Publicacions del CNL

Núm. 149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens.

Cualbres, puagres, llores?

Núm. 147// El bolet d'avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal -tan hivernal és que fins i tot se'l pot trobar glaçat.

El rei del bosc (i de la cuina)

Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d'obaga, pinenc, pinenca o paratge.

Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l'Institut d'Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general.

REFRANYS SOBRE ADVOCATS, JUTGES I D'ALTRES Núm. 143//Segons la saviesa popular, «Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor».

Núm. 142//Continuem amb els usos i els sinònims de bo(na) que per espai no vam poder esmentar la setmana passada. L'adjectiu masculí, bo, pren la forma bon quan precedeix l'element que modifica: «El que acabes d'explicar és un bon exemple del que dèiem abans».

Núm. 141// Segons ens revelen les darreres recerques i descobriments dels astrònoms, els éssers vius som pols d'estels. El nostre cos conté carboni, els nostres ossos contenen calci, la sang, ferro.

Núm. 140// La setmana passada vam veure que el mot algo, que no és acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, no té una solució única perquè té diferents usos i significats.