Els sabors del món

1a edició

El fonio és un dels cereals més antics -potser el més antic- de l'Àfrica Occidental. Algunes llegendes el situen amb l'origen de l'univers; de fet, el gra del fonio és el po, que significa «germen del món». Pot créixer en sòls no gaire fèrtils i en climes amb un règim de pluges força variable.Durant molt de temps va ser un producte marginal. Avui dia torna a estar valorat. Del fonio se n'aprofita tot: els animals en mengen la palla i amb les llavors se'n pot fer cuscús, pa, farinetes o cervesa. La palla també serveix com a material de construcció.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina de Guinea Conakri que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

Les faves són les llavors d'una planta lleguminosa herbàcia que pot arribar a fer un metre d'alçada. Té la forma d'una mongeta verda grossa. Es recol·lecta durant l'hivern i la primavera. Les faves s'han consumit com a aliment des de l'antiguitat a Israel, Egipte, Grècia i Roma, on tenien fama d'augmentar la virilitat dels homes. Sembla que també prové de Roma el costum de posar una fava seca dintre d'un tortell amb motiu d'una festa i coronar rei la persona que la troba.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest producte.

Els sabors del món

1a edició

El pa de pita és un pa aplanat, arrodonit o ovalat, fet de blat amb llevat o sense. És molt comú als Balcans, Grècia, Turquia, l'Orient Mitjà o la península Aràbiga. Els historiadors el consideren un aliment molt antic perquè no calia forn o altres utensilis per elaborar-lo.L'ús del pa de pita és diferent segons la cultura. En diversos països africans es fa servir com un cobert, mentre que en regions més properes a la Mediterrània s'usa com a suport per posar-hi altres aliments.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina turca on s’utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El bacallà és un peix que viu en mars freds de l'Atlàntic Nord. La mida oscil·la segons l'espècie. Els més grans poden pesar cent quilos i fer 2 metres de llarg. El bacallà ha estat important per a l'alimentació de diversos pobles, com ara la dels americans nadius. Entre els europeus, els víkings i els bascos van ser els primers a pescar-los. Per conservar-los d'un viatge tan llarg de retorn a casa, els assecaven o bé els salaven.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina catalana que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

L'enciam espàrrec és un tipus d'enciam cultivat tradicionalment a la Xina. Té un tronc robust, de 15 a 20 cm d'alt i de 3 a 4 cm de gruix, i unes fulles llargues, verdes i estretes. Es fa servir com a verdura. El tronc, quan es talla en rodanxes, deixa anar una saba blanca molt aromàtica i de textura viscosa. Generalment es cou i se serveix acompanyant altres aliments com el pollastre, el porc o les gambes. És adequat també per cuinar-lo al wok, amb altres verdures.

A la fitxa podeu veure un plat de la cuina xinesa que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El xai és una ovella que té menys d'un any i que arriba fins als 8 quilos de pes. Ha estat criat pels humans des de fa 9.000 anys i això el converteix en el tipus de bestiar que ha estat domesticat des de fa més temps. A la cuina mediterrània és un ingredient càrnic habitual així com a la cuina índia i part de la xinesa. A l'Argentina és un dels menjars més valorats de la regió de la Patagònia. També el podem trobar en algunes cuines del Magrib, on són molt coneguts els tagín de xai (estofats amb verdures típics del nord d'Àfrica).

A la fitxa podeu veure un plat de la cuina truca que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El cuscús és una pasta de farina fraccionada en bocins rodons. Els seus grans de sèmola de blat dur poden arribar als 3 mil·límetres de diàmetre després de ser cuinats. És un producte d'Àfrica del Nord que es remunta als segles XI-XIII. El cuscús és un producte bàsic de l'alimentació en molts països africans i de l'Orient Pròxim. I ara també d'Europa: l'any 2011 el cuscús va ser escollit com un dels tres plats preferits pels francesos.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina marroquina que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El coriandre és una herba aromàtica que té aspecte de julivert. La paraula coriandrum ve del grec i significa «xinxa». El coriandre pertany a la mateixa família del comí, del fonoll i, naturalment, del julivert. De fet, també es coneix com a julivert xinès per la semblança que té amb aquesta planta.El coriandre és un dels ingredients del curri. Es fa servir en plats dolços i salats, en fresc i també com a espècia.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina armènia que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El plàtan mascle és una fruita que pot arribar a pesar uns 200 grams, té la pell verda i la polpa blanca. És originari del sud-est d'Àsia, tot i que actualment també es cultiva en diverses zones del continent americà i africà. A diferència de les altres varietats de plàtans, no es pot menjar cru: té una gran quantitat de midó, una consistència molt dura i com que no conté sucres, no és dolç.

A la fitxa trobareu una recepta de la cuina llatinoamericana que utilitza aquest ingredient.

Els sabors del món

1a edició

El maracujà és una planta trepadora que pot arribar a fer 9 metres de longitud. El nom prové d'una paraula derivada del guaraní mburucuyá, «viver de mosques». Molta gent l'anomena fruit de la passió perquè creu que té propietats afrodisíaques. La realitat està ben lluny d'aquesta creença, ja que el nom ve de la forma de la flor, que sembla una corona d'espines. La flor és blanca amb tints roses, vermells o blaus, i pot fer fins a 10 cm.

A la fitxa trobareu una recepta llatinoamericana que utilitza aquest ingredient per a la seva elaboració.