Cercar Cerca avançada
Tornar

17. L’ús dels temps verbals

Elemental 1

CORRESPONDÈNCIA DE TEMPS VERBALS

  • Quan fem suposicions, utilitzem estructures en què hi ha dos verbs que segueixen aquest model:

Present
  Suposo que…
  M’imagino que…
  Crec que…

Futur, perfet o perifràstic
  … ho arreglaran.
  … ho han arreglat.      
  … ho van arreglar.

Imperfet, perifràstic
  M'imaginava que…
  Vaig suposar que…

Condicional, condicional perfet
  … ho arreglarien.
  … ho haurien resolt.

Present
  Dubto que…
  No m’imagino pas que…
  No crec pas que…

Present de subjuntiu, perfet de subjuntiu
  … ho arreglin.
  … ho hagin arreglat.

Imperfet
  Dubtava que…
  No m’imaginava pas que…
  No creia pas…

Condicional, imperfet de subjuntiu, plusquamperfet de subjuntiu
  … ho arreglarien.
  … ho arreglessin.
  … ho haguessin arreglat.

També podem fer suposicions amb el verb deure.
Podeu consultar més informació a la fitxa de les perífrasis verbals.

Correspondències verbals en les narracions

  • Temporals: quan en textos narratius
       Quan es va fer de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
       (→ Després d’una acció es produeix la següent. Són dues accions acabades.)

       Quan es feia de nit, llegia un poema amb la llum d’una espelma.
       (→ Totes dues accions es produeixen simultàniament en el passat.)
      
       Quan es feia de nit, vaig llegir un poema amb la llum d’una espelma.
       (→ Mentre la primera acció encara no ha acabat, es produeix la segona. La segona s’acaba mentre la primera encara dura.)
     
  • Temporals amb subjuntiu: l'endemà que, abans que, després que, perquè
       L'endemà que ens coneguéssim, ens vam prometre.
       Va voler tenir una criatura abans que ens caséssim.
       Va voler convidar-me a sopar poc després que ens coneguéssim.
       Em va convèncer perquè visquéssim junts.

Elemental 2

Les interrogatives indirectes

Per als casos en què reportem informació, cal tenir en compte que el temps del verb de l’oració principal afecta el temps del verb de l’oració subordinada.

Interrogativa directa Interrogativa indirecta: informació reportada
Present
  On vas?

Present > present
  Li pregunta on va.

Imperfet > imperfet
  Li preguntava on anava.

Perfet > imperfet
  Li ha preguntat on anava.

Passat perifràstic > imperfet
  Li va preguntar on anava.

Imperfet
  Què feies aquest matí a la biblioteca?

Present > imperfet
  Li pregunta què feia aquest matí a la biblioteca.

Imperfet > imperfet
  Li preguntava què feia aquest matí a la biblioteca.

Perfet > imperfet
  Li ha explicat què feia al matí a la biblioteca.

Passat perifràstic > imperfet
  Li va demanar què feia al matí a la biblioteca.

Perfet
  Quan has arribat?

Present > perfet
  Li pregunta quan ha arribat.

Imperfet > plusquamperfet
  Li preguntava quan havia arribat.

Perfet > plusquamperfet
  Li ha preguntat quan havia arribat.

Passat perifràstic > plusquamperfet
  Li va preguntar quan havia arribat.

Passat perifràstic
  Què vas fer dilluns al vespre?

Present > passat perifràstic
  Li pregunta què va fer dilluns al vespre.

Imperfet > passat perifràstic
  Li preguntava què va fer dilluns al vespre.

Perfet > passat perifràstic
  Li ha preguntat què va fer dilluns al vespre.

Passat perifràstic > passat perifràstic
  Li va preguntar què va fer dilluns al vespre.

Futur
  Què faràs demà al matí? 

Present > futur
  Li pregunta què farà demà al matí.

Imperfet > condicional
  Li preguntava què faria l'endemà al matí.

Perfet > condicional
  Li ha preguntat què faria demà al matí.

Passat perifràstic > condicional
  Li va preguntar què faria l'endemà al matí.

Pots ampliar la informació a la fitxa de les frases subordinades i interrogatives indirectes.

Subordinades amb infinitiu

La correspondència de temps verbals en oracions substantives de subjecte es representa al quadre següent:

Correspondència verbal Exemples
Present
+ infinitiu

Convé anar-hi.
És aconsellable anar-hi.
És
preferible anar-hi en grup.
És aconsellable comunicar-ho a les autoritats.
És assenyat posar-se el casc per precaució.

Present
+ que
+ subjuntiu

Convé que hi vagin.
És recomanable que hi vagi amb transport públic.
És
preferible que hi vagi amb la colla.
És aconsellable que ho comuniqui a les autoritats.
És assenyat que es posi el casc per precaució.

Condicional
+ infinitiu

Convindria anar-hi.
Seria aconsellable anar-hi.
Seria preferible establir uns terminis assumibles.

Condicional
+ que
+ imperfet de subjuntiu

Convindria que hi anessin.
Seria recomanable que anessin.
Seria preferible que hi anés amb bicicleta.  

Seria aconsellable que fes més esport.
Seria assenyat que consultés un expert.

El condicional

Per expressar una condició fem servir la conjunció si. També podem usar a condició que, només que, en cas de, en cas que, si no és que, posat que, mentre, tret que, llevat que…

En les frases condicionals cal tenir en compte els temps verbals i la correspondència entre els verbs que hi ha.

  • Utilitzem el mode indicatiu per introduir una condició que és possible o factible:

       Sipresent > present
          Si no ho entens, pregunta-ho.

       Sipresent > futur
           Si plou, no sortirem.
          Si vens a dinar comprarem postres.

          Si sou més responsables no tindreu problemes.
          Si podem començar més d'hora guanyarem temps.

       Si…
    imperfet > condicional
          Si ho explicaves a poc a poc, seguirien l’argumentació.
  • Fem servir el mode subjuntiu quan la condició és una hipòtesi que no és gaire possible que s’esdevingui:

       Si imperfet de subjuntiu > condicional
          Si plogués, no sortiríem.
          Si vinguessis a dinar compraríem postres.

          Si fóssiu més responsables no tindríeu problemes.
          Si poguéssim començar més d'hora guanyaríem temps.
  • Quan fem servir temps verbals compostos, la condició és impossible que s’esdevingui:

       Si… plusquamperfet de subjuntiu > condicional compost
          Si haguessis estudiat més, hauries tret més bona nota.
          Si hagués fet sol, hauríem anat a la platja.
          Si no hagués tingut tanta feina, hauria vingut al cinema.
          Jo també hi hauria vingut si no hagués hagut d'anar al dentista.

Elemental 3

El condicional compost

Plusquamperfet de subjuntiu Condicional compost
Si haguessis estudiat
Si hagués fet sol…
Si no hagués tingut tanta feina…
Si no hagués estat per la Joana…
Si hagués sabut que estaves malalta…
Si haguéssiu arribat més d'hora…
hauries aprovat.
hauríem anat a la platja.
hauria vingut al cinema.
… no hauria trobat aquesta feina.
… t'hauria vingut a veure.
hauríeu pogut sopar amb nosaltres.
  • Aquesta mena de frases també poden funcionar amb l’estructura inversa:
Condicional compost Plusquamperfet de subjuntiu
Jo també hi hauria vingut
T'hauria escrit
T'haurien convidat
… si no hagués hagut d'anar al dentista.
… si hagués tingut temps.
… si haguessin sabut que hi volies anar.

Suficiència 3

El temps del verb de l’oració subordinada depèn del temps del verb de l’oració principal. Tingueu en compte les correlacions següents:

Oració principal Oració subordinada   Exemples
Present d'indicatiu
 
Present d'indicatiu
Futur
Estudio perquè vull.
Diuen que vindran.
Imperatiu Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Fes-ho si vols.
Fes-ho quan puguis.
Futur Present d'indicatiu
Futur
Present de subjuntiu
Direu que són barruts.
Ho farem quan podrem.
Vindran quan acabin.
Perfet Present de subjuntiu
Futur
Condicional
Imperfet de subjuntiu
M'ha demanat que vingui.
M'ha dit que vindrà dissabte.
Ha avisat que arribaríeu tard.
Ha volgut que vinguéssim.
Passat perifràstic Condicional
Imperfet de subjuntiu
Passat perifràstic
Va creure que perdríem.
Va dir que callés.
Va dir el que va voler.
Condicional Imperfet de subjuntiu Voldrien que hi anessis.
Condicional perfet Plusquamperfet de subjuntiu   Ja hauries acabat, si haguessis treballat

Recordeu que, pel que fa als condicionals:

  • La combinació del condicional (oració principal) amb l’imperfet d’indicatiu (oració subordinada), encara que no sigui gaire usual, també és adequada.

Si llegies el diari, estaries informat.

  • Les oracions subordinades condicionals es construeixen amb l’imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu:
Temps Oració principal Oració subordinada
Simple Ho faria … si pogués.
Compost   Hauries tret bona nota… … si haguessis estudiat

D’acord amb això, en les oracions condicionals construïdes amb temps compost, a l’oració principal cal fer servir el condicional perfet i no pas el plusquamperfet de subjuntiu. La frase següent és, doncs, inadequada:

*Si haguessis estudiat, haguessis tret bona nota. → plusquamperfet de subjuntiu + plusquamperfet de subjuntiu

L’adequada és:

Si haguessis estudiat, hauries tret bona nota. → plusquamperfet de subjuntiu + condicional perfet

Filtres

Nivell