Núm.200//Des de sempre, al nostre país, hi ha hagut afició pel temps, per a la meteorologia, vaja! En un principi, segurament per necessitat, la pagesia observava el cel per descobrir-hi pistes de quin temps faria l'endemà i de si podrien plantar les llavors, segar el blat o fer la collita. D'aquesta observació n'han sorgit expressions populars que conservem i que ens recorden alguns hàbits rurals: Pel juny, la falç al puny, Aigua de gener tot l'any va bé, A l'abril cada gota val per mil, Agost i veremar, cada dia no es fa, etc.

Núm. 199//"Ser un tros d'ase", "fer el burro", "ser més ruc que un sabatot", "ja pots xiular si l'ase no vol beure"… El refranyer català té cabassos de frases amb el nostre protagonista. Però, qui conegui bé l'Equus asinus var. catalana sap que aquesta fama no fa justícia al nostre estimat amic de quatre potes, fort, robust, constant i més afectuós del que pugui semblar. Però, en voleu saber més? 

Núm. 198//Continuant amb els articles d'homenatge a gent emblemàtica d'Osona, avui parlarem de l'Armand Quintana i Panella; activista cultural, polític municipal i escriptor nascut a Manlleu i instal·lat a Vic bona part de la seva vida.

Núm. 197//Aquestes dues últimes setmanes hem vist topònims d'arreu que significaven o signifiquen 'lloc bell', és a dir, bonic. A vegades el més transparent i simple es diu ja d'entrada perquè el públic s'enganxi al discurs o al text i continuï prestant atenció. Nosaltres ho hem deixat per al final. El que volem dir és que, si al començament vam veure dos topònims que poden ser críptics per a les orelles i als ulls actuals (Bellver i Bellesguard), avui en veurem un que no cal explicar gens: Bell-lloc.

Núm. 196//De bells indrets, n'hi ha pertot arreu. Aquí, allà i més enllà. I els noms que els defineixen traspassen les fronteres. Per exemple, el topònim Bellavista es pot trobar a Catalunya, a Mallorca, a Andalusia i fins i tot al Perú, Mèxic, Xile i l'Equador. Tots no els podrem veure en aquest petit espai, però n'esmentarem els més pròxims i algun de llunyà.

Núm.195// Els topònims solen descriure els indrets als quals donen nom, ens aporten informació sobre com és o com era aquell lloc, o què hi havia (per exemple, les rovires ens indiquen que hi havia roures). O almenys ens diuen com es percebia que era el lloc en qüestió en el moment en què se'l va batejar. Com que la toponímia és un camp inabastable per a aquest raconet, avui i les dues setmanes que venen ens centrarem només en els topònims que descriuen un indret com a lloc bell, maco, bonic.

Núm. 194// La setmana passada vam veure que les malalties les podem denominar amb un terme culte o amb un terme molt més popular. El terme culte ha anat colant entre la societat perquè, potser, la formació de la gent és més elevada i també no podem descartar que la influència dels mitjans de comunicació s'hagi fet notar. Avui us mostrarem més exemples dels dos noms.

Núm. 193// En les llengües hi ha diferents registres de formalitat i d'especialitat. Els experts en una matèria solen usar les paraules més concretes i específiques que sovint la resta de mortals no coneixem o no entenem del tot. Això passa en molts àmbits: en la filologia, en les matemàtiques, en la física, en la química, en la biologia... I, és clar, també en la medicina. Cal dir que en aquest darrer camp ens hi hem acostumat una mica i alguns termes cultes o savis han passat a ser coneguts per una gran part de la població. Fem una repassada dels termes populars de malalties més usuals? Va!

Núm. 192// La suma de monedes, o sigui, els diners, són tan importants en la nostra vida diària que han generat moltes variants en la llengua col·loquial. Tenim la paraula pèmpins (una variant de cèntims), que no trobareu recollit als diccionaris normatius, però que és utilitzat -o era utilitzat- en el llenguatge familiar, sobretot adreçat a les criatures, i que té la seva gràcia.

Núm. 191// La paraula diner, que prové del llatí denarius (moneda d'argent de deu asos), no és l'única que tenim per designar el conjunt de monedes i cabals de cadascú. Hi tenim també la paraula cèntims, que ve d'antic però que ha reviscolat molt com a centèsima part de l'euro. Ara bé, on més sinònims trobem del mot diner és en la llengua col·loquial. Fixem-nos-hi.