Cercar Cerca avançada
Tornar

31. El complement directe

Bàsic 3

L’animació següent ens aclareix què implica que un verb sigui transitiu, què és el complement directe CD i quins pronoms el substitueixen.

Intermedi 2

  • El complement directe (CD) és el complement sobre el qual recau l’acció expressada pel verb; quan un verb és transitiu, sense CD no té un sentit complet, ja que els verbs transitius necessiten el CD per tenir significat ple. Si algú diu veig, a aquest verb li falta el CD perquè tingui sentit.
       Veig un avió!

    Quan el verb no necessita el CD diem que és un verb intransitiu:
       L’Anna dorm molt.
       L’Emma corre cada dia dues hores.
  • Per reconèixer el CD podem passar la frase a veu passiva, en què ocupa la posició de subjecte pacient de l'oració:
       Voto el president. → El president és votat per mi.
       En Joan cada dia pentina la Neus.La Neus cada dia és pentinada per en Joan.
  • Sobre el CD recau directament l’acció, el fet, la circumstància, el moviment, l’activitat…, que expressa el verb transitiu, i s'uneix al verb generalment sense cap mena de preposició. Per tant, no posarem la preposició a entre el verb i el CD:
       La Gemma estima la Maria.
       La Gemma veu cada dia la Marta.
     
  • Encara que el CD normalment no va introduït per cap preposició, en alguns casos sí que hi va:
    • Quan el CD és un pronom personal fort:
         T’estimo a tu.
    • Davant dels pronoms tothom, tots, totes, algú i ningú:
         Ahir us vaig mirar a tots.
    • En oracions recíproques:
         Es miraven l’un a l’altre.
    • S’aconsella posar la preposició quan la frase pot resultar ambigua:
         Qui va trobar a la Maria?
         sense la preposició a no podem saber si la Maria és CD o subjecte.
 
  • Els pronoms febles que poden substituir el complement directe són els següents:
Complement directe Pronoms febles Exemples
CD reflexiu
(1a, 2a o 3a persona,
en singular o plural)
 em, ens,
 et, us,
 es
 Em maquillo. Ens pentinem.
 Et cuides. Us mireu.
 Es castiga.
Es tracten.
CD determinat
(introduït per un article determinat,
un demostratiu o un possessiu)
 el, la,
 els, les
 Llegeixo el text / aquest text / el teu text… 
    = El llegeixo.

 Llegeixo la revista / aquesta revista / la seva revista…
    = La llegeixo.

 Llegeixo els diaris / aquests diaris / els meus diaris… 
    = Els llegeixo.

 Llegeixo les revistes / aquestes revistes / les meves revistes… 
    = Les llegeixo.
CD indeterminat
(no està introduït per un article determinat,
un demostratiu o un possessiu)
 en  Llegeixo revistes. / Llegeixo diaris.
   = En llegeixo.
 Llegeixo moltes revistes.
   = En llegeixo moltes.
 Llegeixo quatre revistes
    = En llegeixo quatre.
 Llegeixo alguns diaris
    = En llegeixo alguns.
CD neutre
(això, allò o una frase subordinada)
 ho  Entenc això / allò / el que m'has dit =
   = Ho entenc.
  • Cal tenir en compte que no podem elidir el CD d’una oració si no el substituïm pel pronom corresponent:
       En Pere demana que callis. → En Pere ho demana.
       (Però no *En Pere demana, perquè no hi ha CD i la frase no té sentit complet.)
     

Filtres

Nivell