Publicacions del CNL

Núm.153//La setmana passada vam veure que la màgia de la lluna ens havia inspirat durant segles i d'aquesta inspiració no n'havia quedat exempta la llengua. Avui continuarem veient expressions que tracten d'aquest astre.

Núm. 152//Abans els humans observaven més la natura, el seu entorn i els astres: el sol, la lluna, els estels, els cometes, les galàxies. Per què? En depenia la seva supervivència i també perquè era una sana distracció. Imaginaven històries que ara ens fan riure o somriure, ja que les trobem massa naïfs (tanmateix, penseu que nosaltres venim d'ells i els hauríem de saber valorar més). La lluna, el satèl·lit que roda al voltant de la Terra, ha inspirat els humans i n'hem explicat contes i rondalles. I, com no podia ser d'una altra manera, ens ha inspirat per crear diverses expressions lingüístiques, que tot seguit, avui i divendres que ve, llegireu.

Núm. 151// No us han enganyat mai de la manera més cruel i estúpida? I segur que heu quedat amb un pam de nas. Qui ho diria que aquella persona tan dolça ens pogués enredar tan vilment! L'engany és més vell que el caminar i d'això tractarem avui.

Núm. 150// Avui parlarem del Glossari de sabors del món, un recull de termes fet pel TERMCAT i el Centre de Normalització Lingüística L'Heura de Santa Coloma de Gramenet, en col·laboració amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona; un glossari que podria ser ben útil als bars i restaurants.

Núm.149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens. La llenega es ven fresca, difícilment la trobareu en conserva i és ideal per a guisats i estofats.

Núm. 148// Les cualbres són bolets molt semblants en l'aspecte extern, però de colors molt variats segons l'edat, la pluja, el sòl, la zona on es troben. A Catalunya n'hi ha unes 180 espècies conegudes... Imagineu-vos, doncs, com variarà també la denominació del bolet!

Núm. 147// El bolet d'avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal -tan hivernal és que fins i tot se'l pot trobar glaçat. D'aquí ve un dels seus diversos noms. El fredolic té un barret sovint irregular, de color gris, vellutat. Les làmines són blanques o grises. El peu és prim i fibrós, molt trencadís. És un bolet poc olorós i es fa malbé de seguida, tot i que és ben comestible; sobretot es fa servir en guisats i sopes.

Núm. 146// Entre la gran varietat de bolets que es cullen amb avidesa als boscos catalans, pocs tenen el renom i el regust del cep, i també pocs ofereixen una varietat tan gran. Depenent del tipus de bosc en canvia el color, la textura i sobretot el nom. Totes les varietats tenen en comú l'espuma sota el barret i la cama robusta, de vegades del mateix diàmetre que el barret.

Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d'obaga, pinenc, pinenca o paratge. El seu nom científic és Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius (que té llet) i sanguifluus (que raja sang). Però si aneu a Euskadi se l'anomena esnegorria, piñutela, hongo de pino... I en territori espanyol, níscalo, rebollón, reboñuelo, anizcle... I curiosament a França se'l coneix com a catalan o vache rouge.

Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l'Institut d'Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general. És una obra que conté, evidentment, paraules del lèxic comú al costat de paraules dialectals, de variants socials o de paraules d'especialització. Avui veurem tres exemples de mots que s'usen a Osona i no són al diccionari normatiu -n'hi podria haver més, segur. Potser no hi apareixen perquè no són massa locals.