Cercar Cerca avançada
Tornar

20. Sons en contacte

Intermedi 1

Quan parlem, els mots no estan aïllats, sinó que es pronuncien enllaçats els uns amb els altres dins de tires fòniques. Tant dins d’una paraula com quan les enllacem, hi ha fenòmens específics que es produeixen pel contacte d’uns sons (vocàlics o consonàntics) amb els altres en contextos determinats.

Una de les constants de la llengua parlada és la tendència al mínim esforç. Així, quan parlem mirem d’estalviar emissions de veu suprimint sons (elisió) o bé agrupant-ne (sinalefa).

Els principals fenòmens fonètics relatius als sons vocàlics són els següents:

Elisió

És un fenomen fonètic que consisteix a suprimir el so d’una vocal quan està en contacte directe amb una altra vocal. Les dues vocals, per tant, es redueixen a una de sola. És a dir, consisteix a suprimir (o elidir) el so d’una vocal quan una de les dues vocals és una neutra àtona (exemples 1) o quan les dues vocals són idèntiques i el contacte es resol amb la pronunciació d’una única vocal (exemples 2).

Exemples Pronúncia aproximada
una hora (1)
matí ennuvolat (1)
amagar el mòbil (1)
obre el llibre (2)
compra el pa (2)
temo oblidar (2)
‘u/nò/ra’
‘ma/tín/nu/vo/làt’
'a/ma/gál/mò/bil'
‘ò/brel/llí/bre’
‘cóm/pral/pà’
‘té/mu/bli/dà’

Si la vocal neutra està en contacte amb una altra vocal (tònica o àtona), es perd la vocal neutra (en contacte amb tònica) o una de les dues (si totes dues són àtones).

Exemple Pronúncia aproximada
quina hora és? ‘quí/nò/rés’

No totes les elisions que fem quan parlem es reflecteixen ortogràficament amb una contracció o amb l’apòstrof. Així, només es fa servir l’apòstrof en el cas de l’article definit (el/la), la preposició de i alguns pronoms febles: L’Oriol duu unes ulleres d’estil noucentista que s’ha comprat en un antiquari.

Suficiència 1

Sinalefa

Consisteix a enllaçar la vocal final d’una paraula amb la vocal inicial de la següent, formant una única síl·laba, i és per això que s’anomena també diftong sintàctic.

Exemples Pronúncia aproximada
Ho ha fet.
No ho has dit.
L’amiga hi va.
No hi tornis.
/fét’
‘no/s/dít’
‘la/mí/gai/và’
‘nói/tór/nis’

Cal tenir en compte que tant l’elisió com la sinalefa no es produeixen si la pronunciació és lenta o emfàtica i, per tant, hi ha pauses entre les paraules.

Si us cal repassar quines combinacions formen diftong, consulteu la fitxa dels diftongs i els hiats.

Sinèresi

Consisteix a pronunciar vocals contigües d’un mot com si fossin part de la mateixa síl·laba (és a dir, com a diftong), tot i que la normativa indica que s’han de pronunciar com a vocals de síl·labes diferents.

Exemples Pronúncia col·loquial Pronúncia normativa
riera
pacncia
av
adient
trdor
‘rie/ra’
‘pa/cn/cia’
‘a/v
‘a/dient’
‘tr/dor’
‘ri/e/ra’
‘pa/ci/èn/ci/a
‘a/vi/ó
‘a/di/ent’
‘tra/ï/dor’

Suficiència 2

Sonorització

Quan una consonant fricativa sorda (s, x/ix, f) es troba a final de mot i el següent comença amb vocal o amb consonant sonora, aquesta consonant esdevé sonora. Aquest fenomen es coneix com a sonorització.
 

Ortografia Pronúncia aproximada
els avions
buf al cor
paràgraf ample
unes gates
peix amb suc
els amics units de festa
quants anys
‘el/za/vi/óns’
‘bu/va/lcòr’
‘pa/rà/gra/m/ple’
‘ú/nez/gà/tes’
‘pé/jam/súc’
‘elz/a/míc/zu/nítz/de/fés/ta’
‘quàn/nys’

Emmudiment i sensibilització

Alguns sons consonàntics, en determinades posicions, s’emmudeixen; d’aquest fenomen se’n diu emmudiment (supressió del so d'una lletra). En alguns contextos, les consonants mudes acaben sonant, un fenomen invers que anomenem sensibilització. Cal tenir en compte que aquests fenòmens no es produeixen a tot el domini lingüístic.

  • No pronunciem p i b finals darrere de m:
       camp sona ‘cam’
       rumb sona rum

    Però el so b de la preposició amb es pronuncia (sensibilització) quan va seguit d’una paraula que comença en vocal:
       va amb avió → ‘vàm/ba/vi/ó"
  • En català oriental, no pronunciem t i d finals precedides de n o l:
       tant sona ‘tan
       molt sona ‘mol
       normand sona ‘norman
       parlant sona ‘parlan’ (fixem-nos, doncs, que la t dels gerundis és muda: fent, intentant…)

    Però cal tenir en compte els casos de sensibilització següents:
    • Els gerundis seguits dels pronoms febles ho i hi:
         mirant-ho ‘mirantu’
         fent-ho 'fentu'
         sentint-hi ‘sentinti’
         jugant-hi ‘juganti’
       
    • Altres casos en què sona una t per contacte amb una vocal:
         Sant Andreu ‘san/tan/dreu’
         Sant Antoni ‘san/tan/to/ni’
         vint-i-vuit ‘vin/ti/vuit’
         cent homes ‘cen/to/mes’
         vint anys ‘vin/tanys’
       
  • Tampoc es pronuncia la s dels mots aquest i aquests.
       aquest llapis ‘aquetllapis’
       aquests llapis, ‘aquetsllapis’

    Però sí que la pronunciem quan van seguits d’un mot que comença amb vocal.
       aquest aire ‘aquestaire’
       aquest home ‘aquestome’
  • Sovint la r no es pronuncia en posició final.
       mocador ‘mocadó’
       flor ‘flò’
       cendrer ‘cendré’
       sabater ‘sabaté’
       cantar, parlar, estudiar, llegir, fregir… ‘cantà’, ‘parlà’, ‘estudià’, ‘llegí’, ‘fregí’

    Cal tenir en compte, però, que quan l’infinitiu va seguit d’algun pronom, la erra final sí que es pronuncia, cas en què hi ha sensibilització:
       mirar ‘mirà’, però mirar-ho ‘miraru’ 
       fer ‘
    ’, però fer-te ‘ferte’
       sentir ‘sentí’, però sentir-hi 'sentiri'
       jugar ‘jugà’, però jugar-la ‘jugarla’
     
  • Tampoc no es pronuncia la primera r del mot arbre (‘abre’), ni la r de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre (‘pendre’) i els derivats corresponents (sorprendre, comprendre, reprendre...).

Suficiència 3

A més dels fenòmens vocàlics, n’hi ha d’altres que afecten el contacte de sons consonàntics.

Assimilació

Canvi d’un so propi d’una consonant per un altre so o canvi del punt d’articulació d’un so consonàntic, tant si és dins d’un sol mot com si és l’enllaç entre el final d’una paraula i l’inici de la següent.

Canvis Ortografia Pronúncia
t + ll > ll·ll bitllet
ratlla
ametller
‘bill·llet’
‘rall·lla’
‘amell·ller’
l + ll > ll·ll el llapis
el llom
‘ell llapis’
‘ell llom’
t + l > l·l atlàntic ‘al·làntic’
t + m > m·m setmana ‘semmana’
t + n > n·n cotna ‘conna’
s + j/g > j·j / g·g tres jugadors
moltes girafes
‘trej jugadors’
‘molteg girafes’
s + r > r·r sis remeis ‘sir remeis’
s + x > x·x uns ximplets ‘unx ximplets’
n + p > mp quin pastís ‘quim pastís’
n + b > mb un bombó ‘um bombó’
n + v > mb un violí ‘um violí’
n + f > mf un forat ‘um forat’
n + m > m·m un mico ‘um mico’

Geminació

Parlem de geminació per referir-nos a la duplicació de sons consonàntics:

nn: Anna, innoble, connectar-se
mm: immortal, Emma
dd: addenda, addicció
l·l: al·lèrgia, tranquil·litat

Tanmateix, no totes les geminacions queden reflectides en la grafia:

bl [b·b]: poble ‘pob·ble’, sensible ‘sensib·ble’
gl [g·g]: arreglar ‘arreg·glar’, segle ‘seg·gle’

Filtres

Nivell