Publicacions del CNL

Núm. 173//A part de la negació per mostrar desacord o desaprovació, de la negació absoluta, amb no ... gens, i del reforç de la negació, amb no ... pas, que hem vist aquestes dues últimes setmanes, hi ha també la negació parcial, que té el sentit de 'poc' o 'una mica'. En aquest cas, usem tant no ... gaire ("No tinc gaire fred", que vol dir 'tinc poc fred' o 'tinc una mica de fred') com no ... massa (fórmula acceptada fa poc; "No li fa massa vergonya parlar en públic"). No s'ha d'utilitzar *no ... molt, que és un calc del castellà. Als Pirineus de Lleida se sent a dir guaire, que no és una forma normativa, però sí genuïna d'aquella zona, i que existeix també en aragonès i en occità gascó.

Núm. 172// La setmana passada vam veure que per reforçar la negació hi havia la paraula pas. Avui veurem altres maneres de negar, perquè la negació té més cares de les que pensem. Començarem per la negació que mostra la disconformitat, el desacord o que reprova el nostre interlocutor. En aquests casos tenim una interjecció molt usada, que és ntx, un so que es fa fent petar la llengua contra les dents i el paladar ('tocar l'ase') : "T'agrada aquell youtuber? Ntx, què dius!, no té gens de gràcia!". Popularment hi ha altres maneres de mostrar la disconformitat: sí, home!; ni borratxo; ni boig; ni en pintura, etc.

Núm. 171//Negar és dir que allò que una altra persona afirma, suposa o pregunta no és cert. De vegades neguem verbalment i de vegades neguem amb un gest o amb un posat. De negacions gestuals n'hi ha diverses: movent el dit de dreta a esquerra i movent el cap també de dreta a esquerra; hi ha igualment el gest de la boca i dels ulls. I no ens hi entretindrem més perquè cada cultura té els seus gestos.

Núm. 170// Najat El Hachmi és una reconeguda escriptora que ha estat traduïda a diverses llengües. Va néixer a Beni Sidel el 1979, a la província marroquina de Nador i als vuit anys va venir a Vic. Anys més tard va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Havia treballat de mediadora cultural a Vic i més endavant de tècnica d'acollida a Granollers.

Núm. 169// Nascuda a Vic, des de petita viu la passió per la música, com es reflectirà en alguna de les seves novel·les. Es va llicenciar en Filologia Clàssica i va exercir l'ensenyament a Figueres, on es traslladà el 1961. Coneixedora i apassionada del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català.

Núm. 168 // Quan els nens demanaven alguna cosa, generalment inoportuna, que no se sabia com respondre, els adults els contestaven amb retrucs: una resposta evasiva caracteritzada per l'absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica. L'absurd proporciona imatges singulars i dona a la resposta un to de joc lingüístic. La rima contribueix a la fixació de la resposta i a donar-hi gràcia, vivor i expressivitat .

Núm. 167//Sabeu quin objecte té llom i no es menja? Pot portar camisa, però no de fil?

El llibre, efectivament! Però sovint no en coneixem les parts.

Núm. 166 // Encetem el mes d'abril parlant de paraules que comencen a caure en l'oblit. És clar que hi ha mots que deien els nostres avantpassats que nosaltres no hem mantingut, ja sigui perquè han passat de moda- canvi generacional- o perquè aquell objecte que designa ja no s'utilitza. És el cas de 'clemàstecs' (cadena amb ganxos que servia per penjar les olles a la llar de foc) o del mot 'escadusser', que se substitueix sistemàticament per 'aïllat' o 'esporàdic'.

Núm. 165 // Qui va ser Pere Barnils i Giol? Sabem que l'institut de Centelles porta el seu nom, però per què va destacar aquest personatge?

Núm. 164 // Amb aquest article n'encetem una sèrie que reivindicaran personatges relacionats amb la llengua i amb Osona. Comencem per Joan Triadú, del qual aquest any 2021 se'n commemora el centenari del seu naixement i que dona nom a la biblioteca de Vic.