Publicacions del CNL

Núm. 143//Segons la saviesa popular, «Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor». Sabem prou bé que la salut i el diners -i encara ens faltaria l'amor- són molt importants en la vida dels humans, però no fan la felicitat -hi ajuden, evidentment. Per això, tothom vol tenir el màxim de salut i un bon nombre de dinerons a la butxaca. El doctor no el volem ni veure, i bon senyal és si és així. I els advocats i jutges només ens veiem obligats a veure'ls quan tenim problemes, i dels grossos: accidents, problemes d'herències, divorcis, assassinats i altres desgràcies en les quals podem estar implicats.

Núm. 142//Continuem amb els usos i els sinònims de bo(na) que per espai no vam poder esmentar la setmana passada. L'adjectiu masculí, bo, pren la forma bon quan precedeix l'element que modifica: «El que acabes d'explicar és un bon exemple del que dèiem abans».

Núm. 141// Segons ens revelen les darreres recerques i descobriments dels astrònoms, els éssers vius som pols d'estels. El nostre cos conté carboni, els nostres ossos contenen calci, la sang, ferro... Tot aquests elements venen dels estels. Sembla impossible, oi? Tots tallats del mateix patró. Ara, ves a saber per què, els uns menem una vida més o menys bona i els altres no tant. Els bons aniran al cel, es diu sovint. A propòsit, què és ser bo? Normalment ho relacionem amb qui fa el bé, el qui ajuda els altres, el qui no perjudica ni fa mal, sinó al contrari. En aquest sentit, bo(na) pot tenir alguns sinònims com ara: bondadós/osa, benèvol/a, benigne/a, sant/a, virtuós/osa, honest/a, honrat/ada... Si comentem que «el Pere és bo com el pa», volem dir que és de gran bondat. Igualment és molt usada l'expressió ser un bon jan.

Núm. 140// La setmana passada vam veure que el mot algo, que no és acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, no té una solució única perquè té diferents usos i significats. Avui veurem fraseologia típica en què s'usa aquesta paraula i com la podem dir en català fresc i natural.

Núm. 139// Aquesta paraula castellana, *algo, que es fa servir molt, té diversos significats i s'usa en diferents contextos dins la frase; per tant, no sempre li escau la mateixa solució. Vegem en quins sentits utilitzem aquesta paraula incorrecta i com ho hem dir de manera que no cometem una interferència lingüística ni un calc.

Núm. 138// La paraula esport és un anglicisme recent, sport, en seria la forma. En realitat, però, el mot anglès és un escurçament de disport, forma provinent del francès antic desport que, alhora, és una ultracorrecció de la forma deport.

Núm. 137// Avui tractarem per última vegada de les diverses mirades que podem fer en diferents situacions de la vida.

Núm. 136// Continuem amb les maneres de mirar que vam encetar la setmana passada. En l'article d'avui veurem diversos sinònims que aquest verb pot tenir.

Núm. 135// De mirades n'hi ha de tota mena: n'hi ha de tendres, d'alegres -i de tristes-, de sensuals, de desagradables, de fastigoses, d'interrogatives... Hi ha mirades de lluç, és a dir, d'una persona poc eixerida, i hi ha mirades vives, despertes. Tot depèn de qui ens mira, com ens mira i del moment. També depèn, és clar, de la nostra percepció.

Núm.134//La netedat és una virtut, sens dubte, tant física com d'esperit. Ara, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, com diu la Bíblia.