Cercar Cerca avançada
Tornar

4. Expressivitat del lèxic

Intermedi 1

Les locucions i les frases fetes són expressions estereotipades que no admeten gaire variació i que tenen un significat que no correspon al significat recte dels seus components.
 

Locucions

  • Les locucions són expressions arrelades al lèxic amb un sentit propi i unitari. Les locucions generalment no tenen verb i tenen un significat de conjunt que no es correspon al significat de les paraules per separat.
     
  • Algunes locucions típiques en català:
       de valent
       de retruc
       de bell nou
       per barba
       pel cap baix
       amb la cua entre les cames
       a la quinta forca
       clar i català
       de fit a fit
       bon vent i barca nova!
       amb tots els ets i uts
       en un tres i no res
     
  • Tot i que generalment no tenen verb, tot seguit hi ha algunes locucions que sí que en tenen:
       a desdir
       a tocar
       a tot estirar
       cames ajudeu-me
       des que el món és món
       en un tancar i obrir d'ulls

Frases fetes

Les frases fetes són oracions estereotipades, amb un significat metafòric fixat; per tant, no tenen un significat literal, sinó figurat. Són d’ús corrent en la llengua, aporten matisos d’expressivitat al discurs (oral i escrit) i no es poden traduir gairebé mai d’una llengua a una altra.

A la frase Aquell xicot ha perdut el cap per la Carme, evidentment no volem dir que ha perdut la part superior del cos, sinó que està enamorat, que es comporta de manera estranya per l'enamorament: fem servir el sentit figurat.

  • Alguns exemples de frases fetes relacionades amb els aliments:
       perdre el cap
       remenar les cireres
       partir peres
       ser al rovell de l’ou
       pesar figues
       ser un somiatruites
     
  • Frases fetes relacionades amb parts del cos:
       fer el cor fort
       tenir-hi la mà trencada
       fer els ulls clucs
       córrer cames ajudeu-me
       treure el fetge per la boca

Intermedi 3

Les frases fetes són molt sovint intraduïbles, perquè juguen amb el doble sentit i amb la ironia. 

Frase feta Significat
 acabar la corda
 aixafar la guitarra
 aixecar la camisa
 altra feina hi ha
 anar a la deriva
 anar a pams
 anar amb compte
 anar amb mitges tintes
 anar de bòlit
 anar lluny d’osques
 anar peix
 anar-se’n a can Pistraus
 ara hi corro
 arribar i moldre
 arronsar les espatlles
 baixar de l'hort
 beure’s l’enteniment
 buidar el pap
 cantar victòria
 cremar-se les celles
 deixar garratibat o garratibada
 deixar amb un pam de nas
 demà m’afaitaràs
 donar gat per llebre
 ensenyar les dents
 estar a la lluna
 estar a la que salta
 estar més content que unes pasqües
 estar tocat del bolet
 estirar les orelles
 fer beure a galet
 fer com si res
 fer el sord o la sorda
 fer festa (o festa grossa)
 fer l’orni
 fer l’ull viu
 fer un bunyol
 fer un cop de cap
 fer un pa com unes hòsties
 fer un salt el cor
 fer un ull de vellut
 fer una cara nova
 fer una planxa
 fer uns ulls com unes taronges
 fer-se’n creus
 ficar-hi el nas
 ficar-se de peus a la galleda
 ficar-se algú a la butxaca
 jugar una mala partida
 llançar les campanes al vol
 mamar-se el dit
 mossegar-se la llengua
 nedar entre dues aigües
 no estar per brocs (o per orgues)
 no piular
 no saber ni la a
 no ser ni carn ni peix
 no ser-hi tot (o tota)
 no tenir dos dits de front
 no tenir sang a les venes
 no tocar pilota
 no veure-hi més enllà del nas
 ofegar-se en un got d’aigua
 passar-la magra
 pensar amb els peus
 perdre bous i esquelles
 perdre el cap
 perdre el fil
 perdre el nord
 perdre el senderi (o el seny)
 perdre l’oremus
 peti qui peti
 picar ferro fred
 posar els punts sobre les is
 posar fil a l’agulla
 posar-hi el coll
 posar-se les mans al cap
 prendre el pèl a algú
 prometre la lluna en un cove
 pujar la mosca al nas
 rentar-se’n les mans
 sentir ploure
 sentir-se al setè cel
 ser curt (o curta) de gambals
 ser més trempat (o trempada) que un gínjol
 ser de cotó fluix
 ser de la pell de Satanàs (o del dimoni)
 ser del que no hi ha
 ser predicador (o predicadora) en el desert
 ser tot orelles
 ser un (o una) baliga-balaga
 ser un (o una) cap de carabassa
 ser un tros de pa
 ser un zero a l’esquerra
 ser una ànima de càntir
 ser o tenir llengua d’escurçó
 tenir el cap ple de pardals
 tenir estómac
 tenir la mà foradada
 tenir mala peça al teler
 tenir un cervell de pardal
 tenir-hi la mà trencada
 tirar la pedra i amagar la mà
 tocar de peus a terra
 treure els drapets al sol
 treure’n el suc
 trobar-se com el peix a l’aigua
 venir (o baixar) d’Arbeca
 voler tocar el cel amb la mà		 Callar; perdre la paciència.
Estroncar els plans d’algú.
Enganyar.
Desentendre’s del que no interessa.
No tenir futur; anar desorientat o desorientada.
Explicar d’una manera ordenada i clara, pas a pas.
Fixar-se; parar atenció.
Ser ambigu o ambigua.
Tenir més feina de la que es pot fer.
Anar equivocat i equivocada.
No ser entès o entesa en una matèria.
Perdre’s.
Me’n desentenc.
Aconseguir amb rapidesa una fita.
Desentendre’s; mostrar desconeixement.
No estar al cas d’alguna cosa.
Tenir poc seny.
Retreure o dir el que es té ganes de dir.
Celebrar el triomf, sovint abans d’hora.
Posar-hi tot l’esforç.
Sorprendre.
Riure’s de les expectatives d’algú.
No m’ho crec.
Enganyar.
Amenaçar.
Estar distret o distreta.
Ser susceptible; estar nerviós o nerviosa.
Mostrar alegria i satisfacció.
No tenir gaire seny.
Renyar.
Enganyar.
Dissimular.
Fer veure que no s’escolta alguna cosa que no interessa.
Mostrar alegria i satisfacció.
Desentendre’s.
Intentar ser més llest o llesta que els altres.
Equivocar-se; fer una cosa poc polida.
Decidir-se; arriscar-se.
Esguerrar un negoci; fer un disbarat.
Rebre una sorpresa.
Apallissar.
Apallissar.
Equivocar-se.
Mostrar-se sorprès o sorpresa.
Sorprendre’s; no entendre el que passa.
Tafanejar.
Dir o fer una cosa inconvenient.
Convèncer, guanyar-se algú.
Enganyar, obrar amb deslleialtat.
Celebrar abans d’hora.
No adonar-se del que passa.
No dir el que es té ganes de dir.
Ser hipòcrita; no comprometre’s.
Estar de mal humor; no voler complicacions o embolics en un afer.
No parlar gens ni mica.
Ser ignorant.
Mostrar ambigüitat o indefinició.
Ser una mica boig o boja.
Obrar de manera poc assenyada.
No indignar-se per res; mancar d’energia.
No encertar-ne ni una.
Ser excessivament ingenu o ingènua; no ser perspicaç.
Neguitejar-se per dificultats aparents; descoratjar-se fàcilment.
Passar misèria; viure amb privacions.
Prendre una resolució equivocada.
Quedar-se sense res; perdre-ho tot.
No saber algú el que es fa; perdre el domini de si mateix.
Distreure’s; no seguir l’ordre d’un discurs.
Desorientar-se; perdre l’orientació.
Torbar-se mentalment; enfollir.
Perdre el control d’un mateix; oblidar-se d’allò que calia fer o dir.
Fer alguna cosa malgrat les conseqüències.
Esforçar-se inútilment; parlar o obrar sense resultat.
Deixar les coses clares.
Anar per feina; iniciar una actuació, un treball.
Posar-hi tot l’esforç.
Sorprendre’s; desesperar-se.
Enganyar algú.
Prometre alguna cosa impossible d’aconseguir.
Perdre la paciència; irritar-se.
Desentendre’s d’un assumpte.
Fer-se el despistat o la despistada; desentendre’s.
Sentir-se molt a gust.
No tenir gaire seny.
Ser molt eixerit o eixerida.
Ser molt feble o sensible.
Ser malvat o malvada; o molt entremaliat o entremaliada (els infants).
Ser insòlit o extraordinari.
Parlar sense que ningú en faci cas.
Escoltar amb molta atenció.
No tenir formalitat en res.
Ser ignorant.
Tenir molta bondat.
No comptar per a res; ser ignorant en algun tema.
Tenir poc enteniment; ser pusil·lànime.
Tenir propensió a malparlar amb traïdoria.
Actuar amb poca maduresa; tenir idees poc consistents.
Ser capaç de tot; suportar bé les coses més desagradables.
Malbaratar els diners.
Tenir un problema de difícil solució; trobar-se en una situació difícil.
Tenir poc enteniment.
Saber fer una cosa amb molta traça; ser hàbil.
Causar un dany i amagar-ho.
Veure la realitat de les coses.
Criticar; descobrir els defectes o les malifetes d’algú.
Aprofitar-se de l’experiència; treure guany d’alguna cosa.
Estar a gust.
No estar al corrent del que passa o d’alguna cosa que sap tothom.
Voler fer una cosa impossible.

Si en voleu consultar i conèixer més, podeu visitar aquest web.

Suficiència 1

Els refranys són frases que tenen un origen antic i que es diuen sempre de la mateixa manera, sense variacions. Fan referència a temes del dia a dia, com el temps, la feina, la salut, el comportament humà…, i sempre contenen un missatge o una lliçó.

Fan servir recursos com la rima, fet que en facilita la memorització, i sovint se serveixen de metàfores, que tenen un sentit figurat. Com que els refranys provenen de la tradició oral, reflecteixen la manera de fer i de ser dels pobles en una època antiga, tot i que han arribat als nostres dies perquè encara avui tenen validesa.

Tot seguit hi ha alguns exemples de refranys usuals classificats per temes:

La meteorologia Quan plou, plou per a tothom.
Qui sembra vents, recull tempestats.
Sempre plou sobre mullat.
A l'abril cada gota en val mil.
Al maig, cada dia un raig.
Al mal temps, bona cara.
Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes.
Cel rogent, pluja o vent.
Els oficis i les tasques A cada bugada es perd un llençol.
A cal ferrer, ganivet de fusta.
Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen!
Qui matina fa farina.
La fauna i la flora Com més alt, més animal.
Brams d'ase no arriben al cel.
Corbs amb corbs no s'arrenquen els ulls.
Morta la cuca, mort el verí.
No es pot matar tot el que és gras.
No tot són flors i violes.
El menjar i el beure Sense trencar ous, no es fan truites.
A qui no vol caldo, dues tasses.
On en mengen dos, en mengen tres.
Qui menja sopes se les pensa totes.
Qui no té un all té una ceba.
El lleure Com més serem, més riurem.
Músic pagat no fa bon so.
Qui canta els seus mals espanta.
Som al ball i hem de ballar.

Si en voleu conèixer més, podeu visitar aquest web.

Les figures retòriques

Les paraules tenen un significat recte o literal i poden tenir també un sentit figurat o simbòlic.

Si diem que algú ha perdut els papers, i segons el context, ho podem interpretar en qualsevol dels dos sentits.

Per tant, parlem de sentit literal per referir-nos al sentit propi i exacte que té una paraula o una expressió, que és el que trobem al diccionari, i parlem de sentit figurat quan el significat que li donem és un sentit nou diferent del sentit propi, amb el qual té alguna mena de relació de semblança.

La comparació i la metàfora

Sovint quan parlem fem servir recursos expressius que estableixen una relació de significat entre elements per semblança o diferència, i es poden plantejar en forma de comparació o metàfora.

Parlem de comparació quan expressem les característiques d’alguna cosa o d’algú mitjançant les característiques d’una altra cosa.
   És fort com un roure.
   Es mou com una gasela.
   És més curt que una cua de conill.
   Parlar amb ell és com parlar amb una paret.

La metàfora relaciona dos conceptes per semblança, encara que aquesta relació no sigui literal.
   La pel·lícula és més llarga que un dia sense pa.
   S'ha comprat una casa que li ha costat un ronyó.
   Quan va sentir aquell comentari impertinent, el va travessar amb la mirada.
   Des que va deixar la feina, li plouen les ofertes.
   A la feina tothom parla dels cabells de la Raquel, que són rius de plata.

És interessant fer servir comparacions i metàfores per enriquir els textos, però tingues en compte que el grau de formalitat d’un text pot limitar l’ús que en pots fer. Si vols conèixer exemples de frases amb sentit figurat, pots consultar el recull de locucions i frases fetes.

Etiquetes: dites, expressions, fetes, frases, frases fetes, locucions, refranys

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell