Publicacions

  • La castanya d'aigua xinesa

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    La castanya d'aigua xinesa és una planta aquàtica que generalment es cultiva en els arrossars. Les seves fulles, tubulars i fines, surten d'una tija subterrània modificada anomenada corm que creix sota el fang i que és la part que es consumeix. Aquesta tija subterrània, curta, engruixida i de creixement vertical, inclou alguns nusos, entrenusos i fulles modificades.

    Més informació sobre "La castanya d'aigua xinesa".
  • La mongeta xinesa

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    Es tracta d'una planta herbàcia anual, erecta i voluble que pot fer fins a un metre d'alçada. Les tiges són piloses i les flors, amb cinc pètals de color groc, s'agrupen en inflorescències. Les tavelles que també són piloses, fan de 4 a 10 cm de llarg i contenen de 7 a 20 llavors de la mida d'un pèsol petit, de color verd fosc tot i que, de vegades, poden ser grogues o d'un color negre brillant. Les llavors són tan petites que, un cop seques, un miler d'elles no pesen més de 50 grams.

    Més informació sobre "La mongeta xinesa".
  • La mandioca o iuca

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    La mandioca, també anomenada iuca (no s'ha de confondre amb el gènere Yucca), és una planta de la família de les euforbiàcies. És un arbust perennifoli, monoic, que pot arribar a 20 m d'alçària, amb arrels tuberoses engruixides, fusiformes i fibroses. Les fulles són alternes, palmades i estipulades. D'aquesta planta s'obté la tapioca, aliment ric en glúcids com el midó.L'evidència més antiga del cultiu de la mandioca prové de restes arqueològiques de fa 4.000 anys trobades al Perú, tot i que es pensa que és força més antic i es considera un dels primers conreus domesticats a Amèrica del Sud.

    Més informació sobre "La mandioca o iuca".
  • La pera asiàtica o pera nashi

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    El perer asiàtic és una espècie de la família de les rosàcies emparentada amb el perer europeu i nativa de la Xina, el Japó i Corea. El fruit és comestible i rep diversos noms segons la seva procedència. Nashi és com s'anomena en japonès, li en xinès i bae en coreà. Les flors tenen cinc pètals de color blanc i apareixen, a l'hemisferi nord, durant el mes d'abril aproximadament. El fruit és de mida molt grossa (més que la poma), té una estructura granelluda i conté una alt percentatge d'aigua, característiques que el diferencien de les peres europees.

    Més informació sobre "La pera asiàtica o pera nashi".
  • El cumquat

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    El cumquat, molt freqüentment confós amb la varietat de taronger anomenada taronger nan (Citrus myrtifolia), és una espècie d'arbre fruiter de la família de les rutàcies estretament emparentada amb els altres cítrics, amb els quals també pot hibridar-se. Es tracta d'un arbre de creixement lent que pot arribar als 5 metres d'alçada amb fulles lanceolades, alternes i coriàcies. De flors blanques i oloroses, el seu fruit, un cítric molt àcid, és ovoide, de color taronja per fora, i conté quatre grills.

    Més informació sobre "El cumquat".
  • La mongeta azuki

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    La mongetera azuki és una espècie de planta anual enfiladissa que pot arribar a tenir una alçària de 20 m. Té les fulles trifoliolades, fa unes flors de color groc pàl·lid i unes tavelles llargues i primes. Les llavors solen ser de color vermell terrós però, també, n'hi ha de blanques, grogues, marrons, negres i amb taques. Aquest llegum, considerat d'origen relativament recent, es cultiva molt a l'Àsia oriental i l'Himàlaia per les seves llavors que fan uns 5 mm de llargada.

    Més informació sobre "La mongeta azuki".
  • El llobí o tramús

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    Llobí, tramús, tramús blanc, txotxo, llobí blanc o llupí blanc són alguns dels noms que rep aquesta planta i el seu fruit que és un llegum de consum popular. El nom tramús, en plural tramussos -molt usat a València i Catalunya-, deriva de l'àrab at-turmus que, a la vegada, prové del grec θέρμος. De vegades, el nom castellà almorta és aplicat al llobí erròniament ja que aquest nom correspon a la guixa (Lathyrus sativus), una altra espècie de planta comestible.

    Més informació sobre "El llobí o tramús".
  • La llentia o llentilla

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    És una herba voluble, d'uns 40 cm d'alçada, que fructifica en tavelles que contenen, generalment, dues llavors anomenades llentilles. Les llavors tenen una forma semblant a una lent òptica biconvexa (la paraula lent deriva precisament del nom llatí de la llentia, lens). És una planta de conreu molt antiga, present ja en el neolític, i probablement originada al Pròxim Orient. Actualment, juntament amb la soia (Glycine max), és la lleguminosa de més consum.

    Més informació sobre "La llentia o llentilla".
  • La pitahaya

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    La pitahaya és el fruit de diverses espècies de cactus tropicals del gènere americà Hylocereus. Les espècies comercials més comunes inclouen les que tenen el fruit vermell per fora i blanc per dintre (Hylocereus undatus), les del fruit vermell dins i fora (H. costaricensis) i les del fruit groc per fora i blanc per dintre (H. megalanthus).

    Més informació sobre "La pitahaya".
  • El plàtan de cuinar

    Els sabors del món

    Els sabors del món

    5a edició

    Herba robusta i perenne amb rizomes subterranis carnosos i fulles molt llargues. Les varietats cultivades són estèrils i desenvolupen els seus fruits sense necessitat de pol·linització. Els plàtans de cuinar pertanyen al mateix grup botànic que la banana o el plàtan de postres, però normalment són variants triploides. Tots els membres del gènere Musa són originaris de les regions tropicals del sud-est asiàtic i d'Oceania.

    Més informació sobre "El plàtan de cuinar".