Cercar Cerca avançada
Tornar

3. Preparar intervencions orals

Intermedi 2

El guió

El guió és la columna vertebral d'un discurs ben estructurat: és el document escrit que conté els punts clau d'una intervenció oral i serveix de guia al ponent per parlar davant l'audiència.

És una eina per estructurar el discurs de manera lògica i ordenada, i per garantir que l'emissor tracti tots els punts de què vol parlar.

El guió pot ser més o menys detallat, en funció de les preferències del ponent i de la situació comunicativa, però sempre ha de garantir la claredat.

Ha de reflectir tant les idees fonamentals com les secundàries que se'n deriven. La relació entre aquestes idees és crucial per a la coherència del discurs.

El guió serveix de suport per a intervencions orals molt diverses, com pot ser una presentació d'un projecte, una exposició oral, un discurs, una ponència en un congrés o en unes jornades, una conferència, etc. És convenient tenir-lo sempre a mà per a aquells moments de dubte.


Consells per a preparar-se un bon guió:

  • Cal utilitzar paraules clau i frases curtes.

  • Cal que sigui relativament curt, clar i concís. S'han d'evitar les oracions llargues, que poden dificultar el seguiment del guió, i s'ha de mantenir el focus en els punts essencials.

  • És recomanable apuntar-s'hi els connectors que s'utilitzaran per enllaçar les idees (per començar, d'una banda, d'altra banda, tanmateix, a més a més...). Això ajudarà a mantenir la coherència i la fluïdesa del discurs.

  • Cal recórrer a l'ús de sinònims per a termes que podrien resultar repetitius o poc variats.

  • És necessari seguir una estructura genèrica que inclogui una introducció, un desenvolupament i una conclusió. Aquesta estructura proporciona claredat i facilita la comprensió per part de l'audiència.

Introducció (La introducció ha de captar l'atenció de l'audiència i establir l'objectiu de l'exposició.)
   Presentació personal.
   Anunci del tema que es tractarà.
   Opcionalment, motius d’haver triat aquest tema i interès que té.
   Breu explicació de l’ordre que seguirà l’exposició.

Desenvolupament (El cos o desenvolupament de la intervenció ha de desenvolupar els temes de manera ordenada i amb coherència.)

      1. Idea principal
          1.1. Idea secundària
               1.1.1. Detall o exemple
               1.1.2. Detall o exemple
     2. Idea principal
         2.1. Idea secundària
               2.1.1. Detall o exemple
         2.2. Idea secundària
               2.2.1. Detall o exemple

Conclusió o tancament (La conclusió ha de resumir els punts principals de la intervenció i deixar una impressió duradora. Es pot reiterar el missatge clau i finalitzar amb una cita, una pregunta provocadora o una crida a l'acció.)

   Síntesi de les informacions més rellevants.
   Idea essencial del que s’ha exposat, recomanació al receptor, comiat, etc.

Exemple de guió

Els beneficis d'estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys

Introducció:

  • Salutació i nom.

  • Soc una persona apassionada per l'aprenentatge i el creixement personal.

  • Avui vull compartir amb vosaltres els beneficis d'estudiar una carrera universitària després dels 50 anys.

  • Sovint, associem la universitat als joves, però veurem com aquesta etapa de la vida = oportunitat única per al creixement personal i professional.

  • Començaré parlant-vos dels beneficis d'estudiar amb + 50 anys i explicaré el cas de dues persones.


Desenvolupament:

PER COMENÇAR

1. Ganes d'aprendre i de mantenir-se actius:

  • D'UNA BANDA
    • Motivació principal: moltes persones majors de 50 anys decideixen estudiar perquè volen seguir aprenent i mantenir-se actives.
  • I AIXÒ
    • Beneficis físics i mentals: superar temors i complexos.
    • Els estudis universitaris ajuden a enfrontar situacions vitals traumàtiques com la viudetat, la malaltia o la pèrdua d'un familiar.
  • D'ALTRA BANDA
    • Millora de la capacitat intel·lectual i de memòria: l'aprenentatge continuat manté la ment activa.
  • ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE, TAMBÉ
    • Increment de relacions socials: la universitat és un espai per conèixer altres persones i compartir coneixements.
    • Participació en activitats culturals: anar a museus, teatres i cinemes enriqueix la vida cultural.
  • I, FINS I TOT
    • Adaptació a les noves tecnologies: aprendre a fer servir les TIC.
  • AIXÍ DONCS
    • Tolerància i humilitat: l'aprenentatge ens fa més oberts i comprensius.


2. Exemples personals:

  • La Mercè: prejubilada, va omplir l'agenda matriculant-se a la universitat i forma part d'un grup de sèniors. Diu que ara la seva vida té un sentit.
  • I TAMBÉ CAL PARLAR DEL
    • Josep Lluís: metge jubilat, gaudeix d'anar a classe amb joves. Els ajuda amb coneixements concrets.


Conclusió:

  • PER ACABAR
    • Estudiar una carrera universitària més enllà dels 50 anys ens aporta creixement personal, salut mental i física, i ens manté actius. Així que, si teniu ganes d'aprendre, no dubteu a fer-ho.
       
  • NO PERDEM DE VISTA QUE
    • La universitat no té edat i sempre hi ha temps per seguir aprenent i créixer.

La lectura en veu alta

Els deu consells que us ajudaran a fer una bona lectura en veu alta:

  1. Abans de llegir en veu alta, prepareu bé el text: assegureu-vos que n’enteneu bé el missatge.
     
  2. Fixeu-vos en quin tipus de text teniu al davant (instructiu, descriptiu, lúdic, etc.) per determinar quina entonació hi posareu.
     
  3. Tingueu sempre molt present que el ritme, l’entonació i les pauses que feu durant la lectura també aporten significat al text.
     
  4. Poseu atenció a la puntuació del text per tal de controlar la respiració i no fer pauses quan no toca: assageu com agafar aire i deixar-lo anar mentre llegiu perquè us duri fins al següent signe de puntuació.
     
  5. Per llegir bé no s’ha de córrer.
     
  6. Intenteu cuidar molt la pronunciació: tant la pronúncia del so de cada lletra com la de tots els sons de les paraules.
     
  7. Assageu bé aquelles paraules o fragments que preveieu que siguin complicats de dir en veu alta.
     
  8. Procureu ser fidels al text: sovint, si no preparem bé la lectura, podem inventar paraules, eliminar-ne o afegir-ne.
     
  9. Enregistreu-vos llegint en veu alta tantes vegades com calgui i escolteu-vos per aprendre dels errors.
     
  10. Llegir bé en veu alta és qüestió de pràctica: com més ho feu, si ho feu de manera conscient, millor llegireu.

Filtres

Nivell