Núm. 190// Si hi ha un camp que el món anglòfon té el monopoli en exclusiva aquest és la informàtica. No podem oblidar que els nous conceptes es creen gairebé sempre a Silicon Valley i, per extensió, als Estats Units d'Amèrica.

Núm. 189// La Revolució Industrial de la segona meitat del segle XVIII va començar a la Gran Bretanya i es va anar estenent per Europa, la qual cosa va significar un canvi radical d'estil de vida i de costums.

Núm. 188// L'esport ens ha permès l'entrada d'una bona pila de vocabulari d'origen anglosaxó, per començar la mateixa paraula esport (adaptació ortogràfica i fonètica de sport). Hi ha nombrosos noms de pràctiques esportives que venen de l'anglès com futbol, voleibol, basquetbol, handbol, corfbol, etcètera -aquesta darrera encara no admesa per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Núm. 187// Com vam dir la setmana passada, l'anglès ha configurat una part del nostre llenguatge quotidià paral·lelament a les transformacions socials, ja que la cultura anglosaxona ens ha influenciat de manera decisiva. L'adopció d'un estil de vida americà, amb l'aparició de nous estils musicals, de nous estils de vida o de noves peces de roba, ha permès també la introducció de nombrosos anglicismes a partir dels anys 50.

Núm. 186// Els contactes entre llengües no són una novetat del nostre temps, sempre n'hi ha hagut. El català, llengua romànica -que vol dir que deriva del llatí-, ha rebut diverses influències, sobretot del castellà, de l'occità, de l'àrab i del francès. En els darrers cent vint anys també hi podríem incloure l'anglès, que ens ha aportat moltes paraules que ens eren necessàries perquè simplement no existien en la nostra llengua.

Núm. 185// El verb fotre, fúmer o cardar pertanyen al registre col·loquial de la llengua, el més informal. Són coneguts i utilitzats encara, però ho eren molt més abans. En aquests nivells informals del català ara per ara hi trobem moltíssimes interferències del castellà. Tot allò que es crea de nou en castellà informal sovint arriba al català i s'hi queda sense resistències.

Núm. 184// Tots hem sentit alguna vegada que els insults en català no són forts. Que sembla que no tinguem mala llet, que queda més dur un «cabrón» que un genuí «cabró»! En aquest article intentem desmentir afirmacions com aquesta, i establir un petit rànquing d'insults genuïnament catalans des dels més ingenus o suaus fins als que ens permeten treure tota la ràbia que ens provoca algú o alguna cosa. Som-hi!

Núm. 183//No acabem de fer net amb les locucions en què hi ha cop de més un nom. No us amoïneu, avui és el darrer número. Deu ser per la varietat d'expressions que tenim.

Núm. 182// La setmana passada vam veure alguns usos de la locució cop de + un nom. Aquesta estructura pot indicar un moviment repetit que s'imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Per exemple: "Dono un cop de planxa a la camisa" o bé "Amb quatre cops de tisores ho talles, això". Els qui treballen amb eines també en són experts, dels cops: donen cops de martell, de maça, etc.

Núm.181//Un cop és una topada, brusca o no, d'un cos contra un altre. Si ens hi fixem bé, però, veurem que la locució cop de + un nom pot formar termes que tenen significats molt diferents de la topada i ben diversos. En un número anterior ja vam veure cop d'ull, sinònim de 'ullada', que vol dir 'mirada ràpida' i va, des del punt de vista normatiu, amb el verb donar ("Pots donar un cop d'ull a l'escrit?"). Cal dir que alguns lingüistes també admeten l'ús del verb fer en aquest cas i, de fet, se sent a dir sovint. D'altra banda, l'expressió tenir cop d'ull té un significat força diferent, ja que vol dir 'adonar-se d'una cosa ràpidament'.