Cercar Cerca avançada

2. Processos de formació lèxica

Elemental 1

La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’una arrel a la qual s’afegeixen sufixos o terminacions per obtenir paraules noves amb significats nous:
   mar: marí, marina, mariner, maresme, marítim, maror, mareig…
   hivern: hivernacle, hivernal, hivernada…

En aquest cas, mar i hivern són arrels, i són noms amb un significat ple. Però hi ha altres casos:
   dorm-: dormir, dormilega, endormiscar-se, adormir-se, dormitori…

En aquest darrer cas, l’arrel coincideix amb la tercera persona verbal del present del verb dormir.

Sufixos per a la derivació

Fem servir sufixos per:

  • expressar conjunts i quantitats: -ada, -at, -menta: ventada, aiguat, xerramenta...
  • establir mides diverses: -et, -eta com a diminutius; -às, -assa com a augmentatius: personeta, cotxàs…
  • definir dimensions: -ària, -ada: amplària, llargada…
  • anomenar arbres fruiters: -er, -era: taronger, esparreguera, tomaquera…

També podem fer servir sufixos augmentatius per expressar valoracions positives o valoracions negatives:

  • expressem admiració o fem valoracions positives: -arro, -arra; -às, -assa
    tema > temarro, veu > veuarra;
    peu > peuàs, partit > partidàs, festa > festassa, casa > casassa

     
  • expressem menyspreu o valoracions negatives: -ot, -ota
    vestit > vestidot, gos > gossot
    cadira > cadirota, veu > veuota, paraula > paraulota

Terminacions per a la derivació

  • Noms derivats d’altres noms
Terminacions       Derivats
-ista flauta    flautista
guió 
  guionista
recepció 
  recepcionista
dent → dentista
-ta gimnàs → gimnasta
astronau → astronauta
  • Noms cultes derivats d’altres noms
Terminacions       Ell és... Ella és... Es dedica a...
-leg, -loga psiquiatre
químic
informàtic
biòleg
antropòleg
filòleg
psiquiatra
química
informàtica
biòloga
antropòloga
filòloga
la psiquiatria
la química
la informàtica
la biologia
l'antropologia
la filologia
-ista dentista
oculista
dentista
oculista
l’odontologia
l’oftalmolofia
altres... advocat
etnògraf
advocada, advocadessa
etnògrafa
advocacia
etnografia
  • Noms derivats de verbs
Terminacions       Derivats
-all mirar  →  mirall
ventar 
→  ventall
raspar
  →  raspall
-dor abocar  →  abocador
rebre  →  rebedor
recollir  →  recollidor
-dora aspirar  →  aspiradora
calcular  →  calculadora
rentar  →  rentadora
  • Noms derivats de verbs per expressar l’acció i l’efecte d’un verb
Terminacions Derivats
-ció               congelar  → congelació
indicar
  → indicació
pronunciar
  → pronunciació
publicar
  → publicació
-sió adherir  → adhesió
decidir  → decisió
expulsar  → expulsió
tensar
  → tensió
  • Noms derivats d’adjectius, equivalents a noms abstractes
Terminacions Derivats
-esa savi  → saviesa
calb
  → calbesa
honrat
  → honradesa
ferm
  → fermesa
àcid
  → acidesa
tímid
  → timidesa
  • Verbs derivats de noms
Terminacions Derivats
-ejar feina → feinejar
-itzar teoria → teoritzar
-ificar escena → escenificar
  • Verbs derivats d’adjectius
Terminacions Derivats
-itzar impermeable impermeabilitzar
independent
independitzar
àgil
agilitzar
agut → aguditzar
mimètic
mimetitzar
privat
privatitzar
-ificar simplesimplificar
tècnic
tecnificar
unit
unificar
  • Verbs derivats de verbs, amb un valor intensiu
Terminacions Derivats

-ejar

dormir dormisquejar
cantar
cantussejar
ploure
plovisquejar
-assar allargar allargassar

Intermedi 2

A part de la incorporació de formes lingüístiques d’altres llengües, cada llengua té uns recursos propis que permeten ampliar-ne el cabal lèxic.

  • La derivació consisteix en la formació de mots nous a partir d'un radical o d'un mot afegint-hi sufixos o prefixos.
    noi > noiet
    groc > grogor
    cansar > cansament
    illa > illenc

     
  • L’habilitació consisteix en l'adquisició d'una nova categoria gramatical.
    rosa (nom) > rosa (adjectiu)
    dinar (verb) > dinar (nom)
    mirador (adjectiu) > mirador (nom)

La derivació

El procés de derivació més habitual és l’adjunció d’un sufix a un radical o a un mot de la llengua.

  • Hi ha determinats sufixos que tenen una càrrega semàntica, és a dir, que incorporen un significat concret a la forma que acompanyen.
    • Així, hi ha sufixos que indiquen una idea de petitesa (diminutius), com -et o (cotxet, carreró);
    • Hi ha sufixos que indiquen una idea de grandària (augmentatius), com ara -às o -ot (xicotàs, vestidot);
    • També hi ha sufixos que indiquen l’establiment on es fa una activitat, com -eria (fusteria, sabateria), etc.
  • Aquesta incorporació de significat ens permet crear paraules noves i que la resta dels parlants interpretin ràpidament a què ens referim. Si algú s'inventés la forma disccompacteria, podríem deduir que parla d’un lloc on venen discos compactes.

A continuació hi ha una llista amb els sufixos més freqüents, que permeten formar noms, adjectius i verbs.

Derivats... Noms  
de substantius        -et, -eta: noiet, noieta
-ol, -ola: fillol, fillola
, -ona: carreró, pepona
-er, -era: caixer, caixera
-atge: fullatge
-eria: cerveseria
-isme: negacionisme
-ada: gentada
d’adjectius -or: grogor
-ia: alegria
-itud: exactitud
-tat, -dat: crueltat, bondat
de verbs -ció: aprovació
-ment: cansament
-dor, -dora: mocador, rentadora
-alla: troballa
Derivats... Adjectius  
de substantius                  -er, -era: brasiler, brasilera
-í, -ina: alacantí, alacantina
-à, -ana: ciutadà, ciutadana
-ut, -uda: grenyut, grenyuda
-enc, -enca: illenc, illenca
-ès, -esa: japonès, japonesa
d’adjectius -ós, -osa: grogós, grogosa
-ot, -ota: lletjot, lletjota
-et, -eta: nuet, nueta
-íssim, -íssima: negríssim, negríssima
de verbs -ós, -osa: abundós, abundosa
-tori, -tòria: giratori, giratòria
-dor, -dora: menjador, menjadora
-ble: amable
Derivats… Verbs  
de substantius -ar, -ir: arrelar, adolorir
-ificar: exemplificar
-ejar: senyorejar
-itzar: martiritzar
d’adjectius -ar, -ir: indignar, emblanquir
-ificar: fortificar
-itzar: modernitzar
-ejar: netejar
  • També és freqüent l’adjunció de prefixos, com ara pre- (preescolar, preromàntic), vice- (viceministra, vicerector), plus- (plusvàlua, plusmarca), sots- (sotspresident, sotsintendent), etc.
  • Com en el cas dels sufixos, els prefixos incorporen un valor semàntic: el prefix in- expressa negació (inatacable, innegable), el prefix des- denota la idea contrària (desafectat, desabrigat), ex- indica que algú era i ja no és tal cosa (exalcalde, expresidenta), etc.
  • Les paraules amb prefix no porten mai guionet, excepte els substantius i els adjectius que es formen amb el prefix no-: la no-violència, les persones no-catalanoparlants.

L’habilitació

Pel que fa a l’habilitació, consisteix a donar a un mot determinat una categoria gramatical diferent de la que tenia, sense afegir-li cap sufix o prefix.

  • Un exemple d’aquest procés és el verb esmorzar, a partir del qual formem el substantiu. Passa el mateix amb la resta d’àpats: dinar, berenar, sopar
       Quin esmorzar tan abundant!
       Avui per sopar menjarem peix
    .
  • Un altre exemple és el nom d’alguns colors: rosa, taronja, carabassa…, que són noms que poden funcionar com a adjectius.
       M’he comprat una camisa rosa.
       El cotxe carabassa està mal aparcat.
  • També els gentilicis respresenten un canvi entre nom i adjectiu, que es correspon a l’habilitació.
       L’alumna gal·lesa del curs parla rus.
  • Un tipus de formació força recent és el de les paraules creades a partir d’una forma abreujada:
    • així, de la forma RADAR, corresponent a radio detecting and ranging, s’ha passat a la paraula radar;
    • de les sigles SIDA, corresponents a síndrome d'immunodeficiència adquirida, obtenim la paraula sida;
    • altres mots que s’han format d’una manera semblant són làser, mòdem, covid, etc.

Intermedi 3

La composició

  • Un altre procés comú de què disposa el català per formar paraules és la composició, que consisteix a formar mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots.
       fil + ferro → filferro
       catalano + argentí → catalanoargentí
       cara + girat → caragirat
     
  • La majoria de les paraules compostes s’escriuen com un sol mot, sense guionet.
       compravenda, blaugrana, sordmut, pocavergonya, maldecap, grecoromà, politicosocial, etc.
     
  • En alguns casos, però, posem un guionet.

Per als usos del guionet, consulteu la fitxa corresponent.

Filtres

Nivell