Els sabors del món

4a edició

El litxi es pot menjar cru, en conserva i assecat. Cru, es pot menjar directament, afegint-lo a amanides o farcit de diverses formes, normalment amb ingredients salats per contrastar amb la dolçor del fruit. També se'n fan begudes (amb alcohol o sense), vinagres i melmelades. També es poden usar en pastisseria així com acompanyant plats cuinats.

El litxi (Litchi chinensis) és un arbre propi del clima tropical, del sud de la Xina, de la família de les sapindàcies com ara el longan i el rambutan.

Els sabors del món

4a edició

El coco és un element importantíssim en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món. S'utilitza bàsicament per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per fer dieta alimentària. També es pot menjar el margalló de la palma, tot i que si es fa això la palmera mor.

A diversos països asiàtics i africans se'n fan begudes (fermentades o no) a partir de la saba de la planta i, en alguns casos, de les flors.

Els sabors del món

4a edició

Hi ha moltes formes de preparar aquests llegums. Pel que fa a les tavelles, es poden menjar crues o cuinar com si fossin mongetes tendres ja siguin saltades, bullides o en truita. Un cop la tavella madura, els fesols també es poden cuinar com si es tractessin de mongetes seques.

És una de les lleguminoses cultivades més importants de les zones tropicals i subtropicals semiàrides. Està estesa per Àsia, Àfrica (d'on sembla originària), sud d'Europa i Amèrica Central i del Sud.

Els sabors del món

4a edició

La sordonaia és popular en la gastronomia coreana, en la cantonesa - especialment en la de Hong Kong - i en la japonesa. Es pot menjar crua en amanida (és comú a Corea), saltada amb oli i una mica d'aigua, així com bullida (en sopa, per exemple). Cal evitar-ne la cocció en excés ja que si no té un gust massa amarg. 

La sordonaia també coneguda amb els noms de, coronària, camamilla borda i ull de bou.

Els sabors del món

2a edició

En Víctor i en Francesc o en Francesc i en Víctor són, en l'actualitat, dos dels cuiners més reconeguts de Santa Coloma. Una vegada més han volgut aportar el seu granet de sorra a la mostra de «Els sabors del món». En aquest cas amb la confecció d'un plat de fusió en què es combina el huntun fregit amb la botifarra brisa.

A la fitxa trobareu la recepta de Huntun fregit de botifarra brisa

Els sabors del món

2a edició

El iogurt té una funció estructural perquè és una font de proteïnes que ajuda a la formació i al manteniment dels teixits, músculs i òrgans. Aporta calci i vitamina D, que també són nutrients clau per mantenir els ossos i les dents sans i forts.

En cultures que tenen dificultat per digerir productes lactis, el calci s'obté d'altres fonts, com els llegums (incloent-hi la soja), les llavors (com el sèsam), les espines de peix petit i algunes hortalisses de fulla verda.

Els sabors del món

2a edició

El longan té una funció energètica perquè el seu contingut de carbohidrats (sucres) ens proporciona energia en forma de calories. El seu component principal és l'aigua. També té fibra, una quantitat important de nutrients i una quantitat més petita de proteïnes. Destaca el seu contingut de vitamina C, que ajuda el nostre cos a utilitzar el ferro dels aliments que consumim.

Els sabors del món

2a edició

La mongeta blanca té una funció energètica perquè és una bona font de carbohidrats (midons), el nutrient que ens dona energia en totes les activitats que fem. També té una funció estructural perquè aporta proteïnes que ajuden a la formació i al manteniment de teixits i ossos. Com qualsevol altre llegum, la combinació de mongetes blanques amb cereals (com el blat de moro, l'arròs, el pa, la pasta o el cuscús) aporta proteïnes d'alt valor biològic: aquesta combinació de proteïnes vegetals és equivalent a menjar un bistec!

Els sabors del món

2a edició

L'oliva té una funció energètica perquè el seu contingut de greix proporciona energia en forma de calories. La seva aportació calòrica és alta, encara que s'aprecien diferències entre les diverses varietats d'olives. Les verdes aporten unes 110 calories per cada 100 grams; en canvi, negres n'aporten 294. La qualitat del greix de l'oliva és molt saludable i s'associa a més protecció contra diverses patologies com ara malalties cardiovasculars i diabetis. L'oliva també conté substàncies com fibres, vitamines, minerals i antioxidants. L'aportació de sodi és alta, i per tant cal anar amb compte amb el seu consum.

Els sabors del món

2a edició

L'ordi té una funció energètica perquè el seu contingut de carbohidrats (midó) ens proporciona energia en forma de calories. És una excel·lent font de fibra soluble i insoluble, que ajuda a prevenir malalties com ara el càncer i la diabetis, i els atacs de cor. L'ordi és conegut des de fa 12.000 anys i és probablement una de les gramínies més antigues usades per a l'alimentació de les persones. És un cultiu originari d'Etiòpia i del sud-est asiàtic. L'ordi va ser utilitzat per les civilitzacions antigues com a aliment tant per a humans com per a animals; i també per elaborar begudes alcohòliques: la primera recepta coneguda per al vi d'ordi es remunta al 2800 aC a Babilònia