Cercar Cerca avançada

14. La notícia

Intermedi 2

La notícia és un escrit que serveix per informar sobre algun esdeveniment o assumpte, passat o futur, i que és d’interès públic.

Les notícies són escrits que presenten unes característiques pròpies:

  • Tracten temes d'actualitat que han passat fa poc o han de passar aviat.
     
  • La informació que expliquen ha de ser certa i contrastada.
     
  • Ha de ser un text breu, amb frases curtes.
     
  • El llenguatge ha de ser senzill, sense tecnicismes.
     
  • Ha de contenir el màxim d'informació amb el mínim d'espai. Per tal que una notícia sigui completa, ha de respondre les qüestions següents:
    • què passa o ha passat;
    • a qui ha passat o per a qui ha de passar;
    • quan ha passat o ha de passar;
    • per què ha passat o ha de passar;
    • on ha passat o ha de passar.
       
  • Ha de tenir un titular que capti l'interès del públic.

Superior

Les sis preguntes de la notícia

La notícia ha de respondre a les sis preguntes clau del periodisme:

     Què? · Qui? · Quan? · On? · Per què? · Com?

En la notícia no cal seguir aquest mateix ordre de les preguntes:

  • El QUÈ és la caracterització d’un fet com a membre d’una determinada família de fets (declaracions, assassinats, pujada de tipus d’interès) i la situació de la seva funció dintre de les relacions de causa-efecte (pujada de tipus d’interès per alça d’inflació).
  • El QUI es concentra en la identificació completa i rigorosa dels protagonistes del fet, ja siguin subjectes agents o pacients o subjectes individuals o col·lectius. La identificació completa és obligatòria i imprescindible per evitar la confusió o el dubte del receptor. En cas de persones (no personatges) desconegudes pel públic i a les quals cal al·ludir a partir d’altres trets com ara la professió, l’edat, l’ètnia, la nacionalitat, l’estat civil, etc., que permetin oferir una imatge singularitzada (“Un agricultor va morir ahir en caure-li un llamp a la localitat sevillana…”). Una dada important per completar la identificació dels personatges, en particular si ocupen un càrrec institucional, és el partit al qual pertanyen.
  • El QUAN consisteix en la referència a l’instant que ha tingut lloc l’esdeveniment o als diferents moments de la seqüència de fets. Segons sigui el cas, caldrà detallar l’hora exacta, el moment de la jornada (nit, dia, matinada), el temps meteorològic (accidents per terra mullat) i el temps de situació (carrer molt ple o molt buit).
  • L’ON és el marc geogràfic del fet, que pot tractar-se només en la dimensió física, però també en la dimensió cultural (context de religió, de cultura…). La proximitat entre el lloc on ha passat un fet i la redacció on s’informa de la notícia té un pes determinant en la seva valoració. Com més a prop és l’on, més interès té la notícia. Així, a mesura que la proximitat és més gran, també caldrà donar més detalls del lloc. Si, per exemple, hi ha un assassinat macabre en un pis de Manresa, els diaris de Manresa donaran l’adreça exacta, els de Catalunya es conformaran potser amb el carrer, els de Madrid amb la ciutat, i si surt per agències internacionals, es limitaran a situar Manresa al plànol.
  • El PER QUÈ és la menció de les causes i té molt de pes, sobretot en periodisme interpretatiu. 
  • El COM comprèn totes les referències als esdeveniments, a com s’ha desenvolupat el fet i amb quins instruments.

Les dades relatives al QUAN i l’ON tenen molt de pes en la credibilitat del mitjà, ja que poden ser comprovades empíricament.

Altres interrogants

En les notícies encara es pot donar resposta a altres interrogants, referents a l’esdeveniment que es vol noticiar:

  • Per a què? Amb quina finalitat es publica aquesta notícia?
  • A qui s’adreça? Pot ser a un públic general o específic.
  • Amb què es pot il·lustrar?
  • Hi ha declaracions de persones relacionades amb l’esdeveniment que en reforcin la credibilitat?

Com aconseguir un bon titular

El titular és un element indispensable que determina si una notícia és llegida o descartada. Per això val la pena dedicar-hi una atenció especial.   

  • Cal afinar el contingut informatiu de titular i subtítols: és més important “1 de cada 3 alumnes troba feina” que el nombre de cursos organitzats o qui els organitza.
  • De tant en tant convé fer titulars una mica més agosarats i explícits: “El Voluntariat per la llengua entra al Centre Penitenciari Lledoners”.
  • El titular hauria d’anar com a molt en dues línies. No és convenient que quedi una segona o tercera línia amb una sola paraula.
  • El titular constitueix l’element principal d’una informació. La part principal d’un titular és el títol, que difícilment sobrepassarà les tretze paraules en aquells mitjans que hi dediquen més espai.
  • El verb del titular sol anar en present històric i en activa.
  • Els titulars haurien d’incloure la menor puntuació possible.

Funcions del titular

En el periodisme clàssic el titular acompleix tres funcions:

  • Funció identificativa. Individualitza la notícia o el text respecte als altres que el puguin acompanyar, amb l’ajut de la tipografia i els diferents cossos de lletra.
  • Funció informativa. Sintetitza el contingut periodístic que encapçala. Una mirada al titular i al lead o entradeta, sempre que n’hi hagi, hauria de ser suficient per conèixer el més essencial de la notícia.
  • Funció apel·lativa. Serveix per suscitar l’interès del lector (en la premsa esportiva solen ser titulars amb jocs de paraules que busquen una identificació ràpida amb el lector).

En el periodisme per Internet s’hi afegeix una quarta funció, tan important com les altres:

  • Funció hipertextual. Serveix com una eina de navegació que permet enllaçar altres continguts.

A Internet convé que el titular sigui prou expressiu per si mateix, perquè de vegades no s’acompanya de cap altre element de la notícia, ni tan sols un primer paràgraf explicatiu. L’accés a Internet es fa cada vegada en pantalles més petites (tauletes, telèfons mòbils…) i, per tant, augmenta l’exigència de triar bé el titular i amb concisió, perquè ha de cabre en un espai reduït.

L’estructura de la notícia

Pel que fa al contingut:

  • Titular. Anuncia el tema de la notícia de la manera més atractiva possible. Hauria de ser curt, directe i cridar l’atenció. L’ideal seria que fos inferior a deu paraules. No cal que segueixi l’estructura de subjecte + verb + predicat. De cara a la seva publicació en pàgines web, és important intentar que al titular hi hagi alguna paraula clau, sobretot si es vol fer-la visible per als diversos buscadors d’Internet (exemple: Any Espriu).
  • Lead. És un element opcional que situem just a sota del titular. Funciona com una entradeta que desenvolupa una mica més el titular i resumeix els elements més importants de la notícia. Una notícia pot tenir dos leads introduïts per una marca gràfica.
  • En periodisme existeix la teoria de la “piràmide invertida”: la informació més rellevant, la base de la notícia, va a dalt, mentre que la informació secundària és al final del text. Hem de tenir en compte, a més, que sovint la lectura d’una notícia publicada a Internet no és lineal, perquè el lector clica un dels enllaços que conté.
    En el primer paràgraf és millor no posar enllaços per no desviar l’atenció del lector cap a altres continguts.
  • Material addicional. En notícies en línia, incloure l’enllaç a altres suports (sobretot fotografies i vídeos) és gairebé obligat.
    Els cercadors d’Internet valoren la presència d’informació multimèdia que acompanyi la notícia. És convenient que el nom de les imatges de suport estigui directament relacionat amb el titular o les paraules clau que es vulgui fer ressaltar.
     

En les notícies en línia cada vegada es valora més l’opció de poder compartir una informació a les xarxes socials com Facebook, Twitter o altres. El receptor de la notícia hauria de tenir l’opció de compartir la informació amb els seguidors o contactes.

Aspectes bàsics de redacció

  • Situar l’esquer a l’inici ⇒ Titular i primer paràgraf. Moltes vegades el lector no passarà de llegir aquesta part.
  • Bona redacció ⇒ Cal fer servir el registre apropiat. És important adaptar-se al llenguatge que se suposa que és el del públic receptor de la notícia. La redacció ha de ser prou clara perquè no doni peu a malentesos.
  • Suport gràfic i sonorLes notícies en línia permeten publicar enllaços a pàgines web, presentacions en diapositives... Tot i així, convé no sobrecarregar-ne la notícia.

Redacció de notícies per a Internet

  • Immediatesa ⇒ Als mitjans digitals s’hi pot publicar una informació just després que aquest fet hagi tingut lloc. Internet competeix i s’avança a la ràdio i la televisió. De vegades també es pot narrar un esdeveniment mentre està tenint lloc. Cada vegada es fan servir més les cròniques minut a minut, que a base de frases molt curtes actualitzen en directe el desenvolupament d’un esdeveniment esportiu, una cerimònia de lliurament de premis…
  • L’hipertext ⇒ Permet contextualitzar i ampliar la informació: enllaçar a notícies anteriors relacionades amb l’actual o bé redirigir a la pàgina web de la institució organitzadora. 
  • Suports multimèdia ⇒ És important saber relacionar el llenguatge escrit (premsa escrita) amb l’àudiovisual (ràdio i TV).
  • Interactivitat ⇒ Es pot estimular la participació dels receptors, per opinar sobre la notícia.

Qüestions pràctiques d’estil

  • Tipografia
    • El titular sol anar en negreta i sense cursives. El subtítol, en el mateix cos de lletra que el text, però en negreta.
    • Subtítols o destacats en negreta. Serveixen per estructurar la informació i poden ser un reclam d’atenció addicional. És preferible al subratllat, reservat per als enllaços d’hipertext.
    • Declaracions entre cometes. Les citacions textuals dels protagonistes de la notícia sempre han de quedar clarament identificades dins del text, entre cometes i opcionalment en negreta.
    • Cal no abusar de les majúscules. Poden ser admeses al titular o als destacats, però no tant dins del text. Les xarxes socials han assimilat les majúscules a l’acció de cridar.
    • Cal no abusar dels signes d’exclamació. En una notícia cal fugir de tot allò que sembli una exageració i mantenir en tot moment un to neutre i objectiu.
  • Persones
    • Identificar persones, institucions i empreses. La primera vegada que s’esmenta un personatge o institució se sol fer de manera completa (nom i cognom, càrrec, denominació íntegra de la institució…). En les mencions següents es poden fer servir formes alternatives.
  • Verbs
    • Redacció en tercera persona sense emetre judicis subjectius de valor. Les paraules jo, nosaltres o vostè només haurien d’aparèixer en citacions textuals entre cometes.
    • Coherència en els temps verbals quan es fa una citació en estil directe. No es pot dir “ha destacat que «aquests cursos us donaran més oportunitats de feina»”.
    • Compte amb l’ús de verbs que s’han convertit en comodins: dur a terme, tenir lloc, existir, produir, realitzar, celebrar… Cal buscar la precisió.
  • Sigles
    • No s’ha de recórrer a sigles en un titular si no és que són molt conegudes.
    • Per fer més àgil la lectura, es pot alternar l’ús de les sigles amb el nom desenvolupat sencer o en part.
  • Numerals
    • Cal simplificar els numerals. Quan en una notícia s'han de donar moltes dades numèriques (enquestes, balanç d’acció…), és convenient simplificar aquelles que ho permetin. D’aquesta manera es pot aconseguir un impacte més gran.
    • Es poden seguir estratègies per simplificar xifres, com ara l’arrodoniment o la comparació de la xifra amb el total (en comptes de “79 %” es pot escriure “gairebé vuit de cada deu”).
    • Els numerals molt llargs és millor expressar-los en una combinació de xifres i lletres: “345 milions” és preferible a “345.000.000”.
    • Pel que fa a les xifres romanes, només són obligades quan s’escriuen segles. Sempre val més fer servir la numeració aràbiga: per exemple, és millor “45è Congrés” que “XLV Congrés” (tot i que les dues formes són correctes).
    • Els numerals més baixos (entre l’u i el vint) és preferible expressar-los en lletres, especialment quan van a l’inici del text o d’alguna frase.
  • Enllaços
    • Els termes que fan d’enllaç a altres pàgines o textos haurien de ser tan precisos com sigui possible. És preferible “Accediu a l’entrevista sencera” que no pas “Accediu a l’entrevista sencera aquí”.
    • Els enllaços a pàgines web haurien de ser el màxim de curts: www.cpnl.cat. Cal evitar les adreces molt llargues, d’aquest estil:
      /noticies/9389/això-és-un-exemple-per-il·lustrar-una-adreça-llarga-que-cal-evitar
  • Tipus de llenguatge
    • Cal prescindir de l’argot i el llenguatge molt específic.
    • Redundància. Es pot insistir en la idea principal però sense repetir paraules. Cal recórrer als sinònims.
    • S’ha d’evitar l’excés d’adjectius, que farien decantar el text per la seva part més literària i subjectiva. Cal evitar les parelles d’adjectius.
    • També cal evitar els termes genèrics i ambigus: dir, fer… És millor buscar sempre un verb més precís. En comptes de dir, per exemple, es pot recórrer a assegurar, insistir, lamentar, denunciar, afirmar, expressar, manifestar… Igualment per als substantius: en comptes de coses, es pot dir actuacions, projectes, iniciatives
      • “Cultura d’excel·lència” pot semblar un menyspreu cap a altres formes de cultura. Seria preferible escriure, per exemple, “la cultura en tots els seus vessants”.
      • El llenguatge basat en eufemismes pot ser el més correcte institucionalment, però no sempre és el més clar: no és el mateix interns que reclusos.
      • Expressions com d’altra banda o per la seva banda no sempre són necessàries.
    • S’ha de tendir a un estil neutre i poc personal.
  • Contingut
    • Les dades contingudes al titular i als subtítols s’haurien de repetir en el cos de la nota, tot i que expressades en altres paraules.
    • Veracitat. S’han d’incloure dades totalment contrastades; en cap cas, elements dubtosos.

Llibres d’estil

Un llibre d’estil és un manual que aplega les normes i els criteris, principalment lingüístics, que ha de seguir qualsevol membre d'una organització per aconseguir una uniformitat de tractament, relació i comunicació amb el públic.

Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Ésadir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Llibre d’estil d’Andorra Televisió. Govern d’Andorra

Consell de Mallorca i Universitat de les Illes Balears: llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits

Llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació

Llibre d’estil de Vilaweb

Filtres

Nivell