Cercar Cerca avançada

25. Les perífrasis verbals

Bàsic 3

Les perífrasis verbals són el conjunt d’un verb conjugat i un verb en forma verbal impersonal, que pot tenir una partícula d’enllaç al mig. Aquest conjunt té un significat propi diferent del significat de cadascuna de les parts que el componen.

Les perífrasis poden indicar possibilitat, probabilitat, obligació, imminència, etc.
   No puc venir, aquest vespre estic ocupat.
   He de fer una prova per obtenir el certificat.
   Nosaltres marxem, ja deu ser tard.
   Acaba d’arribar la Joana d’un viatge a Grècia.
   Deixa de fer el ruc i para atenció.
   Avui, malauradament, torna a ploure.
   Per dormir bé cal deixar de mirar tant el mòbil.

Perífrasi de probabilitat

deure + infinitiu per expressar probabilitat

  • Com que és una forma impersonal, es fa servir la 3a persona, en singular o en plural.
    -Quina hora és?
    -No porto rellotge. Deu ser la una.
    -Crec que és més tard. Deuen ser les dues.

    -On són els nens?
    -No han arribat. Encara deuen ser al parc.

    Devia arribar tard perquè avui està molt cansat.

Perífrasi d’obligació

haver de + infinitiu per expressar obligació

  • Les perífrasis d’obligació amb haver poden tenir una forma impersonal. El verb haver sempre es fa servir en 3a persona.
       S’ha d’arribar puntual.
       S’ha de ser bona personal.
       S’havia de fer l’exercici.
       L’any vinent s’haurà de pagar una quota.

     
  • També poden fer referència a una persona verbal. En aquest cas el verb es conjuga:
       -Si tinc un accident, què he de fer?
       -Per a totes les emergències, has de trucar al 112.

       Havien de fer un resum del tema.
       Haureu de comprar menjar per deu dies.
       Pel teu bé hauries de fer més cas del que et diuen.

Caldre + infinitiu

  • És una forma impersonal que es pot fer servir en diversos temps verbals però en 3a persona del singular.
       Cal tenir paciència.
       Caldrà pensar una possible solució.
       Caldria saber si vindran o no.

     

Cal que + subjuntiu

  • He de fer servir la forma verbal de subjuntiu conjugada.
       Cal que arribi puntual a classe.
       Cal que parlis en veu baixa per no distrure els companys.
       Cal que compreu el dinar.
       Cal que esmorzin bé.

Si et cal consultar les formes de subjuntiu, consulta la fitxa corresponent.

Elemental 2

Perífrasi de probabilitat

Per expressar probabilitat, fem servir aquesta fórmula amb el verb deure:

  present imperfet
jo
tu
ell, ella, vostè
nosaltres
vosaltres
ells, elles, vostès
dec 
deus
deu
devem
deveu
deuen
devia
devies
devia
devíem
devíeu
devien

La  construcció deure + infinitiu ens indica probabilitat, com mostres els exemples següents:

-Mira com corre en Joan.
-Deu fer tard.

-Són les set del vespre i ja prepara el sopar.
-Deu tenir gana.

-On són els nens?
-No ho sé. Deuen ser al jardí.

-Quina hora deu ser?
-Deuen ser quarts de nou.

-Diuen que no volen fer postres.
-Deuen haver menjat massa per dinar.

-A quina hora devien arribar?
-Cap allà a les sis.
-A aquesta hora ja no deuran venir.

-Fan molt de goig els teus avis.
-I tant! I de joves devien fer-ne molt, també!

La probabilitat es pot expressar amb fórmules que fan servir l’indicatiu i fórmules que fan servir el subjuntiu.

Amb indicatiu Amb subjuntiu
Potser…
   Potser els lladres van sentir el soroll.
   Potser es tracta d’un incident sense importància.
  

És probable que…
   És probable que el cridin a declarar.

És possible que…
   És possible que encara no hagi arribat.

Pot ser que…
   Pot ser que es tracti d’un incident sense importància.

 

La construcció del verb deure + infinitiu expressa una hipòtesi, mentre que deure + infinitiu perfet expressa una hipòtesi de la causa.

Infinitiu Infinitiu perfet

No sé pas què fa al mercat a aquestes hores. Deu comprar alguna cosa per sopar.

Darrerament fa mala cara. Deu dormir poc aquests dies.

Deu ser mestre. Es nota que té traça explicant coses a les criatures.

Deu haver anat a comprar. Hi deu haver anat aquest matí, perquè hi ha la nevera plena.

Avui fa mala cara. Deu haver dormit poc aquesta nit.

Deu haver estat mestre. Ara que és gran i està jubilat, es nota que té traça explicant coses a les ciratures.


 

Intermedi 1

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs: un d’auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d’infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.
   Hauria d'acceptar la feina.

En aquest cas, hauria és l’auxiliar, que hi aporta el temps i la persona, i l’infinitiu acceptar és el verb principal, que hi aporta el significat.

Les perífrasis d'obligació

  • Si es vol indicar qui té l'obligació o la necessitat, podem fer servir haver de + infinitiu en qualsevol temps verbal.
       Has de dormir més.
  • Si no es vol indicar qui té la necessitat o l'obligació, podem fer servir s'ha de + infinitiu en qualsevol temps verbal.
       Per ser un bon cambrer s'ha de ser ràpid.
  • A més de l'estructura haver de + infinitiu, també podem fer servir caldre + infinitiu i caldre + que + verb conjugat.
       Has de dormir més.
       Caldria fer cursos més intensius.
       Cal que dormis més hores al dia.
  • És incorrecte l'ús de *tenir que + infinitiu, *deure de + infinitiu, *haver-hi que + infinitiu i *ser precís que + verb conjugat.

Intermedi 2

Les perífrasis de probabilitat

  • Per expressar una idea de probabilitat podem fer servir deure + infinitiu, que equival a un verb acompanyat d’un adverbi com ara probablement, segurament o potser.
       Probablement té 40 anys. Segurament té 40 anys. Potser té 40 anys. Deu tenir 40 anys.
  • Per expressar la probabilitat en present fem servir deure + infinitiu en present.
       Deu ser bona persona.
  • Per expressar la probabilitat en passat fem servir deure + infinitiu en passat, mai en condicional.
       Devien tenir gana. (i no *Deurien tenir gana.)
  • Per expressar la probabilitat en futur hem de fer servir el verb en futur i un adverbi.
       Probablement no vindran.
  • Cal evitar l’ús del futur i el condicional i de la paraula igual per expressar la probabilitat.

Les perífrasis d’imminència

  • Per expressar la imminència d’un fet en passat podem fer servir anar a + infinitiu.
       Just en el moment en què t’anava a trucar va sonar el telèfon.
  • Per expressar la imminència d’un fet en present podem fer servir estar a punt de + infinitiu.
       El tren està a punt d’arribar a l’estació.

Recordeu

A continuació hi ha una graella que recull totes les formes que podem fer servir en les perífrasis d’obligació, de probabilitat i d’imminència i les formes que hem d’evitar:

Perífrasis Exemples
 Perífrasis d’obligació
 haver de + infinitiu
 caldre + infinitiu
 caldre que + verb conjugat
 *tenir que + infinitiu
 *haver-hi que + infinitiu
 *ser precís que + verb conjugat 
 
 Haurem d'afanyar-nos si no volem fer tard. 

 Cal donar les instruccions correctament.
 Caldria que arribessis d'hora.
 *Tens que fer els deures cada dia. Has de fer deures cada dia.
 *Hi ha que fer moltes coses. S’han de fer moltes coses.
 *És precís que facis els deures. Cal que facis els deures.
 Perífrasis de probabilitat
 deure + infinitiu
 *verb en futur
 *verb en condicional
 *igual
 
 Deu ser en Martí.

 *No tinc rellotge, seran les deu. No tinc rellotge, deuen ser les deu. 
 *Va trucar perquè voldria alguna cosa. Va trucar perquè devia voler alguna cosa. 
 *Igual no vinc perquè tinc feina. Potser no vinc perquè tinc feina.
 Perífrasis d'imminència
 anar a + infinitiu (passat)
 estar a punt de + infinitiu (present) 
 
 T'ho anava a dir però em van interrompre.

 Estic a punt d'enllestir la feina.

Filtres

Nivell