Núm. 140// La setmana passada vam veure que el mot algo, que no és acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, no té una solució única perquè té diferents usos i significats. Avui veurem fraseologia típica en què s'usa aquesta paraula i com la podem dir en català fresc i natural.

Núm. 139// Aquesta paraula castellana, *algo, que es fa servir molt, té diversos significats i s'usa en diferents contextos dins la frase; per tant, no sempre li escau la mateixa solució. Vegem en quins sentits utilitzem aquesta paraula incorrecta i com ho hem dir de manera que no cometem una interferència lingüística ni un calc.

Núm. 138// La paraula esport és un anglicisme recent, sport, en seria la forma. En realitat, però, el mot anglès és un escurçament de disport, forma provinent del francès antic desport que, alhora, és una ultracorrecció de la forma deport.

Núm. 137// Avui tractarem per última vegada de les diverses mirades que podem fer en diferents situacions de la vida.

Núm. 136// Continuem amb les maneres de mirar que vam encetar la setmana passada. En l'article d'avui veurem diversos sinònims que aquest verb pot tenir.

Núm. 135// De mirades n'hi ha de tota mena: n'hi ha de tendres, d'alegres -i de tristes-, de sensuals, de desagradables, de fastigoses, d'interrogatives... Hi ha mirades de lluç, és a dir, d'una persona poc eixerida, i hi ha mirades vives, despertes. Tot depèn de qui ens mira, com ens mira i del moment. També depèn, és clar, de la nostra percepció.

Núm.134//La netedat és una virtut, sens dubte, tant física com d'esperit. Ara, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, com diu la Bíblia.

Núm.133//L'adjectiu brut/a vol dir diverses coses. S'aplica, per exemple, als animals irracionals (bèsties brutes), també s'usa per a les coses que no ha estat refinades o polides: el petroli brut, un diamant brut. Un text en brut és un esborrany, el que no és definitiu.

Núm.132//El 1791 el metre va ser definit per l'Acadèmia Francesa de les Ciències com la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre. El nom, el va introduir en italià un segle abans, el 1675, el científic Tito Livio Burattini, que va canviar la mesura universal, proposada pel filòsof anglès John Wilkins el 1668, pel nom de metro cattolico. Tot això ho diem perquè sembla que el metre ha existit sempre, però en altres èpoques la longitud es mesurava diferentment.

Núm. 131// Els més grans ho recordaran: abans es feien servir mesures tradicionals com la lliura o l'unça. I no eren universals. Com que cada terra fa sa guerra, l'unça catalana no era igual a la onza castellana (la primera era equivalent a 33,33 grams i la segona a 28,75 grams). Ara fem servir el sistema mètric decimal, unificat a gairebé tot Europa i a gran part del món, que s'aplica per primera vegada a Barcelona el 1871. Avui farem memòria d'algunes d'aquestes mesures, majoritàriament en desús. I com que algunes no tenen el mateix valor segons la localitat o el tipus de mercaderies, ens referirem a les més usades a Catalunya.