Publicacions

  • La pastirma

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    La pastirma té una funció estructural perquè el seu contingut de proteïna beneficia la formació i el manteniment de teixits i ossos. La pastırma és carn de vaca assecada a l'aire, molt tradicional de les cuines de les regions de l'est de la Mediterrània. Aporta proteïnes, greix, vitamines i minerals. A causa del seu alt contingut en sal, es recomana limitar-ne el consum, sobretot en persones amb la tensió alta.

    Més informació sobre "La pastirma".
  • El pernil

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    El pernil té una funció estructural perquè el seu contingut de proteïna beneficia la formació i el manteniment de teixits i ossos. El pernil és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc. Es comercialitza cuit, salat en cru i curat de manera natural. El seu valor nutricional depèn de la raça i l'alimentació del porc, així com del procés d'elaboració.

    Més informació sobre "El pernil".
  • La quinoa

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    La quinoa té una funció energètica perquè el seu contingut de carbohidrats (midó) ens proporciona energia en forma de calories. El seu ús és el d'un cereal, per l'alt contingut de midó a les llavors; això no obstant, no pertany a la família de les gramínies, que és la que engloba els cereals tradicionals. A part de carbohidrats, la quinoa és rica en proteïnes d'alt valor biològic que contenen tots els aminoàcids essencials, greixos insaturats, minerals i vitamines. A més, aporta fibra i no conté gluten, i per això en poden menjar les persones que tenen celiaquia o intolerància al gluten. Pel seu perfil nutricional, es considera un dels aliments d'origen vegetal nutricionalment més complet.

    Més informació sobre "La quinoa".
  • El sucre panela

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    El sucre panela té una funció energètica perquè el seu contingut de carbohidrats (midó) ens proporciona energia en forma de calories. És sucre de canya, sense refinar ni centrifugar, amb un alt contingut de melassa. Per produir el sucre panela, el suc de canya de sucre es cou a altes temperatures fins que forma una melassa bastant densa. Després es passa a uns motlles, que principalment són de prisma rectangular o casquet esfèric, on es deixa assecar fins que se solidifica o qualla. A diferència del sucre, que és bàsicament sacarosa, el sucre panela presenta continguts importants d'altres sucres (glucosa i fructosa), proteïnes i minerals.
     

    Més informació sobre "El sucre panela".
  • La tàpera

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    La forma de les tàperes té una gran similitud amb la de les olives, encara que la seva grandària és notablement inferior. Tampoc no coincideixen respecte a la composició nutricional. Les tàperes gairebé no tenen greix i el seu component principal és l'aigua, seguit dels hidrats de carboni. Per tant, el contingut calòric de les tàperes és inferior al de les olives: 100 grams de tàperes contenen unes 25 calories, davant de les 110 calories que hi ha en la mateixa quantitat d'olives verdes. Les tàperes contenen flavonoides, que són un tipus d'antioxidants molt beneficiosos per a la salut.
     

    Més informació sobre "La tàpera".
  • El taro

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    El taro té una funció energètica perquè el seu contingut de carbohidrats (midó) ens proporciona energia en forma de calories. És un tubercle però té més fibra que la patata i per això té un efecte més saludable sobre els nivells de sucre a la sang. Es conrea principalment per consumir-ne l'arrel però també se'n mengen les fulles grans, que tenen una forma peculiar, motiu pel qual d'aquesta planta se'n diu orella d'elefant.

    Més informació sobre "El taro".
  • La taronja

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    La taronja té una funció reguladora perquè aporta poques calories i una varietat de vitamines i minerals que ajuden a controlar i organitzar totes les reaccions del cos. La taronja afavoreix l'absorció del ferro dels aliments vegetals pel seu alt contingut en vitamina C, que és al seu torn un antioxidant potent. La vitamina C també intervé en la formació de col·lagen, globus vermells, ossos i dents, i afavoreix la resistència a les infeccions. És una fruita que conté fibra, cosa que el trànsit intestinal i prevé el restrenyiment.

    Més informació sobre "La taronja".
  • El gingebre

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    El gingebre s'usa com a espècia. La seva arrel gruixuda proporciona als aliments un gust dolç i intensament aromàtic. Conté una substància anomenada gingerol, que és el responsable del sabor picant d'aquest condiment.

    La planta del gingebre procedeix de les zones tropicals del sud d'Àsia. El gingebre s'ha utilitzat durant molts anys amb fins curatius gràcies als seus components. Segons indiquen els tractats de medicina tradicional xinesa i ayurvèdica (Índia), és un bon tractament per combatre les males digestions i els gasos que van acompanyats de marejos, nàusees i vòmits.

    Més informació sobre "El gingebre".
  • La flammulina

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició

    La flammulina té una funció reguladora perquè aporta vitamines i minerals que ajuden a controlar i organitzar totes les reaccions del cos. El seu nom japonès és enoki o enokitake i a cop d'ull s'assembla més als brots de soja que als bolets. Pertany a una família de bolets blancs, allargats i fins, populars en diverses gastronomies asiàtiques. Les varietats salvatges es distingeixen pel color, per la textura i pel gruix i s'anomenen bolets d'hivern, peu de vellut o tija de vellut.

    Més informació sobre "La flammulina".
  • La cúrcuma

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    2a edició


    La cúrcuma és una planta herbàcia de la mateixa família que el gingebre. La pols que resulta de moldre'n l'arrel és de color groc intens, d'un fort sabor característic i d'una aroma càlida i suau que dona als aliments un color daurat. Recentment, estudis científics han mostrat que la cúrcuma aporta beneficis saludables per les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i immunomoduladores.

    Més informació sobre "La cúrcuma".