Els retrucs: llengua popular
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 168 // Quan els nens demanaven alguna cosa, generalment inoportuna, que no se sabia com respondre, els adults els contestaven amb retrucs: una resposta evasiva caracteritzada per l'absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica. L'absurd proporciona imatges singulars i dona a la resposta un to de joc lingüístic. La rima contribueix a la fixació de la resposta i a donar-hi gràcia, vivor i expressivitat .
Què dius? Miranius! Els retrucs
Quan els nens demanaven alguna cosa, generalment inoportuna, que no se sabia com respondre, els adults els contestaven amb retrucs: una resposta evasiva caracteritzada per l'absurditat, la rima i molt sovint la temàtica escatològica. L'absurd proporciona imatges singulars i dona a la resposta un to de joc lingüístic. La rima contribueix a la fixació de la resposta i a donar-hi gràcia, vivor i expressivitat .
Algunes d'aquestes respostes, que han anat passant de generació en generació i s'han convertit en veritable material folklòric, són l'origen del que, seguint Caterina Valriu, que forma part del Grup d'Estudis d'Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB), podem anomenar retrucs. Aquests jocs, a banda de donar-se entre un adult i un nen, també es fan entre adults per ridiculitzar -de bon rotllo- l'interlocutor.
Aquesta manera expressiva, poètica i sorneguera de respondre, ara mateix, està en perill d'extinció i només alguns avis i àvies ho diran en alguna ocasió als seus nets. Poques vegades escoltareu aquests retrucs en persones joves, tot i que és molt probable que alguns d'aquests us siguin familiars:
-D'on vens? -De collir fems.
-Què passa? -Un burro per la plaça.
-Què busques? -Un cagarro amb dues fustes.
-Tinc gana. -Menja't una cama. I si no en tens prou, menja't un bou.
-Tinc set. -Pixa a la taula i beu a galet/ Jo en tinc vuit i encara no bec.
-Tinc calor. -Posa el cul a la frescor.
-Què hi farem... -Mala cara quan morirem.
-Què hem de fer? -Vendre la casa i anar a lloguer.
També hi ha les preguntes (o interpel·lacions) trampa, que són aquelles que es formulen per fer burla sobre la resposta obtinguda, i que en algun cas han arribat a generar fins i tot una contrarèplica:
-Que has vist en Serra? -Quin Serra? -El que arrossega els collons per terra.
-Per on passa el tren? -Per la via. -Calla, burro, que ja ho sabia!
-Set i set? -Catorze. -Agafa un cagarro i esmorza. -Agafa'n dos, que esmorzarem tots dos.
CNL d'Osona