Cercar Cerca avançada

1. L'alfabet

Bàsic 1

Les lletres de l’alfabet català són les següents:

Grafia Nom Exemples de com sonen Grafia Nom Exemples de com sonen
 a  a  alt  n  ena  no
 b  be alta  buc  o  o  ona, pot
 c  ce  cap, cel  p  pe  peu
 d  de  dau  q  cu  quan, que
 e  e  èxit, ell  r  erra  roc, cara
 f  efa  fill  s  essa  sac, cosa
 g  ge  got, gent  t  te  te
 h  hac  ham  u  u  ull, cauen
 i  i llatina  indi, iogurt  v  ve baixa  vi
 j  jota  joc  w  ve doble  watt, web
 k  ca  kiwi  x  ics, xeix  taxi, xai
 l  ela  lent  y  i grega  faraday, banya
 m  ema  mà  z  zeta  zebra
  • D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
  • Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
  • Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela doble.

Els dígrafs

Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.

Dígraf Exemples Dígraf Exemples
rr sorra, carrer, parra…  ig passeig, mig, maig…
ss tassa, massa, classe…  tx despatx, fitxa…
ll colla, fulla, palla, llapis…  tz atzar…
ny canya, Catalunya, pany…  tg metge, fetge, platges…
qu queixal, quilo, paquet, màquina…  tj platja, mitja…
gu guepard, guilla, paguem… ts potser…
ix* caixa, faixa, reixa… sc piscina, ascensor…

* El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa…, sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.

Cal tenir en compte que:

  • Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig:
       carro, bossa (però rata, coses…).
     
  • Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi:
       guitarra, esquí (però pingüí, qüestió…).
     
  • El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.
       passeig, mig, despatx, empatx…

Bàsic 2

Alternances ortogràfiques

Com podeu comprovar, les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel, o la g, que pot sonar com a gat o com a girafa.

I també passa que un so pot tenir més d’una grafia. Així, sona igual el so de j a japonès que el so de g a gironí, i el so de c a casa i a quilo.

Fixeu-vos en el quadre següent, sobretot en el contacte amb les lletres e i i i en com escrivim cadascun dels sons:

   + a + e + i + o + u
So de c  ca
  pesca		  que
  pesques		  qui 
  quilo		  co
  coma		  cu
  cua
So de ç  ça 
  comença		  ce
  comences		  ci
  cirera		  ço
  lliçó		  çu
  forçut
So de g  ga 
  frega		  gue
  fregues		  gui
  guia		  go
  gol		 gu
  gust
So de j  ja
  menja		  ge
  menges		  gi
  girafa		  jo
  joc		  ju
  jugar
So de tj  tja
  platja		  tge
  platges		  tgi
  heretgia		  tjo
  pitjor		  tju
  fetjut

Intermedi 1

L’alfabet català consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals són vocals, i la resta, consonants.

Les lletres El nom de les lletres* Com sonen les lletres; exemples
A   a    a [a] mà [ə] cafeteria  
B b be alta [b] buit [p] àrab  
C c ce [s] cinema, cel [k] casa, amic     
D d de [d] deu [t] fred  
E e e [ε] cel [e] més  [ə] pare
F f efa [f] fer, cafè    
G g ge [ʒ] gel [g] got [k] diàleg
H h hac [Ø] hospital    
I i i [i] nit [j] noia  
J j jota [ʒ] menjar, jugar    
K k ca [k] kurd    
L l ela [l] taló, línia    
M m ema [m] mar, nom      
N n ena [n] nen [η] tinc [m] canvi
O o o [ɔ] porta [o] dos [u] hospital
P p pe [p] pa, prop    
Q q cu [k] quatre    
R r erra [r] recorda [r] cera, tres [ø] dir
S s essa [s] sis, sense [z] casa  
T t te [t] tot [ø] molt, vent  
U u u [u] lluna [w] cauen  
V v ve baixa [v] vuit [b] vuit  
W w ve doble [b] watt, web    
X x ics [∫] xocolata, xarxa [ks] màxim [gz] examen  
Y y i grega [j] Nova York    
Z z zeta [z] esmorzar, zero    

* D’acord amb la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.

Cal tenir en compte que:

  • La grafia ç (ce trencada) és una modificació de c (feliç, caça…) i només l’escrivim davant de a, o i u, mai davant de e ni de i: força, forçós, forçut (però forces, forcis).
     
  • La grafia l·l (ela geminada) és una modificació de l; s’escriu amb un punt volat entre dues eles i sona com una ela doble: paral·lel, cel·la… (i no *paral.lel, cel.la…).
     
  • La grafia h és muda, excepte en alguns mots com halar, ehem, ha!…, i alguns estrangerismes com Helen, Harry, halal…, en què sonen amb un so aspirat.
     
  • Les lletres k i w només es troben en mots d’origen estranger: kiwi, kamikaze, karaoke…
     
  • La lletra y forma part del dígraf ny o es troba en mots d’origen estranger: faraday, playback…

Sovint les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel.

A més de les lletres anteriors, s’han de tenir presents els dígrafs, que són combinacions de dues lletres que formen un únic so. Són els següents:

Els dígrafs Com en diem Exemples
LL ll ela doble [ʎ] ull, lluna, callar
NY ny ena i grega [ɲ] any, canya
GU gu ge u [g] guineu, guerra
QU qu cu u [k] què, quilo
IX ix i ics [∫] peix, caixa
TX tx te ics [t∫] despatx, txec
IG ig i ge [t∫] lleig, maig
RR rr doble erra [r] barret
SS ss doble essa [s] possible

Etiquetes: alfabet, alternança, dígraf, lletra, lletres, nom de les lletres

Filtres

Nivell