Cercar Cerca avançada

13. Els verbs

Bàsic 1

Els verbs en present

Quan parlem de verbs, sempre ens referim a l’infinitiu, a la conjugació, etc. Per saber què volen dir aquestes paraules, consulta l’animació.

Fem servir el present per:

  • Expressar accions que situem en l’actualitat, el moment present, ara.
       Tinc trenta anys.
       Estudio català.
       Vaig al supermercat a comprar carn.
     
  • Expressar accions que es repeteixen de manera quotidiana.
       Cada dimarts vaig a classes de dansa.
       Els caps de setmana anem al cinema.
     
  • Expressar fets absoluts que no situem en cap temps concret.
       Els humans som destructors del planeta.
       Els gossos són grans animals de companyia.

Per fer servir els verbs ens és molt útil tenir verbs model, que agrupem en tres conjugacions:

  • 1a conjugació
    • Acaben en -ar.
    • La majoria són regulars i segueixen el model de treballar o parlar (vegeu la taula inferior).
  • 2a conjugació
    • Acaben en -er, -re.
    • Tenen com a model el verb viure.
    • Molts tenen una -c final al present quan els conjuguem amb jo.
    • Els verbs dur i dir són de la segona conjugació.
  • 3a conjugació
    • Acaben en -ir.
    • Segueixen dos models: els dels verbs dormir i llegir.
    • Els verbs tenir (o tindre) i venir (o vindre) són de la tercera conjugació.
  TREBALLAR PARLAR VIURE DORMIR LLEGIR
jo
tu
ell, ella, vostè 
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès  
treballo
treballes
treballa
treballem
treballeu
treballen
parlo
parles
parla
parlem
parleu
parlen
visc
vius
viu
vivim
viviu
viuen
dormo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
llegeixo
llegeixes
llegeix
llegim
llegiu

llegeixen
  • Hi ha alguns verbs importants que no segueixen els models anteriors. Els anomenem verbs irregulars.
  SER ESTAR DIR-SE DUR CONÈIXER
jo
tu
ell, ella, vostè 
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès 
soc
ets
és
som 
sou
són
estic
estàs
està
estem
esteu
estan
em dic 
et dius
es diu
ens diem 
us dieu
es diuen
duc
duus (dus) 
duu (du)
duem
dueu
duen
conec
coneixes
coneix
coneixem
coneixeu
coneixen
  TENIR VIURE VENIR ANAR FER
jo
tu
ell, ella, vostè 
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès 
tinc
tens

tenim
teniu
tenen
visc
vius
viu
vivim
viviu
viuen
vinc
vens
ve
venim
veniu
venen
vaig
vas
va
anem
aneu
van
faig
fas
fa
fem 
feu
fan
  • El verb dur és un sinònim del verb portar.
  • El verb portar es conjuga igual que el verb treballar, perquè també és regular.

Podeu consultar la fitxa dels verbs amb pronom, com llevar-se, dir-se

Bàsic 2

1. Passat perifràstic

  • El marc temporal pot ser: ahir, abans d’ahir, la setmana passada, l’any 2000, fa quinze dies, fa un any…
  Present del verb anar + verb en infinitiu
Marc temporal COMPRAR MARXAR
Ahir, abans-d'ahir, l’any passat, el mes passat, la setmana passada, fa quinze dies, fa un any, el segle passat, el 2014… vaig comprar  
vas comprar
va comprar
vam comprar
vau comprar
van comprar
vaig marxar
vas marxar
va marxar
vam marxar
vau marxar
van marxar

Usos del passat perifràstic

  • Per explicar situacions en el passat completament acabades (sovint en expressions temporals que marquen un temps limitat).
       Vaig estudiar a la universitat quatre anys.
  • Per ordenar cronològicament accions o fets passats.
       Quan vaig arribar a Catalunya, primer vaig viure a casa d’uns cosins. 
       Després vaig aconseguir feina i al cap de poc vaig trobar un pis de lloguer molt bé de preu.

El passat perifràstic i el verb anar

  • El verb anar es fa servir com a verb i ajuda a conjugar els perifràstics de tots els altres verbs. Tot i que és molt similar, adopta una forma particular quan es forma el perifràstic.
Present del verb anar Passat perifràstic d’altres verbs
Ara vaig a classe.
On vas avui?
Cada dia va a la feina en bici.
Cada diumenge anem al cinema. 
Avui aneu al gimnàs?
Les noies van al parc a fer esport.
Ahir vaig anar a classe i vaig estudiar la pronúncia.
On vas anar ahi al vespre? Vas sortir al cinema i vas veure la nova pel·lícula?
La setmana passada va anar en bici a la feina i va començar a fer esport.
Fa un any vam anar de viatge a Alacant i vam visitar tota la comarca.
On vau anar de vacances l’any passat? Vau agafar l'avió?
Ahir van anar a comprar plegades i van tornar tard a casa.
  • Cal fixar-se sobretot en les persones nosaltres i vosaltres, que canvien entre el present del verb anar i la formació del passat.
       Cada dia anem al mercat.
         
    però
       La setmana passada vam anar al mercat, vam comprar peix i vam convidar uns amics a sopar.

       Cada setmana aneu al metge.
         
    però
       La setmana passada vau anar al metge i us vau fer una revisió completa.
  • Altres exemples per comparar el present i el passat.
       Ara vaig a casa. / Ahir vaig anar al cinema i vaig veure una pel·lícula de por.
       On vas avui? / I ahir, on vas anar? Et vas trobar amb els amics?
       Ara mateix va al mercat. / Ahir va anar a la parada de peix i es va oblidar el bitlleter.


       Ara anem cap a casa. / Ahir vam anar al cinema i vam veure una pel·lícula d’amor.
       On aneu avui? / I ahir, on vau anar ahir? Us vau trobar amb la colla d’amics?
       Ara mateix van al mercat. / Ahir van anar a la parada del peix i es van oblidar el bitlleter.

2. Perfet

  • El marc temporal pot ser: avui, fa un moment, fa deu minuts, fa molta estona, al matí, aquest vespre, aquesta setmana, aquest mes, aquest any (enguany), aquest estiu
Present del verb haver + participi
Marc temporal  CANTAR DORMIR AIXECAR-SE LLEVAR-SE
Avui, aquest matí, aquesta setmana, aquest any, fa una estona, fa cinc minuts… he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat   
heu cantat
han cantat
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit   
heu dormit
han dormit
m’he aixecat
t’has aixecat
s’ha aixecat
ens hem aixecat  
us heu aixecat
s’han aixecat
m’he llevat
t’has llevat
s’ha llevat
ens hem llevat   
us heu llevat
s’han llevat

Usos del perfet

  • Per parlar d’accions del passat que encara tenen relació amb el present.
       Avui m’he llevat a les vuit. → Acció passada però que té relació amb el present perquè el dia encara no ha acabat.
       Has anat alguna vegada a un restaurant vegetarià? → Acció passada però que té relació amb la teva vida fins ara, que és el present.

Recorda que:

  • Els verbs de la primera conjugació fan el participi en -at (parlat, menjat, anat…).
     
  • Els participis de la segona conjugació són irregulars (entès, corregut, sabut…).
     
  • Els verbs de la tercera conjugació solen fer el participi en -it (servit, dormit, patit…), però alguns acaben en -rt: complir (complert), establir (establert), oferir (ofert), cobrir (cobert), obrir (obert), omplir (omplert), reblir (reblert), sofrir (sofert), suplir (suplert)

3. Imperfet d’indicatiu

  • Podem tenir com a models els verbs següents:
AGAFAR PERDRE VIURE CREURE DORMIR
1a conjugació (regular) 2a conjugació (regular) 2a conjugació (irregular) 2a conjugació (irregular) 3a conjugació (regular)
 agafava
 agafaves
 agafava
 agafàvem
 agafàveu
 agafaven
 perdia
 perdies
 perdia
 perdíem
 perdíeu
 perdien
 vivia
 vivies
 vivia
 vivíem
 vivíeu
 vivien
 creia
 creies
 creia
 crèiem
 crèieu
 creien
 dormia
 dormies
 dormia
 dormíem
 dormíeu
 dormien
  • Altres verbs irregulars de la 2a conjugació:
SER FER DIR RIURE PRENDRE
era
eres
era
érem
éreu
eren
feia
feies
feia
fèiem
fèieu
feien
deia
deies
deia
dèiem
dèieu
deien
reia
reies
reia
rèiem
rèieu
reien
prenia
prenies
prenia
preníem
preníeu
prenien

Usos de l’imperfet

  • Per explicar accions habituals del passat:
       Quan era petita anava a l’escola que tenia més a prop de casa.
  • Per a les descripcions en el passat:
       La meva mestra era alta i morena. Tenia els ulls petits i portava ulleres.

Pots ampliar la informació sobre el perfet i l’imperfet a la fitxa de contrast de passats.

Bàsic 3

1. Present d’indicatiu

  • El present d’indicatiu fa referència al marc temporal d’ara, en aquest moment…, i també per indicar accions quotidianes que es repeteixen: cada any, cada dia, cada setmana
     
  • Alguns verbs de la segona conjugació:
SABER PRENDRE VENDRE RESOLDRE BEURE VEURE SEURE JEURE
 sé
 saps
 sap
 sabem
 sabeu
 saben
 prenc
 prens
 pren
 prenem
 preneu
 prenen
 venc
 vens
 ven
 venem
 veneu
 venen
 resolc
 resols
 resol
 resolem
 resoleu
 resolen
 bec
 beus
 beu
 bevem
 beveu
 beuen
 veig
 veus
 veu
 veiem
 veieu
 veuen
 sec
 seus
 seu
 seiem
 seieu
 seuen
 jec
 jeus
 jeu
 jaiem
 jaieu
 jeuen
TREURE PODER VOLER HAVER DEURE CAURE CREURE MOURE
 trec
 treus
 treu
 traiem
 traieu
 treuen
 puc
 pots
 pot
 podem
 podeu
 poden
 vull
 vols
 vol
 volem
 voleu
 volen
 he
 has
 ha
 hem
 heu
 han
 dec
 deus
 deu
 devem
 deveu
 deuen
 caic
 caus
 cau
 caiem
 caieu
 cauen  
 crec
 creus
 creu
 creiem
 creieu
 creuen  
moc
mous
mou
movem
moveu
mouen
  • Els verbs de la segona conjugació acabats en -ndre i -ldre es conjuguen com vendre i resoldre.
     
  • Alguns verbs conjuguen la primera i la segona persona del plural com el verb veure (veiem, veieu): creure, jeure, treure, caure, seure…: creiem, creieu; jaiem, jaieu; traiem, traieu
     
  • I es conjuguen com beure (bevem, beveu) verbs com deure o moure: devem, deveu; movem, moveu.

2. El plusquamperfet

  • Expressa accions que han començat i acabat en el passat, i són anteriors a una altra acció passada.
       Quan vaig arribar a casa, ja havies dinat.
       Ja havies marxat quan et van venir a dur el paquet.

     
  • Es forma amb el verb haver en passat i el participi de qualsevol verb.
     
 Imperfet del verb haver + participi
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès    
 havia
 havies
 havia
 havíem    
 havíeu
 havien
 menjat    
 perdut
 dormit
 Exemples:
 De petita, havia jugat a bàsquet. 
 Quan vaig arribar, ells ja se n’havien anat
 Que no t’ho havia dit la Carme?
 M’havien assegurat que vindrien.

 

Usos del plusquamperfet

  • Per parlar d’una acció acabada i anterior a una altra del passat.
       Quan va arribar la policia, el lladre ja havia marxat.
       (→ l’acció de marxar és passada i anterior a l’acció passada d’arribar)
  • Quan reproduïm en passat el que ha dit una persona en passat perifràstic o perfet (“He trobat feina”).
       Em vaig trobar la Karima i em va dir que havia trobat feina.

3. Condicional simple

  • Expressen una condició.
       Si pogués, viuria en una casa més gran.
       Si en tingués l'oportunitat, viatjaria per països llunyans.
CANTAR DORMIR SER ANAR FER VIURE
 cantaria
 cantaries
 cantaria
 cantaríem    
 cantaríeu
 cantarien
 dormiria
 dormiries
 dormiria
 dormiríem    
 dormiríeu
 dormirien
 seria 
 series
 seria
 seríem
 seríeu
 serien
 aniria
 aniries
 aniria
 aniríem
 aniríeu
 anirien
 faria
 faries
 faria
 faríem
 faríeu
 farien
 viuria
 viuries
 viuria
 viuríem
 viuríeu
 viurien
VOLER PODER SABER TENIR VENIR VOLER
 voldria
 voldries
 voldria
 voldríem
 voldríeu
 voldrien
 podria
 podries
 podria
 podríem
 podríeu
 podrien
 sabria
 sabries
 sabria
 sabríem
 sabríeu
 sabrien
 tindria
 tindries
 tindria
 tindríem    
 tindríeu
 tindrien
 vindria
 vindries
 vindria
 vindríem    
 vindríeu
 vindrien
 voldria
 voldries
 voldria
 voldríem    
 voldríeu
 voldrien

Usos del condicional simple

  • Per parlar de fets hipotètics del present, o del passat que són possibles però que no sabem si passaran o no.
    M’agradaria anar de vacances al Marroc.
    (= és el meu desig, però no sé si podré anar-hi o no)
  • Per donar consells.
    Dius que tens mal de panxa? En el teu cas, em prendria una camamilla i faria dieta.
  • Per fer preguntes o peticions amb cortesia.
    Perdoni, podria obrir la finestra?
    Voldria una barra de pa.
  • Per reproduir en passat el que va dir una persona en futur.
    No compraré més en aquest forn. > Va dir que no compraria més en aquell forn.

4. Present de subjuntiu

  • El subjuntiu no expressa accions reals, sinó que l'usem per valorar o dubtar, influir, expressar una voluntat o una obligació…
       M'agrada que arribis puntual. (valorem)
       Dubto que arribis puntual. (expressem un dubte)
       T'aconsello que arribis puntual. (aconsellem)
       Espero que arribis puntual. (expressem un desig)
       M'estimo més que arribis puntual. (expressem una preferència)
       Cal que arribis puntual. (expressem una obligació)
     
  • Models de verbs regulars en subjuntiu:
PARLAR CÓRRER DORMIR LLEGIR
 parli
 parlis
 parli
 parlem  
 parleu
 parlin
 corri
 corris
 corri
 correm      
 correu
 corrin
 dormi
 dormis
 dormi
 dormim       
 dormiu
 dormin
 llegeixi
 llegeixis
 llegeixi
 llegim
 llegiu
 llegeixin  
  • Alguns verbs irregulars en subjuntiu:
CABER SABER ANAR FER ESTAR SER
 càpiga
 càpigues
 càpiga
 capiguem  
 capigueu
 càpiguen
 sàpiga
 sàpigues
 sàpiga
 sapiguem  
 sapigueu
 sàpiguen  
 vagi
 vagis
 vagi
 anem   
 aneu
 vagin  
 faci
 facis
 faci
 fem
 feu
 facin   
 estigui
 estiguis
 estigui
 estiguem
 estigueu
 estiguin
 sigui
 siguis
 sigui
 siguem
 sigueu
 siguin

Podeu ampliar aquesta informació a la fitxa del subjuntiu.

5. Participis irregulars

asseure > assegut, asseguda
beure > begut, beguda
caure > caigut, caiguda
comprendre > comprès, compresa
conèixer > conegut, coneguda
córrer > corregut, correguda
dir > dit, dita
dur > dut, duta
encendre > encès, encesa
fer > fet, feta
haver > hagut, haguda
imprimir > imprès, impresa
obrir > obert, oberta
poder > pogut, poguda
prendre > pres, presa
respondre > respost, resposta
saber > sabut, sabuda
ser > sigut, siguda
treure > tret, treta
tenir > tingut, tinguda
venir > vingut, vinguda
veure > vist, vista
viure > viscut, viscuda
voler > volgut, volguda
  • El participi ens serveix per formar el perfet i altres temps compostos.
    Demà hauré acabat la feina.
    Ja he anat al metge.
    He hagut de plegar més tard.

     
  • La forma de participi pot fer de nom i d’adjectiu, segons el cas, i ens poden servir les formes de participi dels verbs derivats.
    Agafa l’imprès i porta’l a secretaria.
    És una dita molt popular.
    Té la vista cansada.

    La caldera està encesa.
    La porta és oberta.
    Sigueu tots molt benvinguts.

Podeu ampliar la informació sobre l’imperfet i el perfet a la fitxa de contrast de passats.

Podeu consultar la informació de les perífrasis verbals sobre la probabilitat i l’obligació amb les construccions deure + infinitiu, haver de + infinitiu, caldre + infinitiu i caldre que + subjuntiu.

Podeu consultar la fitxa dels verbs amb pronom.

Per saber com es donen ordres, positives i negatives, consulteu la fitxa de l’imperatiu.

Elemental 1

Present d’indicatiu

  • Resum de conjugacions (formes regulars).
Primera conjugació
-AR      
Segona conjugació
-ER/-RE
  Tercera conjugació
-IR
 
CANTAR TÉMER PERDRE DORMIR SERVIR
canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten
temo
tems
tem
temem
temeu
temen
perdo
perds
perd
perdem
perdeu
perden
dormo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
serveixo
serveixes
serveix
servim
serviu
serveixen
  • Alguns verbs de la tercera conjugació, que acaben en -ir, entre l’arrel i la terminació afegeixen l’increment eix a totes les persones excepte en la primera i la segona persones del plural. Aquests verbs s’anomenen verbs incoatius. Alguns verbs incoatius, que es conjuguen com servir, són llegir, fregir, partir, vestir, repartir
     
  • Els verbs de la tercera conjugació que no afegeixen aquest increment s’anomenen verbs purs. Alguns verbs purs, que es conjuguen com dormir, són ajupir, bullir, mentir, sentir, morir
     
  • Cal parar atenció als verbs següents:
    obrir, omplir: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren; omplo, omples, omple, omplim, ompliu, omplen
    sortir, collir, escopir: surto, surts, surt, sortim, sortiu, surten; cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen; escupo, escups, escup, escopim, escopiu, escupen
    cosir, tossir: cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
    fugir: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen
     
  • Per mantenir alguns sons quan conjuguem, cal tenir en compte que hi ha alternances ortogràfiques davant de e i i:
c > qu
ç > c
g > gu
j > g
 trenco, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen
 començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen     
 frego, fregues, frega, freguem, fregueu, freguen
 netejo, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen

Pretèrit imperfet

  • Segona conjugació, formes irregulars.
DIR DUR RIURE CREURE TREURE FER
deia
deies
deia
dèiem    
dèieu
deien  
duia
duies
duia
dúiem  
dúieu
duien
reia
reies
reia
rèiem   
rèieu
reien
creia
creies
creia
crèiem   
crèieu
creien
treia
treies
treia
trèiem  
trèieu
treien
feia
feies
feia
fèiem   
fèieu
feien

Ser: era, eres, era, érem, éreu, eren
Haver-hi: hi havia

Passat perifràstic

Auxiliar (vaig, vas, va, vam, vau, van) + infinitiu

Marc temporal COMPRAR LLEVAR-SE
 Ahir
 L’any passat
 La setmana passada          
 Fa quinze dies
 Fa un any
 El segle passat
 vaig comprar
 vas comprar
 va comprar
 vam comprar
 vau comprar
 van comprar
 em vaig llevar
 et vas llevar
 es va llevar
 ens vam llevar
 us vau llevar
 es van llevar

Present de subjuntiu

  • Formes regulars: totes les conjugacions.
  PARLAR CONVÈNCER PERDRE DORMIR LLEGIR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès  
 parli
 parlis
 parli
 parlem  
 parleu
 parlin
 convenci
 convencis
 convenci
 convencem  
 convenceu
 convencin
 perdi
 perdis
 perdi
 perdem  
 perdeu
 perdin
 dorm
 dormis
 dormi
 dormim  
 dormiu
 dormin
 llegeixi
 llegeixis  
 llegeixi
 llegim
 llegiu
 llegeixin
  • Formes irregulars (verbs amb -gu-): hi ha verbs que afegeixen -gu- a totes les persones gramaticals.
Quan…
Que
És necessari que…
És possible que
Vull que…
…jo escrigui
…tu escriguis
...ell/ella/vostè escrigui
…nosaltres escriguem
…vosaltres escrigueu
…ells/elles/vostès escriguin
…la carta.
…als avis
…amb lletra clara.     

Per saber si un verb afegeix -gu- en el present de subjuntiu cal mirar si la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en -c.

Infinitiu     Present d’indicatiu (jo)
-c 
Present de subjuntiu
-gu-
 dur
 dir
 conèixer
 tenir
 riure
 escriure
 entendre  
 resoldre
 duc
 dic
 conec
 tinc
 ric
 escric
 entenc
 resolc
 dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin
 digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin
 conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin
 tingui, tinguis, tingui, tinguem, tingueu, tinguin
 rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin
 entengui, entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin
 resolgui, resolguis, resolgui, resolguem, resolgueu, resolguin
 aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin   
  • Fem servir el present de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d’un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències. Fixeu-vos que duen la conjunció que.
    M’agrada que toquis tants instruments. (m’agrada = faig una valoració)
    No crec que sàpiga tocar l’acordió. (no crec = expresso un dubte)
    Prefereixo que compris les entrades demà. (prefereixo = expresso una preferència)

Imperfet de subjuntiu

  • Formes regulars i usos.
PARLAR CONVÈNCER PERDRE DORMIR LLEGIR
 parlés
 parlessis
 parlés
 parléssim  
 parléssiu
 parlessin
 convencés
 convencessis
 convencés
 convencéssim 
 convencéssiu
 convencessin
 perdés
 perdessis
 perdés
 perdéssim  
 perdéssiu
 perdessin
 dormís
 dormissis
 dormís
 dormíssim  
 dormíssiu
 dormissin
 llegís
 llegissis  
 llegís
 llegíssim
 llegíssiu
 llegissin
  • Fem servir l’imperfet de subjuntiu en oracions subordinades que depenen d’un verb principal. Aquest verb principal indica normalment valoracions, dubtes i preferències i l’usem en passat o en condicional.
  • També el fem servir seguit d’expressions que indiquen desitjos que pensem que és difícil que passin o per fer suggeriments.
  • A més a més, l’utilitzem per a les condicions que ens semblen poc probables que puguin passar.
    Va voler que féssim el viatge de nuvis tant sí com no.
    No esperava que servíssiu millor els clients.
    No m’estranyaria que fos el seu germà.
    Tant de bo em toqués la loteria! (= no tinc gaire clar que em toqui la loteria)
    I si anéssim més de pressa? (= suggereixo que és millor anar més de pressa)
    No estaríem tan cansats si dormíssim més hores. (= no tinc clar si algun dia dormirem més hores)

Per ampliar aquesta informació amb les formes irregulars, consulteu la fitxa del subjuntiu.

Futur compost

  • El futur compost es forma amb el futur del verb haver i un participi.
    Quan arribis ja hauré acabat.
    Aquesta tarda a les sis, ja hauràs arribat a casa?
    La Joana ho haurà enllestit tot d’aquí un mes.
    Ja haurem vist sortir el sol quan arribem a casa.
    Diuen que demà passat hauran preparat la reunió.
    Demà ja hauran fet tot el que els vam demanar. Són molt complidors.
      
  • Fem servir el futur compost per parlar d’una acció del futur que veiem com a acabada.
    D’aquí a mitja hora ja hauré acabat tota la feina. (= sé que la feina estarà acabada)
    L’any 3000 el gel de la Terra s’haurà fos i l’aigua cobrirà tota la superfície terrestre. (= tinc el convenciment que l’aigua estarà fosa)
     
  • També fem servir el futur compost per referir-nos a una acció del futur que passarà abans que una altra acció futura.
    Quan arribi el missatger amb el paquet jo ja hauré sortit de casa. Com ho fem? (→ sortir de casa és una acció del futur que passa abans d’una altra acció futura: arribada del missatger amb el paquet)

Construccions amb gerundi: continuïtat

continuïtat
(= una acció contínua  
en el temps) 
continuar + gerundi
Continua plovent.
Es va jubilar, però va continuar treballant.

anar + gerundi
Va traient la pols, va fent.
Durant anys va anar estalviant fins que va poder comprar-se el pis. 

Verbs amb preposició i pronoms

verb +  amb
en
a
per
HI Estic d’acord amb tu. Hi estic d’acord sempre.
Pensa en això que t’he dit. Pensa-hi, si us plau!
Vaig decidir-me a cantar. Però vaig decidir-m’hi massa tard.
S’interessa per la societat. S’hi interessa molt, la veritat.
de EN Ja tenim ganes d’arribar a casa. Ja en tenim ganes de fa estona!   

Verbs amb predicatiu i pronoms

predicatiu tornar-se
posar-se
quedar-se      
  HI   S’ha tornat boig? S’hi ha tornat.
 S’ha posat vermell? S’hi ha posat.
 S’ha quedat parada? Jo també m’hi he quedat.            
fer-se
dir-se
  EN    S’ha fet ric? I tant que se n’ha fet.
 Es diu Pere? No, no se’n diu. Es diu Miquel.

Elemental 2

Present de subjuntiu

  • Utilitzem el mode verbal subjuntiu per expressar dubte, possibilitat, desig... Amb subjuntiu, doncs, no expressem accions reals, sinó possibles o subjectives.
    Vull que plogui.
    Em demana que arribi puntual.
    Voldria que tinguessis més paciència.
     
  • Amb subjuntiu també expressem ordres negatives.
    No diguis res, que te’n penediràs.
    No facis cas dels mals consells.
    No seguis a la gespa.
    No facis el burro!
    No treguis la llengua a desconeguts.

     
  • Aquestes són les formes regulars del subjuntiu, que ens poden servir de model.
 PARLAR  PERDRE  DORMIR  SERVIR
 parli
 parlis
 parli
 parlem 
 parleu
 parlin
 perdi
 perdis
 perdi
 perdem
 perdeu
 perdin
 dormi
 dormis
 dormi
 dormim 
 dormiu
 dormin
 serveixi
 serveixis
 serveixi
 servim
 serviu
 serveixin 
  • També hi ha verbs irregulars en subjuntiu.
    És probable que faci tard.
    Vull que diguis el que penses.
    Em demana que tingui enllestit l’informe aquest migdia.
    Vol que siguis feliç.

Podeu ampliar aquesta informació a la fitxa del subjuntiu.

Futur d’indicatiu

  infinitiu + … PARLAR CÓRRER  PERDRE  DORMIR
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès   

-às

-em  
-eu
-an
 parlaré
 parlaràs
 parlarà
 parlarem      
 parlareu
 parlaran
 correré
 correràs
 correrà
 correrem      
 correreu
 correran
 perdré
 perdràs
 perdrà
 perdrem      
 perdreu
 perdran
 dormiré
 dormiràs
 dormirà
 dormirem      
 dormireu
 dormiran

Demà serem a Girona.
El cambrer servirà les begudes.
Diumenge m’estaré a casa tot el dia.

  • Alguns verbs segueixen una forma irregular en futur.
PERDRE ANAR PODER SABER VOLER TENIR VENIR FER HAVER
perdré
perdràs
perdrà
perdrem
perdreu
perdran
aniré
aniràs
anirà
anirem
anireu
aniran
podré
podràs
podrà
podrem
podreu
podran
sabré
sabràs
sabrà
sabrem
sabreu
sabran
voldré
voldràs
voldrà
voldrem
voldreu
voldran
tindré
tindràs
tindrà
tindrem
tindreu
tindran
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran
faré
faràs
farà
farem
fareu
faran
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran

Elemental 3

L’imperatiu

  • La forma regular de l’imperatiu es forma a partir de la tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu i la segona persona del plural (vosaltres) del present d’indicatiu.

    Així, si la 3a persona en present d’indicatiu és:
       Ella canta en una coral.
       Ell viu al tercer pis.
       Ella escriu informes des de la tauleta.
       Ell decideix on anirà assegut a la butaca.


    Fem l’imperatiu amb la mateixa forma:
       Canta sempre que vulguis.
       Viu la vida!
       Escriu el teu nom a la portada.
       Decideix què vols fer!


    I el plural també prové del present d’indicatiu:
       Jaieu al sofa i relaxeu-vos.
       Seieu aquí, que us atendrem de seguida.
       Moveu-vos una mica cap a la dreta, si us plau.
  • L’imperatiu dels verbs fer, anar i venir són irregulars.
       Fes el favor de seure!
       Ves a buscar ajuda, si us plau!
       Vine ara mateix!

El subjuntiu

  • Les formes irregulars que tenen una -c al final de la primera persona del present d’indicatiu fan construccions amb -gu- al subjuntiu.
       Aprenc francès a l’escola d’idiomes.
       És probable que aprengui a parlar fluidament d’aquí uns mesos.
       A la feina em van demanar que aprengués idiomes.

       A casa escric poemes quan tinc temps lliure.
       Em fa il·lusió que escriguis.
       Li feia il·lusió que escrigués.
  • Les terminacions del subjuntiu amb -gu- segueixen el verb model seure.
Present d’indicatiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu
sec
seus
seu
seiem
seieu
seuen
segui
seguis
segui
seguem
segueu
seguin
segués
seguessis
segués
seguéssim
seguéssiu
seguessin
  • La taula següent mostra els verbs que presenten la forma amb -c a l’indicatiu i -gu- al subjuntiu.
  Infinitiu Present d’indicatiu  Imperfet subjuntiu 
   estar  estic  estigués
 -ld-   resoldre,  moldre  resolc  resolgués
 -l-  valer,  caldre, soler  valc  valgués
 -nd-    vendre, respondre, prendre,
 ofendre, suspendre, estendre,
 atendre, entendre, pretendre... 
 venc  vengués
 -u-  coure, riure
 beure, deure, ploure, moure
 creure, seure, asseure
 caure
 coc, bec,
 crec, caic
 cogués, begués,
 cregués, caigués
   dir
 dur
 dic
 duc
 digués, dugués
   tenir, venir  tinc, vinc  tingués, vingués
-èixer  conèixer,  aparèixer  conec, aparec  conegués,  aparegués

Per saber més coses sobre la correspondència de temps verbals, consulteu la fitxa sobre l’ús dels temps verbals. Podeu ampliar la informació a la fitxa del subjuntiu.

El passat simple

  • Formes regulars.
 -AR -ER/-RE    -IR
CANTAR ANAR INTERROMPRE SABER TÉMER VIURE DORMIR SERVIR
 cantí
 cantares
 cantà
 cantàrem
 cantàreu
 cantaren
 aní
 anares
 anà
 anàrem
 anàreu
 anaren
 interrompí
 interromperes
 interrompé
 interrompérem
 interrompéreu
 interromperen
 sabí
 saberes
 sabé
 sabérem
 sabéreu
 saberen
 temí
 temeres
 temé
 temérem
 teméreu
 temeren
 visquí
 visqueres
 visqué
 visquérem
 visquéreu
 visqueren
 dormí
 dormires
 dormí
 dormírem
 dormíreu
 dormiren
 serví
 servires
 serví
 servírem
 servíreu
 serviren

Exemples:
   L’endemà tots els germans celebraren la notícia amb alegria.
   Margarida Xirgu marxà a Buenos Aires, on treballà com a actriu.

La veu passiva

  • Verb ser + participi + per
Veu activa Veu passiva
Els pagesos netegen el bosc.
La cuinera prepara el menjar.
L’encarregat del celler va servir el vi.
Havien cultivat les taronges a la Xina anteriorment.
Voluntaris d’organitzacions no governamentals administraran les ajudes als afectats.
S’hauran de pactar les esmenes amb l’oposició.
El bosc és netejat pels pagesos.
El menjar és preparat per la cuinera.
El vi va ser servit per l’encarregat del celler.
Les taronges havien estat cultivades a la Xina anteriorment.
Les ajudes als afectats seran administrades per voluntaris d’organitzacions no governamentals.
Les esmenes hauran de ser pactades amb l’oposició.

Intermedi 1

Els verbs expressen accions, estats, processos, etc. Estan formats per lexemes (o arrels) i per morfemes (o desinències). La forma verbal miraré, per exemple, es pot desglossar així:
   ► miraré: mir- és el lexema o arrel, i -ar-é són morfemes.

El lexema o arrel ens aporta el significat lèxic de la paraula. I els morfemes o desinències ens aporten informació sobre la conjugació, el mode, el temps i la persona verbals.

1. Les conjugacions verbals

Els verbs poden ser regulars o irregulars.

  • Regulars: són els que es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models.

1a conjugació: els verbs en què l’infinitiu acaba amb -ar (cantar, ruixar, apagar…).

2a conjugació: els verbs en què l’infinitiu acaba amb -er o -re (témer, perdre…).

3a conjugació: els verbs en què l’infinitiu acaba amb -ir (dormir, servir…).

  • Irregulars: són els que no segueixen totalment la conjugació dels verbs model (anar, estar, ser, fer, tenir, dir, dur…).

2. Els modes verbals

• Indicatiu: l’acció o estat que expressa el verb és un fet real o expositiu d’una idea.
estudiarem, parlo, cantava, han arribat…

• Imperatiu: expressa una ordre o un consell.
mengeu, estudia, redueix…

• Subjuntiu: l’acció o estat que expressa el verb és un fet imaginari, no real o desitjat.
concordi, vigilessin, vinguéssiu…

3. Els temps verbals

Els temps verbals expressen tres moments: passat, present i futur.

4. Les persones gramaticals

Les persones gramaticals són:

  Singular Plural
1a jo nosaltres
2a tu vosaltres (vós)
3a ell, ella, vostè ells, elles, vostès

Intermedi 2

Classificació dels verbs

  • Segons la seva morfologia:
    • Verbs regulars i irregulars. Anomenem verbs regulars els que segueixen un patró a l’hora de conjugar-se, i verbs irregulars, els que s’allunyen d’aquest patró per diferències en la desinència verbal o per canvis en l’arrel del verb.

      Els verbs de la 1a conjugació són tots regulars excepte anar i estar, i la majoria de verbs de la 2a conjugació són irregulars. Cal tenir en compte que els verbs de la 3a conjugació tenen dos models de conjugació: els incoatius, que afegeixen, segons els parlars, -eix-, -esc-, -ix-, -isc- (partir: parteixo) en els presents, i els purs, que no afegeixen cap increment morfològic (dormir > dormo).
       
    • Verbs pronominals. Són els que afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.
      Aquests dies m'he cansat molt.

Alerta! Els verbs caure, marxar i callar no són pronominals.
   El gat va caure al pou. (i no: El gat *El gat es va caure al pou.)
   Va marxar havent dinat. (i no: *Es va marxar havent dinat.)
   Quan va entrar la directora, tothom va callar. (i no: *Quan va entrar la directora, tothom es va callar).

  • Segons la seva relació amb els complements:
    • Verbs copulatius o atributius. Són els que enllacen un atribut amb el subjecte. Poden ser-ho els verbs ser, estar i semblar.
      La pel·lícula era entretinguda.
      En Guillem, l’Anna i en Pau estan malalts.
    • La resta de verbs són predicatius.

Intermedi 3

Els verbs copulatius i el complement predicatiu

  • L’atribut és el complement introduït pels verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs estan relacionats amb el subjecte i el complement. És per això que els anomenem verbs copulatius.
     
  • L’atribut concorda en gènere i nombre amb el nucli del sintagma nominal que fa de subjecte.
    La ciutat de València és meravellosa.
    Els pobles dels Pirineus són extraordinaris.

     
  • El predicatiu complementa alhora el subjecte i el verb de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre.
       La Marta va arribar a casa cansada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
       Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe

Si voleu ampliar la informació, consulteu la fitxa sobre l’atribut i el complement predicatiu.

Classificació dels verbs d’acord amb el significat que tenen

  • Verbs d’observació: són verbs que indiquen que un fet és vist o percebut. En algun dels seus significats poden no expressar observació. No tots són sinònims entre si. Alguns són els següents:
    observar, adonar-se, comprovar, veure, descobrir, constatar
      
  • Verbs esdevenimentals: són verbs per explicar que un fet s’esdevé. En algun dels seus significats poden no expressar un esdeveniment. No tots són sinònims entre si. Ho són alguns com aquests:
    haver-hi, ocórrer, succeir, passar, esdevenir, trobar
     
  • Verbs de percepció:
    • sentir/escoltar. Sentim un so de manera involuntària, però escoltem algú o alguna cosa si hi posem atenció.
      Aquest matí volia escoltar la ràdio, però se sentia molt fluix.
    • sentir. És un verb transitiu, i per tant amb el verb hem de dir què sentim.
      No sento el que dius. No sento res.
      *No sento.
    • sentir-hi. És un verb intransitiu, no hem de dir què sentim.
      No hi sento. No hi sento gens.
      *No hi sento res.
    • veure/mirar. La diferència entre un verb i l’altre també la trobem en la intencionalitat.
      L’altre dia vaig veure ta mare al mercat.
      Mira quin llibre m’he comprat!
    • veure-hi. Tenir capacitat de percebre informació a través de la vista.
      Li van posar unes gotes als ulls i no hi va veure durant una hora.
    • veure-s’hi. Tenir la il·luminació necessària per percebre informació a través de la vista.
      No ens hem adonat que el sol s’ha post i ja no ens hi veiem.
    • olorar / sentir l’olor. La capacitat d’olorar la tenen els éssers vius, no els objectes, i implica intencionalitat. És un verb transitiu; per tant, hem de dir què olorem (també en podem dir ensumar). Sentir l’olor és captar la sensació, és un verb que no indica intenció.
      Si olores (ensumes) el pebre esternudaràs.
      Ja sento l’olor del dinar.
      Olora les roses que tinc al jardí. Fan una olor espectacular!
      *La pasta olora malament.

Suficiència 1

Classificació sintàctica dels verbs

  • Segons la seva relació amb el subjecte, els verbs poden ser personals o impersonals:
    • Verbs personals. Formen oracions amb subjecte, encara que de vegades no aparegui explícitament (= elisió).
      En Pere està de guàrdia.
      Vindran a reparar l’antena. (subjecte elidit)

      Aquests verbs personals els podem trobar en veu activa o en veu passiva. 
      • Veu activa, en què el subjecte fa l’acció expressada pel verb.
        L’alumne estudia matemàtiques. (subjecte agent)
      • Veu passiva, en què l’acció que expressa el verb recau sobre el que anomenem subjecte pacient.
        Les matemàtiques són estudiades per l’alumne. (subjecte pacient)
         
    • Verbs impersonals. Són els que formen oracions sense subjecte.
      caldre, ploure, haver-hi...

      Alguns verbs són sempre impersonals, com els que al·ludeixen a fenòmens de la meteorologia, per exemple, o altres com caldre i similars. Un altre grup de verbs són impersonals només segons el context, com és el cas d'oracions com ara Truquen a la porta o Fa calor. Finalment, hi ha els casos en què el pronom es determina la impersonalitat, com a l'oració S'està molt bé aquí.

      El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En la majoria de parlars en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que la manca de concordança és l'ús consolidat en els registres formals.
      Hi havia cotxes mal aparcats. (però també: Hi havien cotxes mal aparcats.)
  • Segons la seva relació amb els complements, els verbs poden ser transitius o intransitius.
    • Verbs transitius: porten complement directe.
         Compro patates.
         Llegeixo una novel·la.
       
    • Verbs intransitius: no porten complement directe. 
         Corren molt.
         Parlaven del dèficit públic.

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell