Cercar Cerca avançada

22. Els verbs de la segona conjugació

Bàsic 1

Els verbs de la segona conjugació acaben en -er o -re.

  CÓRRER VIURE
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
corro
corres
corre
correm
correu
corren
visc
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Aquesta animació mostra com conjuguem els verbs de la segona conjugació.

Bàsic 2

L’imperfet d’indicatiu dels verbs de la segona conjugació s’explica detalladament a l’animació següent.

Intermedi 2

Els verbs de la segona conjugació:

PERDRE
Formes no personals
Infinitiu perdre Infinitiu perfet haver perdut
Gerundi perdent Gerundi perfet havent perdut
Participi perdut, perduda, perduts, perdudes    
Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
perdo
perds
perd
perdem
perdeu
perden
he perdut
has perdut
ha perdut
hem perdut   
heu perdut
han perdut 
perdia
perdies
perdia
perdíem
perdíeu
perdien
havia perdut
havies perdut
havia perdut
havíem perdut                   
havíeu perdut
havien perdut
Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic
perdí
perderes
perdé
perdérem
perdéreu
perderen
haguí perdut
hagueres perdut
hagué perdut
haguérem perdut   
haguéreu perdut
hagueren perdut 
vaig perdre
vas perdre
va perdre
vam perdre              
vau perdre
van perdre
vaig haver perdut
vas haver perdut
va haver perdut
vam haver perdut                   
vau haver perdut
van haver perdut
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
perd
perdràs 
perd 
perdrem   
perdreu 
perdran 
hau perdut
hauràs perdut
hau perdut
haurem perdut
haureu perdut
hauran perdut
perdria
perdries
perdria
perdríem
perdríeu
perdrien
hauria perdut
hauries perdut
hauria perdut
hauríem perdut
hauríeu perdut
haurien perdut
Mode subjuntiu
Present Imperfet Perfet Plusquamperfet
perdi
perdis
perdi 
perdem
perdeu 
perdin 
perdés
perdessis
perdés
perdéssim 
perdéssiu 
perdessin 
hagi perdut
hagis perdut
hagperdut
hàgim perdut
hàgiu perdut
hagin perdut
hagués perdut
haguessis perdut
hagués perdut
haguéssim perdut
haguéssiu perdut
haguessin perdut
Mode imperatiu

perd
perdi 
perdem          
perdeu 
perdin 
CÓRRER
Formes no personals
Infinitiu córrer Infinitiu perfet haver corregut
Gerundi corrent Gerundi perfet havent corregut
Participi corregut, correguda, correguts, corregudes    
Mode indicatiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
corro
corres
corre
correm
correu
corren
he corregut
has corregut
ha corregut
hem corregut 
heu corregut
han corregut 
corria
corries
corria
corríem
corríeu
corrien
havia corregut
havies corregut
havia corregut
havíem corregut  
havíeu corregut
havien corregut
Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat anterior perifràstic
correguí
corregueres
corregué
correguérem
correguéreu
corregueren
haguí corregut
hagueres corregut
haguera corregut
haguérem corregut 
haguéreu corregut
hagueren corregut 
vaig córrer
vas córrer
va córrer
vam córrer
vau córrer
van córrer
vaig haver corregut
vas haver corregut
va haver corregut
vam haver corregut
vau haver corregut 
van haver corregut
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
correré
correràs
correrà
correrem  
correreu
correran
hauré corregut
hauràs corregut
haurà corregut
haurem corregut
haureu corregut
hauran corregut
correria
correries
correria
correríem
correríeu
correrien
hauria corregut
hauries corregut
hauria corregut
hauríem corregut
hauríeu corregut
haurien corregut
Mode subjuntiu
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
corri
corris
corri
correm
correu
corrin 
hagi corregut
hagis corregut
hagi corregut
hàgim corregut
hàgiu corregut
hagin corregut
corregués
correguessis
corregués
correguéssim
correguéssiu
correguessin 
hagués corregut
haguessis corregut
hagués corregut
haguéssim corregut
haguéssiu corregut
haguessin corregut
Mode imperatiu

corre
corri 
correm                 
correu  
corrin
  • Alguns verbs irregulars de la segona conjugació:
PODER
Present d’indicatiu puc, pots, pot, podem, podeu, poden
Present de subjuntiu  pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
Imperatiu —, pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin
Futur podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran
Condicional       podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien
VOLER
Present d’indicatiu  vull, vols, vol, volem, voleu, volen
Present de subjuntiu  vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin 
Imperatiu —, vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Futur voldré, voldràs, voldrà, voldreu, voldrem, voldran
Condicional       voldria, voldries, voldria, voldríem, voldríeu, voldrien
FER
Present d’indicatiu faig, fas, fa, fem, feu, fan
Present de subjuntiu faci, facis, faci, fem, feu, fan
Imperatiu —, fes, faci, fem, feu, facin
Futur faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
Condicional faria, faries, faria, faríem, faríeu, farien
HAVER
Present d’indicatiu  he (haig), has, ha, hem (havem), heu (haveu), han
Present de subjuntiu  hagi, hagis, hagi, haguem (hàgim), hagueu (hàgiu), hagin 
Imperatiu —, hages, hagi, hàgim, hàgiu, hagin
Futur hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran
Condicional    
      
hauria (haguera), hauries (hagueres), hauria (haguera),
hauríem (haguérem), hauríeu (haguéreu), haurien (hagueren)
SABER
Present d’indicatiu  sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben
Present de subjuntiu  sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen
Imperatiu —, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen
Futur sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran
Condicional       sabria, sabries, sabria, sabríem, sabríeu, sabrien

Intermedi 3

La irregularitat morfològica principal dels verbs de la segona conjugació és la velarització de l'arrel, és a dir, quan l'arrel es reforça amb una consonant velar (-c, -gu-).

vendre > venc, vengui
seure > sec, segui
riure > ric, rigui
moure > moc, mogui
caure > caic, caigui

Per ampliar aquesta informació, consulta la fitxa sobre les irregularitats morfològiques dels verbs irregulars.

Filtres

Nivell