Cercar Cerca avançada

20. Les formes no personals del verb

Bàsic 1

Les formes no personals del verb són formes verbals que no es conjuguen, no es relacionen amb la persona verbal i, per tant, no indiquen ni la persona ni el temps verbal.

Per exemple, les formes no personals del verb parlar són l’infinitiu, parlar, el gerundi, parlant, i el participi, parlat, que no es conjuguen perquè no es relacionen amb cap persona gramatical, jo, tu, nosaltres, etc.

Forma
no personal
Terminació 1a conjugació
-a-
2a conjugació 
-e-
3a conjugació 
-i-
Infinitiu  -ar, -er/-re, -ir treballar, menjar,
parlar, cantar
viure, beure,
fer, córrer, prendre
dormir, servir,
llegir, conduir
Gerundi  -nt treballant, menjant,
parlant, cantant
vivint, bevent,
fent
, corrent, prenent
dormint, servint,
llegint, conduint
Participi  -t, -s treballat, menjat,
parlat, cantat
viscut, begut,
fet, corregut, pres
dormit, servit,
llegit, conduït

El gerundi

Fem servir el present del verb estar + gerundi per indicar:

  • Accions que passen en el moment en què es parla.
       —Què estàs fent a la sala d'estar?
       Estic mirant la tele.
     
  • Accions que passen en un període llarg de temps.
       —Com va tot?
       —Bé, estic estudiant català.

Bàsic 2

En aquesta animació es presenten els participis irregulars.


Participis irregulars 

asseure > assegut, asseguda
beure > begut, beguda
caure > caigut, caiguda
comprendre > comprès, compresa
conèixer > conegut, coneguda
córrer > corregut, correguda
dir > dit, dita
dur > dut, duta
encendre > encès, encesa
fer > fet, feta
haver > hagut, haguda
imprimir > imprès, impresa
tenir > tingut, tinguda
treure > tret, treta
venir > vingut, vinguda
veure > vist, vista
viure > viscut, viscuda
voler > volgut, volguda

Elemental 1

Construccions amb gerundi

  • Les construccions amb les formes impersonals de gerundi expressen continuïtat i simultaneïtat.
    • Construccions per expressar la continuïtat:
         Continua traient la pols.
         Va traient la pols, va fent.
         Continua plovent.
         Es va jubilar, però va continuar treballant.
         Durant anys va anar estalviant fins que va poder comprar-se el pis.
         Durant els anys vuitanta, va anar col·laborant amb diversos cantants.
       
    • Construccions per expressar la simultaneïtat:
         Tu ves parlant per telèfon, que nosaltres anem treballant.
         Es guanyava la vida fent de músic.
  • Recorda que el gerundi no expressa mai una conseqüència.

    Per tant, les frases següents són incorrectes:
       *La tempesta d’ahir va batre rècords de precipitació, sent la més important de la dècada.
       *Un camió carregat de pollastres va bolcar ahir a l’autopista, provocant un caos circulatori important a l’hora punta.

    I caldria expressar-les, per exemple, així:
       La tempesta d'ahir va batre rècords de precipitació i es va convertir en la més important de la dècada.
       La tempesta d'ahir va batre rècords de precipitació, fet que la converteix en la més important de la dècada.
       La tempesta d'ahir va batre rècords de precipitació i es pot considerar que és la més important de la dècada.

       Un camió carregat de pollastres va bolcar ahir a l'autopista i va provocar un caos circulatori important a l'hora punta.
       Un camió carregat de pollastres va bolcar ahir a l'autopista, fet que va provocar un caos circulatori important a l'hora punta.

Elemental 3

Concordança del participi

La concordança de participi no és obligatòria sinó optativa. La concordança adapta el participi al gènere i el nombre del complement directe:
   Les nenes, no les he vistes en tot el dia.
   El formatge, l'he comprat.
   La melmelada que em vas demanar l'he comprada aquest mateix matí.
   Els plàtans, els he comprats a la fruiteria de la cantonada.
   Les salsitxes, no les he comprades perquè no m’han semblat del tot fresques.

Sense concordança Amb concordança
El pa, l'ha comprat.
La salsa, l'ha comprat.
Els iogurts, els ha comprat.
Les galetes, les ha comprat.
El pa, l'ha comprat.
La salsa, l'ha comprada.
Els iogurts, els ha comprats.
Les galetes, les ha comprades.

Intermedi 2

Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el participi.

  • L’infinitiu dels verbs acaba amb -ar-er/-re -ir, segons la conjugació a què pertanyen. Aquesta forma s’utilitza en el passat perifràstic.
       vaig cantar, vas témer, va perdre, vam servir

    L’infinitiu és la forma principal del verb, la forma en què el busquem al diccionari, i equival a un substantiu. El trobem formant oracions d’infinitiu i en les perífrasis verbals. 
       M'agrada regar. (substantiu)
       Preferiria escriure a màquina. (oració)
       Comença a ploure. (perífrasi)


    La -r final de l’infinitiu, tot i que normalment és muda, es pronuncia davant d’un pronom feble: vaig fer-ho, van cantar-li…

    Són incorrectes tots els infinitius acabats amb -guer (no s’ha de dir ni escriure *poguer, *sapiguer, *volguer…).

    Les formes d’infinitiu dels verbs de la 3a conjugació acabats amb vocal seguida de -ir no duen dièresi a la desinència verbal: reduir, conduir…

  • El gerundi és l’equivalent un adverbi i el trobem en oracions subordinades i en perífrasis verbals.
       Caminava pensant. (adverbi)
       Qui vols que et senti, parlant tan baix? (oració)
       Estic menjant un peix boníssim. (perífrasi)  

    Els gerundis que acaben amb -guent són vulgarismes i no són correctes. Convé recordar els següents:
       podent, volent, cabent, sabent, havent, valent, tenint

    Les formes de gerundi no duen mai dièresi a la terminació.

    Les terminacions pròpies del gerundi són -ant-ent-intles quals es corresponen amb les terminacions de cada conjugació:
       cantant, corrent, dormint, obeint, conduint

    La -t final del gerundi, tot i que normalment és muda i no es pronuncia, se sensibilitza davant d’un pronom feble: anant-hi, comprant-ho
  • El participi equival a un adjectiu i apareix en oracions subordinades i en algunes perífrasis verbals:
       T’he deixat la factura preparada. (adjectiu)
       Acabada aquesta feina, me n’aniré a dinar. (oració)
       La porta ha quedat oberta. (perífrasi) 

    Juntament amb el verb haver, el participi serveix per formar els temps compostos dels verbs: he cantat, haurien pres, hagis dormit, havíem temut

    Les formes del participi dels verbs de la tercera conjugació acabats amb vocal seguida de -ir sempre duen dièresi a la terminació: conduït, reduïda
  • El quadre següent recull, a manera de resum, les particularitats de cada forma no personal:
Forma Funció Dièresi (3a conj.) Irregularitat -g-
 Infinitiu

 Substantiu
    Parlar és bo.

 No en duu mai
   reduir, conduir…

 No en té
   poder, valer

 Gerundi

 Adverbi
    Treballa xiulant.

 No en duu mai
   introduint, obeint…

 No en té
   sabent, volent

 Participi

 Adjectiu
    Tinc la carn cuita.

 Sempre en duu
   agraït, seduïda…

 Sovint en té
   begut, conegut

Suficiència 2

Remarques sobre l’infinitu

Les construccions formades per infinitiu seguides d'un que amb una subordinada, que fem servir sovint per introduir paràgrafs en textos escrits o puntualitzacions en expressions orals amb verbs com dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar, etc., no són acceptables. Aquestes frases han d'estar introduïdes per un verb conjugat com caldre, convenir o voler, i no s'ha de fer servir les construccions amb infinitiu.

   Per començar, cal dir que és un honor ser aquí (i no pas Per començar, *dir que és un honor ser aquí).
   Cal recordar que s’ha actualitzat la normativa
(i no pas *Recordar que s'ha actualitzat la normativa).
   Convé dir que la plantilla ha estat el motor d'aquesta empresa (i no pas *Dir que la plantilla ha estat el motor d'aquesta empresa).
   Volem destacar el nostre agraïment a l'organització del congrés (i no pas *Destacar el nostre agraïment a l'organització del congrés).
   Abans d’acabar, els vull agrair que m’hagin convidat (i no pas Abans d'acabar, *agrair que m'hagin convidat).
   Finalment, us volem recordar que ens podeu seguir a les xarxes socials. (i no pas, Finalment, *recordar-vos que ens podeu seguir a les xarxes socials).

Remarques sobre el gerundi

El gerundi només pot expressar un temps simultani o anterior al del verb de l'acció principal. Se sap si se’n fa un ús adequat quan es pot canviar de posició dins de la frase sense que el significat canviï.

   Per tant, podem dir Entrava cantant una cançó perquè diem Cantant una cançó, entrava.
   I de la mateixa manera podem dir Van renunciar-hi deixant de banda tota la resta perquè diem Deixant de banda tota la resta, van renunciar-hi.

En canvi, no és mai correcte si l’acció que s’expressa és posterior. Així, no podem dir *Va caure portant-lo a l'hospital en una ambulància, sinó que hem de dir Va caure i el van portar a l'hospital en una ambulància, que és una fora personal del verb.

Remarques sobre el participi

És recomanable fer concordar el participi quan el complement directe ha estat pronominalitzat per les formes laels, les en.
   Ja he menjat la poma. → Ja l'he menjada.
   He tramès les cartes Les he trameses. 

Cal tenir molt en compte les formes irregulars de participi següents: 

absoldre > absolt
admetre > admès
aparèixer > aparegut
atendre > atès
atènyer > atès
cabre > cabut
cloure > clos
cobrir > cobert
créixer > crescut
dir > dit
empènyer > empès
encendre > encès
escriure > escrit
establir > establert
 estrènyer > estret
 fer > fet
 fondre > fos
 imprimir > imprès
 merèixer > merescut
 moldre > molt
 morir > mort
 néixer > nascut
 obrir > obert
 ofendre > ofès
 oferir > ofert
 omplir > omplert
 pertànyer > pertangut*
 plànyer > planyut
 plaure > plagut
 pondre > post
 prendre > pres
 resoldre > resolt
 respondre > respost
 romandre > romàs
 saber > sabut
 seure > segut
 suplir > suplert
 tòrcer > tort
 treure > tret
 vendre > venut
 veure > vist
 viure > viscut

* El participi de pertànyer pot ser pertangut o pertanyut.

D’altra banda, cal tenir en compte que hi ha un cert nombre de verbs de la segona conjugació que, per influència del castellà, es fan acabar amb -ir com si fossin de la tercera. Cal evitar aquest error en casos com els següents: 

admetre, combatre, concebre, debatre, decebre, descriure, difondre, emetre, excloure, incloure, inscriure, interrompre, ocórrer, ometre, percebre, pertànyer, rebatre, transcórrer… (i no *admitir, *combatir, *concebir, *debatir…)

Filtres

Nivell