Cercar Cerca avançada
Tornar

30. L'editorial

Superior

L’editorial

L’editorial és un tipus de text característic dels mitjans de comunicació, generalment de la premsa escrita, en què es tracten temes rellevants de l’actualitat. En el fons és un article d’opinió que es caracteritza per la seva claredat argumentativa i per la seva capacitat de formar opinions i generar reflexió i debat entre els lectors. A diferència, però, de l’article d’opinió, no presenta marques subjectives de la persona que l’escriu perquè el redactor no redacta en nom propi, sinó que ho fa en nom de la publicació i segons la seva ideologia.


ESTRUCTURA DE L’EDITORIAL

Títol. El títol ha de ser atractiu, suggeridor, que situï el lector en el tema o apunti clarament la tesi.

Introducció. Generalment, la introducció consta d’un o dos paràgrafs que contextualitzen i estableixen la base del text i motiven el lector a explorar els arguments i les opinions que es presentaran.

A continuació hi ha algunes recomanacions que poden ajudar a escriure la introducció d’un editorial:

  • L’autor pot captar l’atenció del lector mitjançant una declaració contundent, una cita, una pregunta retòrica o una anècdota que sigui rellevant per al tema que es tractarà.

  • És important que l’autor contextualitzi el tema per ajudar el lector a entendre per què l’editorial és d’interès general.

  • L’autor ha de manifestar el posicionament que defensarà en l’editorial per proporcionar al lector una idea del focus del text.

  • En aquesta part, l’autor pot presentar molt breument els arguments que es desenvoluparan més a fons al llarg de l’editorial per generar expectatives i motivar el lector a seguir llegint.

  • L’autor ha de mantenir un to positiu i enginyós que animi els lectors a continuar llegint sense crear una atmosfera negativa des del principi.

Cos. El cos consta de diversos paràgrafs (se’n recomana un mínim de tres) en què es desenvolupen els arguments que l’autor empra per informar i persuadir el lector perquè adopti o prengui en consideració la seva tesi.

A continuació hi ha algunes recomanacions que poden ajudar a escriure el cos d’un editorial:

  • El cos s’ha d’estructurar en diversos paràgrafs que desenvolupin, cadascun, un argument específic.

  • Els arguments han de ser sòlids i poden incloure evidències, exemples, citacions o referències (opinions d’experts, investigacions rellevants, exemples històrics…) que ajudin a fonamentar-los.

  • L’autor ha de garantir la coherència i la connexió lògica dels arguments que presenta.

  • En alguns casos, pot ser efectiu que l’autor presenti diverses perspectives sobre el tema abans de reforçar la seva opinió.

  • El cos no ha de ser excessivament llarg per garantir l’atenció del lector.

Conclusió. Generalment, la conclusió es manifesta en un paràgraf final que resumeix els punts principals del text i reforça la tesi de l’autor.

A continuació hi ha algunes recomanacions que poden ajudar a escriure la conclusió:

  • L’autor ha de recapitular els arguments clau per proporcionar una visió global del tema.

  • Cal que l’autor reafirmi el seu posicionament, que va en consonància amb el del mitjà de comunicació en el qual escriu, sobre el tema de l’editorial.

  • En la conclusió, l’autor pot suggerir solucions o accions que es poden prendre per abordar el tema, així com relacionar-lo amb altres problemàtiques.

  • És freqüent que, en la conclusió, l’autor convidi els lectors a reflexionar sobre el contingut i estimuli així el pensament crític.

  • Finalment, sovint l’autor acaba la conclusió amb una declaració impactant o una frase reflexiva que deixa empremta en el lector.


EXEMPLE D’EDITORIAL

Títol

Els efectes de la globalització en les llengües minoritàries
Introducció En el context de la creixent influència de la globalització, les llengües minoritàries han estat sotmeses a una pressió constant. Mentre que la interconnexió mundial ha aportat beneficis en molts àmbits, és cabdal reflexionar sobre les conseqüències que aquest fenomen ha tingut en la varietat lingüística que defineix la nostra diversitat cultural.

Cos

(argument 1: erosió progressiva)

 Les llengües són un patrimoni que cal preservar, i és evident que la mundialització hi juga un paper poc o gens favorable. Si bé, d’una banda, ha obert oportunitats per difondre i preservar diferents expressions culturals, de l’altra n’ha erosionat certs àmbits, com les llengües menys parlades, que es veuen eclipsades per les dominants. A més, cal tenir en compte que aquest desgast no només afecta la comunicació quotidiana, sinó també l’accés als recursos culturals i educatius.

Cos

(argument 2: homogeneïtzació cultural)

 Aquesta tendència a l’homogeneïtzació cultural és palesa en els mitjans de comunicació dominants, les plataformes tecnològiques o el comerç, que imposen llengües preponderants, mentre que les minoritàries lluiten per sobreviure. Aquesta uniformització no són figues d’un altre paner, ja que suposa una amenaça per a la riquesa de perspectives que ofereix la varietat de llengües minoritàries.

Cos

(argument 3: desafiaments educatius)

 En l’àmbit educatiu, en el qual les llengües minoritàries sovint reben menys atenció, la poca producció de materials educatius en algunes llengües pot suposar que es perdin coneixements tradicionals i disminueixi la transmissió d’aquest saber a les futures generacions.

Cos

(argument 4: dubtes sobre la globalització)

 Ara bé, reduir tanta diversitat a unes quantes llengües hegemòniques no facilita la comunicació global? No garanteix la claredat i la comprensió en àmbits com el comerç internacional, la diplomàcia o la investigació científica? Els defensors de la globalització sostenen que l’ús de poques llengües facilita l’accés als recursos, a la informació a escala mundial, i millora les oportunitats professionals i la mobilitat laboral. Sostenen que aprendre llengües com l’anglès pot obrir portes i facilitar la cooperació entre països i cultures. No obstant això, hom es pregunta: no és contradictori tenir societats diverses i, alhora, l’hegemonia d’algunes llengües? Què hem de fer com a societat?
Conclusions

Cal posar fil a l’agulla i que la ciutadania i les administracions entenguin que la diversitat lingüística contribueix a tenir un món més ric i plural. I és responsabilitat de tothom reconèixer, valorar i protegir aquesta riquesa que ens defineix com a éssers humans. Com va dir Antoine de Saint-Exupéry, “allò que és diferent de mi no m’empobreix, m’enriqueix”.

Etiquetes: article opinió, diari, editorial

Filtres

Nivell