Cercar Cerca avançada

40. Els adverbis

Bàsic 1

Els adverbis són paraules invariables que modifiquen verbs, és a dir, ens en donen una informació complementària. També pot modificar adjectius i altres adverbis.

  • Adverbis de temps
sempre
  •  Indica ‘en tot moment’, ara i abans.
       Sempre vaig en bicicleta, m’agrada fer esport per desplaçar-me.
mai
  • Indica ‘en cap moment’, ni ara ni abans.
       No agafo mai el metro, tinc claustrofòbia.
encara
  • Per indicar que en un moment determinat una cosa continua passant.
       Avui a la tarda encara fa sol.
  • Serveix per fer èmfasi en les comparacions.
      Ella és molt treballadora, però la seva germana encara ho és més.
ja
  • Davant d'un verb en present, expressa una acció immediata.
       Ja vinc!
       Són les dues i ja soc a casa.
  •  Adverbis de lloc, de situació
aquí
damunt, sobre
davant
a la dreta, a mà dreta
a prop, a la vora
fora
dins, dintre
entrant
pujant
baixant
(per tot) arreu
enlloc
allà, allí
sota
darrere
a l'esquerra, a mà esquerra  
lluny
al fons, al final
al costat  
sortint
a baix
a dalt

al mig
al centre             

         Visc aquí. Davant de casa hi ha una estació de tren.
         Al fons hi ha la cuina. A mà dreta hi ha un lavabo, i a mà esquerra, el dormitori.
         La plaça és baixant a mà dreta.
         Aquí al costat hi ha un forn. Darrere el forn hi ha una pastisseria.

 

  • Adverbis de quantitat
 massa
 molt
 força        
 bastant
 poc
 una mica       
 prou
 poc
 tant            
 (no) gaire
 (no) gens
 (no) gens ni mica
  • Algunes remarques sobre els adverbis de quantitat:
    • Alguns exemples dels adverbis de quantitat:
           M'agrada molt fer esport. Viatjo molt amb els amics.
           M'agrada força cuinar per a la família. Parla força català.
           M'agrada bastant cuinar per als amics. Quan té temps lliure, escriu bastant.
           No m'agrada gaire netejar la casa. M'agrada poc netejar la casa.
           No m'agrada gens rentar el vàter. No condueix gens.
           No m'agrada gens ni mica sortir a treballar quan plou.
       
    • Els adverbis força i bastant són equivalents, i impliquen una quantitat considerable.
          El meu pare camina força.
          El meu cosí canta força.

       
    • Els adverbis massa i prou no indiquen una quantitat concreta.
         Treballa massa. (més del que cal)
         Fa prou esport. (en fa una quantitat suficient)
       
    • Els adverbis gaire, gens i gens ni mica es fan servir en frases negatives.
         No parla gaire. (vol dir que una mica sí que parla)
         No estudia gens. (implica una quantitat nul·la)
         No treballa gens ni mica. (una quantitat nul·la amb èmfasi)

Si vols ampliar la informació sobre aquests adverbis, pots consultar la fitxa dels quantitatius.

Bàsic 2

  • Preposicions i adverbis de lloc 
De direcció
 cap a
 entre
 fins a
 amunt

 al capdamunt
 endavant
 endins
 enlaire
 tocant a
 al voltant (de)
 pels voltants (de)   
 avall
 al capdavall
 endarrere
 enfora
 tot dret
De situació
a banda i banda
a cada costat

a cobert
a l'exterior
a terra
dins (de)
esquerra
allà, allí
davant
al voltant (de)
al costat (de)
a dalt (de)
pujant a mà esquerra
baixant les escales
al final
al pis de sobre
a dalt de tot
enmig
al mig
a l'aire lliure
a l'interior
enlaire
fora
dreta
aquí
darrere
entre
al bell mig
a baix
pujant a mà dreta                
pujant la rampa
al començament
al pis de sota
a baix de tot
  • Adverbis i expressions de temps
 primer
 després
 llavors
 aleshores
 tot seguit
 a continuació           
 l'altre dia
 al cap d'una estona                
 de seguida
 de sobte
 més tard
 finalment
 l'endemà 
 durant...

Bàsic 3

Els adverbis també o tampoc

Per afirmar i negar fem servir adverbis.

Adverbis d'afirmació Adverbis de negació

també 
i tant
de debò
de veritat
no
no pas
tampoc
de cap manera
per res del món
  • Per reafirmar i expressar coincidència en una frase afirmativa fem servir també.
       M’han dit que demà aneu a teatre amb la colla. Nosaltres també hi vindrem.
     
  • En canvi, per expressar la coincidència en frases negatives, fem servir tampoc.
       -Aquest cap de setmana no sortirem.
       -Nosaltres tampoc. Preferim quedar-nos a casa.

MAI, ENLLOC, TAMPOC

   sempre    mai En Pere va sempre amb tren, però en Joan no hi va mai.
 pertot enlloc Al balcó hi havia formigues pertot, per a l'apartament no n'hi havia enlloc.  
 també    tampoc   —Els meus germans són alts. —Doncs els meus també.
—A mi no m’agrada el teatre, i a tu? —A mi tampoc.

Elemental 1

Estructures comparatives

Són construccions que estableixen una relació d’igualtat o de desigualtat.

  • Construccions que expressen igualtat:

    tan… com…, tant l’un com l’altre, ni l’un ni l’altre, tots dos, l’un... i l’altre…, igual de… que…

    La Jordina és tan professional com la Neus.
    Tant l’un com l’altre s’esforcen a millorar. Tant l’una com l’altra s’hi esforcen.
    Ni l’una ni l’altra són bones persones. Ni l’un ni l’altre juguen bé.
    Tots dos viuen a ciutat. Totes dues viuen en un pis.
    L’una és grisa i l’altra no. L’un és blanc i l’altre vermell.
    Treballo tan intensament com voldria.
    Juga igual de malament que el seu germà.

     
  • Construccions que expressen desigualtat, que poden ser de superioritat o d’inferioritat:

    • més… que…, millor que són construccions de superioritat
    • menys… que…, pitjor que són construccions d’inferioritat

    Guanya més diners la Marta que no pas en Joan.
    És més puntual en Pere que la Mercè.
    Tenim un local millor que no pas ells.
    Tenen un pis més ampli que nosaltres.
    Corre més que ningú.

    El meu germà té menys roba que jo.
    Ho fem pitjor nosaltres que ells.
     

Elemental 3

Situacionals i possessius

Per indicar el lloc o la ubicació podem fer servir un adverbi amb un possessiu o bé l’adverbi amb un nom o un pronom. En aquest darrer cas, cal fer servir la preposició de després de l’adverbi.

Adverbi i possessiu Adverbi amb nom o pronom
davant meu
darrere teu
a prop seu
al costat nostre
sobre vostre
sota seu
davant de mi
darrere de tu
a prop d'en Joan
al costat de nosaltres
sobre de vosaltres
sota d'ells
  • Ho podem il·lustrar amb els exemples següents:

       No et posis davant meu. Ets massa alt i no em deixes veure res.
       Guarda'm lloc! Jo vull seure al costat teu.
       Sempre va darrere de la Maria, darrere seu com un gosset.
       Nosaltres vivim al tercer pis i ells, al segon. Ells viuen sota nostre.
       Com és que no ens heu vist? Si érem davant vostre!

Intermedi 1

Els adverbis són mots invariables. Etimològicament, el terme adverbi significa ‘al costat del verb’. La seva funció bàsica és complementar el verb, però també poden acompanyar un adjectiu o un altre adverbi.

En Marc menja molt per dinar. (complementa un verb: menja)
Fa uns dibuixos molt bonics. (complementa un adjectiu: bonics)
Treballa molt tranquil·lament. (complementa un altre adverbi: tranquil·lament)

  • De manera
       bé, ben, com, així, millor, pitjor, alhora, només, almenys, corrents, gairebé, quasi, alt, baix, arreu, arran, fort, fluix

    La majoria d’adverbis de manera es formen afegint -ment a la forma de femení singular d’un adjectiu:
       lent > lenta > lentament
       dolç > dolça > dolçament
       feliç > feliç > feliçment
     
  • De temps
    ara, quan, aleshores, sempre, sovint, mai, després, abans, ja, aviat, tard, avui, ahir, demà, alhora, encara
     
  • De lloc
    on, aquí, allà, enlloc, dintre, fora, davant, darrere, sobre, sota, amunt, avall, prop, lluny, amunt, ençà, on
     
  • De quantitat
    almenys, molt, poc, més, quant, menys, tan, bastant, massa, gaire, gairebé, força, prou, gens, res
     
  • D’afirmació 
    sí, també, prou, àdhuc, cert, efectivament
     
  • De negació
    no, tampoc
  • De dubte
    potser, probablement

Els adverbis de manera amb -ment

  • La majoria dels adverbis d'aquest tipus es formen afegint -ment a la forma femenina de l'adjectiu qualificatiu (tranquil·lament, fàcilment...).
     
  • Ara bé, no tots els adverbis en -ment són de manera. També poden indicar:
    • temps: immediatament, actualment...
    • lloc: externament, localment...
    • quantitat: totalment, aproximadament...
    • afirmació: evidentment, certament...
    • dubte: possiblement, segurament...
       
  • Quan hi ha dos adverbis o més amb la terminació -ment, es pot optar per no suprimir-ne mai el sufix (opció preferible) o suprimir el de l'últim adverbi i deixar-hi el primer.
       Va llegir tranquil·lament i serenament.
       Va llegir tranquil·lament i serena.

Intermedi 2

Els adverbis són mots invariables que modifiquen altres elements gramaticals, com ara verbs, adjectius i adverbis.
   Llegeix sovint.
   No s'ho ha passat .
   Avui tenim orxata força bona.
   La Carme és més aviat esquerpa.

Si la funció d'adverbi la fa més d'una paraula, parlem de locució adverbial.
   Sempre parla a poc a poc.
   Hi havia gent a tot arreu.

La funció primordial de l'adverbi i de les locucions adverbials dins de l'oració és la de complement circumstancial, que pot ser de manera, quantitat, lloc, temps...

Adverbis de dubte, probabilitat i possibilitat

  • Alguns adverbis o locucions adverbials de dubte, probabilitat o possibilitat ens poden servir per elaborar textos i desenvolupar propostes.
    a la millor, potser, probablement, possiblement, segons com, segurament, si de cas, si molt convé, tal vegada, tal volta…
     
  • Aquests adverbis introdueixen graus diversos de veritat de l’acció, però es construeixen amb el mode indicatiu:
    Potser no vindré demà amb vosaltres.
    Segurament ja us heu adonat de les dificultats que comporta.
    Si molt convé, ja me n’encarrego jo d’aquest cas.
    Tal vegada ja s’han adonat dels problemes.
    A la millor només es tracta d’una qüestió d’atzar.

Intermedi 3

Adverbis i locucions adverbials de manera

  • Tot seguit hi ha un recull d’adverbis de manera:
així
bé / ben
mal / malament
millor
pitjor
corrents
de pressa
a correcuita
amb una esgarrapada
a les palpentes
a les fosques
a la babalà
d'amagatotis
de franc
a compte
en un tres i no res
debades
endebades

de debò
quasi
gairebé
si fa no fa
sols / solament / només
tot
sobretot
dempeus
  • Les formes aixís, aixins i aixina, que s’empren col·loquialment, són inadequades en un registre formal.
     
  • Els adverbis mal i ben van davant de l’element que modifiquen, mentre que malament i van al darrere.
       Això està mal fet. ⇔ Ho has fet malament.
       Això està ben fet. ⇔ Ho has fet bé.
     
  • No s’ha de confondre gaire bé (‘poc bé’) amb gairebé (‘quasi’).
       No em trobo gaire bé.
       Ja gairebé he acabat el treball.
     
  • Sols, solament i només són formes sinònimes (la normativa no recull *solsament).
     
  • No s’ha de confondre sobre tot amb sobretot (→ fitxa).
       No sé què dir sobre tot això que ha passat…
       Sobretot no t’oblidis de trucar-me!

Adverbis i locucions adverbials de quantitat

quant *
molt
poc
bastant
gaire
massa
força
més
a més a més
menys
gens *
una mica
ni mica
ni gota
prou (suficientment)
amb prou feines
mig
a mitges
mig mig
gairebé / quasi *
almenys
pel cap baix
com a mínim
si més no
tan *
tant *

* També poden ser de manera.

  • Cal no confondre quan (de temps) i quant (de quantitat).
       No recordo quan vam anar a Suïssa.
       Has vist quant de sucre he comprat?
     
  • Cal distingir entre gens (quantitatiu) i res (pronom equivalent a ‘cap cosa’) (→ fitxa).
       No farem res aquest cap de setmana.
       No té gens de paciència.
     
  • L’adverbi tan s’escriu davant d’un adjectiu, d’un altre adverbi o d’una locució adverbial, mentre que tant s’usa davant d’un nom, funcionant com un adjectiu, i també pot fer d'adverbi (→ fitxa).
       Vine tan aviat com puguis.
       És tan simpàtic com tu.
       Tinc tants diners que no sé què fer-ne.
       Si menges tant tindràs mal de panxa.

Adverbis i locucions adverbials de lloc

aquí / ací
cap aquí
allà / allí
cap allà
enllà dalt
(a) dalt *
dalt de tot
amunt / enlaire *
(a) baix *
de baix estant
avall / davall *
al voltant
darrere / rere
davant
arran / ran
arreu / pertot
per tot arreu
per totes bandes
damunt
al capdamunt
al capdavall
al capdavant
sobre
sota / dessota / davall
dins / dintre
a dins / a dintre
enfora
endins / endintre
endavant / avant
endarrere / enrere
darrere
enlloc *
entremig
enfora
enlaire *
lluny
on
a on
prop
a prop
  • Els adverbis amunt i avall indiquen direcció i (a) dalt i (a) baix indiquen repòs, situació.
       Segueix aquest carrer cap amunt fins que trobis una plaça.
       Quan arribis a dalt de tot del carrer trobaràs una plaça.
     
  • No s’ha de confondre enlloc (‘a cap lloc’) i en lloc (‘en comptes (de)’).
       No l’he trobada enlloc.
       En lloc de salsitxes he comprat botifarres.
     
  • Cal no confondre enlaire (‘amunt’) amb en l’aire (‘volant, per l’aire’).
       Llança la pilota ben enlaire i després mira d’entomar-la.
       Mentre l’avió era en l’aire tenia una sensació de mareig.

Adverbis i locucions adverbials de temps

avui / hui
avui dia
demà
demà passat
abans
abans-d'ahir
anit
anit passada
sempre
tothora
mai
sovint
quan
ara
suara
enguany
antany
ara com ara
ara per ara
fins ara
des d'ara
per ara
de tant en tant
llavors / aleshores *
abans
primer
de primer
aviat / prompte
d'hora
tard
a deshora
cap al tard
de tard en tard
tard o d'hora
després
havent + participi *
en acabat
de seguida
tot seguit
alhora / ensems *
ja
encara
encara ara
mentrestant (entretant)
al matí, a la tarda...
  • Cal evitar les formes *llavòrens, *allavores, *llavonses o *llavontes, que s’utilitzen col·loquialment.
     
  • No s’ha de confondre aleshores (‘en aquell moment’) amb a les hores (‘en aquelles hores concretes’).
       Van arribar al mig del bosc i aleshores van adonar-se que s’havien perdut.
       No et recomano agafar el metro a les hores de més afluència.
     
  • La construcció havent + participi expressa una acció anterior i finalitzada respecte a la que s’expressa en l’oració principal. Es fa servir sobretot amb els verbs dinar i sopar, que són formes lexicalitzades que indiquen el temps de les primeres hores de la tarda i les darreres hores del vespre, respectivament.
       M’agrada fer una becaina havent dinat.
       A casa, havent sopat, mirem alguna sèrie per relaxar-nos.
     
  • Cal no confondre alhora (‘al mateix temps’) amb a l’hora (‘puntualment, en el moment assenyalat’) (→ fitxa).
       Vols que ens llancem a l’aigua alhora?
       Arribaran a l’hora de dinar.
     

Adverbis i locucions de negació

  • Els principals adverbis i locucions adverbials de negació són:
       no, tampoc, poc, no...pas, no pas, de cap manera, no gens, i ara!
     
  • Sentit negatiu i positiu de gens, enlloc, tampoc i mai
    Els mots gens, enlloc, tampoc i mai (de la mateixa manera que amb els mots ningú, res, cap) poden tenir sentit negatiu o sentit positiu, segons el context.
     
    • Sentit negatiu
      Quan tenen sentit negatiu i van davant del verb, en registres formals s'ha fet servir tradicionalment l'adverbi no per reforçar la negació. Actualment, les dues opcions són possibles en tots els registres.
          Ningú (no) vindrà (però No vindrà ningú).
          Gens, (no) en volia (però No en volia gens).
          Enlloc (no) es diu (però No es diu enlloc).
          Això mai (no) ho he dit (però No ho he dit mai, això).

      Les oracions que s'introdueixen amb la partícula sense no admeten el reforç de no:
          Van portar-li un regal sense que la Berta no els ho hagués demanat.
       
    • Sentit positiu
      Aquests mateixos mots tenen un sentit positiu en oracions hipotètiques o interrogatives.
         Que tens gaire de gana? (= tens gana?)
         Si mai em necessites... (= si alguna vegada em necessites...)
         Que hi ha ningú? (= hi ha algú?)
         Que en vols gens? (= una mica)
       

Adverbis i locucions de probabilitat

  • La probabilitat es pot expressar amb adverbis i locucions adverbials com:
       potser, possiblement, potser, potser sí, potser no, tal vegada, tal volta, a la millor, qui sap, qui sap si, si molt convé

     
  • No hem de confondre l'adverbi de probabilitat potser amb la perífrasi verbal pot ser (→ fitxa).
       La Maria ahir es trobava malament i potser avui no vindrà.
       No pot ser que encara no hagis acabat els deures.
     
  • Cal evitar el castellanisme igual: cal substituir-lo per un adverbi de dubte o per la perífrasi de probabilitat o possibilitat.
       *Igual vindrà tota la família. (inadequada)
       Potser vindrà tota la família. (adequada)

Suficiència 2

Ús de la partícula negativa ‘pas’

  • Fem servir el mot pas per matisar o reforçar la negació, i ens serveix per expressar:
    • Prohibició: No vingueu pas avui!
    • Negació: No arribarem pas a temps si condueixes tan a poc a poc.
    • Comparació: M'agrada més el vestit vermell que no pas el taronja.
    • Probabilitat o dubte: No voleu pas venir a casa meva?
       
  • La partícula pas es col·loca darrere del verb en temps simples, però en temps compostos i perífrasis pot variar de posició:
       No vindré pas. No ho sé pas, això.
       No ha vingut pas. No ha pas vingut, ell.
       No pot pas venir. No pot venir pas.
       No deus pas tenir l'informe enllestit? No deus tenir pas l’informe enllestit?

     
  • La partícula pas es fa servir en comptes del no al català septentrional:
       pas qui vindrà. (en comptes de No sé qui vindrà o No sé pas qui vindrà.)

Ús de l’adverbi ‘no’ sense valor negatiu

  • L’adverbi no proporciona un valor negatiu a la frase.
       No vindré perquè estic cansada.
       Avui no fa sol.
       En Pere no ha fet els deures de català.

     
  • En certes construccions, en què sovint és opcional, no té aquest valor negatiu:
       L'has d’anar a veure abans que no marxi.
       Parla amb ella abans no sigui massa tard.
       De poc que no perdo el tren.
       Fins que no hagi arribat tothom, no començarem la prova.
       Pateix perquè
    tot plegat no li dugui problemes.
       S'estima més quedar-se a casa que no pas sortir amb la colla.

Filtres

Nivell