41. Les conjuncions
Intermedi 3
Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.
| Tipus de conjuncions | ||
|---|---|---|
| De subordinació | Uneix oracions subordinades substantives. | que |
| Copulatives | Uneixen sintagmes o oracions. | i, ni |
| Disjuntives | Indiquen opció obligada. | o, o bé |
| Distributives | Indiquen alternativa entre dues oracions. | ara... ara..., adés... adés..., així... com..., ni... ni..., mig... mig..., tant... com..., qui... qui... |
| Adversatives | Expressen contrarietat o oposició. | però, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, així i tot, sinó que, més aviat, en canvi, per això, emperò... |
| Continuatives | Indiquen successió. | encara més, a més, així mateix, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor... |
| Consecutives o il·latives |
Introdueixen una oració, conseqüència de l'anterior. | doncs, així, consegüentment, per tant, en conseqüència, per consegüent, de manera que, així que... |
Recordeu
- La conjunció que no porta mai accent gràfic i es pronuncia amb vocal neutra en els parlars orientals.
Sembla que té gana.
Ens va dir que hi tornéssim.
- La conjunció copulativa i no pren mai la forma e davant d’una altra i.
Hem visitat Espanya i Itàlia.
És professora de geografia i història.
- La conjunció disjuntiva o no pren mai la forma u davant d’una altra o.
El gos menja carn o ossos?
Què prefereixes, sol o ombra?
Podeu consultar la fitxa sobre els connectors per ampliar la informació.
Suficiència 1
- La conjunció consecutiva doncs indica conseqüència o opinió, i no té mai un sentit causal. Així, doncs vol dir per tant o tant sí com no i no es pot substituir per ja que o perquè, que són conjuncions causals.
Fa bo; doncs podem anar a la platja. (= per tant)
Van rebutjar la proposta, *doncs no era la més econòmica (frase adequada: Van rebutjar la proposta, ja que no era la més econòmica.)
- En català no podem prescindir de la conjunció que quan fa d’introductora d’una oració subordinada:
Li demano que tingui paciència. (i no *Li demano tingui paciència.)
Li agraïm que sigui tan amable. (i no *Li agraïm sigui tan amable.)
Suficiència 2
sinó i si no
Cal no confondre sinó i si no, ja que tenen significats diferents:
- sinó: expressa una oposició entre els elements que uneix.
No m’agrada el jazz, sinó el blues.
No tinc gana, sinó set.
No vinguis ara, sinó després.
Fixeu-vos que en aquestes oracions podem prescindir de la forma sinó i repetir el verb.
No m’agrada el jazz. M’agrada el blues.
No tinc gana. Tinc set.
No vinguis ara. Vine després.
També equival a més que:
No feia sinó plorar.
- si no: és la unió de la conjunció condicional i de l’adverbi de negació.
Si no vens ara, ja ens veurem demà. (= en cas que no vinguis ara...)
Estudia. Si no, suspendràs. (= altrament)
També pot ser una conjunció concessiva més l’adverbi de negació:
Et vaig esperar tres hores, si no més. (= més i tot
Suficiència 3
Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.
| Conjuncions de subordinació | |
|---|---|
| Causals | atès que, perquè, que, car, puix, puix que, ja que, com que, vist que, per tal com… |
| Condicionals | si, mentre, segons, mentre que, només que, sols que, amb que, en cas que, posat que, a condició que… |
| Finals | perquè, que, a fi que, per tal que… |
| Concessives | malgrat que, mal que, encara que, bé que, si bé, per… que, per bé que, per més que, tot i que, amb tot i que, ni que… |
| Temporals | quan, ara que, aleshores que, llavors que, així que, tan aviat com, com si, tot seguit si, de seguida que, mentre, mentre que, des que, abans que, després que, fins que… |
| Modals | així com, tal com, com si, segons, segons que, per por que… |
Ús de les conjuncions més conflictives
- Les formes degut a, deguda a, deguts a i degudes a corresponen al participi passat del verb deure:
El mal de cap és degut a l’altura.
Les avaries són degudes a la mala qualitat del material.
- D’acord amb la normativa, també es pot fer servir la locució degut a en sentit causal, expressió equivalent a per culpa de o a causa de, segons el cas.
No ha arribat a l’hora degut a una avaria ferroviària.
No ha arribat a l’hora per culpa d’una avaria ferroviària.
No ha arribat a l’hora a causa d’una avaria ferroviària.
- La conjunció perquè pot ser causal (el verb va en indicatiu) o final (el verb va en subjuntiu):
— Causal: Ho dic perquè vull. (com que ho vull dir, ho dic = motiu)
— Final: Ho dic perquè em facis cas. (per tal que em facis cas = finalitat)
Cal no confondre la conjunció final o causal perquè amb per què i per a què, que són interrogatius que apareixen en preguntes directes o indirectes.
— Per què és la preposició per més el pronom interrogatiu què.
Em vols dir per què plores? (= per quin motiu)
— Per a què és la preposició composta per a més l’interrogatiu què.
Per a què ho vols, això? (= amb quina finalitat vols això?)
A més, per què pot ser un relatiu equivalent a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals.
M’agradaria saber les raons per què estàs enfadada. (= per les quals, relatiu)
- La locució conjuntiva posat que és condicional (equivalent a si), i no pas causal:
Posat que callis podrem escoltar la ràdio. (= si calles…)
- Cal no confondre la locució conjuntiva adversativa més aviat amb l’expressió comparativa més bé (que vol dir millor):
No és simpàtic; més aviat és força antipàtic. (i no *més bé és força antipàtic)
Ho hauries de fer més bé. (= millor)