Cercar Cerca avançada
Tornar

12. El subjecte

Intermedi 1

  • El subjecte d’una oració designa la persona o la cosa a la qual s’atribueix el predicat, és a dir, l’acció expressada pel verb.

En Joan estudia.
Els nens ja dormen.

Poden fer de subjecte d'una oració Exemples
 Un pronom  Nosaltres estudiàvem física.
 Un nom  Nena, vine!
 Un sintagma nominal  Les classes de batxillerat estan molt plenes.
 Un sintagma nominal coordinat  Les sabates negres i la faldilla llarga fan conjunt.  
 Una oració d’infinitiu  Cantar bé no és fàcil.
 Una oració substantiva  Que sigui lent no vol dir que sigui ruc.
  • El subjecte sempre concorda amb el verb en persona (1a, 2a o 3a) i nombre (singular o plural).

Jo menjo pomes. (1a persona singular)
Ells mengen peres. (3a persona plural)

  • L’ordre usual d’una frase és subjecte + predicat.

La Maria escriu cartes.
  subjecte         predicat

Però de vegades invertim l’ordre i col·loquem una coma per marcar-ho.

Escriu cartes, la Maria.
     predicat              subjecte

En les frases imperatives, el verb i el subjecte solen anar separats, també, per una coma.

Nens, veniu!

  • En una frase podem trobar el subjecte elidit quan ja sabem quin és pel context o, senzillament, quan no n’hi ha, com passa amb els verbs impersonals.

Plou molt. (impersonal)
Últimament em marejo molt. (elidit: jo)

  • Llevat de la preposició entre, el subjecte no n’admet cap altra.

Entre tu i jo solucionarem el problema.

  • El subjecte no es pot substituir quasi mai per un pronom feble. Quan sí que es pot, ho fem amb el pronom en.

Enguany de maduixes en surten moltes.
(Enguany surten moltes maduixes)

Etiquetes: subjecte

Filtres

Nivell