Publicacions

  • Lèxic: Dites sobre la salut

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 180// En el terreny lingüístic, sempre hi ha una part que no és gens àrida, al contrari, ben simpàtica i amena, com són els refranys, que sovint oblidem però que existeixen i els hem de rescatar de l'oblit quan ens són ben útils. Avui en veurem de referents a la salut.

    Més informació sobre "Lèxic: Dites sobre la salut".
  • Terminologia que ens ha portat la COVID-19

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 179// En el context de pandèmia que vivim, han aparegut nous termes al mitjans de comunicació, com ara Rt, que és la taxa de contagi i que mesura la velocitat d'expansió de la malaltia. Més concretament, calcula el nombre d'infeccions que pot causar una persona contagiada amb coronavirus -la R ve de l'anglès reproduction number i la t és el temps. Altres mots, ja coneguts o no tant, que s'han tornat rellevants són: higiene (que ve del francès hygiène, i aquest el va prendre del grec hygieinón 'salut'), mascareta o màscara, rentat o rentada de mans, UCI (unitat de cures intensives) o gel hidroalcohòlic (també conegut com a gel antisèptic, desinfectant o higienitzant).

    Més informació sobre "Terminologia que ens ha portat la COVID-19".
  • Personatges d'Osona: Anna Dodas i Noguer

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 178// L'Anna Dodas i Noguer va néixer a Folgueroles el 1962. Va néixer, precisament, a la casa natal de Jacint Verdaguer, casualitats de la vida. Era llicenciada en Filologia catalana i tenia dues grans aficions en què destacava especialment: la literatura i la música, en concret la guitarra clàssica. La relació que l'Anna tenia amb la música va influir i va transformar la seva obra literària.

    Més informació sobre "Personatges d'Osona: Anna Dodas i Noguer".
  • Personatges d'Osona: Emili Teixidor i Viladecàs

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 177// Emili Teixidor i Viladecàs (1932-2012) va néixer a Roda de Ter, però va viure gran part de la seva vida a Barcelona on va cofundar i dirigir l'escola Patmos, molt renovadora en el gris franquisme. Va estudiar una tirallonga de carreres universitàries, lligades al camp de les lletres (dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme), la qual cosa va fer que tingués una visió àmplia i humana de la vida.

    Més informació sobre "Personatges d'Osona: Emili Teixidor i Viladecàs".
  • Lèxic sobre sèries: espòiler i sèrie derivada

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 176// En els darrers temps, i sembla que cada any més, les sèries han anat guanyant protagonisme a les nostres vides. Per això, tant si en som aficionats seguidors com si no, estem molt avesats a sentir -sobretot als mitjans de comunicació- paraules que ens arriben directament del món anglosaxó, com spoiler o spin off, que de fet és d'on venen gran part d'aquestes sèries.

    Més informació sobre "Lèxic sobre sèries: espòiler i sèrie derivada".
  • Lèxic: vocabulari de xarxes socials

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 175// Avui us presentem el Vocabulari de les xarxes socials, una eina que ens permet conèixer els termes més usats en aquest camp.

    Més informació sobre "Lèxic: vocabulari de xarxes socials".
  • Personatges d'Osona: Laila Karrouch

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 174//Un altre dels personatges osonencs vinculats amb la llengua catalana és Laila Karrouch, una de les primeres nenes marroquines que va arribar a Catalunya.

    Més informació sobre "Personatges d'Osona: Laila Karrouch".
  • Lèxic: Diferents maneres de negar III

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 173//A part de la negació per mostrar desacord o desaprovació, de la negació absoluta, amb no ... gens, i del reforç de la negació, amb no ... pas, que hem vist aquestes dues últimes setmanes, hi ha també la negació parcial, que té el sentit de 'poc' o 'una mica'. En aquest cas, usem tant no ... gaire ("No tinc gaire fred", que vol dir 'tinc poc fred' o 'tinc una mica de fred') com no ... massa (fórmula acceptada fa poc; "No li fa massa vergonya parlar en públic"). No s'ha d'utilitzar *no ... molt, que és un calc del castellà. Als Pirineus de Lleida se sent a dir guaire, que no és una forma normativa, però sí genuïna d'aquella zona, i que existeix també en aragonès i en occità gascó.

    Més informació sobre "Lèxic: Diferents maneres de negar III".
  • Lèxic: Diferents maneres de negar II

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 172// La setmana passada vam veure que per reforçar la negació hi havia la paraula pas. Avui veurem altres maneres de negar, perquè la negació té més cares de les que pensem. Començarem per la negació que mostra la disconformitat, el desacord o que reprova el nostre interlocutor. En aquests casos tenim una interjecció molt usada, que és ntx, un so que es fa fent petar la llengua contra les dents i el paladar ('tocar l'ase') : "T'agrada aquell youtuber? Ntx, què dius!, no té gens de gràcia!". Popularment hi ha altres maneres de mostrar la disconformitat: sí, home!; ni borratxo; ni boig; ni en pintura, etc.

    Més informació sobre "Lèxic: Diferents maneres de negar II".
  • Lèxic: Diferents maneres de negar I

    Ets i Uts. Píndoles de llengua

    Núm. 171//Negar és dir que allò que una altra persona afirma, suposa o pregunta no és cert. De vegades neguem verbalment i de vegades neguem amb un gest o amb un posat. De negacions gestuals n'hi ha diverses: movent el dit de dreta a esquerra i movent el cap també de dreta a esquerra; hi ha igualment el gest de la boca i dels ulls. I no ens hi entretindrem més perquè cada cultura té els seus gestos.

    Més informació sobre "Lèxic: Diferents maneres de negar I".