4. Expressivitat del lèxic
Intermedi 1
Les locucions i les frases fetes són expressions estereotipades que no admeten gaire variació i que tenen un significat que no correspon al significat recte dels seus components.
Locucions
- Les locucions són expressions arrelades al lèxic amb un sentit propi i unitari. Les locucions generalment no tenen verb i tenen un significat de conjunt que no es correspon al significat de les paraules per separat.
- Algunes locucions típiques en català:
de valent
de retruc
de bell nou
per barba
pel cap baix
amb la cua entre les cames
a la quinta forca
clar i català
de fit a fit
bon vent i barca nova!
amb tots els ets i uts
en un tres i no res
- Tot i que generalment no tenen verb, tot seguit hi ha algunes locucions que sí que en tenen:
a desdir
a tocar
a tot estirar
cames ajudeu-me
des que el món és món
en un tancar i obrir d'ulls
Frases fetes
Les frases fetes són oracions estereotipades, amb un significat metafòric fixat; per tant, no tenen un significat literal, sinó figurat. Són d’ús corrent en la llengua, aporten matisos d’expressivitat al discurs (oral i escrit) i no es poden traduir gairebé mai d’una llengua a una altra.
A la frase Aquell xicot ha perdut el cap per la Carme, evidentment no volem dir que ha perdut la part superior del cos, sinó que està enamorat, que es comporta de manera estranya per l'enamorament: fem servir el sentit figurat.
- Alguns exemples de frases fetes relacionades amb els aliments:
perdre el cap
remenar les cireres
partir peres
ser al rovell de l’ou
pesar figues
ser un somiatruites
- Frases fetes relacionades amb parts del cos:
fer el cor fort
tenir-hi la mà trencada
fer els ulls clucs
córrer cames ajudeu-me
treure el fetge per la boca
Intermedi 3
Les frases fetes són molt sovint intraduïbles, perquè juguen amb el doble sentit i amb la ironia.
Frase feta | Significat |
---|---|
acabar la corda aixafar la guitarra aixecar la camisa altra feina hi ha anar a la deriva anar a pams anar amb compte anar amb mitges tintes anar de bòlit anar lluny d’osques anar peix anar-se’n a can Pistraus ara hi corro arribar i moldre arronsar les espatlles baixar de l'hort beure’s l’enteniment buidar el pap cantar victòria cremar-se les celles deixar garratibat o garratibada deixar amb un pam de nas demà m’afaitaràs donar gat per llebre ensenyar les dents estar a la lluna estar a la que salta estar més content que unes pasqües estar tocat del bolet estirar les orelles fer beure a galet fer com si res fer el sord o la sorda fer festa (o festa grossa) fer l’orni fer l’ull viu fer un bunyol fer un cop de cap fer un pa com unes hòsties fer un salt el cor fer un ull de vellut fer una cara nova fer una planxa fer uns ulls com unes taronges fer-se’n creus ficar-hi el nas ficar-se de peus a la galleda ficar-se algú a la butxaca jugar una mala partida llançar les campanes al vol mamar-se el dit mossegar-se la llengua nedar entre dues aigües no estar per brocs (o per orgues) no piular no saber ni la a no ser ni carn ni peix no ser-hi tot (o tota) no tenir dos dits de front no tenir sang a les venes no tocar pilota no veure-hi més enllà del nas ofegar-se en un got d’aigua passar-la magra pensar amb els peus perdre bous i esquelles perdre el cap perdre el fil perdre el nord perdre el senderi (o el seny) perdre l’oremus peti qui peti picar ferro fred posar els punts sobre les is posar fil a l’agulla posar-hi el coll posar-se les mans al cap prendre el pèl a algú prometre la lluna en un cove pujar la mosca al nas rentar-se’n les mans sentir ploure sentir-se al setè cel ser curt (o curta) de gambals ser més trempat (o trempada) que un gínjol ser de cotó fluix ser de la pell de Satanàs (o del dimoni) ser del que no hi ha ser predicador (o predicadora) en el desert ser tot orelles ser un (o una) baliga-balaga ser un (o una) cap de carabassa ser un tros de pa ser un zero a l’esquerra ser una ànima de càntir ser o tenir llengua d’escurçó tenir el cap ple de pardals tenir estómac tenir la mà foradada tenir mala peça al teler tenir un cervell de pardal tenir-hi la mà trencada tirar la pedra i amagar la mà tocar de peus a terra treure els drapets al sol treure’n el suc trobar-se com el peix a l’aigua venir (o baixar) d’Arbeca voler tocar el cel amb la mà |
Callar; perdre la paciència. Estroncar els plans d’algú. Enganyar. Desentendre’s del que no interessa. No tenir futur; anar desorientat o desorientada. Explicar d’una manera ordenada i clara, pas a pas. Fixar-se; parar atenció. Ser ambigu o ambigua. Tenir més feina de la que es pot fer. Anar equivocat i equivocada. No ser entès o entesa en una matèria. Perdre’s. Me’n desentenc. Aconseguir amb rapidesa una fita. Desentendre’s; mostrar desconeixement. No estar al cas d’alguna cosa. Tenir poc seny. Retreure o dir el que es té ganes de dir. Celebrar el triomf, sovint abans d’hora. Posar-hi tot l’esforç. Sorprendre. Riure’s de les expectatives d’algú. No m’ho crec. Enganyar. Amenaçar. Estar distret o distreta. Ser susceptible; estar nerviós o nerviosa. Mostrar alegria i satisfacció. No tenir gaire seny. Renyar. Enganyar. Dissimular. Fer veure que no s’escolta alguna cosa que no interessa. Mostrar alegria i satisfacció. Desentendre’s. Intentar ser més llest o llesta que els altres. Equivocar-se; fer una cosa poc polida. Decidir-se; arriscar-se. Esguerrar un negoci; fer un disbarat. Rebre una sorpresa. Apallissar. Apallissar. Equivocar-se. Mostrar-se sorprès o sorpresa. Sorprendre’s; no entendre el que passa. Tafanejar. Dir o fer una cosa inconvenient. Convèncer, guanyar-se algú. Enganyar, obrar amb deslleialtat. Celebrar abans d’hora. No adonar-se del que passa. No dir el que es té ganes de dir. Ser hipòcrita; no comprometre’s. Estar de mal humor; no voler complicacions o embolics en un afer. No parlar gens ni mica. Ser ignorant. Mostrar ambigüitat o indefinició. Ser una mica boig o boja. Obrar de manera poc assenyada. No indignar-se per res; mancar d’energia. No encertar-ne ni una. Ser excessivament ingenu o ingènua; no ser perspicaç. Neguitejar-se per dificultats aparents; descoratjar-se fàcilment. Passar misèria; viure amb privacions. Prendre una resolució equivocada. Quedar-se sense res; perdre-ho tot. No saber algú el que es fa; perdre el domini de si mateix. Distreure’s; no seguir l’ordre d’un discurs. Desorientar-se; perdre l’orientació. Torbar-se mentalment; enfollir. Perdre el control d’un mateix; oblidar-se d’allò que calia fer o dir. Fer alguna cosa malgrat les conseqüències. Esforçar-se inútilment; parlar o obrar sense resultat. Deixar les coses clares. Anar per feina; iniciar una actuació, un treball. Posar-hi tot l’esforç. Sorprendre’s; desesperar-se. Enganyar algú. Prometre alguna cosa impossible d’aconseguir. Perdre la paciència; irritar-se. Desentendre’s d’un assumpte. Fer-se el despistat o la despistada; desentendre’s. Sentir-se molt a gust. No tenir gaire seny. Ser molt eixerit o eixerida. Ser molt feble o sensible. Ser malvat o malvada; o molt entremaliat o entremaliada (els infants). Ser insòlit o extraordinari. Parlar sense que ningú en faci cas. Escoltar amb molta atenció. No tenir formalitat en res. Ser ignorant. Tenir molta bondat. No comptar per a res; ser ignorant en algun tema. Tenir poc enteniment; ser pusil·lànime. Tenir propensió a malparlar amb traïdoria. Actuar amb poca maduresa; tenir idees poc consistents. Ser capaç de tot; suportar bé les coses més desagradables. Malbaratar els diners. Tenir un problema de difícil solució; trobar-se en una situació difícil. Tenir poc enteniment. Saber fer una cosa amb molta traça; ser hàbil. Causar un dany i amagar-ho. Veure la realitat de les coses. Criticar; descobrir els defectes o les malifetes d’algú. Aprofitar-se de l’experiència; treure guany d’alguna cosa. Estar a gust. No estar al corrent del que passa o d’alguna cosa que sap tothom. Voler fer una cosa impossible. |
Si en voleu consultar i conèixer més, podeu visitar aquest web.
Suficiència 1
Els refranys són frases que tenen un origen antic i que es diuen sempre de la mateixa manera, sense variacions. Fan referència a temes del dia a dia, com el temps, la feina, la salut, el comportament humà…, i sempre contenen un missatge o una lliçó.
Fan servir recursos com la rima, fet que en facilita la memorització, i sovint se serveixen de metàfores, que tenen un sentit figurat. Com que els refranys provenen de la tradició oral, reflecteixen la manera de fer i de ser dels pobles en una època antiga, tot i que han arribat als nostres dies perquè encara avui tenen validesa.
Tot seguit hi ha alguns exemples de refranys usuals classificats per temes:
La meteorologia | Quan plou, plou per a tothom. Qui sembra vents, recull tempestats. Sempre plou sobre mullat. A l'abril cada gota en val mil. Al maig, cada dia un raig. Al mal temps, bona cara. Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes. Cel rogent, pluja o vent. |
Els oficis i les tasques | A cada bugada es perd un llençol. A cal ferrer, ganivet de fusta. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen! Qui matina fa farina. |
La fauna i la flora | Com més alt, més animal. Brams d'ase no arriben al cel. Corbs amb corbs no s'arrenquen els ulls. Morta la cuca, mort el verí. No es pot matar tot el que és gras. No tot són flors i violes. |
El menjar i el beure | Sense trencar ous, no es fan truites. A qui no vol caldo, dues tasses. On en mengen dos, en mengen tres. Qui menja sopes se les pensa totes. Qui no té un all té una ceba. |
El lleure | Com més serem, més riurem. Músic pagat no fa bon so. Qui canta els seus mals espanta. Som al ball i hem de ballar. |
Si en voleu conèixer més, podeu visitar aquest web.
Les figures retòriques
Les paraules tenen un significat recte o literal i poden tenir també un sentit figurat o simbòlic.
Si diem que algú ha perdut els papers, i segons el context, ho podem interpretar en qualsevol dels dos sentits.
Per tant, parlem de sentit literal per referir-nos al sentit propi i exacte que té una paraula o una expressió, que és el que trobem al diccionari, i parlem de sentit figurat quan el significat que li donem és un sentit nou diferent del sentit propi, amb el qual té alguna mena de relació de semblança.
La comparació i la metàfora
Sovint quan parlem fem servir recursos expressius que estableixen una relació de significat entre elements per semblança o diferència, i es poden plantejar en forma de comparació o metàfora.
Parlem de comparació quan expressem les característiques d’alguna cosa o d’algú mitjançant les característiques d’una altra cosa.
És fort com un roure.
Es mou com una gasela.
És més curt que una cua de conill.
Parlar amb ell és com parlar amb una paret.
La metàfora relaciona dos conceptes per semblança, encara que aquesta relació no sigui literal.
La pel·lícula és més llarga que un dia sense pa.
S'ha comprat una casa que li ha costat un ronyó.
Quan va sentir aquell comentari impertinent, el va travessar amb la mirada.
Des que va deixar la feina, li plouen les ofertes.
A la feina tothom parla dels cabells de la Raquel, que són rius de plata.
És interessant fer servir comparacions i metàfores per enriquir els textos, però tingues en compte que el grau de formalitat d’un text pot limitar l’ús que en pots fer. Si vols conèixer exemples de frases amb sentit figurat, pots consultar el recull de locucions i frases fetes.
Enllaços relacionats
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 30. L’atribut i el complement predicatiu
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 34. El complement circumstancial
- 35. El complement del nom
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 44. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. El text argumentatiu
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. La ressenya
- 29. L'objectivitat i la subjectivitat d'un text
- 30. Les varietats del català
- 31. El català, llengua d'Europa
- 33. El marc legal del català