Cercar Cerca avançada
Tornar

5. Les esses: s, ss, c, ç, z

Intermedi 1

Els sons de les esses

Hi ha dos sons diferents de la essa: el de la essa sorda i el de la essa sonora.

Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora sí. Per comprovar-ho podem col·locar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronunciem bé, notarem la vibració de les cordes vocals. En canvi, si pronunciem sopa, la essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren. Cal distingir bé els dos sons per escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.

  • El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç.
  • El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.
So de la essa sorda [s]
s • a principi de mot
• darrere de consonant
• a final de mot
sabata, sobre, sal
cansar, inserir
progrés, pes, esbós
ss • entre vocals mossa, supressió, pessic
c • davant de e, i
• en els finals -ància i -ència
cel, calces, cirera
importància, ciència, elegància
ç • davant de a, o, u
• a final de mot
• en els sufixos -ança i -ença*
traçat, braços, forçut
esquinç, braç, calç
fiança, confiança, aparença, coneixença

* Tingueu present que no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa

So de la essa sonora [z]
s • entre vocals casa, música, posar
z • en posició inicial
• entre consonant i vocal (excepte els mots
que contenen els formants -dins-, -trans- i -fons-)
zebra, zodíac, zona
onze, pinzell, colze
(endinsar, trànsit, enfonsar)                         


La grafia del so de la essa

  • Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues famílies diferents que no es barregen mai. Així, quan una paraula s’escriu amb s o ss, tots els seus derivats s’escriuen també amb s o ss.
       casa > caseta, casolà
       gos > gossa, gossera

    I quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats també s’escriuen amb c o ç.
       llaç > llaçada, llacet
     
  • Per saber si una paraula que té el so sord s’ha d’escriure amb s (o ss) o bé amb c (o ç), es pot tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondència amb les altres llengües romàniques.
    • c, z, ç, t en castellà, francès, italià… > c, ç en català
         nación, nation, nazione… > nac
         f
      uerza, force, forza… > força
    • s en castellà, francès, italià… > s, ss en català
         comisión, comission, commissione… > comiss
         rosa, rose, rosa… > rosa

       
  • Hi ha casos, però, en què no hi ha aquesta correspondència.
    • c, q en castellà, francès, italià… > z, s en català
         encina, chêne, quercia… > alzina
         diciembre, décembre, dicembre… > desembre

Si aneu a Forvo, podreu escoltar com es pronuncien les paraules que contenen aquests sons de les esses sorda i sonora. Només cal que les localitzeu fent servir el cercador.

Suficiència 2

Casos especials de la essa

  • Hi ha algunes paraules amb prefix que no s’escriuen amb ss, encara que la pronúncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals.
Prefix Exemples
a-* (negatiu)
anti-
bi-
contra-
entre-
mono-
para-
pre-
sobre-
tele-
ultra-
uni-
asèptic, asimetria
antisocial, antisemita
bisectriu, bisíl·lab
contrasentit, contrasenya
entresol, entresuar
monosíl·lab, monosodi
parasintètic, parasimpàtic
preselecció, presocràtic
sobresalt, sobresou
telesella, telesèrie
ultrasensible, ultrasò
unisexual, unisonància

* Amb excepcions: dupliquen la essa els derivats d’un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu: assaltar, assenyat), des- i dis- (negatius: dessalar, dissort) i re- (ressò, ressembrar).

  • Encara que el so sigui sord, la essa tampoc es dobla en alguns compostos:
       aerosol, anglosaxó, dinosaure, ecosistema, fotosíntesi, homosexual, psicosomàtic, vivisecció

    Ni en els que duen guionet:
       para-sol, boca-sec, penya-segat, mare-selva
     
  • Cal pronunciar amb el so de essa sorda:
    — les paraules femenines acabades amb -essa: abadessa, comtessa, metgessa, diablessa… (però: princesa, marquesa, pagesa…).
    — i les paraules acabades amb…
          -gressió, -gressor: agressió, agressor
          -missió, -missor: emissió, emissor
          -pressió, -pressor: pressió, impressió, impressor
     
  • En alguns mots cultes es fa servir la z per representar una essa sonora entre vocals:
       amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozoide, esquizofrènia, bizantí, ozó, topazi, Ezequiel

    I també es pot trobar a inici de paraula:
       zero, zoo, zona
     
  • Hi ha paraules en què no té lloc la relació amb les altres llengües romàniques: c, ç, z (altres llengües romàniques) > s/ss (català).
En català amb s o ss*
alcàsser
alferes
Andalusia
arrebossar
arrissar
arròs
assot
assut
assutzena
asteca
barnús
basa
basar (botiga)
bescuit
besnet
cabàs
Cadis
calabós
camussa
capatàs
carrossa
cartipàs
cassola
cervesa
Còrsega
dansa
disfressa
drassana
Eivissa
embarassada
esbós
garsa
gasela
gaseta
gaspatxo
hissar
Ignasi
llapis
masmorra
massapà
massís
mescal
mesclar
mesquita
Montsó
mordassa
mosso
mostassa
pissarra
pòlissa
polissó
pretensiós
quars
regalèssia
ris
salpar
samarra
sanefa
Saragossa
Sardenya
sarró
sarsuela
sedàs
sentinella
séquia
simbomba
sòcol
sofre
sotsobrar
sucre
Suïssa
tapís
tassa
tossut
tros
Tunis
vernís
vescomte
xerès

* També passa amb la ç: maça, peça, pedaç, capçal

En català amb z
alzina
benzina
botzina
bronze
catorze
donzella
dotze
onze
pinzell
quinze
senzill
setze
tretze
zebra
zèfir
zel
zenit
zero
zinc

Filtres

Nivell