

Per als casos en què reportem informació, cal tenir en compte que el temps del verb de l’oració principal afecta el temps del verb de l’oració subordinada.

Interrogativa directa Interrogativa indirecta: informació reportada
On vas?

Li pregunta on va.
Pregunta-li on va.
Li va explicar on anava.
Li va preguntar on anava.

Què feies aquest matí a la biblioteca?

Li va demanar què feia al matí a la biblioteca.
Li ha explicat què feia al matí a la biblioteca.

Quan has arribat?

Li comenta quan ha arribat.
Li pregunta quan ha arribat.
Li va preguntar quan havia arribat.

Qui és? Com es diu? Per què ha arribat tan tard?

Li pregunta qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard.
Li explica qui és, com es diu i per què ha arribat tan tard.
Li va preguntar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard.
Li va explicar qui era, com es deia i per què havia arribat tan tard.

Pots ampliar la informació a la fitxa de les frases subordinades i interrogatives indirectes.

Subordinades amb infinitiu

La correspondència de temps verbals en oracions substantives de subjecte es representa al quadre següent:

Correspondència verbal Exemples
Present
+ infinitiu

Convé anar-hi.
És aconsellable anar-hi.
És
preferible anar-hi en grup.
És aconsellable comunicar-ho a les autoritats.
És assenyat posar-se el casc per precaució.

Present
+ que
+ subjuntiu

Convé que hi vagin.
És recomanable que hi vagi amb transport públic.
És
preferible que hi vagi amb la colla.
És aconsellable que ho comuniqui a les autoritats.
És assenyat que es posi el casc per precaució.

Condicional
+ infinitiu

Convindria anar-hi.
Seria aconsellable anar-hi.
Seria preferible establir uns terminis assumibles.

Condicional
+ que
+ imperfet de subjuntiu

Convindria que hi anessin.
Seria recomanable que anessin.
Seria preferible que hi anés amb bicicleta.  

Seria aconsellable que fes més esport.
Seria assenyat que consultés un expert.

El condicional

Per expressar una condició fem servir la conjunció si. També podem fer servir a condició que, només que, en cas de, en cas que, si no és que, posat que, mentre, tret que, llevat que…

En les frases condicionals cal tenir en compte els temps verbals i la correspondència entre els verbs que hi ha.

  • Utilitzem el mode indicatiu per introduir una condició que és possible o factible:

    Si… present > present
       Si no ho entens, pregunta-ho.

    Si… present > futur
       Si plou, no sortirem.
       Si vens a dinar comprarem postres.

       Si sou més responsables no tindreu problemes.
       Si podem començar més d'hora guanyarem temps.

    Si…
    imperfet > condicional
       Si ho explicaves a poc a poc, seguirien l’argumentació.
  • Fem servir el mode subjuntiu quan la condició és una hipòtesi que no és gaire possible que s’esdevingui:

       Si… imperfet de subjuntiu > condicional
       Si plogués, no sortiríem.
       Si vinguessis a dinar compraríem postres.

       Si fóssiu més responsables no tindríeu problemes.
       Si poguéssim començar més d'hora guanyaríem temps.
  • Quan fem servir temps verbals compostos, la condició és impossible que s’esdevingui:

       Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compost

       Si haguessis estudiat més, hauries tret més bona nota.
       Si hagués fet sol, hauríem anat a la platja.
       Si no hagués tingut tanta feina, hauria vingut al cinema.
       Jo també hi hauria vingut si no hagués hagut d'anar al dentista.       

Elemental 3

El condicional compost

Plusquamperfet de subjuntiu Condicional compost
Si haguessis estudiat
Si hagués fet sol…
Si no hagués tingut tanta feina…
Si no hagués estat per la Joana…
Si hagués sabut que estaves malalta…
Si haguéssiu arribat més d'hora…
hauries aprovat.
hauríem anat a la platja.
hauria vingut al cinema.
…no hauria trobat aquesta feina.
…t'hauria vingut a veure.
hauríeu pogut sopar amb nosaltres.
  • Aquesta mena de frases també poden funcionar amb l’estructura inversa:
Condicional compost Plusquamperfet de subjuntiu
Jo també hi hauria vingut
T'hauria escrit
T'haurien convidat
…si no hagués hagut d'anar al dentista.
…si hagués tingut temps.
…si haguessin sabut que hi volies anar.

Suficiència 3

El temps del verb de l’oració subordinada depèn del temps del verb de l’oració principal. Tingues en compte les correlacions següents:

 Oració principal  Oració subordinada    Exemples
 Present d'indicatiu
 
 Present d'indicatiu
 Futur
 Estudio perquè vull.
 Diuen que vindran.
 Imperatiu
 
 Present d'indicatiu
 Present de subjuntiu
 Fes-ho si vols.
 Fes-ho quan puguis.
 Futur  Present d'indicatiu
 Futur
 Present de subjuntiu
 Direu que són barruts.
 Ho farem quan podrem.
 Vindran quan acabin.
 Perfet


 
 Present de subjuntiu
 Futur
 Condicional
 Imperfet de subjuntiu
 M'ha demanat que vingui.
 M'ha dit que vindrà dissabte.
 Ha avisat que arribaríeu tard.
 Ha volgut que vinguéssim.
 Passat perifràstic  Condicional
 Imperfet de subjuntiu
 Passat perifràstic
 Va creure que perdríem.
 Va dir que callés.
 Va dir el que va voler.
 Condicional  Imperfet de subjuntiu  Voldrien que hi anessis.
 Condicional perfet  Plusquamperfet de subjuntiu    Ja hauries acabat, si haguessis treballat

Recorda que, pel que fa als condicionals:

  • La combinació del condicional (oració principal) amb l’imperfet d’indicatiu (oració subordinada), encara que no sigui gaire usual, també és adequada.

Si llegies el diari, estaries informat.

  • Les oracions subordinades condicionals es construeixen amb l’imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu:
Temps Oració principal Oració subordinada
Simple Ho faria …si pogués.
Compost   Hauries tret bona nota… …si haguessis estudiat

D’acord amb això, en les oracions condicionals construïdes amb temps compost, a l’oració principal cal fer servir el condicional perfet i no pas el plusquamperfet de subjuntiu. La frase següent és, doncs, inadequada:

*Si haguessis estudiat, haguessis tret bona nota. → plusquamperfet de subjuntiu + plusquamperfet de subjuntiu

L’adequada és:

Si haguessis estudiat, hauries tret bona nota. → plusquamperfet de subjuntiu + condicional perfet

Filtres

Nivell