Cercar Cerca avançada

29. Verbs amb pronom

Bàsic 1

Hi ha formes verbals que tenen un pronom al costat del verb, una partícula invariable que hem de tenir en compte quan fem frases.

DIR-SE

  • El fem servir per presentar-nos, per dir el nom.

    Em dic Gemma. Em dic Màrius.
    I tu, com et dius? I ell, com es diu?
    Ens diem Mariona i Carles. I vosaltres, com us dieu?
    Es diuen Jep i Fidel.

LLEVAR-SE, PENTINAR-SE, DUTXAR-SE…

  • Aquests verbs expressen accions sobre el propi cos, per això s’anomenen verbs reflexius.
  Verb reflexiu model Exemples
 jo
 tu
 ell, ella, vostè
 nosaltres
 vosaltres
 ells, elles, vostès       
 em llevo
 et lleves
 es lleva
 ens llevem
 us lleveu
 es lleven
 Diumenge em llevo al migdia.
 A quina hora et lleves?
 La Joana és molt mandrosa i no es lleva quan sona el despertador.
 Ens llevem quan surt el sol.
 No us lleveu fins a les deu.
 Els alumnes es lleven amb ganes de venir a classe.
  • Exemples amb altres verbs reflexius.

    Cada dia em dutxo i prenc cafè. Després em rento les dents.
    I tu, et pentines?
    Es vesteix molt de pressa, sempre fa tard.
    Ens aixequem de la cadira quan entra el professor a l’aula.
    Us pinteu les ungles, vosaltres?
    Es toquen l’orella quan juguen a pòquer i es fan senyals.

     

AGRADAR

  • Per expressar gustos i preferències fem servir el verb agradar amb el pronom corresponent.

    M’agrada molt parlar amb els amics.
    No li agrada quedar-se a casa quan plou.
    A vosaltres us agrada fer esport?

     
  • Cal tenir en compte que el verb anirà en plural quan fem referència a coses plurals.
  Exemples en singular Exemples en plural
 a mi
 a tu
 a ell, a ella, a vostè
 a nosaltres
 a vosaltres
 a ells, a elles, a vostès       
 M’agrada molt la xocolata negra.
 T’agrada jugar a pilota?
 A la Maria li agrada la tecnologia.
 No ens agrada la nit.
 Us agrada el cafè?
 Als tutors els agrada la feina ben feta.
M’agraden molt les galetes de xocolata negra.
No m’agraden els jocs de pilota.
A en Pere li agraden els ordinadors.
Ens agraden molt les nits de lluna plena.
No us agraden gens els plats picants.
Als alumnes no els agraden els exàmens sorpresa.

HAVER-HI

El verb haver-hi serveix per situar.

Present Imperfet Futur
Ara hi ha tres persones.
Avui hi ha molta gent a classe.
Abans hi havia menys cotxes.
Fa temps hi havia moltes botigues.
Després hi haurà més gent.
D’aquí un any hi haurà alumnes nous.

   Ara, a les ciutats de Catalunya, hi ha més parcs.
   Abans hi havia més camps. En el futur, hi haurà més espais per a vianants.

   A les sis hi havia la presentació del disc.
   Ara a les set hi ha una conferència de premsa dels cantants i a les nou hi haurà el concert de presentació de la gira.

HAVER-HI I SER-HI

  • hi ha + SN explícit

—Que hi ha l’Imma? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
—Que hi ha el senyor Pou? —Sí que hi és. / No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No), no hi és.

  • hi és / hi són en altres casos

—Que hi és, (l’Imma)? —No, aquí no hi ha cap Imma. / (No,) no hi és.
—Que hi és, (el senyor Pou)? —No, aquí no hi ha cap senyor Pou. / (No,) no hi és.
—Que hi són, (els teus germans)? —Sí que hi són. / (No,) no hi són.

  • Serveix per diferenciar:

PER IDENTIFICAR
—(Que) és la Marta? —No, és l’Anna.     
—(Que) és l’Enric, aquell? —Sí que és l’Enric.

PER DEMANAR PER ALGÚ
—Que hi és, la Marta? —(No,) no hi és. / Sí, ara s’hi posa.
—Que hi ha la Marta? —Aquí no hi ha cap Marta. / —Sí, ara s’hi posa. 
—Que hi són, els nens? —Em sembla que s’equivoca (t’equivoques). / —Sí, de part de qui? / —Un moment, si us plau.

El verb haver-hi serveix per situar. A l’animació següent s’explica quan fem servir haver-hi i ser.

Bàsic 2

HAVER-HI / HAVER-N’HI

hi ha + nom (amb article, adjectius…)

n’hi ha (en + hi ha): el nom està substituït pel pronom en

Exemples:

—Hi ha gent a classe? —Sí, hi ha gent.
—Hi ha gent a classe? —Sí, n’hi ha.

—Saps si hi ha un quiosc a prop? —Sí, hi ha un quiosc a prop.
—Saps si hi ha un quiosc a prop? —Sí, n’hi ha un a prop.

—Quants arbres hi ha? —Hi ha cinc arbres.
—Quants arbres hi ha? —N’hi ha cinc.

—A la plaça hi ha una pastisseria i al carrer de Dalt hi ha una altra pastisseria.
—A la plaça hi ha una pastisseria i al carrer de Dalt n’hi ha una altra.

Ser-hi / Haver-hi

Exemples:

—Que hi són, els diners? —Sí que hi són.

—Que hi ha diners?  —Sí que hi ha diners.

—Que hi ha diners? —Sí que n'hi ha.

Quan diem hi ha i quan diem n’hi ha? Vegem-ho en l'animació següent:

Bàsic 3

Fixem-nos que hi ha verbs que duen pronom. Aquests verbs tenen el complement substituït, és a dir, o hi ha el complement o hi ha el pronom.

Vegem les taules d’exemples següents:

  • Recordar-se du complement o el pronom en.
  Recordar-se d'una cosa Recordar-se'n
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
Em recordo de quan era petit.
No et recordes del que t’he dit?
Es recorda molt sovint de vosaltres.
Ja no ens recordem del que feien abans.
Us recordeu d’aquell programa?
No es recorden de nosaltres.
Me'n recordo.
No te'n recordes?
Se'n recorda molt sovint.
Ja no ens en recordem.
Us en recordeu?
No se'n recorden.
  • Estar d’acord du complement o el pronom hi.
  Estar d'acord amb algú o alguna cosa Estar-hi d'acord
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
Estic d’acord amb això que dius.
Si estàs d’acord amb el projecte, signa.
No està d’acord a col·laborar amb nosaltres.
No estem d’acord amb els caps.
Esteu d’acord amb mi?
No estan d’acord amb la nova normativa del centre.
Hi estic d'acord.
Si hi estàs d'acord, signa.
No hi està d'acord.
No hi estem d'acord.
Hi esteu d'acord?
No hi estan d'acord.
  • Assemblar-se du un complement o el pronom hi.
  Assemblar-se a algú Assemblar-s'hi
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
M’assemblo a la meva germana.
T’assembles als teus pares.
S’assembla als seus amics.
Ens assemblem als avis.
Us assembleu a la mare.
S’assemblen als parents llunyans.
 M'hi assemblo.
 T'hi assembles.
 S'hi assembla.
 Ens hi assemblem.
 Us hi assembleu.
 S'hi assemblen.

Intermedi 2

Verbs amb combinacions pronominals binàries

  • anar-se’n
    • El verb anar-se’n vol dir ‘marxar’.
    • Normalment els pronoms van davant del verb, però en imperatiu, infinitiu i gerundi cal posar-los al darrere, units amb un apòstrof o un guionet.
    • Depenent del temps verbal i del contacte del pronom amb les vocals del verb, tenim diversos casos d’apostrofació.
    • Les formes ens n'anem i us n'aneu es poden escriure sense apostrofar, en contextos informals, ja que són les formes que fem servir habitualment en l'oral.
         Ens en anem que és tard.
         Quan us en aneu vosaltres?
    • Alguns exemples amb el pronom davant del verb:
          Me'n vaig, no hi faig res jo aquí.
          Segurament me n'aniré més tard.
          Ja te'n vas, abans de les postres?
          No vas dir que te n'aniries més tard?
          Se'n va anar sense avisar.
          Se n'hauria anat si sabés quina hora és.
          Me n'aniria de vacances ben tranquil·la. 
    • Alguns exemples amb el pronom darrere del verb:
         Vaig anar-me'n quan vaig saber la notícia.
         Ves-te'n ara mateix! No hi fas res aquí!
         Senyora Maria, vagi-se'n a casa a reposar, que sembla cansada.
         Anem-nos-en que aquí no hi fem res!
         Va, aneu-vos-en, que prendreu mal!
         Vagi-se'n que ja és tard!
Els pronoms davant i darrere el verb
 me’n vaig
 te’n vas
 se’n va
 ens n’anem 
 us n’aneu
 se’n van
 me n’aniré
 te n’aniràs
 se n’anirà
 ens n’anirem 
 us n’anireu
 se n’aniran
 me n’anava
 te n’anaves
 se n’anava
 ens n’anàvem
 us n’anàveu
 se n’anaven
 me n’he anat
 te n’has anat
 se n’ha anat
 ens n’hem anat
 us n’heu anat
 se n’han anat
 ---
 ves-te’n
 vagi-se’n
 anem-nos-en
 aneu-vos-en
 vagi-se’n
  • sortir-se’n
    • El verb sortir vol dir ‘anar a fora’, mentre que sortir-se’n vol dir ‘superar dificultats o entrebancs’ i sempre du el pronom reflexiu es, que canvia segons la persona gramatical, i el pronom en.
      Malgrat totes les dificultats que ha patit darrerament, se n’ha sortit prou bé.
      Ho veus com te n’has sortit?

      Us n’heu sortit molt bé!
  • tornar-se’n
    • El verb tornar significa ‘anar altre cop a un lloc’; en canvi, el verb tornar-se'n significa ‘anar altre cop al lloc de partida’, i sempre du el pronom reflexiu es, que canvia segons la persona gramatical, i el pronom en.
      Aquest Nadal seré a Catalunya amb la família, però al gener me’n tornaré a Islàndia, que és on visc.
      Fas mala cara. Si estàs pioc i no et trobes del tot bé, torna-te’n a casa i reposa.
      Si voleu, torneu-vos-en a casa i ja ho acabarem demà a primera hora.
  • Altres verbs amb combinacions de dos pronoms
    • Els verbs pronominals amb algun complement substituït formen combinacions binàries de pronoms, que poden anar davant o darrere del verb, depenent del temps verbal.
      Es va disfressar de papaia i els amics se’n van riure.
      La teva germana és molt sensible i no està bé riure-se’n.
      Son pare era molt malcarat i ell amb l’edat s’hi ha tornat.
      No és bo ser rancuniós i quan et fan una mala passada tornar-s’hi.

Podeu consultar la fitxa dels verbs anar i anar-se’n per ampliar la informació sobre aquests verbs, o bé la fitxa sobre els pronoms febles per ampliar els coneixements sobre les combinacions de dos pronoms.

Filtres

Nivell