1. L'alfabet
Bàsic 1
Les lletres de l’alfabet català són les següents:
Grafia | Nom | Exemples de com sonen | Grafia | Nom | Exemples de com sonen |
---|---|---|---|---|---|
a | a | alt | n | ena | no |
b | be alta | buc | o | o | ona, pot |
c | ce | cap, cel | p | pe | peu |
d | de | dau | q | cu | quan, que |
e | e | èxit, ell | r | erra | roc, cara |
f | efa | fill | s | essa | sac, cosa |
g | ge | got, gent | t | te | te |
h | hac | ham | u | u | ull, cauen |
i | i llatina | indi, iogurt | v | ve baixa | vi |
j | jota | joc | w | ve doble | watt, web |
k | ca | kiwi | x | ics, xeix | taxi, xai |
l | ela | lent | y | i grega | faraday, banya |
m | ema | mà | z | zeta | zebra |
- D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
- Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
- Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela doble.
Els dígrafs
Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.
Dígraf | Exemples | Dígraf | Exemples |
---|---|---|---|
rr | sorra, carrer, parra… | ig | passeig, mig, maig… |
ss | tassa, massa, classe… | tx | despatx, fitxa… |
ll | colla, fulla, palla, llapis… | tz | atzar… |
ny | canya, Catalunya, pany… | tg | metge, fetge, platges… |
qu | queixal, quilo, paquet, màquina… | tj | platja, mitja… |
gu | guepard, guilla, paguem… | ts | potser… |
ix* | caixa, faixa, reixa… | sc | piscina, ascensor… |
* El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa…, sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.
Cal tenir en compte que:
- Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig:
carro, bossa (però rata, coses…).
- Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi:
guitarra, esquí (però pingüí, qüestió…).
- El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.
passeig, mig, despatx, empatx…
Bàsic 2
Alternances ortogràfiques
Com podeu comprovar, les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel, o la g, que pot sonar com a gat o com a girafa.
I també passa que un so pot tenir més d’una grafia. Així, sona igual el so de j a japonès que el so de g a gironí, i el so de c a casa i a quilo.
Fixeu-vos en el quadre següent, sobretot en el contacte amb les lletres e i i i en com escrivim cadascun dels sons:
+ a | + e | + i | + o | + u | |
---|---|---|---|---|---|
So de c | ca pesca |
que pesques |
qui quilo |
co coma |
cu cua |
So de ç | ça comença |
ce comences |
ci cirera |
ço lliçó |
çu forçut |
So de g | ga frega |
gue fregues |
gui guia |
go gol |
gu gust |
So de j | ja menja |
ge menges |
gi girafa |
jo joc |
ju jugar |
So de tj | tja platja |
tge platges |
tgi heretgia |
tjo pitjor |
tju fetjut |
Intermedi 1
L’alfabet català consta de vint-i-sis lletres o grafies, cinc de les quals són vocals, i la resta, consonants.
Les lletres | El nom de les lletres* | Com sonen les lletres; exemples | |||
---|---|---|---|---|---|
A | a | a | [a] mà | [ə] cafeteria | |
B | b | be alta | [b] buit | [p] àrab | |
C | c | ce | [s] cinema, cel | [k] casa, amic | |
D | d | de | [d] deu | [t] fred | |
E | e | e | [ε] cel | [e] més | [ə] pare |
F | f | efa | [f] fer, cafè | ||
G | g | ge | [ʒ] gel | [g] got | [k] diàleg |
H | h | hac | [Ø] hospital | ||
I | i | i | [i] nit | [j] noia | |
J | j | jota | [ʒ] menjar, jugar | ||
K | k | ca | [k] kurd | ||
L | l | ela | [l] taló, línia | ||
M | m | ema | [m] mar, nom | ||
N | n | ena | [n] nen | [η] tinc | [m] canvi |
O | o | o | [ɔ] porta | [o] dos | [u] hospital |
P | p | pe | [p] pa, prop | ||
Q | q | cu | [k] quatre | ||
R | r | erra | [r] recorda | [r] cera, tres | [ø] dir |
S | s | essa | [s] sis, sense | [z] casa | |
T | t | te | [t] tot | [ø] molt, vent | |
U | u | u | [u] lluna | [w] cauen | |
V | v | ve baixa | [v] vuit | [b] vuit | |
W | w | ve doble | [b] watt, web | ||
X | x | ics | [∫] xocolata, xarxa | [ks] màxim | [gz] examen |
Y | y | i grega | [j] Nova York | ||
Z | z | zeta | [z] esmorzar, zero |
* D’acord amb la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Cal tenir en compte que:
- La grafia ç (ce trencada) és una modificació de c (feliç, caça…) i només l’escrivim davant de a, o i u, mai davant de e ni de i: força, forçós, forçut (però forces, forcis).
- La grafia l·l (ela geminada) és una modificació de l; s’escriu amb un punt volat entre dues eles i sona com una ela doble: paral·lel, cel·la… (i no *paral.lel, cel.la…).
- La grafia h és muda, excepte en alguns mots com halar, ehem, ha!…, i alguns estrangerismes com Helen, Harry, halal…, en què sonen amb un so aspirat.
- Les lletres k i w només es troben en mots d’origen estranger: kiwi, kamikaze, karaoke…
- La lletra y forma part del dígraf ny o es troba en mots d’origen estranger: faraday, playback…
Sovint les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel.
A més de les lletres anteriors, s’han de tenir presents els dígrafs, que són combinacions de dues lletres que formen un únic so. Són els següents:
Els dígrafs | Com en diem | Exemples | |
---|---|---|---|
LL | ll | ela doble | [ʎ] ull, lluna, callar |
NY | ny | ena i grega | [ɲ] any, canya |
GU | gu | ge u | [g] guineu, guerra |
QU | qu | cu u | [k] què, quilo |
IX | ix | i ics | [∫] peix, caixa |
TX | tx | te ics | [t∫] despatx, txec |
IG | ig | i ge | [t∫] lleig, maig |
RR | rr | doble erra | [r] barret |
SS | ss | doble essa | [s] possible |
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes, diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. Indicatiu: present, futur i condicional
- 16. L’ús dels temps verbals
- 17. Contrast de passats
- 18. L'imperatiu
- 19. Les formes no personals del verb
- 20. Els verbs de la primera conjugació
- 21. Els verbs de la segona conjugació
- 22. Els verbs de la tercera conjugació
- 23. La durabilitat
- 24. Les perífrasis verbals
- 25. La modalitat
- 26. Els verbs irregulars
- 27. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 28. Verbs amb pronom
- 29. L’atribut i el complement predicatiu
- 30. El complement directe
- 31. El complement indirecte
- 32. El complement preposicional
- 33. El complement circumstancial
- 34. El complement del nom
- 35. Els pronoms personals forts
- 36. Els pronoms febles
- 37. La combinació de pronoms
- 38. Els pronoms relatius
- 39. Els adverbis
- 40. Les preposicions
- 41. Les conjuncions
- 42. Connectors temporals
- 43. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 44. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Descripció física, roba i colors
- 12. Converses telefòniques
- 13. Formes de cortesia
- 14. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 15. Exclamacions
- 16. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 17. La família
- 18. La ciutat i el camp
- 19. Oficis i professions
- 20. Les parts del cos
- 21. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. L'argumentació
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. Les varietats del català
- 29. El català, llengua d'Europa
- 30. El marc legal del català